Quina és la situació en la que es trobeu, els tarragonins, que segur aquí a Nova Zelanda?
Doncs, bueno, en principi estem bé, no ens ha passat res,
però la veritat és que estem una mica preocupats perquè això no pare de tremolar.
Des d'ahir al migdia, a la una del migdia a l'hora d'aquí de Nova Zelanda,
fins just fa cinc minuts, la terra no pare de tremolar.
Va haver un soltrac molt fort a la una, jo estava a l'hotel i allò va ser una cosa espel·lucnant
perquè es movien totes les parets d'un costat a l'altre, al mateix temps s'obria el carrer,
començava a sortir aigua de sota les pedres i van ser deu segons, bueno, doncs tremendos, no?
A partir d'allí, bueno, la resta han estat petites ràpliques,
però clar, que tenen el cor amb un puny, no?
La situació que veus al teu voltant, Miquel, quina és? Què veus al voltant?
Bueno, la veritat és que estem bastant aïllats perquè, bueno,
ahir és que vam estar tot el dia donant toms,
ens vam portar al centre on estem jugant i, bueno,
totes les pistes es van aixecar, semblant allò de muntanyes russes,
era una cosa espectacular i, bueno, allà ens van tindre dues o tres hores,
suposo que ells tampoc sabien què fer perquè hi havia un caos a downtown
i, bueno, ens van tindre allí,
després ens van fer agafar alguna cosa de roba perquè no podíem dormir als hotels,
ens van portar a un parc, a un parc molt gran a prop del centre,
allà vam estar dues o tres hores més
i llavors van decidir agafar tot el grup que estem competint,
tots els diferents països en aquesta competició,
ens van portar a un col·legi
i la gent de la ciutat ens venia a buscar oferint llits i habitacions
que tenien a les seves cases
i ara estem aquí a casa d'una gent encantadora que ens està acollint,
esperant que a les tres de la tarda,
a l'hora d'aquí ens vingui a buscar l'organització
i, bueno, i ens doni una reunió explicant una mica
quins seran els passos a seguir.
Tota l'estada, o sigui, tota la tarda d'ahir,
quan anàvem d'un costat a l'altre perquè ho fèiem caminant
perquè no es podia anar,
la veritat és que havia visions antesques, no?
Vull dir, cases derruïdes, la carretera oberta,
la veritat és que no vam tindre sort, no vam poder,
no vam veure ferits ni tots els morts
que ens estan arribant les notícies per la televisió de què ha hagut
i, bueno, la veritat és que és una situació una mica futura.
Però, bueno, aquí estem, ja estem bé
i ho podem explicar a Tarragona Ràdio.
Perquè, Miquel, tarragonins, quan sou ara mateix aquí a Nova Salanda?
Doncs, tarragonins, estic sol jo
i després hi ha la magda igual que és el d'Andrei.
Però, sí, la magda està també amb nosaltres.
Però els dos competim al tenis Tarragona
i, bueno, estem seleccionats amb les diferents seleccions
de la nostra edat per participar en aquests campionats del món
que ja s'han cancel·lat, evidentment.
S'ha decretat, de fet, a la situació, l'estat d'emergència
i, de fet, ens comenten, veiem les últimes notícies,
que hi ha encara força persones atrapades d'entre la runa.
Ja saps què passa, Josep?
Que nosaltres no som conscients de tot això
perquè estem, la veritat, és que estem tranquils
entre cometes, no?
Vull dir, la nostra intranquilitat és el fet
que cada 20 minuts, 10, mitja hora,
això comença a tremolar i se't fica,
com haia explicat, el cor en un puny.
i, bueno, què passarà?
Confiem que el fort ja ha passat
i ara són rèpliques normals.
Però, clar, estàs aquí i veus que tremola el terra,
que es mouen les parets,
doncs la veritat és que t'assustes
i estem una mica nerviosos.
Per un altre costat,
potser sabeu més vosaltres que nosaltres
perquè no tenim...
Bueno, per sort han pogut carregar els mòbils
aquí a casa d'aquest senyor,
que és una de les que no els ha marxat la llum
i podem tindre accés telefònic,
però no tenim internet
i veiem...
Bueno, les notícies que ens arriben,
com que estem bastant aïllats,
són les que també podem veure per la televisió
o les que ens expliqueu vosaltres
o els nostres familiars
que ens han trucat, clar.
Bueno, demanant a veure què tal estàvem tots.
Naturalment esteu en contacte amb els vostres familiars,
però si vols aprofitar aquests micròfons
per enviar algun missatge a Tarragona,
a la ciutat,
o a la gent que t'escolta,
doncs, de què en fi?
Que et dius que esteu bé, no?
Sí, com que no podem arribar tots,
la veritat és que us agraeixo moltíssim
aquesta trucada,
que tothom estigui tranquil,
que tota la gent que ens estima,
que estem bé,
què passarà,
que ho vindrem a explicar en directe,
i, no ho sé,
la Federació Espanyola està gestionant la tornada,
a veure si podem canviar els bitllets.
Hi ha una situació que és que la setmana següent
havia el campionat del món individual,
o sigui, la primera setmana jugué el per equip
i la segona l'individual,
jo anava a participar-hi.
L'organització decidirà més tard
si es fa amb una altra seu
o s'ajorna,
o què passarà.
I, en principi,
una mica d'expenses de les notícies.
Clar, canviar els vols
que tenim previstos per dintre de deu dies
avui o demà,
suposo que serà complicat,
perquè l'aeroport de Christchurch
s'ha tancat,
crec que l'obren avui per vols domèstics,
estem a començar en els internacionals,
però suposem que hi haurà un col·lapse important.
Llavors, bueno,
des d'aquí, des de Barcelona,
a la Federació Espanyola,
jo estic en contacte amb el director
del Comitè de Veterans
i ens està dient que faran tot el possible
per solucionar el tema
de poder tornar a l'abans possible
i estar a Tarragona,
que és on s'està millor del món.
Miquel Puigdeball,
decidem que vinguis el més aviat possible,
que ens puguem veure aquí a Tarragona
i, en fi, que tot acabi
de la millor manera possible.
Una forta abraçada a tu i als teus companys
i que vagi molt bé.
Fins una altra.
De part vostra,
moltes gràcies per tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.