Esta és la bonica història que recorda la gent tota
d'aquell conegut poeta del que va naixer la Jota.
D'aquell conegut poeta del que va naixer la Jota.
Passen gairebé 5 minuts a dos quarts d'onze del matí.
Canviem de registre absolutament en aquesta quarta hora del programa.
Li posem música de les Terres de l'Ebre aquest matí de divendres
perquè entre una de les previsions que tenim per el dia d'avui aquí a Tarragona
tenim una activitat ben curiosa, un taller de can improvisat
que organitza el Cafè Metropol i que va a càrrec d'Artur Galla,
el cantant de Quico Elcelio, el noi i el mut de Ferreries.
Artur Galla, bon dia.
Hola, bon dia.
En què consisteix un taller de can improvisat?
Què és el que fareu aquesta tarda?
Bé, farem una miqueta en funció de com estic la gent,
de si coneix el tema o si és la primera vegada que s'hi troba.
Llavors estarem tres hores allà al Cafè Metropol
i en principi jo penso que serà com una introducció,
vull dir que no cal, si algú no sap de què va la cosa,
vull que vingui ben còmode perquè no...
Estarem una miqueta en funció de com... del nivell de cadascú.
Serà una introducció a tot aquest món del can improvisat,
que existi tant a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears,
a bona part del Mediterrani, i que tot està basat en el món de la quarteta,
dels quatre versos, septes sílabs, que rimen de dos en dos
i que són la base de les nostres jotes.
És a dir, que això que anomeneu quarteta és la base de tot.
Sí, és la base de tot. Tu fas una quarteta i en una quarteta,
la mateixa quarteta la pots cantar en jota, en corrandes, en garrotins,
en cant, en el Baes del País Valencià, en glosa mallorquina,
en centenars de variants.
Aleshores, no es tracta, evidentment, que ens facis el taller a través de la ràdio,
però la primera introducció bàsica que podrem veure,
que podran escoltar els que vagin aquesta tarda al taller,
que ens pots explicar aquí a través de la ràdio,
és això, que la base és la quarteta,
i després, quins són els altres dos o tres conceptes clars
que s'han de tenir per poder introduir-se en aquest món?
Bé, primer de tot és això, el que la base és la quarteta,
per tant, s'ha d'aprendre a medir versos de set síl·labes
i a rimar-los, aquesta és una de les bases.
L'altra és la capacitat de versar més o menys ràpid.
Hi ha tècniques per versar més o menys ràpid,
que no és fàcil.
Els cantadors tradicionals de tota la vida
s'han passat 70 anys cantant
i aquesta gent són capaços d'improvisar el moment,
d'anar cantant i pensant quasi a la vegada,
però això no vol dir que quan vas a aprendre això
hagués de fer això de la nit al dia,
sinó que pots...
Ensenyaré unes tècniques per anar fent això
cada vegada més ràpid,
però jo parlaria més que de cant improvisat,
parlaria de cant ocasional,
de vers ocasional,
de vers per a una ocasió, per a una cosa,
que tant fa que ho puguem improvisar en 30 segons,
en 5 minuts,
o com per demà al matí,
si volem cantar-li algun esdeveniment concret.
Aquesta seria la segona cosa.
i primera aprendre a rimar i medir,
la segona les tècniques d'improvisació,
i la tercera, evidentment,
aprendre les melodies i ser afinat a cantar,
suposa que cantar més o menys,
és una cosa que hi ha gent que ja,
com qui diu,
neix cantant,
perquè canta des de petit a casa,
hi ha gent que li costa més,
però cantar és una cosa que s'aprèn,
no és allò que o canto bé o no canto bé,
sinó que s'aprèn
i també és una qüestió de treballar.
I s'ha de tenir alguna formació musical
per assistir a un taller
com el que ens proposes aquesta tarda?
No, no, perquè, a veure,
parlem de música tradicional i popular,
per tant,
és una música basada en la transmissió oral,
són unes tècniques que s'han après
per mimetisme de generació en generació
i tot i que ara li puguem transcriure-la
en notacions musicals o així,
també es pot aprendre d'aquesta manera,
però la manera tradicional d'aprendre-ho
és per transmissió oral.
Digues, digues.
No, no, que per tant,
en aquest aspecte,
que qualsevol persona pot assistir al taller
i participar i sortir-se'n perfectament.
Deies al principi de l'entrevista
que aquesta és una tradició
que s'estem per tots els territoris de Catalunya,
del País València, de les Balears,
i, en canvi, sembla que per a molta gent
estigui molt vinculat a la zona
de les Terres de l'Ebre.
I, en canvi, dius que és una tradició
que s'ha fet en molts punts del país.
Bé, perquè a les Terres de l'Ebre
hi ha una cosa molt singular,
que és la Jota,
i que, doncs, en els últims temps...
I perquè potser l'heu conservat més que d'altres, no?
L'heu mantingut viva més,
aquesta tradició, més que en altres llocs.
S'ha conservat, s'ha mantingut viva,
i, a més a més, està en una constant reivindicació.
A les Terres de l'Ebre, la Jota,
que ara, per cert, fa poc,
ha estat nomenada com a dansa d'interès de Catalunya,
i música, cant i dansa d'interès nacional.
a les Terres de l'Ebre, fa molts anys que estem reivindicant
que la nostra música, la nostra música catalana, és la Jota.
I suposo que això està en constant reivindicació,
la fa estar a l'aparador molt, molt contínuament,
i se'n parla molt,
però de cant improvisat,
de vers cantat n'hi ha a tot Catalunya.
Hi ha, per exemple,
estan els garrotins vells de Lleida,
estan les corrandes,
hi ha moltes formes de corrandes a Catalunya,
hi ha nyacres per la zona de Girona,
hi ha cobles, cançons de Pandero,
hi ha moltes formes de cant improvisat
que la gent segur que coneix,
potser no hi para atenció,
i esta tarda, probablement,
si ve, quan les cantem,
recordarà que són cançons de la seva terra.
També, ja no diguem a les Illes Balears,
que hi ha glosa mallorquina, glosa menorquina,
a Can Pagès, a Eivisa i Formentera,
cançons de Ximbomba,
i al País Valencià,
les Albaes,
o el mateix cant d'estil,
que són els cants de batre,
cants de treball,
que són, potser,
les formes més elaborades
del que han improvisat,
que és allò que cantaven,
aquelles cançons que cantaven els pagesos
sense cap acompanyament instrumental,
i que musicalment
són de molt de nivell,
i en canvi,
aquells pagesos les cantaven perfectament,
sense cap coneixement musical.
Tens la sensació, Artur,
que s'estan els últims anys
conscienciant molts sectors de la població,
que hi ha un procés de recuperació,
o com a mínim de conservació,
perquè no es perdin aquestes tradicions,
aquests cants improvisats,
aquests estils de música,
tan diferents i tan propis
de diferents territoris del país?
Jo crec que sí.
Bé, això és una cosa cíclica.
Sempre que la societat pensa
que hi ha el perill de perdre alguna cosa,
llavors hi ha un corrent de...
Hi ha un moviment, no?
Per conservar-la.
Per conservar-la.
Això sempre ha sigut...
Ja des dels principis del folclorisme,
quan van sortir els primers folcloristes a Catalunya,
ja va ser una època de l'èxode rural,
quan la gent abandonava el món rural
i s'anava cap a les ciutats.
En aquell moment va haver la primera preocupació
perquè és la cultura popular del camp
i llavors ja va néixer el folclorisme,
els primers folcloristes,
els primers recollidors de cançons,
els cançoners.
De la mateixa manera,
l'excursionisme també va néixer en aquesta època,
perquè abans la gent no anava d'excursió,
vivia al camp.
I llavors el perdre allò es va crear l'excursionisme,
es va crear el folclorisme
i ara també cíclicament,
com que la societat va avançant tan ràpid,
suposo que la tecnologia d'avui
està fent perdre algunes maneres de comunicar-nos.
El cant, per exemple, el cantar,
la gent s'ha donat compte que s'estava perdent, suposo.
el cantar és molt saludable per al cos i per a la ment.
I abans se cantava a l'oci,
la gent xalava cantant,
que diuen naltros se divertien cantant,
i inclús se cantava al treball.
Avui en dia és impensable,
cantar al treball.
I cantar a l'oci també és molt difícil.
Primera, perquè l'oci ha canviat molt.
Abans la gent se divertia col·lectivament,
i avui la gent i tots sabem que l'oci
quasi en un tant per cent molt gran
passa per estar tancat a casa,
a una habitació, a l'internet.
Per tant, jo crec que això és l'alarma,
l'alerta que mos fa pensar
que no s'ha de perdre el cant,
que és una forma de comunicar saludable
i al mateix temps és un art.
Doncs de tot això,
avui en tindrem un bon exponent,
com dèiem, és a dos quarts de set de la tarda,
la cita, el Cafè del Teatre Metropol,
amb aquest taller de cant improvisat
a càrrec d'Artur Gaia,
que a més finalitzarà amb una cantada.
Tot això a partir de dos quarts de set
i calculant això, unes tres hores, no?,
de compartir moltes coses.
Sí, i els companys allà del Cafè del Metropol
han dit que hem d'acabar,
qui es vulgui quedar a sopar,
en acabar de sopar posarem en pràctica
qui tingui ganes
i posarem en pràctica
els coneixements de la tarda un ratet.
Molt bé.
Farem una miqueta de cantada pràctica.
Doncs, Artur Gaia,
cantant i lletrista de Kiko Elcelionoi
i el Mut de Ferreries,
moltes gràcies
i escolta, que vagi molt bé
aquesta trobada amb la gent de Tarragona
aquesta tarda.
A veure si us animeu.
Gràcies.
Adéu.
Adéu, bon dia.
És on se va conèixer
El taller de Can Improvisat
està adreçat al públic en general,
per tant, està obert a tothom
i és d'entrada gratuïta.
Per tant, no cal inscripció prèvia,
no costa diners,
és gratuït.
I, en fi,
si esteu interessats
i teniu ganes de contactar
amb l'Artur Gaia
del Kiko Elcelio,
doncs això,
la cita és avui
a dos quarts de set de la tarda
al Cafè del Teatre Metropol.
En la seua melodia
que recorda la gent tota
d'aquell conegut poeta
del Kiko Naixet, la Jota.
D'aquell conegut poeta
del Kiko Naixet, la Jota.