De fet, canviem de registre contínuament al matí de Tarragona Ràdio,
perquè el que volem cada dia és tocar molts temes i molt diferents.
Així que avui hem parlat, per exemple, de política,
avui hem parlat d'esport, hem analitzat l'esport de la ciutat,
hem parlat de temes relacionats amb la formació.
Ara que arriba el mes de setembre, que molta gent torna de vacances
i que té necessitat de fer algun tipus de curs de formació,
doncs també n'hem parlat fa una estona.
O acabem de parlar de pintura, del món dels artistes
i d'una exposició que s'inaugurava ahir a la tarda
al tinglado número 4 del moll de costa del port de Tarragona.
I com dèiem, anem canviant de registre contínuament.
I ara us volem proposar excursions.
Volem convidar-vos a sortir i a passejar
per diferents indrets de les comarques de Tarragona.
Perquè el nostre company Josep Sonyer
es disposa a parlar amb Antoni Cabré Puig.
Ell és l'autor d'un llibre titulat
Muntanyes de la Costa Daurada i de les Terres de l'Ebre.
Són 20 excursions a peu, molt ben explicades,
amb fotografies, amb plànols,
i és una de les guies de la col·lecció Asimut,
una col·lecció editada per Cossetània,
en la qual podem trobar moltíssimes guies per viatjar
per tota la demarcació i per tot Catalunya.
De fet, Antoni Cabré ha publicat llibres, guies,
també una dedicada al Montsant,
altres dedicades a les Serres del Mestral,
en té una altra dedicada exclusivament a Ciurana,
i ara, com dèiem, ens parlarà d'aquestes muntanyes
de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre.
És una entrevista que, com dèiem,
realitza el nostre company Josep Sunyer.
Doncs, com us deia, volem parlar d'aquest llibre,
Muntanyes de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre.
Són 20 excursions a peu de la col·lecció Asimut,
de l'editorial Cossetània,
i el seu autor, home, és un home que n'ha fet uns quants ja
de llibres de muntanya.
És el doctor Antoni Cabré Puig.
Antoni, Cabré, molt bon dia.
Hola, bon dia, tinguem tots.
Perquè ara fèiem recompte, i de llibres de muntanya,
quants n'heu fet? En porteu uns quants, no?
Doncs, amb Cossetània, que ens han rebut sempre molt bé
i ens van sol·licitar una primera actuació,
i així s'ho vàrem fer, amb el llibre del Montsant,
aquest llibre que ara presentem
és el vuitè.
Val a dir que
de la primera entrega,
el primer llibre, el Montsant,
que no hi havia cap llibre sobre el tema
des de feia 70 anys,
llavors calia posar-ho al dia,
i aquest llibre va tenir un èxit, de tal manera que
se'n van arribar a fer fins a tres edicions.
Cossetània, actualment, tot i la crisi,
val a dir que aquesta gent ha fet un gran esforç,
perquè aquesta gent ha apostat pel llibre de muntanya,
i avui dia, Cossetània és un referent
en els llibres de muntanya,
doncs en aquest llibre,
ells han posat una línia nova,
de tal manera que han fet una línia,
doncs, amb edició en castellà,
i un altre llibre amb edició en castellà.
Han fet un llibre amb un format
molt, molt assequible,
que es pot treure gas,
per posar el butxilla,
el xac exterior, per tenir-lo a mà,
mentre fem l'excursió perfecta.
I és un llibre amb una alta qualitat de paper,
a tot color, amb fotografies en color,
realment un bon producte.
Ja vinc recorreguts per fer peu
per aquí, per darrere la Costa Dourada,
i abarqueu pràcticament totes les comarques
d'aquí del camp de Tarragona, no?
I Terres de l'Ebre.
Exactament.
Agafem les comarques que integren el territori de Tarragona,
i amb excepció del que és el Tarragonès,
perquè hi ha un llibre del Xavier Martorell,
també amb cosetània,
que parla d'excursions pel Tarragonès,
llavors no era costat de repetir-ho,
doncs hem anat seleccionant unes excursions,
per no fer-ho gaire feixut, gaire pesat,
de tal manera que repartim,
pel llarg i ample de les comarques de Tarragona,
un seguit d'excursions escollides,
que són assequibles per tothom,
que hi posi el cor i l'ànima i la il·lusió de caminar.
Tenim un gran potencial,
no per descobrir per aquí, per l'entorn?
Hi havia molt poca cosa temps enrere,
però actualment ja comença a haver-hi
molt producte editorial al respecte,
i algunes comarques,
en el cas del Priorat,
ara s'estan potenciant molt,
amb aquest logo que a mi em fa riure un mica,
que diuen la Toscana catalana,
doncs molt bé, amb els vins i demés.
Doncs efectivament tenim coses molt boniques per descobrir
i que val la pena descobrir-les.
Penseu que a l'estiu ens visita molta gent
que ve de lluny, ve de fora,
ve d'altres regions d'Espanya,
i aleshores només fan plats,
sol i plats.
Doncs val la pena,
mitjançant aquesta edició en castellà,
que puguin tenir accés també,
també visitar el rerepaís
del que és la línia de mar,
és a dir, aquestes comarques són de l'interior
i que amaguen coses tan interessants
i tan bones com poden ser els paisatges,
les muntanyes,
i els productes naturals com poden ser els vins
i altres productes que tenim a la nostra regió,
a la nostra zona.
Molt bé.
Antoni, veig que ara que s'acosta a Sant Magí,
les festes, veig que teniu un dels recorreguts
d'una vintena, n'hi ha vint,
però un d'ells està per la zona de Sant Magí de la Burfeganya,
o la Conca de Barberà.
Correcte, així és.
Sant Magí, entre la llegenda i la història,
que va viure al segle III,
hi ha el costum de portar l'aigua,
que és una aigua que té fama de miraculosa,
es porta amb carro aquí a Tarragona,
i efectivament el dia de Sant Magí es reparteix,
és un costum que ja té molts segles
i que val la pena perpetuar,
perquè hem de conservar els costums
d'extradicions populars, efectivament.
Són excursions, diria, per fer d'un sol dia,
o potser per anar-hi amb més temps?
A veurem, les excursions estan pensades
en pla molt senzillet,
avui en dia la gent es treta amb cotxe,
de començar al dematí i acabar al migdia,
matinant, evidentment.
O sigui, són excursions d'un sol dia,
però, evidentment, si hi ha gent que ens visita
des dels seus domicilis, que són de llunyestant,
doncs, efectivament, sempre es poden sojornar,
hostetjar-se a cases rurals, hotels,
diferents ofertes que tenim
als diferents indrets i pobles
de les nostres comarques.
Totes de gran qualitat
i amb una cuina molt estudiada
i que realment és molt bona.
Ho recomana tothom.
En aquest llibre, en aquesta guia,
què recomana?
És a dir, quan ens trobem ja en l'excursió,
quan som allà al territori,
què ens recomana cadascuna d'elles?
És només la part de muntanya,
de paisatge,
amb les fotografies que il·lustren
cadascun dels recorreguts,
o també fa un pas més enllà
i també ens parla més de la gent del territori?
No sé, explica'ns una miqueta.
Recollim,
essencialment,
el que és els itineraris
molt ben detallats
perquè la gent no se'ns perdi
per les muntanyes,
on la gent ha d'anar
amb una preparació mínima
i amb una assegurança
per el mal que es puguin fer
o que puguin fer altres persones.
Tot i així,
parlem de llegendes,
parlem d'històries,
i ja tenim en el llibre,
tal qual veieu el format,
hi ha uns recalcats,
uns requadres,
amb un altre color,
on expliquem històries,
llegendes,
pròpies dels indrets
que estem visitant.
Amb la qual cosa,
el visitant
pot conèixer més coses
del territori
que està trepitjant
i visitant en aquest moment.
Ara, per exemple,
veig la breu notícia
del castell de Montclar,
per exemple,
la conca de Barberà,
o en fi,
a més,
està molt bé
perquè estan separats
per colors
les comarques,
les diferents comarques,
no?
Molt bé.
que ressalten
de cara als ulls
del senyor
que tingui el llibre
a les mans
en aquest moment,
doncs,
làgicament,
ja va directament
al requadre
per interessar-se més
de la història
del lloc.
Vostè,
que recorreguts,
naturalment,
els ha fet,
doctor,
però no només aquests,
a vostè la passió
per la muntanya
ja li ve de fa molt de temps,
no?
Des de néixer,
com volia dir.
Per això, per això.
I el meu pare
era un gran caminador
i la meva germana gran
i a mi
ens agafàvem un
amb cada mà
i cada cap de setmana
ens fèiem un fart de caminar,
primer pels voltants de Barcelona
perquè, doncs,
és on vaig néixer
i on vivíem
i anàvem, doncs,
al rerepaís de Barcelona
que és el que actualment
es coneix
amb el nom de Parc de Cotxarola
però, efectivament,
els estributors passàvem aquí
de les nostres comarques
de Tarragona
i ja de ben petit ja,
doncs,
ja caminàvem per aquí,
trascàvem i anàvem coneixent
i anàvem visitant
els diferents indrets de la zona.
Efectivament, així és.
A més a més d'això,
també ha fet muntanyisme,
no?,
al Pirineu
en diferents punts,
vull dir que ha estat
també col·laborant
amb molts mitjans diferents,
amb revistes de muntanya
especialitzades,
és a dir,
que això sempre ha tingut,
a més a més de practicar,
doncs,
l'excursionisme
i el muntanyisme,
l'alpinisme,
aquest neguit,
doncs,
escriure,
no?,
tot allò que ha fet?
Efectivament,
la idea
de donar a conèixer,
que no es perdin els costums,
els camins,
les tradicions,
les agendes,
donar a conèixer
a tothom que estigui interessat,
és a dir,
la idea de fer país,
això que ja ens deia
el president Jordi Pujol,
sempre parlava de fer país,
efectivament,
i que cal sumar,
doncs,
efectivament,
sempre contribuint,
doncs,
que qui tingui interès,
que tingui il·lusió,
pugui trobar un indret,
un lloc,
un llibre,
en aquest cas,
on trobi les fonts,
on pugui trobar
les dades
que ell desitja conèixer.
Abans,
ja ho comentava,
que quan un va fer muntanya,
doncs,
cal anar preparat,
no?
A vostè,
què li sembla,
per exemple,
doctor,
que es pugui trobar un
al cim del Pedraforca
o al cim de la Pica d'Estat,
per exemple,
a presentar dos de les muntanyes
mètiques de casa nostra,
a una persona sense aigua
i sense calçat adequat?
Això,
malauradament,
avui en dia,
ens ho trobem més sovint
del que us cregueu
i,
a més a més,
no cal anar tan lluny
com per trobar-te
en les estages d'aquestes.
Home,
avui en dia,
tenim,
a cada població,
com qui diu,
unes entitats excursionistes
que estan molt ben preparades,
ens assessoraran,
ens explicaran
que cal donar una assegurança,
ens acompanyaran
companys.
A part d'això,
el que no vulgui
tocar aquest tema
perquè,
doncs,
no tingui costum
d'anar a la muntanya,
sempre porta
a agafar un guia,
un guia especialitzat
que avui en dia
hi ha empreses
que organzen excursions
col·lectives,
guies que acompanyen,
avui en dia,
amb l'internet,
que és una arma
que dona totes les opcions
del món,
hi ha una informació
completíssima,
no hi ha cap tipus
de problema.
Per exemple,
en el cas del Pirat,
que és una zona molt poc coneguda,
avui en dia,
hi ha diverses empreses
que s'hi dediquen
i que organitzen coses,
excursions organitzades,
col·lectives i demés,
i amb totes les garanties
que seran ben acompanyats
i ben assegurats
i ben...
poden viatjar-hi tranquil·lament
amb aquesta gent,
molt bé, sí.
Vostè,
a la dedicatòria del llibre,
parla de persones que estima,
les quals,
ells diu,
també estimen la muntanya,
no?,
la natura.
Cal estimar-la,
però també cal respectar-la,
no?
Efectivament.
Penseu que el territori
que avui coneixem
i trepitzem
només el tenim d'emprèstec.
És el préstec,
és la donació,
és l'herència
que rebran els nostres descendants,
els nostres fills,
els nets.
Per tant,
hem de cuidar,
estimar i millorar l'indret.
Procurant passar per un lloc
on no es noti
que nosaltres hi hem passat
i si podem millorar-ho.
I naturalment,
també,
si parlem de respectar-la
en un altre sentit
de la paraula,
no?,
pel que fa als perills
a la muntanya,
cal tenir molt de respecte,
no?,
sense aigua,
que això,
malauradament,
com deia,
és massa habitual,
avui en dia.
Per això,
cal iniciar-se,
això com qualsevol professió,
com un senyor
treu el caren de conduir,
oi?,
doncs primer,
té un període
d'anar-se iniciant,
anar-se preparant,
per això va a una escola
de pràctiques,
doncs,
d'aprendre a conduir.
Això va ser el mateix,
o sigui,
val la pena anar sempre
amb gent que en sap més,
amb gent que l'iniciarà,
amb gent que l'anirà preparant,
de tal manera
que ell ja,
en un determinat,
podrà anar sol.
Sol vol dir
amb un grup de persones
que ja,
aquesta persona,
d'alguna manera,
ja es converteix,
doncs,
amb un expert,
amb un guia,
amb una persona
que ja té prou coneixements,
tant del mitjà
com del que ha de portar
un bon calçat,
essencialment,
un anorac per si plou
i aigua,
com molt bé deia vostè.
Molt bé.
Doctor,
parlant altre cop
de les vines excursions,
abans comentàvem
aquesta de Sant Magí
de la Profeganya
per la zona de la Conca de Barberà,
però, clar,
són una vintena.
Quina més destacaríem
o quina més destacaria
perquè aquí qui baixi
per primera vegada
es quedi pràcticament
enganxat a la muntanya?
Home,
hi ha diferents nivells
que,
si us fixeu
en els diferents capítols,
en unes llibres
sempre faig el mateix
que posar un quadre sinòptic
que vam agafar
a la secció excursista
de la secció de la muntanya,
perdó,
del centre excursista de Catalunya
on hi ha uns dígits,
hi ha quatre dígits,
llavors allà es detalla
mitjançant els dígits
la dificultat,
la llargada,
els desnivells
de cada excursió.
Llavors,
gràcies a aquests dígits
la persona
que s'interessa
per fer una excursió
pot veure si allò
tindrà molta o poca dificultat.
Llavors,
davant de tot això,
a partir d'aquí
hi ha uns paisatges
i unes dificultats
afegides
o diguem-ne,
doncs,
que cada persona
ha de buscar el seu nivell.
Jo,
per exemple,
estimo molt especialment
el que és
la zona dels ports
de Tortosa,
per exemple,
i llavors,
per exemple,
aquesta del pas
de l'Escaralola
amb el grau
de l'Ester Rosall
és una joia d'aquestes
molt poc coneguda
i transitada
i realment
la recomano
a tothom
que ja tingui un nivell.
Però,
efectivament,
hi ha altres excursions
que són més de passejades
com podria ser aquesta
que vostè explica
que és el circuit aquest
per Sant Magí
des de Vila de Perdius,
un lloc interessantíssim
de visitar
i, en canvi,
amb un nivell
simplement de llarga passejada
es pot fer aquest recorregut
tranquil·lament.
Sí,
també recorreguts
veiem algunes imatges
que trobem molta aigua,
aigua,
a zones amb aigua estancada,
amb riarols,
sembla mentida
que tan a prop,
tan a la vora
no en tinguéssim.
Home,
d'alguna manera
som descendants
de la nostra conquesta àrab
i, aleshores,
tot el que sigui el verd,
imatges amb aigua,
com que aquí
és una zona
que, essencialment,
no tenim grans llacs
ni grans rius,
exceptuant el riu Ebre,
evidentment,
doncs,
aleshores,
sempre fa goig
incloure fotografies
on hi hagi
la imatge d'aigua,
efectivament.
Això és una cosa
que ens ve subjectent,
que ens fa il·lusió
de posar imatges
amb aigua,
efectivament.
Però si se saben trobar
hi ha indrets amb aigua,
efectivament.
Nosaltres comarques
escoltin en tot,
tenen un clima meravellós,
tenen uns indrets
meravellosos
i val la pena
conèixer-les
i trepitjar-les
i així poder estimar-les
més
després de conèixer-les.
Hem parlat d'això,
de cara a les portes
a l'agost,
doncs bé,
que sempre ve de gust
fer una remolladeta
a la muntanya.
Doctor Antóni Cabré,
aigui molt que ens hagi
parlat avui d'aquest llibre,
Muntanyes de la Costa Dourada
i les Terres de l'Ebre
són 20 excursions,
com vèiem,
en diferents graus
de dificultat,
però molt ben indicades,
a més a més,
també amb panells,
amb el recorregut,
amb minutatge,
el que dura
cadascun dels recorreguts
i per tant,
està tot molt ben indicat
perquè qui pugui acostar-s'hi
doncs pugui fer-les
a través d'aquesta col·lecció
de Simut
de l'editorial Cossetània.
Doctor Antóni Cabré,
moltes gràcies
i fins i tot.
Jo volia insistir
en el fet
que l'editorial Cossetània,
que ha apostat
ja des de fa bastants anys
en el tema
de llibres específics
i precisos
d'indrets i recorreguts,
o sigui, llibres de muntanya,
aquesta vegada
ha fet un esforç
que val la pena
reconèixer-los-hi
i concretament
la persona del Joan Maria Oliver
i Comte,
que ha seleccionat,
ha preparat
l'home ha treballat molt
perquè aquest llibre
tingués aquest producte final
que poden oferir els compradors
i que realment
val la pena
mereix
tenir-lo a casa,
llegir-lo
i després sortir al camp
per fer aquestes excursions.
Gràcies a l'editorial Cossetània,
insisteixo.
Doctor Cabré,
moltes gràcies,
bon dia,
adeu-siau.
A vosaltres,
gràcies a vosaltres,
una abraçada,
adeu,
adeu,
bon dia.