La il·lusió de la nostra terra és l'orgull de la meva ciutat,
un equip que tots identifica, uns colors de tot sa germana.
Després de la tertúlia ben animada que hem mantingut amb quatre seguidors del Nàstic,
dos dels quals són a més seguidors del Barça,
i on hem parlat d'aquesta barreja de sentiments de Barça i de Nàstic aquest cap de setmana.
Ara volem completar aquesta panoràmica d'un cap de setmana, d'un dissabte i d'un diumenge,
futboleros tan importants, volem completar aquesta panoràmica parlant per telèfon amb dos terraonins,
que a més són dos periodistes, però que demà a títol personal estaran a Londres, a Wembley,
veient la final de la Lliga de Campions, i diumenge veuran també el partit del Nàstic contra l'Albacete.
Un dels dos ja està a Londres, que és el Javi Soler. Javi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I un encara està aquí a Tarragona perquè marxarà demà dissabte cap a Londres.
Joan Castell, Joan, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Què tal, Javi, l'ambient a Londres?
Hola, doncs de moment jo m'esperava que hi hagués més culers.
No n'he vist gaire, eh?
La cosa una mica, doncs, freda.
Vas arribar ahir, ja?
Sí, ahir al migdia vaig arribar.
Què tal el temps, per cert?
Doncs força dolent, eh?
La veritat és que bastanta pluja i fred, és el que m'ha sorprès més, que a part de la pluja, doncs força fred.
És a dir, que tots els polers que s'abriguin, sí, sí.
Suposo que la majoria arribaran entre avui i demà al matí, no?
Sí, jo crec que avui ja començarà a arribar més gent i ja el gran desembarcament, doncs, dissabte al matí amb els vols ja organitzats pel club.
Què tal els ànims?
Bé, bé, al moment bé.
Bé, què vol dir? Tranquil, nerviós o a l'expectativa?
Bé, els nervis van apareixent a poc a poc.
O sigui, a mira que s'acosta el partit, una mica més de nervis, doncs, per l'expercció que és una final,
que davant hi ha tot un equipàs com el Manchester United.
Però bé, jo crec que el Barça, si està al seu nivell, ha de guanyar.
I el Joan Castell, que encara continua aquí a Tarraona, com està d'ànims?
Jo ja estic molt nerviós, eh, Ricard?
És la meva primera final, a més, amb tot l'anrenou que hi ha hagut del volcà,
amb la incertesa de si podríem marxar o no finalment, sembla que sí.
Però bé, no marxo fins demà al matí, però ja tinc moltes ganes d'anar a acabar l'ondes,
de trobar-me amb el Xavi i que arribi l'hora del partit i poder viure la primera final en directe.
Home, amb el tema del volcà ja no hi ha hagut cap problema, no?
I em sembla que tots els desplaçaments, tots els vols, es podran fer sense cap problema.
Sí, sembla que per sort hem tingut sort que el volcà hagi aturat la seva activitat
i bé, podrem marxar com teníem previst demà al matí amb el lloc.
La teva primera final, quin sentiment tens, doncs, a poc més de 24 hores del partit?
Doncs estic molt il·lusionat de poder viure aquesta primera final en directe.
és una cosa que volia viure des de fa molts anys, en guany he tingut l'oportunitat
i és això, estic molt il·lusionat i amb moltes ganes que arribi l'hora del partit
per veure una miqueta l'àmbient previ i viure realment el que és una final de Champions.
Ja, bé, en el teu cas, és la primera o no? Ja en portes unes quantes al darrere.
La tercera.
La tercera final de Champions.
I a Roma. Potser per això no estic tan nerviós, perquè ja n'he vist guanyar dues a París i Roma, com et deia,
i a veure si podem fer el triplet ara de finals.
Ja tens experiència, no?
Sí, sí.
Què faràs avui i demà dissabte? Què preveieu fer per Londres? De visita de turisme?
Bé, sí, una mica. També em volia passar a High Park, ja a un festival de la UEFA.
han muntat una espècie de museu de la Champions League, amb vídeos, amb plafons...
La veritat és que està bastant bé.
I jo recomano als colers que vinguin aquí a Londres que, si tenen temps, s'acostin aquí a High Park,
perquè està molt maco, eh?, aquest festival de la UEFA.
Però hi ha una zona específica pels aficionats del Barça i una altra pel Manchester?
S'ha establert dues zones clares, com en altres competicions?
Sí, però em penso que està al costat del camp, al costat de Wembley.
que, clar, queda molt lluny del centre.
I jo espero que la gent també baixi cap al centre per donar una mica de color a la ciutat.
De moment no l'he vist.
No l'has vist. Estàs així una mica decebut, eh?, de moment.
Sí, igual. Suposo que només hi ha hagut gaires que puguin agafar tants dies de festa.
Tot els has agafat especialment per anar a Londres?
Bé, sí, tres dies.
Tres dies, home.
Dix-d'o, sí.
Déu-n'hi-do.
En comptes dels dos de cada setmana, doncs tres.
M'imagino que, a més, un dels atractius, evidentment, a més de guanyar la final de veure el partit in situ,
és el camp, no?, perquè l'estadi, el nou estadi Wembley, és un gran atractiu.
Javi, tu no l'has vist encara?
Sí, sí, jo ja hi he estat i la veritat és que és espectacular, eh?
Tant de fora, amb l'arc que hi ha, com de dins que, bueno, hi ha unes comoditats,
tot és un luxe, vamos, un camp, cinc estrelles, com diu la UEFA, sí, sí.
Joan, per tu és un estadi també simbòlic, no?, m'imagino anar-lo a visitar per dins?
Doncs sí, perquè sempre s'havia parlat de Wembley 92, tot i que jo no me'n recordo perquè era molt petitet,
però bé, anar al lloc on el Barça va guanyar la seva primera Champions és molt especial
i bé, un desplaçament d'aquesta manera, doncs sí, és molt maco, tinc moltes ganes de veure el que és un camp anglès
perquè sempre s'han sentit a parlar de meravelles, de l'ambient que respiren en partits de la Premier
o d'altres competicions aquí a Anglaterra i també moltes ganes de viure un ambient futbolístic dintre de Wembley.
Tu, Joan, s'assembla poca en un camp anglès, no és el típic camp anglès.
Sí, perquè és molt més obert segurament, no?
Sí, sí, molt obert i és, bueno, de tipus com l'Aliança de la Munic, d'aquesta construcció, doncs, nova,
que potser no hi ha tant d'ambient, però, vamos, per veure el futbol és un camp, doncs, potser dels millors.
Xavi, quan tornaràs tu?
Jo torno diumenge al matí, aterro a Girona sobre les 10 del matí
i ràpid baixar cap a Tarragona perquè a la tarda tenim el nàstic, a les 7.
Tu aniràs a veure'l o aniràs a treballar sobre el partit del nàstic?
A treballar, a treballar.
És a dir, que faràs la crònica pel nou esportiu.
Doncs sí, no sé si la faré jo o el company del Jesús, però...
Però en qualsevol cas cobriràs informativament parlant el partit del nàstic.
Tu, Joan, quan penses tornar?
Doncs el mateix dissabte.
Jo sóc dels que vaig tornar el mateix dia,
quan acabi el partit ràpid cap a l'Europort i esperar que surti el vol.
Suposo que arribarem a la matinada de dissabte o diumenge
i també diumenge a la tarda estar allà fresc per anar a veure el nàstic.
Jo aniré a veure'l com a aficionat.
Tu ets soci del nàstic?
Sí, sí, des de ben petitet, des que tenia 6 anyets,
quasi cada diumenge.
Si la feina m'ho permet, doncs allista en el camp.
Ara hem tingut una àmplia tertúlia, una taula rodona d'aquelles, a més, molt encesa,
amb 4 seguidors del nàstic,
2 dels quals, a més, són seguidors del Barça
i 2 que no, que s'ho miden des de fora i amb una certa llunyania.
En el cas del Javier Soleil del Joan Castell,
que són periodistes però que a títol personal
compatibilitzen les aficions del Barça i el nàstic,
tu, Javier, creus que és perfectament compatible, no?,
les dues coses?
Home, doncs jo crec que sí.
A veure, sent freds,
comparar la magnitud d'un club com el Barça
amb la del nàstic.
No són rivals.
O sigui, el nàstic no és rival del Barça.
I tu, Joan?
No, totalment d'acord amb el Xavi.
El que puguis sentir com a aficionat pel Barça com pel nàstic és diferent.
També és veritat que el nàstic és el club de la teva ciutat,
potser és el que has vist més proper durant tota la teva vida,
perquè és amb el club que hi vas quasi cada diumenge al camp.
Potser li tens un efecte més especial al nàstic,
doncs per aquest motiu.
Però bé, quan mires el Barça i quan mires el nàstic
és un sentiment totalment diferent.
Si us faig escollir entre una cosa i l'altra,
és a dir, que entre el Barça guanyi la Lliga de Campions
i el nàstic baixi a segona B,
o eviti, millor dit, baixar a segona B,
Joan, tu què prefereixes?
Uf, és una pregunta molt complicada.
Ja ho sabia.
Això és el mateix que quan va estar el nàstic a primera,
que jugava en l'última jornada,
que et preguntava,
«Ostres, si el Barça hagués de guanyar la Lliga
o el nàstic s'estigués jugant al descens,
què preferiries?»
És que ben bé no saps què contestar.
Home, suposo que en aquest cas,
com que el Barça ja té tres Champions,
doncs millor que nàstic es quedi a segona.
Javi.
Jo passa a palavra.
No et mulles.
No et mulles.
No et mulles.
Perquè preferiries potser més aviat el Barça?
Bé, la veritat és que és una opció difícil,
perquè aquí també ja entran el tema del nàstic cada dia,
que és la feina també.
O sigui, seria una opció complicada.
Escolta, acabo amb vosaltres.
Us demano una doble porra,
una doble aposta pels partits del Barça i del nàstic.
Javi, tu què creus que passarà demà i diumenge?
Jo crec que un 2 a 1, eh?
Tocarà patir, m'assembla.
I diumenge?
Diumenge jo crec que el nàstic guanya.
I el Salamanca un empat al ministàdio.
O sigui, no ens salvarem matemàticament,
però la cosa es pot posar ja a punt.
Joan.
Jo soc més optimista per demà.
Un 3 a 0 i el nàstic un 1 a 0.
Un 1 a 0, el nàstic.
I el Barça bé?
Donarà un cop de mà amb el Salamanca?
Esperem que sí.
També aposto per un 2 a 1.
Molt bé, doncs.
Joan Castell i Javi Soler,
moltes gràcies per atendre aquests micròfons de Tarragona Ràdio.
El Javi ja està a Londres,
el Joan marxarà demà a primera hora del matí a la capital britànica,
viuran en directe al Barça-Manchester United
de la final de la Champions
i viuran en directe diumenge al Nàstic Albacete
en un partit clau de segona divisió A.
Moltes gràcies.
Dilluns ens en retrobem.
Que passeu un bon cap de setmana,
que gaudiu al màxim d'aquests dos partits
i a veure si podem aconseguir un doblet
amb la victòria del Barça
i la victòria del Nàstic.
Gràcies.
Que vagi bé.
Bon viatge i que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Màstic, màstic, grida l'afició.
Màstic, màstic, ets el millor.
Canten els petits, gridan els precisos.
Màstic, pujat tot.
Fins demà!