Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
i us proposem bones lectures.
Segurament el llibre més de moda en aquests moments
al nostre país.
Jo confesso, aquest és el títol
que ens presenta Jaume Cabré,
un dels escriptors que està també més de moda
en el panorama actual de la literatura catalana.
Jo confesso, a més és un éxit de vendes,
fa poques setmanes va sortir al carrer
i, en fi, és una de les obres que més serà
o ja és més traduïda.
Ara ens ho comentarà el propi autor Jaume Cabré,
que avui és a Tarragona fent promoció,
fent presentacions al llibre.
De fet, a dos quarts d'una del migdia
estarà a la llibreria La Capona, del carrer Gasòmetre.
Jaume Cabré, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Li agrada això d'escriptor de moda?
No.
Gens.
M'incomoda molt el que has dit de moda i d'èxit,
per diverses raons,
que no vull dir que...
És una fórmula molt periodística.
Això mateix, això mateix, jo ho entenc, per tant.
però no m'agrada o no m'hi trobo còmode
perquè la moda no la pretens.
El que vol, si de cas, és ser present en el lector
a partir de la seva memòria lectora.
En el moment en què el llegeixi,
ser present en la seva lectura, naturalment,
però després que en tingui un record vital.
Encara que no recordi les coses,
recordi que aquell llibre l'ha llegit.
Si em permets una al·lusió personal,
a l'entrar m'has dit
senyoria, i me n'has parlat
com si ja és un llibre que tinguessis a dintre,
perquè el tens aquí al davant, no?
I dius, n'has parlat com si el tinguessis a dintre.
Això és el que vull.
La moda és efímera.
La moda se'n va amb una temporada.
Ja parlant així de moda,
podem parlar de temporada,
i amb una temporada s'ha acabat.
I l'èxit també.
Què vols en lloc d'èxit?
Doncs jo diria que el que vols
és convèncer el lector
de la necessitat ineludible
d'acabar aquest llibre que ha començat.
Aquesta és la teva pretensió.
Més enllà d'això,
doncs benvingut
el fet que hi hagi molts lectors,
benvingut a la, com t'ho diré,
l'actitud d'Editions Proa,
de llançar la casa per la finestra
i de fer una promoció extraordinària
que l'ha començada molt abans de l'1 de setembre,
que és quan va sortir el llibre.
Benvingut a tot això
i per això estic a disposició de l'editorial
i per això estic en aquesta fase de promoció
fent-ho amb molt de gust,
tot i que la meva feina és l'altra, la d'escriure.
Però m'ha agradat molt el que has dit
per poder explicar aquestes qüestions.
Tu has dit,
el periodista diu això,
llavors està bé,
llavors l'escriptor pot dir,
a veure, també,
tot és legítim,
tot és legítim,
hi pot haver algú que el que persegueix és l'èxit
i el que persegueix és la moda,
el que passa que de seguida
te pot agafar coragra
perquè el dia que deixes d'estar de moda
dius,
ja no sóc escriptor,
en canvi tu el que fas és escriure,
escriure, escriure i sense pensar.
És a dir,
tenint en compte el que tens al davant,
no sé si em poso massa seriós,
però tenint en compte el que tens al davant,
que és els personatges,
la història que tens,
que no acaba de sortir,
i és això el que vols.
Clar,
però ara parlarem de la història dels personatges,
ja jo confesso,
però clar,
Jaume Cabré ha citat Senyoria,
una obra de fa molts anys,
dels anys 80 diria,
o de principis dels 90,
quan segurament
Jaume Cabré no era tan conegut
ni estava tan de moda
si em continua
permetent aquesta expressió.
Jo t'ho permeto tot.
I per tant,
ara sí que arriba al gran públic,
té la sensació, suposo,
Jaume Cabré,
que en els últims anys,
i sobretot gràcies a les veus de pa mano,
ha arribat al gran públic,
i no quan Senyoria,
que segurament és un títol
que potser molts lectors
recuperaran ara,
un cop llegeixin,
jo confesso,
o les veus de pa mano.
Pot ser,
pot ser,
però,
a veure,
el que trobo interessant
és el fet
de guanyar lectors,
és evident,
perquè escrius
perquè et llegeixin,
però no escrius pensant
en el lector concret
o en un nombre de lectors
ni en res d'això.
Tu saps que t'acabaran llegint,
però tu escrius
pensant en la història
que tens al davant.
Després,
és lògic,
quan algú llegeix
i et diu la lectura
i et diu
que li ha agradat molt,
et sent satisfet,
i si et diu
que no li ha agradat gens,
doncs penses,
és que no sap llegir,
és que s'ha equivocat,
això és lògic
perquè tots tenim
el nostre cor
i ens semblen bé
els elogis
i malament les crítiques.
però de tota manera
el fet que hi hagi
una...
no és unanimitat,
però sí
una certa consciència
que aquest llibre
agrada
o interessa
o corprèn,
en alguns casos
es diuen paraules així,
doncs això
em satisfà,
sí, sí, sí.
El que tenim avui
damunt de la taula
és un llibre
de mil pàgines,
per tant,
ja no de lectura fàcil,
això està clar.
A més,
situat en moltíssimes
èpoques diferents,
des de l'actualitat
fins a segles enrere,
en escenaris
que ens porten
des de Barcelona
fins al Pallarso
i Centre Europa.
Què és,
jo confesso?
Bufa,
què és?
Vuit anys de feina,
mil pàgines de resultat
i què és?
És difícil,
eh?
De contestar.
En certa manera
et podria dir
que és una novel·la
sobre Europa
i per tant
una...
l'espai
natural
de la novel·la
és Europa.
Surt l'Àfrica,
surten a Aràbia,
surten diversos llocs,
però l'espai
és Europa,
per una banda.
Per una altra banda
és una reflexió global
sobre la civilització
occidental.
Europa
s'ha considerat
sempre el bressol
de la civilització
occidental
i aleshores
si ho mires
en fredor
pots arribar a dir
quina civilització
on hi ha hagut
tants exemples
de barbària,
tants exemples
de mal instrumentat
per raons religioses,
per raons polítiques,
per raons
del tipus
que siguin.
però mal instrumentat
fins i tot
organitzadament.
Per això
podríem dir
que hi ha
uns elements
simbòlics
com poden ser
la Inquisició
en nom de Déu
i de la religió
o també podria ser
l'islamisme
intransigent
o radical
en nom de Déu
i de la religió
o també
en nom
d'una
societat ideal
com podria ser
el nazisme
de fer la societat
perfecta
o la manera
que l'entenia
els nazis
o podria ser
Stalin
i tot això
és Europa
i després
de l'Holocaust
diem
ja s'ha acabat
mai més
tornarà a venir
això
després de tant
d'horror
mai més
mira les guerres
als Balcans
i torna a veure
també el genocidi
o mira Ruanda
que no és Europa
però
és després
de l'Holocaust
i per tant
sembla que no n'aprenem
què li passa
a la humanitat
són reflexions
sobre això
portades a terme
per un personatge
que és un historiador
de les idees
que el veiem
des de petit
fins que és una persona
que publica
i que té molt de prestigi
i que arriba un moment
que diu
que
amb la reflexió
no arriba enlloc
i llavors es passa
el relat
i llavors el que fa
és escriure
d'aquí el títol
de Jo Confesso
escriure
a una persona
que el lector
ho va
descobrint
a poc a poc
com totes les novel·les
de Jaume Cabrè
acabes de fer
una cara de lector
com una mena
de trencaclosques
no?
s'han dit
que has d'anar
descobrint pàgina a pàgina
alguna vegada et perds
però de seguida
potser ho recuperes
sí
perquè sempre hi ha una xarxa
perquè això
els seus lectors
no l'hi han dit
moltes vegades
no
al contrari
Jaume
alguna vegada
m'he arribat a perdre
però de seguida
però de seguida
és a dir
la sensació que tens
és la meva intenció
la sensació que tens
és que et perds
en algun moment
però de seguida
et recull
per algun cantó
o altre
qualsevol detall
és una lectura
que ha de ser atenta
però que no és difícil
és el que m'agrada
a mi com a lector
quan estic davant
d'un text evident
que vas llegint
dius
ara passa això
ara l'altre
és lògic
l'acabes
i allò no t'ha pertorbat
no t'ha servit de res
perquè l'oblides
i vas al següent
en canvi
quan
com a lector
agafo un text
i em començo a interrogar
i això per què?
ah mira
aquí
llavors descobreixes una cosa
abans que te la diguin
estàs construint
tu la teva lectura
i ets
actiu
en aquesta lectura
a mi com a lector
m'agrada molt
i llavors el que pretenc
és oferir això al lector
perquè sé que és intel·ligent
perquè sé que és curiós
i perquè sé
que té fe
i té memòria
lectora
i té fe
en
en les obres
que en principi
estan ben fetes
per tant
com que sé
que no li puc demanar impossibles
a un lector
sé que li puc exigir
és a dir
que puc pujar
el llistó
i és que
portaràs algun lector
bé
una llàstima
però
els que saltin
s'ho passaran molt bé
però té
lectors de nivell alt
bé
ho reconeix
bé
de nivell alt
o de nivell
de lectors de nivell
no cal que sigui molt alt
però
i això que a vostè li agrada
com a lector
i que diu que fa
com a autor
és
podem parlar
d'un estil cabré?
Mare de Déu
faria de mal dir
manera
més que estil
perquè
per mi la paraula estil
jo la reservaria
per parlar
de la llengua
de l'ús que fem
de la llengua
i aleshores
per això parlem
de recursos estilístics
i parlem
de to
que seria
l'aspecte més
més dedicat
a la llengua
però si de cas
una manera
podria ser
aquella
en la qual
el lector
fent l'experiència
directament
o si ha llegit
algun altre llibre
ja ho sap
sap que no s'hi perd
perquè
pot trobar-se
en un laberint
i anar cap aquí
o anar cap allà
no ho sap
però
sempre trobarà una xarxa
perquè ja procuro
que sempre hi hagi una xarxa
per tant mai quedarà
no li puc demanar impossibles
com et deia abans
no li puc dir
pèrde't aquí
i d'aquí 300 pàgines
en recolliré
no, no, no
és allò de
t'hi perds
perquè hi ha en aquest moment
moltes possibilitats
narratives
perquè a mi m'han sortit
aquestes possibilitats
i te les ofereixo
però t'ho recullo
i et guio cap aquí
o cap allà
i anem plegats
i estàvem en aquest laberint
i jo ja explicava
fa un moment
que jo confesso
volia dir
el títol es referia
que el principal protagonista
acaba escrivint
s'acaba confessant
en un personatge
que descobrirem
al final de la novel·la
no, tant com al final
no
però que l'anem descobrint
l'anem descobrint
progressivament
i entenem aleshores
que ell li estigui explicant
la seva vida
i li estigui explicant
és que té d'explicar
moltes més coses
és una persona
amb qui ha estat
en contacte
i ho anem veient
serà un llibre
especialment idoni
pels lectors
de Jaume Cabré
els de sempre
els de tota la vida
espero que sí
però també
per qualsevol lector
nou
sí, sí
sé que hi ha
clar, és que els lectors
es van renovant
per això
els escriptors
escrivim
a les biblioteques
hi ha llibres
i a les llibreries
tenen llibres
perquè els lectors
es van renovant
i aleshores
ara m'he trobat
amb gent
o amb piulades
o el que sigui
que et diuen
és el primer llibre
que llegeixo de Cabré
ostres, ara ja aniré
enrere els altres
potser
és algú que no
m'havia llegit
molt fàcilment
és un lector jove
que ara s'està iniciant
la lectura
i ara
clar, el que li ha caigut
és aquest
perquè és el que se'n parla
en aquests moments
però això el farà anar enrere
a buscar
els altres llibres
espero
més pretensions
en el llibre
més enllà de les que
ens explicava
que ens situava
en aquest espai
d'Europa
del continent
i en fi
com una descripció
de la civilització europea
la meva pretensió
com a escriptor
és
primer
resoldre un problema personal
que és
he d'escriure
i no puc no fer-ho
i per tant
el resol
com escrivint
i
sé
que
el fet de l'escriptura
m'ho fa passar
molt bé
i el temps
que estic escrivint
i em dono
tot el temps
que em fa falta
el temps que estic escrivint
és el que necessito
per aquella història
que no el sé mai
no puc dir
fareu una novel·la
de 300 pàgines
i estaré 7 mesos
treballant-hi
és impossible
plantejar-ho d'aquesta manera
per tant
vas fent
vas fent
i quan veus
que estàs
mitja acabant
doncs estàs
mitja acabant
i ara no sé
per què t'ho deia
això
no però clar
va fent va fent
però aquí ha estat fent
8 anys
no?
sí
sí sí
sí perquè la novel·la
ella mateixa
ja em anava dient
ei ei
que peso molt
com li neix
la idea?
no neix una idea
el que faig
és posar-me a escriure
per això que et deia
d'aquesta necessitat
d'escriure
perquè és
la meva manera
ja sé que és una imatge
però és la meva manera
de respirar
el fet d'escriure
em fa sentir bé
i per tant
escrivint
m'hi trobo bé
i creant
inventant personatges
possibilitats narratives
m'ho passo bé
de la mateixa manera
que m'ho passo bé
llegint
perquè de fet
sóc escriptor
perquè sóc l'actor
i vaig començar
a escriure
perquè m'ho passava
molt bé llegint
i llavors pensava
i per què no proves
de fer-ho tu
i em vaig adonar
que escriure
era una manera
de llegir
més lenta
però una manera
de llegir
com si agafessis
el estiu formol
aquell
allò
per
llaurar la fusta
com si estiguessis
escrivint
llaurant una miqueta
i per tant
més a poc a poc
però era
com si estiguessis
llegint
però llegint
amb aquesta ràbia
amb aquesta profunditat
que fas
que hi hagi
una miqueta
de relleu
i aleshores
és per això
que escrius
i si la novel·la
et demana
100 pàgines
és ella
que t'ho diu
i si te'n demana
200
és ella
no és tu
que prèviament
li dius
tindràs
200 pàgines
i tenir-ne
mil
i fer-ne
una gran promoció
és tot un repte
bé
perquè
som a l'època
del Twitter
abans t'he parlat
de piulades
que sembla que és un gènere
molt d'avui
no sé si són 140
140 caràcters
molt bé
en l'època del Twitter
vostè publica
mil pàgines
hi ha una novel·la publicada
en Twitter
d'en Cervera
en Cervera ha fet una novel·la
en Twitter
sí, sí
Jordi Cervera
això mateix
doncs
això sí
és un anti-Twitter
se senti una mica
contracorrent
no
i ara
alguna vegada
he trobat algun col·legue
que em diu
no, no
i ara faig coses
ben breus
perquè els lectors
no estan per això
i com a molt 100 pàgines
doncs ja t'ho faràs
però jo sóc un lector
que el que vull
és
no 100 pàgines
ni mil
sinó vull
bones històries
però tant me fot
si en tenen 100
o en tenen 500
vull que em commocioni
allò
i aquests lectors
sempre hi són
sempre
abans estava buscant
una paraula
jo quan fèiem la conversa
fa un moment
quin us
enfada la llengua
bé
quin tractament
li dona a la llengua
jo acabaré
les seves novel·les
considero
que et contesto
d'una manera més global
si m'ho permets
l'escriptor
per mi
ha de tenir
primer deia una consciència
després dues
i ara em dic tres
tres consciències molt clares
una
la consciència
de la pròpia mort
i dius
bueno i ara què ve això
bé justament
pel fet que no pots
escriure bestieses
tal com ho prengui jo
cadascú fa el que vol
o el que pot
però tal com ho prengui jo
no pots escriure besties
sinó que has d'anar a sac
perquè
tots tenim data de caducitat
i per tant
el que no pots és
fer perdre el temps
els altres
i també perdre el tu
amb banalitats
és a dir
defugir la superficialitat
no si això és jugar
quan algun escriptor em diu
no és que fer literatura
és jugar una miqueta
i va
i total
no no
no ens entenem
no ens entenem
per mi m'hi va la vida
una
l'altra consciència
és la consciència d'estil
que és
te la deixo pel final
una segona consciència
perquè la pregunta anava a venir
una segona consciència
seria la del
el sentit de l'artesania
és un ofici
i per tant
les hores que hi gastes
amb això
són tan importants
perquè vas aprenent
l'ofici
a mesura que vas fent
així com l'escultor
primer ha d'aprendre
la manera
de treballar
aquell material
i
si és hàbil
té més avantatges
i si no
tindrà problemes
doncs de la mateixa manera
l'escriptor
ha d'aprendre l'ofici
i ha de saber
que el temps que gasti
en resoldre problemes
en resoldre equilibris
són
en benefici
de l'obra
perquè hi ha escriptors
que diuen
això és
ja està
i que no em meregin més
i si algú vol traduir
que el tradueixin
i a mi que no em meregin
considero que
és un error
amb tota la humilitat
però considero que és un error
i l'altra
la consciència d'estil
si treballes
sense adonar-te'n
del que escrius
segurament
no té sentit allò
en canvi
a mi el que m'agrada
és llegir una pàgina
de qualsevol llibre
llegir una pàgina
i després d'haver llegit
dir
la torno a llegir
i la torno a llegir
no perquè no ho hagi entès
ja he entès l'escena
però m'ha agradat molt
i vull veure
on rau
el secret
que m'hagi agradat tant
però si l'escena
era molt clara
com és que t'ha agradat
és l'estil estúpid
que deia
i això és el que busca
aquest estúpid
ja me l'entens
és l'economia
és l'estil
és l'estil
és l'estil
el que et porta
dius
mira com ha posat l'adjectiu
mira quina
quina metonínia
acaba de fer
és clar
són qüestions
que són tècniques
que les has après
a base de
bueno
amb la teva capacitat pròpia
però també
a base de llegir
a base de conèixer
de llegir molta poesia
a base de
de treballar
el teu ofici
i tenir
mirada
tenir capacitat
i tenir gràcia
i aleshores
això atrapa
i moltes vegades
el lector
no té per què saber-ho
home jo com a lector
que a més a més
tinc l'ofici d'escriptor
m'adono de moltes coses
no totes
però m'adono de moltes coses
però el lector
que és lector només
no té per què adonar-se
se n'adona
de moltes
però hi ha moments
que diu
ai que bonic tot això
no sé si aquí
hi havia una metàfora
no sé si allò era
una sinècdota
no sé si aquí
hi havia una literació
però m'està agradant moltíssim
i de vegades
diu això
no sé què és
però aquí hi ha un recurs
que m'ha agradat
i això que busca com a lector
evidentment
és el que pretén
també com a escriptor
a quants idiomes
serà traduït
jo confesso
a quants no ho sé
de moment
en aquests moments
està traduït
està fet en català
està traduït
el castellà
que van mirar de sortir
l'endemà
de sortir en català
i està anant molt bé
a Espanya
s'ha acabat la traducció
a l'alemany
i sortirà
a començaments de desembre
s'està fent la traducció
al francès
a l'italià
i al neerlandès
i ara començarà
en polonès
també
però això és de moment
continuarà
continuarà la cosa
Jaume Cabret
no li agrada que li diguem
que és un escriptor de moda
però si dic
que és l'escriptor
més internacional
de la literatura catalana
això sí que potser
m'ho acceptarà
bé
n'hi ha d'altres
que són molt traduïts
com en Sánchez Pinyol
per exemple
hi ha una novel·la
de l'Emili Rosales
que està traduïda
a 15, 16 o 17 llengües
com es diu
la ciutat submergida
invisible
la ciutat invisible
a Sant Carles de la Ràpita
doncs està traduïda
a 15 o 16 llengües
Maria Barbal
està força traduïda
Mèrcia Rodoreda
està molt traduïda
també
i això que demostra
partint de la base
d'una llengua
entre cometes
minoritària
la llengua
la llengua no és minoritària
la llengua
si de cas
està en problemes
de minorització
que és diferent
és un problema
sociolingüístic
que és el que patim nosaltres
que és una situació
molt singular
al món
d'una llengua viva
amb ganes de viure
en una cultura viva
amb ganes de viure
amb una nació viva
amb ganes de viure
però que té un estat
que tot això
li va assegant
i li va negant
i li ho va dificultant
i considera
que tot això
és una nosa
per ell
d'aquí
la solució
és la separació
el més amistosa possible
però la solució
és la separació
per viure
sense haver d'anar al psiquiatre
uns i altres
però
això com a parèntesi
però aleshores
el que resulta
és que és una llengua
que té
unes dificultats afegides
sobretot
la de no tenir estat
els eslovens
no arriben a dos milions
els que viuen a Eslovenia
n'hi ha descampats pel món
però no arriben a dos milions
però tenen un estat
que els protegeix
no el tenien tan clar
amb Iugoslàvia
però ara tenen un estat
que els protegeix
els txecs els passa el mateix
són més
però els passa el mateix
tenen un estat
que els protegeix
nosaltres no
tenim un estat
que més aviat ens nega
més aviat
a Frankfurt
el 2007
quan va haver-hi
Catalunya
era la invitada
la frase
que corria
per allà
entre els alemanys
era
l'existència
de la literatura catalana
és
el secret
d'estat
més ben guardat
per Espanya
fins ara
ara ens hem adonat
que existia
ho tenien molt guardat
això és un drama
que s'arribi a dir això
aleshores
per tant
tenim problemes afegits
però tot i així
se'ns tradueix
poc
val a dir-ho
però se'ns tradueix
la llengua d'Europa
saps quin és
la traducció
això és una frase
d'Humberto Eco
la llengua d'Europa
és la traducció
és cert
perquè a Europa
hi ha una cinquantena
de llengües
o més
depèn d'on posis
la frontera d'Europa
si fills els orals
o menys
i te'n trobaràs
moltíssimes de llengües
i és cert
és cert que n'hi ha
de molt poderoses
com l'alemany
l'anglès
el francès
bàsicament
després l'italià
i després polonès
i espanyol
a l'espanyol
o al món
és una altra cosa
però Europa
té
per milions d'habitants
i tot i així
molts d'ells
en situació
d'iglòsia
que seria
una situació
no exactament igual
que el bilingüisme
i per tant
la traducció
és fonamental
a Europa
i és fonamental
al món
com és lògic
i m'estic enrotllant
i no sé què t'estic dient
i tu ets tan ben educat
que em deixes parlar
la llengua d'Europa
és la traducció
jo m'he quedat
amb aquesta frase
llavors com més
un llibre és traduït
més vida té
perquè passa
a altres comunitats
lingüístiques
no li passa
a la música
ni li passa
a l'art plàstica
a l'art plàstica
tu agafes un quadre
i el pots anar
ensenyant
a tot el món
i no et fa falta
cap mena de traducció
sinó simplement
tenir persones sensibles
que el vegin
i ja està
i en canvi
amb la literatura
et fa falta
per accedir
a una altra comunitat
a una comunitat
d'una altra llengua
per accedir
necessites la traducció
acabo
ja ho acabaré
en 30 segons
perquè no es perdi
i perquè no es perdin
els oients
se sent còmode
en aquesta campanya
de promoció
fent entrevistes
amb gent tan amable
com tu
sí
si et plau
i tant
sí
em sento còmode
però molt cansat
i a més a més
em sento
amb un cert deure
de fer-ho
atesa
la manera
com s'hi ha posat
l'editorial
de totes maneres
se sent una mica
que ho fa
per obligació
sí
ho està fent
per obligació
però m'hi sento bé
però enyoro
el despatx
l'estudi
la propera novel·la
no tregarà 8 anys
espero
no en tinc ni idea
ha començat
he començat a fer coses
però no en tinc ni idea
així acabem
Jaume Cabré
l'autor de moda
o l'autor més internacional
o un dels autors
més traduïts
del nostre país
jo confesso
una novel·la
de mil pàgines
no és fàcil
ja ho anunciem
però en fi
és fàcil
és fàcil
sí
home jo diria que
és per
per nota
per gent amb nota
Jaume Cabré
un plaer
compartir aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio
i que vagi molt bé
aquesta estada
d'unes hores a la nostra ciutat
Fins la propera
Moltes gràcies
Adéu-sia, bon dia