Aragoy hi ha una nina que és bonica com un sol.
Té la caballera rosa, li arriba fins als telons.
Ai amorosa Anna Maria, robadora de l'amor, ai del amor.
Possiblement li heu reconegut la veu perquè acostuma a sonar bastant a Tarragona Ràdio.
És Lídia Pujol que presenta un nou espectacle, un espectacle ple de simbologia, de misticisme
i també de diàleg i de concòrdia i discòrdia, diria jo, arreu de l'arriba de la Mediterrània.
Lídia Pujol, bon dia.
Hola, bon dia.
Val a dir que l'espectacle el presentes aquí al costat de casa, el Monestir de Poblet.
És la presentació oficial per tot Catalunya i l'inici de gira, no?
Sí, sí, sí. És una gran experiència de posar-nos al servei del Monestir de Poblet.
A més amb l'activitat religiosa que hi ha i compaginat la vida de tots nosaltres amb la vida també monàstica.
I també incloure i celebrar aquesta convivència amb el nostre espectacle.
Un espectacle que, diem el títol, es diu La cerimònia de la llum i que, ja us dic, es presenta el dia 4,
però el que ens interessa més és que la primera actuació serà diumenge, dia 7 d'agost, al Monestir de Santa Maria de Poblet.
Sí, sí, sí.
Explica'ns, Lídia, com va sorgir la idea i una mica de què va l'espectacle, sobretot.
La idea és molt davant d'una situació vital, amb la necessitat de conviure i de mirar de respectar els altres.
Això se'n va acudir buscant un denominador comú que podia ser donar llum o el moment en què tots som vulnerables.
I a tots se'ns han cantat aquell tipus de cançons que es canten arreu del món,
per molt diferents que siguin les cultures, que són les cançons de bressol.
Llavors, el que hem fet és agafar el llibre vermell de Montserrat,
que és un codi que parla d'aquest misteri de la verge mare, de donar llum,
una mica que representa tota aquesta part mística,
i el que he fet és intercalar cançons de bressol de la Mediterrània.
I el que faig és cantar-ho amb el Mohamed Ayub,
que és el cantant de l'Orquestra Árabe de Barcelona,
que és un magnífic i excel·lent cantant,
i és una persona molt espiritual i molt especial.
I el que fem és, amb una formació de 12 músics,
doncs, entre música antiga i música popular,
desenvolupar tot un espectacle que té tot un recorregut d'instal·lacions de foc,
que fa partícip a la gent, que la condueix cap a algun lloc
en el que esperem que hi hagi una petita cerimònia de transformació,
de convivència, de convivència entre les diferències.
I bé, és una experiència, la veritat és que sí.
Per tant, a nivell musical, ens trobarem davant d'un repertori
conformada per cançons de bressol,
per tant, intuïm ja una sensació com molt tranquil·la, molt relaxada,
i cançons de bressol que tenen aquestes tonalitats totes les mediterrànies,
però de tres cultures, o de tres religions diferents.
Sí, ja comencem per una cançó jueva,
es dona la benvinguda a Orien, i llavors ens apareix el Mohamed,
plegats, cantem una cançó del llibre vermell.
No és un espectacle especialment tranquil,
és un espectacle gairebé d'emocions i de sorpreses.
La gent descobrirà l'espai patrimonial,
perquè per això ens hi posem el servei.
Nosaltres el que donem és visibilitat a aquest patrimoni,
ja sigui de manera...
És una cerimònia de llum, per tant,
el que és és un gran espectacle de llum i de so.
Llavors tens una experiència que a nivell tècnic és molt complicat,
però sempre al servei d'aquesta memòria compartida
que representa aquest monestir.
Aquest monestir per començar el 7 d'agost,
o a la cartoixa d'Escalader i el 10,
o al 12 de Sant Pere de Rodes,
o sigui, és una manera d'ensenyar el que som,
d'ensenyar aquesta memòria compartida,
compartida en el sentit que aquí hem conviscut
i estem tots alimentats i hem après
de tot tipus de cultures i d'influències,
ja sigui jueva, musulmana, ibèrica, fenícia.
El que vull dir-te és que tota la nostra història
està configurada en base a totes aquestes diferències.
I totes aquestes diferències estan reflectides en aquest patrimoni.
I nosaltres, a través de la tècnica,
a través de la música, de la bellesa
i d'un encontre entre les diferències,
ja de per si en el mateix espectacle,
perquè hi ha músics arreu del món,
els cantants ho són.
Era una mica això,
com en un espai que ja de per si et fa pensar
que quan hi arribes que formes part
d'alguna cosa més gran que tu mateix,
com per exemple entrar en el monestir.
Aquesta sensació de formar part
el que fem és extreure-li el màxim partit,
doncs fent-lo conscient,
conscient a través d'aquestes cançons,
d'una actitud, d'un espectacle,
d'un recorregut, d'un so.
Tot està treballat en aquest sentit,
en el sentit de fer que la nostra identitat
estigui allà, que se'ns respecti
i que per tant nosaltres tenim una actitud generosa d'acollida.
Més o menys seria això.
Déu-n'hi-do, eh? Més o menys.
Sí, és resumit.
Sí, una mica és allò que gairebé
costa molt de parlar-ne d'aquesta experiència
perquè es barregen conceptes
una mica difícils de parlar-ne
sense que sonin una mica empelagosos,
vull dir, o que semblin massa transcendents.
És senzillament viure una experiència
des de la bellesa i des d'aquí sentir
que hi ha un somriure i una calma interna,
una estona, una estona ni que sigui,
per poder-ho tastar i per poder-ho potser
aspirar en altres moments de les nostres vides.
Per què nosaltres donem la informació així?
Més de Ràdio Servei, què diem, eh?
Mireu, el dia 7 comença la gira de la cerimònia de la llum a Poblet,
però si no la podeu enganxellar,
doncs podeu desplaçar-vos cap a la propera parada, no?
Que serà a Escaladell, que també ens queda de prou a propet,
a Sant Pere de Rodes, al monestir,
també al monestir de Sant Escreu i, com deies,
tancareu a la Seu Vella de Lleida.
Serà ja al setembre.
Per tant, tot un estiu místic que t'espera
i no sé si fins i tot ampliable a altres espais
o la gira ja està tancada.
No, no, no, al revés.
La gira és l'inici d'un camí.
Va començar a Sant Llorenç de Morunys,
va estar a Súria
i ara estem amb aquests monuments
perquè també des de Patrimoni
se'ns han cedit aquests espais
i espero i desitgem tots
que això sigui l'inici d'un camí
que no pot aturar-se
perquè la nostra història té molts anys
i hi ha molts llocs magnífics per descobrir.
La idea és una mica, sobretot,
descobrir llocs i indrets que ens pertanyen,
que som nosaltres
i que crec que de cara al món
és important de donar-los visibilitat.
N'hi ha uns de molt coneguts,
com per exemple aquests que farem aquest estiu,
però hi ha altres llocs meravellosos a Catalunya
que crec que se'ls ha de donar visibilitat.
Això és potenciar l'identitat de la nostra cultura
i no només això,
sinó també mostrar-la al món
i a nivell turístic
i a nivell de poder explicar la nostra història,
d'aquesta història que també,
de la qual en formen part
totes aquestes influències
que hem anat rebent
al llarg dels anys a la Mediterrània.
I és senzillament això,
donar visibilitat i potenciar una mica el que som,
però des de l'emoció,
no tant des del concepte
o de la recuperació d'un patrimoni
d'un punt de vista estudiós,
però tu arribes allà,
tens una experiència emocional
i allò se't va col·locant
d'una manera molt personal
i molt íntima.
Jo quan,
al llarg de tota la meva trajectòria,
jo potser pertanyo a una generació
en la qual les meves arrels
era una cosa,
o la meva identitat
és una cosa que em queda una mica lluny
o una mica estètica.
No ho havia viscut com a una cosa molt...
Sempre les meves influències
han estat externes,
de l'estranger,
sempre hem tingut una...
no sé,
una influència molt forta
de les grans potències.
Llavors, aquí,
o després de la guerra
i l'esquerterament de la dictadura,
recuperar tot això
i que sigui una cosa
que nosaltres caminem
amb naturalitat,
penso que és una cosa
que l'anem fent de mica en mica
i que ho estem aconseguint.
Les noves generacions
tenen una força
i una preparació
que no tenien la meva
ni l'anterior,
menys encara,
no?
I jo penso que això,
que poder-ho treballar
i ser-ne conscient
d'on venim,
del que som,
per senzillament
ser el que volem,
això és el que busca la cerimònia,
és un encontre
entre diferències
en les quals queda molt clar
que jo també soc una diferència,
però que m'agrada compartir
amb els altres, no?
Mira, de fet,
el títol jo diria
que és molt simbòlic
també del que pot arribar
a ser l'espectacle.
Ho dic perquè
entre el que ens explica la Lídia
les imatges que estem veient
a internet,
que també en trobareu,
doncs ja ens fem una compèndi
de com serà això,
la cerimònia,
no és un concert,
és una cerimònia
en què, com dius tu,
la llum
i juga un paper bé
molt important.
També el so,
vas acompanyada
de 12 músics,
em sembla?
Sí,
amb la direcció
del Dani Esparra,
que és el mestre
que sempre fa molts anys
que m'acompanya
i porto,
de veritat,
us ho dic,
porto les primeres figures
de la música antiga
i tradicional
del nostre país
i un nivell
molt especial.
Com has involucrat,
Lídia,
perquè tu has començat
dient que això era un projecte
en certa manera personal,
l'has ideat tu,
l'has treballat tu
i suposo que has contactat tu
amb tota la gent,
com has aconseguit
enredar en el bon sentit
de la paraula
tots aquests músics,
totes aquestes emplaçaments
per fer els concerts,
això és molta feina
de producció
i molta il·lusió
a transmetre.
Doncs no t'ho pots creure,
la veritat és que
si parléssim de tu a tu
és que t'explicaria
que veritablement
he enredat a tothom,
he enredat hasta,
bé, no sé,
he enredat a tot un poble
que s'ha ofert
per fer la imatge
de l'espectacle,
el David Ruano
per fer la imatge
que és el senyor
que fa les imatges
del Teatre Nacional,
hem fet una sessió
de fotografies,
tothom hi ha col·laborat,
des de Senyor Enns de Morunys,
des del mossèn Florenci Casas
deixant-nos el monestir
per entrar dintre
i construir tota una imatge,
entrar tractors,
terra, molsa,
foc, aigua.
He enredat
en el meravellós sentit
de la paraula,
en el miraculós sentit
de la paraula, eh?
O sigui, he enredat
al Jesús Manuel Montaner
de Grupo Estudio,
que és la persona
que va veure un esbós
d'aquest espectacle
i va dir
això s'ha de fer gran,
això ho ha de veure
al món
i ja ha posat un ronyó
de diners
que t'asseguro
que em sento tan orgullosa
i tan...
i tan...
bueno,
doncs això,
com si m'ho hubiera caído
en ratlla
i no només això,
o sigui,
és després de...
la gent que ho ha vist,
doncs, per exemple,
a Súria,
que també va ser
algú que ho va veure
i ho va aconseguir
portar al seu poble
perquè és un espectacle
molt gran
i molt...
molt impressionant
i val molts diners
i llavors,
doncs,
realment,
fer aquest espectacle
als llocs
on no estan preparats,
on no s'ha fet mai
una cosa així
de gran format
en el qual
tu et poses el servei
i dones visibilitat
a aquest patrimoni
d'una manera espectacular,
doncs,
és algú
absolutament iniciàtic
que també,
en aquest sentit,
la Generalitat
ens ha recolzat,
finalment,
apujant-nos
en aquests espais,
en promoció
he enredat
els millors músics
perquè estiguin aquí
i també he parlat
amb el Mohamed Suleiman,
amb el Mohamed Ayub,
amb el Dani Espasa,
amb l'Efren López,
amb el Pau Marcos,
són molts noms,
però és meravellós,
l'Aleix Tobias,
l'Antonio Sánchez,
tots són el Xavi Lozano,
tots són grandíssims músics
que també estan...
com si fóssim tots uns bancs de peixos,
saps allò que es mouen
d'aquella manera
i només n'hi ha un
que diu
capellà
i tots capellà
i jo al·lucino
que veritablement
haguem arribat
a aquest fons
de les coses,
veritablement
posar-nos al servei
de l'essència
i del que som,
no ho sé,
realment ha sigut
tot un camí
espectacular,
de veritat,
per aconseguir
poder fer això
a Poblet
i de la manera
que creia
que era
hem de donar visibilitat
al que som,
hem de fer-ho
amb tot l'amor
i amb tota la generositat
per veritablement
rebre la generositat
de l'altre,
no?
I bueno,
sabíem què us sembla.
És quasi una peregrinació,
anar a fer
la cerimònia
de la llum
perquè pots
descobrir
cada un dels indrets
i cada un dels monuments
d'una manera
perquè cada lloc
està personalitzat.
Hi ha tot un recorregut previ
d'instal·lacions de foc,
de tot un recorregut
en la penombra
fins que no arribes
davant
de l'altar
o de l'espai
on t'esplanteja
l'escenari
d'entrada
perquè hi ha
diferents ubicacions
i a partir d'aquí
tu ja estàs dintre,
tu ja formes part
d'aquesta cerimònia.
Tu vas
amb un recorregut,
amb un espelma,
tu fas els monuments.
Si entres a Sant Pere de Rodes
hi ha tot un recorregut
per tot el que és el monestir
abans no arribes al lloc
on comença tota la música
però et van acompanyant
uns percussionistes
que toquen un ritme base
que ja t'entren d'alguna manera
molt bàsica
a través del ritme
amb alguna cosa molt telúrica
amb alguna cosa molt fort
que t'arrela una terra
i unes pedres
de les quals
tu n'estàs formant part
a través d'un recorregut
que ja pren vida
a través d'emocions
i a través de sorpreses
com el foc
i a través de la música
és
la veritat
mira
per tot el que jo mateixa
però us recomano moltíssim
que no us perdeu
el que sou
a través d'aquest patrimoni
que senzillament
el que farem nosaltres
és
és omplir-lo d'emocions.
S'ha de veure
si em voleu un tas
jo us recomano això
que mireu per internet
al YouTube
escolta
teniu un primer tas
i jo estic veient imatges
parles de foc
però estic veient
moltes imatges
amb una il·luminació
que donen un to
blau mediterrani
està buscat
suposo
Sí, aquest blau mediterrani
és el moment
en què
es parla
de l'estrella
dels quatre pols
de l'estrella
d'aquests quatre continents
que és aquesta verge mare
que cada una
de les religions
té la seva portadora
d'aquesta salvació
a través del fill
escollit
doncs
cadascú que ho interpreti
hi ha
hi ha coses jueves
hi ha coses musulmanes
sofís
hi ha coses laiques
hi ha algun petit text
de la Maria Mercè Marçal
des d'un punt de vista femení
es tracta de
de fer conviure
les diferències
els extrems
que sembla que siguin
coses separades
i en realitat
no ho són
ara t'anava a dir
a nivell
doncs
això
filosòfico
no sé si ens hi podem parlar
de contingut
te n'adones
suposo
i transmets
aquesta unitat
de diferents pobles
en aquest cas
on ets per la Mediterrània
a nivell musical
també es nota
aquesta unitat
es troben moltes diferències
entre les cançons
de Brassol
o moltes similituds
mira
puc dir-te una cosa
molt especial
per exemple
hi ha un tema
que es diu
la nina és un germà
que està fet
resulta que és una cosa
molt màgica
el que ha passat aquí
ja la lletra
de per si
està feta
de quatre versions
d'un hit popular
diguéssim
de la Mediterrània
que és la nina d'Aragó
hi ha la nina de Mallorca
hi ha la nina de Beirut
i la dama
i la dama de París
també
d'aquestes quatre lletres
agafant una estrofa
d'aquí
d'aquí
d'aquí
hem construït
una nova versió
que és aquesta nina és un germà
això per una banda
que és com un hit
de la cançó popular
però arreu de la Mediterrània
i que té
les seves petites variants
a un lloc
i a un altre
però és que
a més
li vaig dir
amb el Dani Spasa
que és el director musical
dic
fixa't si com a base harmònica
hi cabria
una cançó
de Llibre Vermell
de Montserrat
perquè em sonava de fons
com si alguna cosa s'assemblés
com si alguna cosa m'hi portés
i era
l'esplèndid
septiguera
hi ha un fons
del salteri
que va tocant
l'harmonia
que va sonant
mentre sona
la melodia
de la cançó tradicional
és una harmonia
del Llibre Vermell
de Montserrat
o sigui
el que estem trobant aquí
és
la convivència
en un mateix tema
de la cultura popular
i de la cultura escrita
diguéssim
de la tradició escrita
a través del Llibre Vermell
i de la tradició popular
a través d'aquesta
dama d'Aragó
o dama de Beirut
però no només això
és que
també
el Mohamed Ayuk
té la seva dama d'Aragó
que és aquesta dama de Beirut
o sigui
l'última estrofa
que jo canto
en català
ell la canta després
en àrab
tot i que em va acompanyant
i vam cantar junts
tot el tema
al final
ell em canta aquesta estrofa
en àrab
o sigui
és
en aquest tema
i conflueix
tota aquesta memòria compartida
tota aquesta
tradició
que conviu
perquè
sembla que sigui una cosa
la tradició
escrita
a través de
dels monjos
que escrivien
que guardaven
que amagats
amaven
que tenien
ells la cultura a la mà
d'una manera
material
o sigui
escrita
però per altra banda
tenim aquesta cultura popular
a través de les cançons
de Bressol
que són
veritablement
les cançons més antigues
de la humanitat
i que es canten
arreu del món
perquè tots
hem estat vulnerables
o per exemple
un altre denominador
comú
molt interessant
que també he trobat
i que trobo la manera
de
hi ha un gènere
que és el cant del bat
que és
una cançó
que es canta
quan hi ha
una criatura
que se'n va
de mort prematura
llavors
davant d'això
hi ha un gènere
de cançó
que és el cant del bat
i quan vaig fer
la cerimònia
de la llum
a Súria
ells cantaven
ells
celebraven
el 125è aniversari
d'una plaga
de còlera
que van tenir
llavors
resulta que
cada any
canten una cançó
que és
la dansa del balatori
amb la cobla
de Súria
doncs
jo tinc una cançó
d'un cant del bat
a la meva cerimònia
base
el que vaig fer
és substituir
una per l'altra
vaig implicar
la cobla
i llavors
en un moment donat
a l'església
van aparèixer
en el cor
de l'església
va aparèixer
tocant la cobla
mentre la gent
estava al mig
i nosaltres
cantàvem
des de l'escenari
vull dir que
no només donem visibilitat
al patrimoni material
sinó que
si hi ha alguna cançó
o alguna història
o algun petit detall
perquè treballem
amb un historiador local
a cada lloc
ens prepara
ens dona els continguts
si nosaltres creiem
que es poden substituir coses
donar visibilitat
a segons quines coses
que ells tenen interès
perquè simbolitzen
o expliquen
alguna cosa important
de la nostra història
li donem visibilitat
no és un espectacle
que arribi
es faci
i ens n'anem
sinó que hi ha tot un procés
en el qual
hem de posar d'acord
en el cas de Poblet
hi ha una vida monàstica
a la roda de premsa
que farem
el proper
crec que
el 4
i jo
em sembla
sí
mira ja t'ho dic ara
jo
sí sí
el dia 4
sí
sí
doncs
hi assistiran els alcaldes
de tots els pobles
però també
hi assistirà el prior
del monestir
el que vull dir-te
és que s'han de posar d'acord
la part
de la ciutadania laica
amb l'església
amb les diferents religions
perquè també
està el Mohammed
també cantem cançons en jueu
també hi ha poemes sofis
hi ha textos crítics
des d'un punt de vista
ateu
qui digui
qui tinc una visió més
més
m'entens el que vull dir-te
és
és conjuminar
i posar d'acord
moltes diferències
que potser
no es tracta d'entendre's
sinó de respectar-se
saps?
vull dir
perquè jo no
potser no tinc grans converses
amb el Mohammed
i no acabem de parlar
de segons què
però
quan jo canto amb ell
no necessito les paraules
i el que passa
entre tots dos
és una cosa
que a mi
a mi personalment
em fa
em fa créixer
com a persona
i em fa
em fa sentir
que veritablement
hi ha coses més grans
de les que podem abarcar
les persones
ha sigut només
un petit testet
i jo us remeto
sobretot
a viure en directe
aquest espectacle
que més que un espectacle
el títol està molt ben triat
després de parlar amb la Lídia
és una cerimònia
la cerimònia de la llum
la darrera proposta
de Lídia Pujol
que podreu trobar
ja d'entrada
diumenge
aquest diumenge
el dia 7 d'agost
al monestir de Poblet
recordeu que després
es traslladen a Escaladell
a Sant Pere de Rodes
a Santes Creus
i a Lleida
i a Lleida
a la Seua Vella
Lídia
escolta
molt interessant això
suposo que tu
t'està aportant
com deies
moltíssimes coses
i que el públic
és que és un espectacle
vibrant
per veure-ho des de dins
Sí, sí
a més imagina't
arribar allà
a treballar amb un estudiador
les persones
quan tu els hi vas a preguntar
i els hi dius
qui ets
explica'm
quins trets diferencials
què tens
doncs bueno
quan tu
quan tu veritablement
tens curiositat
l'altre t'explica
sobre
és generós
i tu amb aquest interès
i aquest vincle
doncs aconsegueixes
comunicar-te amb les persones
i a partir d'aquí
doncs
jo penso això
que podeu fer un camí
el camí de la llum
aquest estiu
i fer aquesta llira
i bueno
les entrades
les podreu trobar
en la web mateixa
que és
interluminis.com
però bueno
si poseu
cerimònia de la llum
el Google
ja de seguida
us porta
a les webs
que podeu
comprar les entrades
i si no
dels diferents punts
turístics
dels llocs
o el mateix monestir
doncs seria això
interluminis.com
seria per la
per lo de les entrades
i després doncs
ja
bueno
ja trobareu coses
busqueu la cerimònia de la llum
Lídia Pujol
escoltau molt interessant
felicitats
per aquesta proposta
que
t'està sortint molt bé
moltes gràcies
i un plaer
com sempre
gràcies
fins aviat

a les
acledes
acció
i cansarà que ho amara, a què sabrem-ho alhora tutto iguala?
quote labrerà
ah ah ah ah ah ah, ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah oh
suona scena mia, suona la posa, chisto che toglie su comana rosa
Suona tu, testi, cosa bella, l'ociela, l'humara
e tutte le stelle.
E suona, suona, e non tardarà,
e farà subito reposarà.
E se no suona, e se non può venir
con questa musica...
Fala di dormir,
Ya tada, walla, valla,
walla, walla, baby...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.