Ara passen set minuts del dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Avui ja us ho anunciàvem abans al sumari.
Parlarem amb dos periodistes que presenten avui dos llibres.
D'una banda, conversarem ara, i de fet ja el tenim a l'altra banda,
del fiu telefònic amb Jordi Salvat,
que avui presenta el llibre Alejandro Fernández,
anatomia d'una passió sobre el polític del Partit Popular de Tarragona.
Sabudem, doncs, en directe al matí de Tarragona Ràdio,
Jordi Salvat. Jordi, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Doncs bé, bé, esperant la presentació del vespre.
Moltes gràcies per trucar.
A les vuit del vespre, eh?
A les vuit del vespre, sí.
Escolta'm, a la presentació, a la nota que envien des del Partit Popular,
diu que el periodista independentista Jordi Salvat
ha escrit aquest llibre sobre el candidat del Partit Popular de Tarragona.
És important remarcar això,
que ha escrit aquest llibre una persona d'esquerres?
Home, la filosofia del llibre...
Quan a mi me'l plantegen fer el llibre des del Partit Popular de Tarragona,
clar, i ja m'ho plantegen clarament,
que la seva idea no és que el llibre el fes una persona a fi al partit,
pròxim al partit ideològicament, sinó al revés, a l'inrevés,
buscant la persona que estigués a l'altra banda de l'aspecte polític.
I, doncs, van pensar en mi i, doncs, m'ho van plantejar, vaig acceptar.
I crec que sí, que en certa manera és important, doncs,
que hi ha aquesta distància ideològica entre el biografiat
i el que fa, doncs, al llibre.
I com es pot palpar, això, el llibre? Com es palpa?
Home, el llibre intento que, a veure, que es palpi i que no es palpi.
És a dir, jo agafo una mica l'exemple,
ho explico a la introducció del Joan B. Culla,
del professor d'història, doncs, que va escriure un llibre
sobre la dreta catalana dels 75 fins ara.
I ell ho diu, ell, doncs, creu que se l'està,
al no compartir aquesta ideologia política,
doncs, li fa poder agafar distància
i fer una mirada més escèptica del tema.
I jo crec que l'avantatge és aquest,
que el no tindre una afinitat ideològica
amb la persona de la qual fa el llibre,
doncs, ho pots observar d'una manera més,
més, entre cometes, neutral, més a la distància.
Quan reps la notícia aquesta,
l'encàrrec de poder fer aquest llibre
sobre Alejandro Fernández,
no sé el primer que et passa pel cap.
Home, em sorprèn, em sorprèn,
perquè m'ho va comentar el responsable de la premsa
del Partit Popular aquí de Tarragona,
m'ho va proposar, i llavors vaig trucar
a Alejandro, Alejandro, amb Alejandro ens coneixem,
Alejandro Fernández, ja ho explico també en el llibre,
ens coneixem de fa molt temps,
vam coincidir amb un màster en comunicació política,
i per la banda més política, diríem,
i jo per la banda més, doncs, de comunicació,
del periodisme, ens coneixem de fa temps,
aquí a la ciutat, doncs, jo he treballat en diferents mitjans,
i tinc un contacte amb ell,
hi ha una certa, doncs,
ens portem molt poc temps d'edat, també hi ha una certa, doncs,
vinculació generacional,
i tampoc, primer et sorprèn, però llavors,
quan hi penses, no et sorprèn tant, perquè, doncs,
si ens és interessant que a l'hora de fer un llibre
sobre una persona, doncs, ho faci una persona
que té uns certs, no són en aquest cas
vincles ideològics, però són uns vincles, doncs,
de generació, d'haver treballat, doncs,
en un espai, doncs,
conjunt, d'aquí de Tarragona,
i no, va ser un encàrrec que em va sorprendre
en el començament, però després hi vaig veure més,
hi vaig veure més una certa lògica.
Què t'ha sorprès de Alejandro Fernández,
d'haver fet aquest llibre? Alguna cosa que
potser no t'esperaves després de parlar amb ell?
A mi m'havien explicat, doncs,
algunes coses de la seva joventut,
que no encaixa massa amb el Partit Popular,
diríem, en algun perfil que la gent té,
aquests clixés que la gent té, doncs,
dels jugadors del Partit Popular,
i m'ho havien explicat, i clar, amb el llibre no s'ha pogut
aprofundir en aquest tema.
I auròsia m'ha sorprès una cosa, que és també
la gent que ha parlat,
evidentment la seva família,
que l'estima molt, és normal,
els seus pares, la seva dona, la seva germana,
però la gent que ha parlat d'ell,
gent del Partit, i fins i tot gent que treballa tan bé
i que no és el Partit,
el que veig és que li tenen bastant
apreci, bastant estima,
i que és una persona, doncs, que
sap captar, doncs,
aquest estima de la gent, aquest
bon concepte.
Com està tot aquest procés, doncs,
d'elaboració del llibre, Jordi?
Home, ha estat un procés que s'ha basat en diferents pilars,
un ha sigut, doncs, les entrevistes amb ell,
hem tingut quatre entrevistes
en diferents moments,
i llavors també he parlat amb gent,
amb gent del seu voltant,
és a dir, família,
entorn polític,
i també, doncs, he parlat amb gent
que ha treballat amb ell,
per exemple, un ha sigut l'Enric Bruy,
de Tinet,
que té una visió diferent d'Alejandro,
és una visió més, doncs,
de treball conjunt.
Quan parles amb el Quico Ricomà,
amb l'ex portaveu del Partit Popular aquí a Tarragona,
i actual diputat del Congrés,
clar, és el seu mentor polític.
Quan parles amb la seva germana,
l'Eloïna Fernández, clar,
és la seva germana de la zona, també,
és clar,
parla d'una manera molt diferent.
I també he parlat amb periodistes d'aquí de la ciutat,
he parlat, entre d'altres,
amb el director d'aquesta emissora,
amb el Ricard Laot,
i que donen també una imatge d'Alejandro,
de com es desenvolupen els diferents mitjans de comunicació,
en ràdio, en televisió i en premsa.
I tu qui creus que és el públic potencial d'aquest llibre, Jordi?
Creus que és un llibre per tothom,
perquè tothom conegui la figura de l'Alejandro Fernández,
o potser la gent més afia amb ell?
Què creus?
No, és un llibre de diferents públics.
Evidentment que hi ha un públic potencial
i clar que és la gent del Partit Popular
o la gent que té una certa afinitat
amb el Partit Popular aquí a Tarragona.
Però també és un llibre per la gent que li ha de la política,
és conèixer un polític jove,
un polític que ara no compareix als 35 anys,
i que ja ha pujat bastant amunt
perquè compatibilitza el portaveu
d'aquí, del Partit Popular de Tarragona,
és diputat provincial,
és president del partit a nivell de Tarragona,
i clar que és interessant entrar en aquesta nova generació política
i també ser gent que vulgui conèixer
un personatge d'aquí de Tarragona,
un públic més ampli.
Què ha estat el més interessant per tu com a periodista
d'aquest encàrrec, d'aquest llibre sobre,
en aquest cas, l'Alejandro Fernández?
Què ha estat amb el que et quedes principalment, Jordi?
Home, em quedo amb això,
amb aprofundir en una persona,
a base d'això, de parlar amb gent al seu entorn,
de fer un treball també d'hemeroteca,
de llegir llibres que ell li agraden,
de veure pel·lícules que ell li agraden.
I si vas entrant en un personatge
en el qual l'entens,
i com a periodista és un procés interessant.
Has fet tot això també,
llegir llibres que li agraden,
mirar pel·lícules, eh?
Sí, sí, per exemple,
pel·lícula és molt interessant.
He vist sobretot tres pel·lícules
que li interessen molt
i en el qual ho recobin el llibre,
que una és, per exemple, Nixon,
la pel·lícula sobre l'expresident dels Estats Units.
Una altra pel·lícula és Candidat al poder,
que és una pel·lícula de l'any 2000, més o menys,
que tracta d'una política americana
que mor el vicepresident dels Estats Units
i a ella la proposen com a presidenta
i llavors l'ataquen frontalment
des de les files republicanes,
l'ataquen molt
i també és una pel·lícula interessant.
I l'altra és Master and Commander,
una pel·lícula d'aventures,
també de finals del tombant de segle,
més o menys,
protagonitzada per Russell Crowe,
i que tracta també d'aquesta èpica
que veus reflectint molt
aquest caràcter d'Alejandro d'èpica,
perquè ell en alguns moments també,
home, se va a les distàncies,
ha tingut moments complicats.
Recordem, per exemple,
quan va ser candidat a l'alcaldia de Tarragona
per primer cop el 2007,
el panorama que es va trobar,
quan va ser proclamat el desembre del 2006,
es troba que el franceix Ricomal,
fins i tot el portaveu,
ja va anunciar que plegava,
i que per l'altra banda,
els altres dos regidors del grup,
l'Esteu Ortiz i la Maria Massa Martorell,
que van plegar,
estribant els carnets.
Per tant, es troba en un partit
quasi-quasi en estat de xoc,
el qual va tindre de recomposar,
va tindre de fer la seva llista,
lluitant també contra els corrents internes del partit,
que sempre, ja sabem els partits que diuen,
que hi ha enemics, enemics,
mortals i companys de partit.
Per tant, l'Alejandro també va tindre
i lluitar contra aquestes corrents internes
que sempre busquen
aquestes batalles internes dels partits.
I arriba, es presenta el llibre,
gairebé a inicis d'aquesta campanya electoral,
a les portes de les eleccions municipals
del 22 de maig.
Què pot representar aquest llibre, Jordi Creus,
per l'Alejandro?
A veure, el llibre suposo que farà
que la gent el pugui conèixer més,
la gent que adquireixi el llibre
farà que pugui conèixer més el candidat
i, home, sí, li pot representar un plus.
És que, clar, hi ha gent que pot dir
no, és material electoral.
Crec que no, crec que és un llibre,
el llibre, si que feu el llibre,
té el format de llibre, és un llibre,
ser fet amb una voluntat
que sigui un llibre,
que no sigui un material, diríem,
electoral, però, clar,
el llibre d'on conèixer un personatge
i no ho sé si pot tindre
uns de conèixer electorals.
No ho sé, és una cosa
que no m'he plantejat fer-ho,
que potser ells sí que són plantejats
l'hora d'encarregar-ho,
però, en el meu cas,
l'únic que he fet ha sigut
fer un llibre sobre un polític
d'aquí de Tarragona.
I l'Alejandro, el protagonista,
n'ha quedat content o què?
Ell m'ha dit que sí,
que era molt content
i, clar, no sé si això és positiu
o no és el tot positiu,
si ha quedat tan, tan, tan content,
però sí, que ha quedat content.
Clar, ell feia una proposta arriscada,
que era encarregar un llibre
amb una persona que sí,
que em coneix,
però, clar, no sap com.
Jo de llibres tampoc no n'havia fet
d'aquest tipus, no n'havia fet cap.
I, bueno, ell ja diu que sí,
que ha quedat content del llibre.
I, per tant, interessant,
l'experiència, Jordi.
L'espai és interessant.
L'espai és interessant.
No estic molt content
perquè, doncs, és el que deies,
aprofundint en un personatge,
és fer...
A veure, és un llibre,
sí, és un llibre,
però és el que és,
sobretot, un reportatge llarg,
és a dir,
des del punt de vista periodístic,
és un reportatge,
doncs, sobre un polític
des de diferents punts de vista.
Vull dir, hi ha una part
que és més de qui és el personatge,
l'altra és de com és,
que la gent parla sobre ell,
doncs, sobre la seva personalitat,
sobre els seus gustos,
sobre com es desenvolupa,
doncs, davant els mitjans de comunicació,
i l'últim és el que pensa.
És una mica, doncs,
amb converses amb ell,
a partir, sobretot, del seu bloc,
que és un bloc també
que el manté molt actiu.
Potser no el manté tan actiu
com abans,
però els anys, sobretot,
2008 i 2009,
era un bloc molt, molt actiu,
i trobes molt sobre el seu pensament,
que és un pensament
que sovint marxa
de lo políticament correcte.
Quan entres en segons
quin bloc,
de quin polític,
dius,
tot molt amb un clitxer
molt marcat del partit.
Ell sí que,
ell és el Partit Popular,
i en els seus comentaris
i les seves argumentacions,
es nota,
però sempre intenta
una mica més enllà
i ser una mica,
sobretot, provocador,
a vegades,
provocar.
El llibre és l'anatomia
d'una passió.
Creus, després d'haver parlat amb ell,
què és una passió
per la política
o una passió per Tarragona?
Doncs jo veiem les dues coses.
Vull dir,
per una banda,
la passió per la política,
que és una passió
que la porta de molt petit,
de molt jove,
en el llibre es veu,
vull dir,
que de molt petit
ja li agrada la política,
o sigui,
ja seguia les eleccions,
seguia els polítics,
el seu ídol,
per exemple,
era Manuel Fraga,
el líder llavors
de l'Aliança Popular,
però això també
és una passió per Tarragona
que és una passió
de grec gradual,
que en el llibre
també ho intento veure.
Doncs ell,
quan comença en política,
a ell,
doncs,
li agrada molt la política
en majúscules,
podríem dir,
la política americana,
la política dels grans temes
del liberalisme.
Ell és molt,
en aquell moment,
al final dels 90,
quan està fent la carrera,
és molt ultra liberal,
però a poc a poc,
ell va variant,
i, sobretot,
quan entra en política municipal,
l'any 2003 com a regidor
i, sobretot,
l'any 2007 com a candidat
a l'alcaldia,
doncs,
ell veu que la política municipal
també li atreu
i que la la atreu més.
Jo crec que ara hi té un projecte,
té un projecte,
doncs,
sobretot centrat en Tarragona,
doncs,
en aquesta segona vegada
que intenta,
doncs,
accedir a l'alcaldia
i crec que encara té,
doncs,
un projecte que durarà
uns quants anys
per Tarragona.
No ho descarto,
però,
que també pugui compatibilitzar-ho
amb tasques
a Madrid
o a Barcelona.
Doncs,
ja ho sabeu,
interessant el retrat
de Jordi Salvat
d'Alejandro Fernández
en aquest llibre
Anatomia d'una passió.
Es presenta aquest vespre
a les 8
al Cafè Museu
al carrer Sant Llorenç
número 5,
aquest llibre
del periodista torrenc
Jordi Salvat.
Jordi,
moltes gràcies
i molta sort.
Doncs,
moltes gràcies
per haver trucat
i fins a una altra.
Que vagi bé,
adeu-siau.
Adéu.
Bon dia.
Bon dia.