Falten 5 minuts per arribar al punt horari de 3 quarts 11 del matí.
Aquí estem en aquesta quarta hora del programa saludant el nostre proper convidat,
que és el regidor responsable de l'àrea de relacions ciutadanes,
participació i universitats de l'Ajuntament de Tarragona, Paco Zapater.
Amb ell ens repassarem durant els propers minuts
en diferents aspectes que són competència del seu departament.
Senyor Zapater, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Abans que res, m'agradaria preguntar-li per una iniciativa
que vam comentar la setmana passada en els espais informatius
relacionada amb una iniciativa conjunta de l'Ajuntament
i de la Universitat de Rovira i Virgili
per donar a conèixer diferents centres d'investigació.
La setmana passada es va començar per l'ICAC,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que està situat allà a la plaça del Rovellat,
al costat de la plaça del Fòrum,
al mig de la part alta,
amb una voluntat d'això,
explicar als terraunins i terraunines
què és l'ICAC en aquest cas.
Quina és la voluntat, la filosofia
d'aquest programa global
de col·laboració entre Ajuntament i Universitat?
Bon dia, doncs molt senzill.
Tradicionalment es deia
que el buen paño en l'arca se vende.
volia dir aquest refrac que qualsevol gènere o qualsevol dona recatada i discreta
no calia publicitar-se, sinó que sense publicitar-se es venia ràpidament.
Això ha passat a l'història. Avui el marketing i la exteriorització i la publicitat
són elements consustancials a una bona venda.
A Tarragona tenim l'ICAC,
que és la llògia, crec jo, de Tarragona.
Però clar,
jo vaig fer
un mostreig
entre determinades persones
i coneixien l'ICAC i no sabien
què era l'ICAC i on era l'ICAC.
Llavors vam pensar
que era bo
exterioritzar què és l'ICAC.
Vam anar els regidors de Tarragona
a conèixer l'ICAC,
vam fer
una visita guiada per Isabel Rodà,
que és la directora,
i per altres investigadores de l'ICAC,
i va ser una visita molt, molt satisfactòria dels regidors de Tarragona.
I molt senzill. Per què?
Doncs perquè els regidors,
els 23 regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
en definitiva, són gestors polítics
que tenen que vendre la ciutat.
I l'ICAC,
que és un institut
de territorialitat de Catalunya,
és una joia que tenim
a Tarragona.
A més a més,
la setmana passada
va fer una jornada de portes obertes
perquè els veïns de la part alta
i els veïns de Tarragona
coneixessin l'ICAC per dins.
Va ser molt, molt interessant
perquè una investigadora delICAC, Diana Gorostegui,
va fer una conferència
de com eren,
es titulava
Com eren els veïns de la part alta fa 2.000 anys.
Clar, era molt atractiu
perquè totes aquestes pedres
que tenen inscripcions,
que se les trobem per la part alta de Tarragona,
doncs la Diana Gorostegui
ens va explicar d'on provenien,
qui era aquest personatge,
en definitiva,
va fer una extrapolació dels veïns de la part alta
fa 2.000 anys
i els veïns actuals
van xerrar molt
i després se les va ensenyar
novament a aquestes persones l'ICAC.
Va ser molt atractiu.
I crec que això es pot extendre a altres instituts
perquè recordem
que tenim l'Institut Català d'Investigació Química,
un altre referent a nivell de Catalunya
i tenim altres centres
molt potents de la universitat.
Creu que ha d'haver-hi més obertura
d'aquests centres a la societat tarragonina?
Certament.
Tenim una altra joia
que és el Campus Ceselades,
la URB, Universitat Rovira i Virgili.
Jo crec que la URB té un prestigi
a nivell estatal i a nivell internacional.
Té un posicionament
que va molt per davant
del posicionament que té
la ciutat de Tarragona.
és una referència a nivell estatal i a nivell internacional.
Això és el que coneixer.
Aquí tenim, jo ja també en l'Institut Català d'Investigació Química,
tenim a Campus Ceselades un munt,
un munt d'institucions d'investigació
que també tenen que ser conegudes.
Jo tinc pensat, amb els responsables de la URB,
hem pensat de portar també els regidors a veure tot això,
perquè són els regidors els que tenen que vendre després aquest panyo
i, per tant, convé que ho coneguin.
Pels veïns de Tarragona,
també se pot fer una jornada de portes obertes.
Una de les coses que m'han demanat a la universitat
és la possibilitat d'exterioritzar
i de publicitar el que tenim dins.
D'alguna manera està també dient que la ciutat,
i per tant l'Ajuntament de Tarragona,
s'hauria d'aprofitar, entre cometes,
del prestigi que té la universitat fora de...
Llògicament, lògicament.
I que han d'anar junts potser més vegades
del que seria normal en algunes experiències.
Jo parlo d'una simbiosi positiva entre URB i Ajuntament
que beneficiaria, lògicament, a la ciutat de Tarragona,
perquè el temps del totxo,
diners fàcils del totxo o diners fàcils del crèdit,
això s'ha acabat.
Llavors, la investigació científica,
la producció que fa la URB
és el millor element de progrés social.
N'hi ha un dintre que diu,
diguem quina universitat tens avui
i et diré quina societat tens demà.
I això és una veritat molt, molt evident.
I per tant, convé que la nostra societat de demà
sigui el reflex de la universitat d'avui.
Ja que hem començat l'entrevista,
senyor Zapater, parlant d'universitats,
en fi, ja sap perfectament,
i ho saben molts oients,
les retallades que estan patint les universitats catalanes
i també la de Tarragona.
Els rectors s'han queixat,
han dit que la situació segurament és insostenible
si de cara a l'any vinent
continuen aquestes retallades tan grans,
que fins i tot això pot afectar personal
en àrees de recerca i d'investigació.
Li preocupa a vostè,
precisament,
un possible deteriorament
de la qualitat universitària,
de totes les universitats públiques,
però, clar, especialment de la nostra,
de la de Tarragona?
Evidentment,
evidentment seria preocupant
que es retallés molt de diners de la universitat,
perquè, clar,
es ha de prioritzar,
primer que tot està la salut,
en segon lloc,
doncs està l'educació,
i en tercer lloc,
unes altres necessitats
de caràcter assistencial,
però jo crec que
la universitat està en segon lloc,
després de la salut,
i per tant,
caldria retallar
d'altres parts,
no de la universitat, vaya.
Deixem el tema universitari.
L'àrea del senyor Paco Zapater
és de relacions ciutadanes,
participació i universitats,
com dèiem.
Si hi ha un element
que es va estrenar
l'anterior mandat municipal,
que d'alguna manera
simbolitza millor
la participació ciutadana,
és el Senat,
el Senat de Tarragona.
Ara, aquest mes d'octubre,
farà tres anys que es va crear,
i ara, segons els estatuts,
el propi Senat
toca renovar-lo, no?
Sí, efectivament,
el Senat es va crear,
es va constituir
a l'octubre del 2008,
i diu la normativa
que cada tres anys
es renovarà almenys
un 25% del Senat.
El Senat té 40 membres,
només estan coberts 38,
i, bueno,
ara, a l'octubre,
es tindrà que renovar
almenys el 25%,
que són 10 senadors
i senadores.
Només n'hi ha una persona
que segur que sortirà,
és Natàlia Rodríguez,
perquè no es poden simultanejar
el càrrec de regidor
i de membre del Senat,
i, per tant,
la Natàlia sortirà.
Falten nou persones,
i es ha de fer la renovació
de nou persones,
com a mínim.
Aquesta és una decisió
de l'alcalde,
s'està portant a terme
el procés,
i, bueno,
la idea seria
que en el pròxim mes de novembre
es fes la primera reunió
del nou Senat
amb la renovació
dels membres.
I s'ha començat ja a parlar,
doncs,
amb alguns d'aquests membres,
és a dir,
l'Ajuntament ja ha pensat
quines són les persones
que caldria renovar
en aquest Senat a reunir,
o, per contra,
els han arribat a vostès
peticions de persones
que, per diferents motius,
potser d'alguns,
perquè viuen fora
i és molt difícil
que puguin intervenir,
doncs,
hi ha persones
que ja han demanat
el relleu
en el Senat a reunir?
No més n'hi ha
una persona
que ha demanat
el relleu,
no més n'hi ha una persona.
El que sí que estan arribant
són peticions
de nomenaments
de nous senadors,
inclús n'hi ha algú
que s'ofereix
com senador o senadora,
i, bé,
s'està fent
un estudi
i pròximament
surti als mitjans
de comunicació
el pla
per presentar
més candidats
i després
l'alcalde
decidirà,
perquè, clar,
no oblidem
que aquest és
un orga
que és un orga
d'assessorament
de l'alcaldia,
de donar-li idees
de persones
de confiança
de l'alcalde
i, per tant,
l'alcalde
és el que els domina
en funció
de diversos
paràmetres
que l'alcalde
ha de decidir.
I vostè com valora
la funció,
la feina que ha fet
el Senat?
Estava en l'anterior mandat,
no estava l'Ajuntament,
però, en fi,
com a ciutadà de Tarragona
vist des de fora,
creu que han complert
els objectius
que s'havia marcat
al Senat Tarragoni?
Jo crec que
tota institució
s'ha de valorar
què s'ha aconseguit
i què s'han gastat.
El Senat
és una institució
de cost cero
a l'Ajuntament
de Tarragona.
De cost cero.
No costa diners
o una insignificància.
El cafè dels senadors
el dia que es reuneixen
o l'aigua mineral,
això no és cost.
Llavors,
partint de la base
que el Senat
no costa
i el Senat
és de 40 persones
i que donen
idees a l'alcalde,
jo crec,
jo valoro positivament
el treball
del Senat.
Perquè, clar,
el Senat
no és
un orga
de discussió
i executiu.
No, no, no.
El poder democràtic
està
en la corporació,
en els 27 regidors
que han estat
els elegits
pel poble.
El Senat
és un orga,
jo crec,
un paridor,
una fàbrica
d'idees
que li donen
idees
a l'alcalde
i al mateix temps,
paral·lelament,
també
li han de criticar
a l'alcalde
les coses
que no es facin bé.
Llavors,
el que passa
és que
allà no es prenen
decisions,
pressupostades,
ni es poden
consensuar solucions.
No, no, no.
Allà es donen
idees
i l'alcalde
les recull.
I moltes decisions
després que es prenen
a l'Ajuntament
estan basades
en idees
que van donar
en el seu moment
els senadors.
El que passa
és que, clar,
això
no es diu
expressament,
però,
que dut acabe
que aquestes 40 persones
que són persones
de prestigi
i, ojo,
persones compromisos
amb Tarragona
i persones
que tenen
una idea
altruista
de la seva feina,
les idees
d'aquestes persones
són...
és una llavor
que,
amb el temps,
fructifica.
S'ha plantejat,
l'alcalde,
i vostè,
recordem,
com ja deia,
vostè que és un òrgan,
sobretot assessor
de l'alcaldia,
algun canvi
en la manera
de funcionar
del Senat
després de l'experiència
als tres anys?
Perquè alguns
havien dit,
alguns membres del Senat,
que, clar,
potser eren tants membres
que era difícil,
doncs, en fi,
fer unes reunions
perièdiques,
perquè és molta gent
la que s'ha de convocar.
S'han plantejat
algun canvi
o creuen
que l'experiència
fins ara
ha estat positiva?
Jo crec que
un canvi
que es podria fer
i que, de fet,
es farà,
serà que els senadors
no solament podran
dir la seva
en les reunions
del Senat,
sinó que
entre assemblees
del Senat
hi haurà
una via
de comunicació
a través de la qual
els senadors
podran enviar
les seves idees
per correu electrònic,
per carta,
per el que sigui,
i sobre la marxa
aquestes idees
s'estudiaran
i les estudiarà
l'alcalde
i l'alcalde
les posarà en pràctica.
És a dir,
mantenir-lo
com un òrgan permanent,
per dir-ho d'alguna manera.
365 dies a l'any,
no dues reunions,
sinó 365 dies.
En qualsevol cas,
l'objectiu és
aquest mes d'octubre
renovar aquests membres,
aquesta tercera part,
25%,
que s'ha de renovar
i al mes de novembre
convocar la propera reunió.
Parlem d'altres qüestions
que depenen
de l'àrea
del departament
del senyor Paco Fapater
i a totes les relacions
amb les associacions de veïns,
les entitats socials
i culturals.
Ara estem ja enfocant
l'últim trimestre de l'any,
de cara a l'any que ve,
de cara a l'any 2012,
s'hauran d'elaborar
els pressupostos,
tot això en un context
de crisi econòmica,
com tothom ja sap.
Hauran de disminuir
les ajudes
de l'Ajuntament
necessàriament
a les associacions de veïns?
En principi,
l'intenció
és mantenir
els números
de l'any passat.
Aquesta seria
la nostra voluntat.
Ara bé,
hem de quadrar
les partides
i si resulta
que ara no podem cobrar
l'IBI
de determinades
empreses,
d'algun post
caldrà
retallar.
Lògicament,
com a cas de família,
la salut és el primer,
l'educació és el segon
i després
les altres coses.
Per tant,
jo espero
no tenir
que retallar,
però
jo estic segur
que com a pares
de família,
que també són
els components
de les associacions,
que si arriba
el cas
ho comprenguin.
Perquè vostè també
entendria
que això,
que l'Ajuntament
marca unes prioritats,
que per exemple
l'anterior mandat
passaven clarament
per educació,
per serveis socials,
per seguretat ciutadana
també amb el tema
de la Guàrdia Urbana,
vostè entendria
que el seu departament
doncs clar,
veies reduït
el seu
pressupost.
Jo crec que la labor
de les associacions
és molt important.
O sigui,
el teixit social
que creen
les entitats
i les associacions
és importantíssim
precisament
per donar cohesió
a la nostra societat,
per evitar,
jo crec que
ho he parlat
una vegada,
als Estats Units
la població reclusa
dels Estats Units
és quatre o cinc vegades
la població reclusa
d'Espanya.
I això,
entre altres raons,
és per el que
diu
el municipalisme.
O sigui,
aquest teixit social
que conforma
les associacions
i les entitats
i que això
és un control social
i és un integrar-se
dins de la societat
i la gent no delinqueix.
I clar,
el que passa
és que aquest benefici
és un benefici
que no és veu,
és un benefici
quasi intangible,
però és un benefici
per una societat
i Tarragona
és rica,
és rica
en associacionisme,
700 associacions.
Això és molt important
i cal
preservar-lo.
Preservar-lo
i cuidar-lo.
Acabo,
senyor Zapater.
Més enllà
d'aquestes qüestions
que hem comentat
i que són d'actualitat
del seu departament,
n'hi ha algun altre objectiu
que vostè estigui...
Estem treballant
en revitalitzar,
en tirar cap endavant
el tema
del setge
del setge
del 1811.
Què vol dir amb això?
perquè ja
durant els primers mesos
de l'any
es va commemorar
el bicentenari.
Voldríem
fer-ho anualment.
Aquella puxada
tan maca
des d'Hisenda
fins a la catedral,
una puxada
que vam fer
el 28 de juny,
per mi va ser
una cosa espontània
i molt maca.
Ahir jo vaig veure
molt de capital
humà
en aquella puxada
i voldríem
que cada any
es fes aquesta puxada
i voldríem
a més a més
fer la representació
de la batalla
o de la presa
de la catedral,
les escales
de la catedral
i voldríem
fer això
anualment.
Clar,
això estaria
en funció
perquè tot val
diners,
per molt de capital
humà que tinguem,
això val
algun diner,
però volem
revitalitzar
aquest aspecte
de participació
de Tarragona
perquè aquesta puxada
a la catedral
a mi
em va emocionar
la vida.
Clar,
a més recordem
que en aquest acte
del passat mes de juny
també van participar
grups que van venir
de fora
de Tarragona,
no?,
que feien representacions
i d'alguna manera
doncs entenc
de les seves paraules
que l'objectiu
seria
donar més relleu
al que va ser
Tarragona
el 1811
i al que va patir
en aquell moment.
Però curiosament
no es limitarem
al 1811,
es dirà
1800,
Tarragona
1800.
I per què?
perquè no es vol
limitar
a la presa
de la catedral
el 28 de juny,
no, no, no,
sinó que aniria
des de 1800
fins a 1811.
Entre les coses
que volen fer
és una
de batalló
que representi
a Tarragona
com tenen
Bailén,
com tenen
Girona,
Saragossa,
Jaen,
etcètera,
etcètera.
Tenen un grup
per Tarragona.
Tenim l'embrió fet.
Exacte,
aquesta és la idea, sí.
Senyor Paco Zapater,
regidor responsable
de l'àrea de relacions
ciutadanes,
participació i universitats,
gràcies per venir
aquest matí,
uns minuts
als estudis de Tarragona
ràdio per repassar
algunes d'aquestes qüestions,
hem parlat d'universitats,
hem parlat de senat,
en fi,
de la commemoració
de la guerra del francès
amb aquest objectiu
que ara ens comentava.
Gràcies, com dèiem,
per acceptar la nostra invitació
i fins la propera.
Gràcies a vostè.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.