...amb dos responsables, insistim, de dos locals
amb una llarguíssima història, amb una llarguíssima tradició
a la ciutat de Tarragona, com són el Christian Comte
de la discoteca Totem i el Jaume Salvador de la sala Alcaua.
A tots dos, moltes gràcies.
Malgrat això que ens heu explicat, que vagi bé aquest 2011.
Gràcies. Gràcies. Bon dia.
I ara parlarem de rebaixes amb un referent de moda a Tarragona,
Sastleria Pizarro i Pizarro Gala.
Hola, Raquel, explica'ns.
Hola. Aquestes rebaixes trobarà descomptes del 20 al 60%,
vestits d'home a partir de 126 euros.
També comprant el primer article li fem el 20% de descompte
i comprant el segon li fem el 40% de descompte.
Tot això en camises, pantalons i corbates.
Estem al seu servei i els recordem que és un servei personalitzat
de més de 40 anys a Tarragona.
Ens trobarà al carrer Mallorca, número 1, Sastleria Pizarro
i número 27, Pizarro Gala.
Gràcies i els esperem.
Gràcies, Raquel.
I recordeu, aquestes rebaixes a Sastleria Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca, número 1 i 27 de Tarragona.
El telèfon 977-21-3617.
Sastleria Pizarro, perquè som professionals.
Atenció! Atenció! Atenció!
Atenció! Don Presidio Perafor.
Fatiamos almacenes.
Tenemos para usted 1.500 metros de oportunidades.
Toda la exposición con descuentos,
todo a precios de coste.
Por 199 euros, llévese dos sillones relax.
Por 99 euros, llévese un sofá de dos plazas.
Por 189 euros, dos colchones de muebles buenísimos.
Y así, mucho más.
En Don Presidio Perafor, la tienda de las gangas.
Stocks atrasados a precios de risa.
Financiación 24 meses sin interés.
Don Presidio Perafor, carretera de Valls,
junto a Rotonda AVE.
Aquest dijous tornem a obrir la línia directa amb l'alcalde.
Si vols fer qualsevol pregunta, consulta, queixa o proposta,
utilitza el correu electrònic a l'adreça
almatí arroba tarragonaradio.cat.
I si vols parlar directament amb l'alcalde,
truca a l'hora del programa, el 977 24 47 67.
Aquest dijous 13 de gener, línia directa amb l'alcalde,
des de les 12 del migdia a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Ah, i per internet a www.tarragonaradio.cat.
Aquest 2011 celebrem els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Cada dia, de 6 a 7 de la tarda,
recuperem els millors moments d'aquest quart de segle.
amb continguts dels darrers anys, música dels 80,
entrevistes a col·laboradors i treballadors de l'emissora
i amb la participació de tots vosaltres, els oients.
25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat.
Cada tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 8, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tinta, de 8 a 9, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de 6 a 7, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, la tarda, de 8 a 8 a 9, celebrem 25 anys de Tarragona Ràdio.
La tarda, de
I get dressed and walk the streets
But I got nowhere to go
Tonight, it's you I miss tonight
My only wish is all tonight
Someday we'll be together
And the night will fall above us
This night will last forever
Someday you'll be mine
guitar solo
Tonight, it's you I miss tonight
Tonight, tonight
Oh, tonight
Someday we'll be together
And the night will fall above us
I will fall above us
This love will last forever
Someday you'll be mine
Oh, someday you'll be mine
Someday you'll be mine
Someday you'll be mine forever
Someday you'll be mine
Someday you'll be mine
Someday you'll be mine
Someday you'll be mine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Senyores i senyors consellers.
Benvinguts des del Salud de Plens de l'Ajuntament.
Està a punt de començar aquesta sessió plenària extraordinària
en què s'ha d'aprovar el pressupost municipal per aquest 2011.
A totes i a tots.
Donem inici a la sessió extraordinària i urgent del Consell Plenari
del dia d'avui, 10 de gener.
1. Es ratifica l'urgència de la sessió ratificada.
2. Aprovar l'acte de la sessió anterior.
S'aprova?
Aprovada.
4. 1. 1. Proposta d'aprovar inicialment
el pressupost de l'Ajuntament de Tarragona per al 2011.
Té la paraula el senyor Pau Pérez per explicació de l'expedient.
Gràcies, alcalde.
Avui presentem un pressupost que és segurament el més complicat
que s'ha presentat mai en aquest Ajuntament,
en un entorn, com saben, de crisi financera,
un cop passada una part de la crisi immobiliària,
i en un entorn de davallada general dels ingressos.
Això, el que les administracions han de fer
quan no disposen de tants ingressos com l'any anterior
o com anys anteriors,
només hi ha dues maneres de solucionar-ho.
una és incrementant la càrrega fiscal, els impostos,
i una altra és reduint les despeses.
Nosaltres fa temps, ja ho sabem,
vam apostar per no incrementar,
sinó disminuir el que és la pressió fiscal.
Aquest Ajuntament ha renunciat,
ha incrementat fins i tot taxes com la de la brossa,
que s'hauria de pagar per l'import del seu cost,
i no és així, ja ho saben.
Ha congelat també l'aigua
per la gran majoria dels usuaris
durant els últims dos exercicis
i ha fet, en general, una política de facilitat
de pagament de les despeses,
de les obligacions fiscals,
però a la vegada sense increment.
Davant d'això, en un entorn com aquest,
en el que tenim una davallada d'ingressos
al voltant de 10 milions d'euros,
en els que una part important,
que no arriba, tècnicament,
no arriba a 3 milions,
però que després pràcticament són 3 milions,
que són la canonga, derivades de l'acord amb la canonga,
i una davallada d'ingressos procedents de l'Estat
i de la Generalitat de 7 milions d'euros.
Aquesta situació ja s'havia produït el 2010,
amb la diferència que el 2010 teníem
uns endarreriments d'alguns impostos
de característiques especials
per valor de prop de 5 milions d'euros
i una aportació extraordinària de despesa corrent
que va fer el govern de Zapatero,
amb la qual cosa eren de 3 milions d'euros
i amb això vam cobrir aquell dèficit.
Això no passa enguany.
Enguany la davallada és tan important
que juntament amb l'increment
de les amortitzacions de prèstex
ens va plantejar a final d'any
una situació molt complexa.
Com sàvem, vam fer un refinançament
de 88 milions d'euros
de prèstex que procedien fins i tot des de l'any 99
i aquest refinançament ens suposa
no tenir que pagar 9 milions d'euros
d'amortitzacions d'interessos
perquè la davallada, com veuen,
hauria estat molt més important.
Què és el que hem fet?
Hem ajustat totes les conselleries
pràcticament, a excepció de dues,
una que es manté, que seria seguretat,
tot i que mobilitat pateix una miqueta,
i atenció social.
Atenció social, el que és l'institut,
s'incrementa un 7%
i el que és el subgrup de la partida
d'atenció social s'incrementa al voltant del 5%.
És l'única aposta clara política d'aquest pressupost
perquè és un pressupost molt condicionat
amb el que no s'elimina pràcticament cap programa,
hi ha molts que queden reduïts.
S'hi trobaran alguns programes de nova creació
d'elements o d'equipaments
que encara no estan en ús,
però que es preveu que durant l'any que ve
es posin en servei
i, per tant, trobaran algunes partides
amb 1.000 euros significatius
de possibilitat d'increment.
Nosaltres pensem que tindrem opció
a millorar algunes d'aquestes partides
al llarg del pressupost.
És un pressupost també que, per primera vegada,
pel que fa al document administratiu,
a la part tècnica,
no contempla noves inversions.
Per tant,
és un pressupost
del que parlarem exclusivament ordinari,
si volen la part d'empreses,
si volen organismos més autònoms,
però pel que fa a noves inversions,
aquelles que haurien d'iniciar-se
la seva licitació aquest any,
trobaran que no hi ha cap partida.
Per diversos motius.
El primer, si volen,
és per requeriment legal.
Nosaltres no podem endeutar-nos
i, com saben,
les inversions s'han fet tradicionalment a prèstec.
Alguna vegada hem fet algun estalvinet,
però poc.
Fondamentalment a prèstec.
No tenim prèstec,
no tenim noves inversions.
Però hi ha un altre motiu,
és que la dinàmica
de les inversions dels ajuntaments,
del món local,
és diferent
de les altres administracions
i es regula
al llarg
del mandat
més que al llarg de l'exercici.
Jo recordo
quan li retreia
a l'actual oposició
l'escàs nivell
d'execució de les inversions
que em deien
això m'ho dirà
a final de mandat.
Per què?
Perquè a l'administració local
a banda de tenir
o no projectes
enllestits
han d'estar preparats
i aprovats
quan tens
la consignació.
La consignació
la tens pel total
i has de fer
el projecte
i licitar.
En les grans obres
que estem fent
només el que és
licitació
ocupa al voltant
de 180-190 dies.
Per tant,
nosaltres
el que sí que vam fer
és un pla de mandat
per primera vegada
amb un any
de projectes,
un any
de licitació,
un any fort
d'execució
i un any
d'acabament.
Per primera vegada
vam fer un pla de mandat
i per primera vegada
anunciàvem aquestes
inversions.
Per tant,
el que se'n diu
execució d'inversió,
inversió al carrer,
certificacions pagades
i obra feta,
en guany
engegarem
per sobre
dels 90 milions
d'euros.
No s'acabaran
tots,
no.
Tindrà un grau
d'execució
molt alt?
Sí.
No s'acabarà
que el mercat,
perquè el mercat
són 26 milions
d'euros,
l'execució
ultrapassa
un exercici
i per tant,
dels 91 milions
que tenim
d'inversions
per aquest any,
com a mínim
d'aquests 26
s'executaran
6,
8
els que es puguin.
A l'escola oficial
li passarà el mateix.
que té
6,8 milions
d'euros,
com saben,
pel préste
que vam aprovar
també al plenari
passat.
Però la resta
sí,
perquè ja estan
en marxa.
O sigui,
aquests 90 milions
que ja vaig explicar
a la informativa
i públicament
en premsa,
pràcticament
la resta
es podran
veure
dins de l'any.
Alguns
de manera indirecta,
a través
de les empreses,
com és el clavegram,
de la floresta
que s'acaba
en guany
o el de llevant
que començarà
en guany.
Alguns
perquè
després
l'obra
es paga
amb el servei.
Per exemple,
la inversió
de les tres
guarderies.
Estem parlant
del voltant
de 10 milions
d'euros.
Aquests euros
es gastaran
aquest any
i s'invertiran
a Tarragona
i crearan
ocupació
a Tarragona.
Per tant,
dins d'aquests
91 milions,
jo crec que
tindrem
una execució
per sobre
dels 60.
El comportament,
per finalitzar,
el comportament
d'organismes
i empreses
ha estat
també
molt
conservador.
Dins
de les possibilitats
que tenim
destaca
podran veure
l'empresa
de transports
perquè
l'any passat,
com saben,
vam fer
l'adquisició
d'una nau
i d'aquesta manera
l'empresa
va tenir
uns beneficis
adicionals
i l'aportació
municipal
va ser més baixa.
Enguany
s'incrementa
i arribem
fins als 6 milions
o una mica més
que és
menys
de l'efecte
descomptat
de la nau.
L'Institut
Municipal
de
Serveis Socials
ja s'ha dit
que puja
sobre un set,
baixa una mica
esports,
baixa una mica
turisme
i després
la resta
de les empreses
es comporten,
per exemple,
Espinza
que no necessitarà
el que va necessitar
l'any passat
que van ser
al voltant
de 240.000 euros
d'aportació.
Espinza
torna
a la senda
del benefici
o aparcaments
que tampoc
precisarà
o esmausa
que pràcticament
no precisarà
d'aportació
municipal.
En conjunt,
un pressupost
molt real,
molt realista
i ja veuran
el seu grau
d'execució.
Dins del que tenim,
jo crec que
ha sortit
prou bé
perquè,
com deia,
no s'ha tingut
que fer
cap reorganització
d'empresa
ni fer fora
a ningú,
ni tancament
de programes
de funcionaris
ni tancament
de seccions
d'empreses
ni s'ha reduït
la despesa
tampoc
en ocupació.
Han baixat
algunes partides
petites,
complementàries
a aquest grup,
però,
bàsicament,
han patit
més les conselleries
que tenen
despeses
de capítol 2
o 4
més importants
o més discrecionals.
Per tant,
els demano
que en aquesta situació
en la que estem
i de cara a possibilitar
el creixement
que,
sens dubte,
vindrà
l'any 2011,
aprovin
el nostre pressupost,
la nostra proposta.
Moltes gràcies,
senyor Pau Pérez.
Un cop feta
l'exposició
del pressupost
amb grans trets,
grups que desitgen
intervenir?
Grups que desitgen
intervenir,
senyor Alejandro Fernández?
Té la paraula
el senyor Alejandro Fernández.
Moltíssimes gràcies,
president.
Bé,
abans de començar
la intervenció,
voldria
manifestar
l'agraïment
per part
del nostre
grup polític
al senyor
Pau Pérez,
perquè,
de la mateixa manera
que ens vam
queixar amargament
quan,
en la replenari,
ens vam trobar
a la proposta
de refinançament
de 80 milions d'euros
i ningú no va
parlar amb nosaltres
per intentar
buscar un consens,
sí que s'ha de dir
que en el cas
del pressupost
s'ha intentat
i, bueno,
s'ha parlat
i se'ns ha posat
damunt de la taula
les coses
i, per tant,
de la mateixa manera
que vam ser molt crítics
amb l'actitud
del darrer plenari,
doncs,
en aquest cas
cal dir-ho
i cal agrair
aquesta actitud.
Però,
ens ha estat
absolutament impossible
recolzar
aquest pressupost
i ara
explicarem
el per què.
La veritat és que
estem davant
del darrer
pressupost
de la legislatura
i era un pressupost
on, efectivament,
com deia abans,
hauria estat important
trobar consensos
perquè, entre altres coses,
no sabem qui es gestionarà
la segona part
del pressupost.
Per tant,
qualsevol de les quatre
formacions polítiques
que estem aquí
o fins i tot
alguna més,
doncs,
podria tenir responsabilitats
de gestionar
una part substancial
d'aquest pressupost
de cara al futur.
Però, insisteixo,
ha estat impossible
essencialment
perquè és un pressupost,
podríem dir,
profundament gris.
El senyor
Pau Pérez,
ben trobat,
moment de lucidesa
i inspiració,
va qualificar
el pressupost 2010
com d'avorrit.
Ho recordo
perfectament.
Podríem dir
que el de 2011
és depriment.
I és depriment
perquè no és un pressupost
per combatre la crisi.
És un pressupost
de crisi
que és molt diferent.
No és per combatre
la crisi,
sinó que és
de crisi.
És com una mena
de pressupost
per anar tirant,
aviam com podem arribar,
però no té cap tipus
d'idea al darrere
de quin és el model
que es vol
en aquest temps
de crisi
per a la nostra ciutat.
Per nosaltres,
la prioritat
en aquesta època
és la generació
de llocs de treball.
És el fonamental.
I no podem
recolzar un pressupost
en el qual
s'ha baixat,
s'ha baixat,
s'ha reduït
l'aportació
als plans
d'ocupació
de la ciutat.
Hem de recordar
que des de fa 10 anys,
per un acord
de totes les forces
polítiques,
l'aportació
sempre es fixa
percentualment,
és un 0,5%
del pressupost.
En guai són
610.000 euros,
com que el pressupost
és una mica més baix,
s'ha baixat
l'aportació
als plans d'ocupació.
Jo ja sé
i sobre això
hem tingut
algunes converses
en més d'una ocasió
amb la senyora
Lola Herrera.
És veritat
que la Generalitat
ha incrementat
els plans d'ocupació
que fa conjuntament
amb l'Ajuntament.
És veritat,
només faltaria.
Només faltaria.
Però el que no és normal
és que entre els anys
99
i 2006
o 2007
fins i tot
en els quals
la situació
de l'ocupació
a la nostra ciutat
era molt diferent,
es tingués
el 0,5%
del pressupost
destinat
per acord polític
de tots
als plans d'ocupació
i que en canvi
amb la situació actual
es mantingui
aquest percentatge
és que no té res a veure
una situació amb l'altra.
Era el moment
doncs
d'apostar
per generar
amb recursos propis
no només
amb convenis
amb la Generalitat
amb recursos propis
plans d'ocupació.
De res,
no ens serveix
tampoc
el que acostuma
a dir
el senyor alcalde
que acostuma a dir
que Tarragona
té una mica
menys d'atur
que Barcelona i Lleida.
És veritat
però és que ho ha tingut
sempre,
sempre,
tota la vida.
En els bons temps
quan Barcelona
tenia un 7%
d'atur
o Lleida
tenia un 7%
d'atur
Tarragona
tenia un 6%
o un 5,8%.
Tarragona
sempre ha tingut
una mica
menys d'atur
que les altres
capitals catalanes.
Però això no significa
que la situació
actual no sigui dramàtica,
absolutament dramàtica.
De res,
no ens serveix
que és una cosa positiva
que s'incrementin
un 7%
la partida
de polítiques socials
que de tota manera
és una partida
en termes absoluts
molt petita,
un ajuntament té
unes partides
de polítiques socials
molt petites.
De res,
ens serveix
si després
les polítiques
d'ocupació
baixen
en termes absoluts.
Era el moment
d'apostar
per l'ocupació
amb recursos
propis,
insisteixo.
610.000 euros
per aportacions
a plans d'ocupació
és una quantitat
ínfima,
gairebé ridícula
amb els temps
que corren.
Per tant,
aquesta és
la raó fonamental
bàsica,
essencial
per la qual
no podem recursar
aquests pressupostos.
No són uns pressupostos
orientats
al gènere d'ocupació,
són uns pressupostos
on les partides
dels plans d'ocupació
baixen
i en definitiva
no hi ha cap tipus
de voluntat
de convertir
l'Ajuntament de Tarragona
en un instrument
de generació
d'ocupació efectiva.
No parlem de càrrecs
de confiança,
que això és una altra cosa
sobre la qual suposo
que parlarem més endavant,
sinó d'ocupació
de carrer,
de plans d'ocupació
propis.
Segon,
no podem recolzar
uns pressupostos
que per tercer any
consecutiu
redueixen
la partida
de turisme.
No ho podem fer.
En aquesta ciutat,
precisament si tenim
històricament,
no d'ara,
de fa molts anys
una mica menys
d'atur
que la resta
de capitals catalanes
perquè tenim
dos sectors potents,
la indústria
i el turisme
que poden generar
llocs de treball.
Segurament
el de la indústria
poca cosa més
en termes absoluts
de llocs de treball
pot generar
és el turisme.
Per tercer any
consecutiu
es baixa
i és una qüestió
absolutament
simptomàtica.
Si a banda
de baixar
la partida
destinada
a llocs
de plans
d'ocupació,
baixes les partides
destinades a turisme,
estàs dient
que un sector
essencial
per generar
ocupació
no creus en ell.
Per tant,
és un pressupost
que no aposta
per l'economia productiva.
És un pressupost
d'anar tirant
un pressupost
bastant depriment
com deia abans
en aquest sentit.
I sincerament
crec,
senyor de los Rios,
que la seva gestió
no seria tan criticada
si tingués més recursos.
Però efectivament
no sé
quin tipus de negociació
fa vostè
que cada any
li rebaixen
les partides
de turisme.
No ho acabem
d'entendre.
És un pressupost
de final
de legislatura
i per tant
creiem sincerament
que es poden fer
una sèrie
de valoracions
genèriques
sobre alguns aspectes
no només
del pressupost
d'enguany
sinó
de la trajectòria
que ha marcat
aquest govern
en els
pràcticament
ja quatre anys
que porta
de cingladura.
I ens agradaria
des del grup
del Partit Popular
parlar
de quatre aspectes
fonamentals.
Personal,
deute municipal,
estalvi en temps
de crisi
i plans
d'inversió.
En quant al personal,
en el pressupost
d'enguany
és veritat
el capítol
de personal
després de molts anys
de pujades continuades
ha baixat
un 2,2%.
Ara bé,
és l'any
de la baixada
dels sous
d'un 5%.
Per tant,
si els sous
han baixat
un 5%
i en canvi
la quantitat definitiva
només ha baixat
un 2,2%,
aquí faia alguna cosa.
És veritat
que ara
no es pot parlar
de contractacions massives
perquè això
de la Guàrdia Urbana
ja va passar.
Però el que és evident
és que s'han produït
algunes decisions
com han denunciat
els sindicats
sobretot
de tracte preferencial
en relació
a determinats
treballadors
de la casa.
D'altres treballadors
que en canvi
presenten
al·legacions
i no reben
contestació
mai
sense,
per cert,
tenir silenci
positiu.
Per tant,
estem parlant
d'una política
de personal
que en el conjunt
de la legislatura
es pot acabar
convertint
en una rèmora
amb una rèmora
pel futur
de l'Ajuntament
perquè si veiem
el conjunt
de la legislatura
l'increment
en tota la legislatura
del capítol
és molt important
i a més
amb un afegit
és una pràctica habitual
en els darrers temps
incrementar
el capítol
de despesa
en personal
precisament
amb les suplementacions
de crèdit.
Per tant,
hem de tenir present
que aquesta baixada
del dos
com a dos per cent
ja veurem com acaba.
Ja veurem com acaba.
Per tant,
s'ha d'agafar
amb prudència.
Però,
en definitiva,
la política de personal
ha sigut una política
de personal
expansiva
en un moment
amb el qual
no tocava ser expansius.
Reflexió sobre el deute.
En el debat
de pressupostos
de l'any 2008
el senyor Pau Pérez
va manifestar textualment
que una part
substancial
de les inversions
es finançaran
amb estalvinet.
És la nova manera
de fer
d'aquest govern,
va dir,
categòricament.
avui ja mateix
reconeixia
que alguna part
s'havia fet
amb estalvinet,
no una part
substancial.
La veritat
és que
un govern
que en els darrers
nou mesos
ha demanat
113 milions d'euros
per refinançament,
esmaus a mercat,
estem parlant
de 113 milions d'euros
en nou mesos
que s'han demanat
i per tant
no es pot parlar
en cap cas
d'una política
d'inversions
finançada
amb estalvinet
com va manifestar
vostè
quan va presentar
el pla d'inversions.
Les inversions
amb estalvinet
han sigut residuals,
absolutament residuals.
Per tant,
el tema
se'ls ha anat
de les mans
i la crisi
no pot explicar
totalment
el per què
van manifestar
que les inversions
es farien
amb estalvinet
i després
ens hem trobat
el que ens hem trobat.
Tercera reflexió,
estalvi en temps
de crisi.
Vostès,
quan van arribar
en aquest govern
van establir
una estructura
expansiva.
Noves regidories
que responien
amb una idea
concreta
de govern
que es pot discrepar,
que es pot acceptar,
que nosaltres
discrepàvem,
mai no vam entendre
que tenint
una empresa
de mitjans
de comunicació
s'hagués de fer
també una regidoria
de comunicació,
no ho enteníem
perquè, en fi,
creiem que era doblar
la despesa
i que es podia fer
tot perfectament
des de l'estructura
ja existent.
Però, bueno,
era la seva decisió,
tenien la legitimació,
per fer-ho,
havien tingut
un bon resultat
electoral
i, en conseqüència,
s'havia d'acceptar
aquesta estructura
expansiva,
de més regidories,
de més plans,
de més,
en definitiva,
de no reducció
d'empreses.
El problema
és que han sigut
absolutament incapaços
de rectificar.
És que fins i tot
Zapatero ha sigut
més valent
que vostès.
És que fins i tot
Zapatero
ha reduït
ministeris.
I és que vostès
han sigut
absolutament incapaços
de reduir estructura.
Jo crec,
sincerament,
que no ha tingut,
senyor Ballesteros,
la fermesa i la valentia
suficient per fer-ho,
de dir-li a algun regidor
que una part
de les seves responsabilitats
s'havia de fusionar
amb una altra cosa.
I crec que era
absolutament raonable.
És que no s'ha suprimit
ni una sola estructura.
Deu ser l'únic govern
que,
en aquesta situació,
ha plantejat
aquesta política.
ho dic essencialment
perquè és veritat
quan parlem d'estalvi
en temps de crisi
de manera simbòlica
però que es pot reconèixer,
vostè, per exemple,
ha reduït
algunes partides
de presidència
després de representació.
Molt bé,
és veritat,
és veritat,
però és que això és
una part molt petita
del que es necessita.
Aquí es necessita
cirurgia,
cirurgia profunda
perquè és que
la hiperestructura
que tenim
s'ha de reduir
d'alguna manera.
I estem parlant
d'un tema extraordinàriament seriós
i, per tant,
no sé per quina raó
no han executat
finalment
el holding d'empreses
que podia haver suposat
una aposta
per intentar
d'alguna manera
reduir,
reduir,
sí, sí,
però és que no ho han fet.
Finalment no ho han fet.
Finalment
no s'ha produït
cap tipus de reducció
de l'administració
de l'estructura
en temps de crisi
en aquest Ajuntament.
I, finalment,
el tema del pla
d'inversions.
Segurament
la qüestió
del pla d'inversions,
el fet que
en el pla d'inversions
sortissin coses
com el poliesportiu
a boscos,
les escales mecàniques
de Torreforta,
l'Auditore de la Budellera,
el Camp del Nàstic,
la façana marítima,
en fi,
són coses
molt serioses.
Un pla d'inversions
no és un programa electoral,
no és un programa electoral,
és un compromís més ferm.
Però,
fins i tot,
estaríem disposats
acceptar,
perquè això li passa
a tots els governs
de la història,
que una part
de la presentació
dels seus objectius
de legislatura
no es compleix,
perquè tothom
és més entusiasta
quan es comença.
Però, bueno,
insisteixo,
un pla d'inversions
no és un programa electoral,
un pla d'inversions
ja es presenta
com a equip de govern
i exigeixi un compromís
sobre coses
com les que he fet esment
que ni tan sols
s'han començat.
Però,
el més preocupant de tot
no és l'absència
de resultats reals
en molts dels aspectes
del pla d'inversions.
El més preocupant de tot,
perquè és una qüestió
que afecta directament
senyor Ballesteros
a la seva credibilitat,
a la seva fiabilitat
i a la seva capacitat
de generar confiança,
són els missatges
que ha donat
sobre aquestes inversions.
i que tenen molt a veure
amb aquest esperit
que vostè ha traslladat
en la qüestió
del pla general.
Sense necessitat
de rebre
excessiva pressió política,
perquè aquí
no s'ha presentat
cap tipus de roda de premsa
exigint-li a vostè
que aprovés
per demà
un pla general,
no, no, no, no, no,
ni se li ha dit
en cap moció
vostè l'ha de presentar
tal data.
Vostè no la...
No se li ha pressionat.
I en canvi
vostè ha anunciat,
ho tenim recopilat,
14 vegades
que en el plenari
que ve
aprovarem el POUM.
14 vegades.
Clar,
per què parlo
de credibilitat,
de fiabilitat
i de confiança?
Una de les coses fonamentals
que ha de traslladar
un alcalde
o un responsable polític
en temps de crisi
és credibilitat,
fiabilitat
i confiança.
Si vostè
anuncia
14 vegades
que el pla general
és pel mes que ve,
la gent que espera
les llicències,
la gent que espera
o que tenen empreses,
prenen decisions
en base a la confiança
que en principi
els hi mereix
el seu alcalde.
El problema
és que
s'empipen
i amb raó
quan veuen
que després
no es fa el que s'ha anunciat
perquè aquestes decisions
que han pres
costen diners.
Sense anar més lluny
perquè no ha anat
en aquest plenari.
Ningú no li va exigir
que el 10 de gener
entres al POUM
en el plenari.
Ningú.
En canvi,
ho van anunciar
per 14 vegades.
Per 14 vegades
per 14 plenari.
Doncs exactament
el mateix
ha passat
amb la qüestió
de les inversions.
I donarem
una sèrie d'exemples
ja per acabar.
Budgetí municipal
262 de novembre
de 2007.
Començava amb vostès,
se'ls veia il·lusionats
i el que diré ara
ho demostrava.
Diu vostè
en un article
un dels resultats
més inmediats
de la nostra gestió
és l'eliminació
del pas a nivell
de la plaça dels carros
que serà realitat
en els propers dies.
Novembre de 2007.
El senyor Pau Pérez
amb aquest mateix
budgetí municipal
diu el següent
la Sabinosa
està a la nostra agenda
de prioritats.
Ha de ser com
el Guggenheim de Bilbao.
Això va dir vostè.
Budgetí municipal
263
a començaments
de l'any 2008.
era el següent.
A banda d'anunciar
l'arribada del GOR
a Tarragona
que no deixa de tenir
també la seva història
anuncien vostès
que el camp d'anàstic
estarà acabat
l'any 2009.
Un budgetí municipal
no pot servir
mai de la vida
per fer
anuncis o promeses
sinó per rendir
comptes
de la gestió
ja feta.
Per rendir
comptes
de la gestió
ja feta.
I vostès
s'han dedicat
constantment
a anunciar
inversions
com a realitats
que finalment
no eren...
Això és una responsabilitat
enorme.
Continuo.
Budgetí municipal 278
novembre de 2008.
Diu un titular
del budgetí municipal
la plaça dels carros
tindrà un nou pas
exclusiu de vianants
i l'obra estarà
acabada
el primer trimestre
de 2009.
Havia passat un any
continuàvem anunciant
ja obertura de coses
no realitats ja fetes
sinó coses que
havien de passar
que finalment
no passaven.
Pau Pérez
el nostre compromís
de 10 milions
pel camp d'anàstic
és ferm.
Novembre 2008.
Vaig acabant.
Budgetí municipal
novembre de 2009.
Ja estàvem parlant
de la part final
de la legislatura
en plena crisi econòmica
i tots plenament conscients
de la situació
que teníem.
Publica vostè
senyor Ballesteros
un article d'opinió
en el qual diu textualment
en els propers 3 anys
els governs socialistes
invertiran
620 milions d'euros
a Tarragona.
És una broma passada
això a dia d'avui.
620 milions d'euros
a Tarragona.
Anuncia vostè
els primers passos
per començaments
de 2010
del soterrament
del pas de vianants
que és una obsessió
ho han anunciat
unes quantes vegades
anuncien
l'inici
de les obres
del mercat
pel primer semestre
de 2010
i fan un anunci
també en aquest budgetí
diuen
el centre d'informació
turística
del Banc d'Espanya
començarà a funcionar
el primer trimestre
2011
no té partida.
O sigui
fa un any
anunciaven
que ara
començaria a funcionar
el centre d'informació
turística
del Banc d'Espanya
no té partida.
Per què no esperen
que les coses
siguin una realitat
i les presenten?
Jo no sé
de què riu
senyor alcalde
perquè crec que
això és molt seriós.
Teatre
de Tarragona
primer trimestre
de 2010
l'anuncien
de 2010
no de 2011
Escola Oficial
d'Idiomes
en definitiva
nosaltres no podem
recursar aquest pressupost
perquè no aposta
clarament per l'ocupació
però no podem
acceptar
determinats
anuncis
en matèria
d'inversions
perquè a dia d'avui
les seves pràctiques
d'anunci
d'aquestes qüestions
afecten directament
a la credibilitat
a la fiabilitat
i a la confiança
que és trajada
als ciutadans
i creiem sincerament
que això
és extraordinàriament
greu
per tant
el nostre vot
serà contrari
amb aquest pressupost
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
té la paraula
el
senyor
Arejo
té la paraula
el senyor Arejo
moltes gràcies
senyor
senyor alcalde
aquest tindria que ser
com normalment és un dels debats
més importants
que se celebra
en una administració
i en un ajuntament
el dels pressupostos
de l'any
el que passa és que
no ho serà
jo crec que aquest any
no ho serà
no ho serà
perquè aquests pressupostos
són molt poca cosa
són pressupostos
poc útils
per la nostra ciutat
i sobretot
pels seus problemes
i per tant
és difícil
que el debat
que generem avui aquí
deixi excessiva
petjada
i no ho farà
perquè insisteixo
crec que és difícil
parlar d'aquests pressupostos
on com es diu col·loquialment
no hi ha per on
exactament agafar-los
són realment
o almenys dona la sensació
que són
pressupostos
de final d'etapa
però més que de final d'etapa
de final d'idees
aquests pressupostos
són pressupostos
des del meu punt de vista
de final d'idees
aquest pressupost
i ho ha dit
el tinent d'alcalde d'Hisenda
disminueix
disminueix
per moltes
circumstàncies
jo no voldria
especialment
com ha fet ell
bueno
parlar de la canonja
la canonja
segueix la seva ruta
i el que
s'ha fet amb la canonja
jo crec que tots
estem convençuts
que s'ha fet ben fet
sinó segurament
per qüestions
d'àmbit general
que són certes
tenim una situació
econòmica molt complexa
en general
per tant
podrien haver-hi
dos motius
un
per desgràcia
no és les converses
que hem tingut vostè i jo
a diferència
de amb el senyor
Fernández
que es veu que
si hi ha parlat
dels pressupostos
a mi com que no hi ha parlat
no li podria dir pas
que
com que n'hem parlat
prèviament
no hi puc votar
ni a favor ni en contra
perquè no n'hem parlat
o vostè no ha considerat
que valgués la pena
a diferència
d'en el Partit Popular
parlar-ne amb
Convergència i Unió
en tot cas
és la seva decisió
i la respecto
perfectament
però
podrien haver-hi
dos motius
o tres
si vol vostè
perquè els grups
de l'oposició
en una situació
complexa
com la que estem
totes les administracions
hi posessin bona voluntat
per trobar-hi
elements positius
una d'elles
és evident
és que aquests pressupostos
ajuden a no sortir
de la crisi
a la ciutat de Tarragona
i quina participació
és a dir
quina part
allò de
posar-hi
l'espatlla
fa l'Ajuntament
quina és la seva part
sempre he dit
i ho seguiré dient
que l'administració local
segurament
té un paper
secundari
en tot això
no és l'administració
principal
per solventar la crisi
però té un paper jugar
per tant
quin paper juga
en aquest pressupost
aquest equip de govern
i aquest Ajuntament
a la sortida de la crisi
de la ciutat de Tarragona
en tot cas
després ho analitzarem
aquest seria un possible motiu
per considerar
o intentar mirar
de manera
favorable
o si més no
comprensible
aquests ajuntaments
aquests
pressupostos
i l'altre
és
si realment
uns pressupostos
d'aquestes característiques
corregeixen
en moments de crisi
situacions
estructurals
de l'Ajuntament
de Tarragona
que jo
en converses
privades
i no d'ara
precisament
sinó de fa molt de temps
he comentat
amb el senyor Pau Pérez
és a dir
aquest Ajuntament
des del meu punt de vista
té una sèrie
de qüestions estructurals
que en moments de crisi
és precisament
quan s'ha de ser
més valent
en l'hora d'afrontar-les
alguna d'aquestes
dues situacions
podria fer
que el pressupost
pugui ser contemplat
d'una manera benevolent
no per mi
no es donen
cap de les dues situacions
per tant
és molt difícil
fer-ho
començarem pel primer
un primer element
evident
diríem
per combatre
la crisi
d'uns pressupostos
municipals
inversió
inversió
no n'hi ha
motius
s'han explicat
en tot cas
diríem
el que sí
em sembla
curiós
és que s'hagi produït
aquesta mena
d'intent
d'amagar-ho
darrere
llistes
d'inversions
de l'exercici
2011
repartides
als mitjans
de comunicació
que en tot cas
una altra vegada
que ho facin
els recomano
que treguin
el número
del projecte
l'any del projecte
perquè al costat
de la fila
es veu que tots
són projectes
d'anys anteriors
per tant aquest any
no hi ha pressupostat
res
vostè ho ha dit
però és que a més a més
s'ha dit públicament
que aquest ajuntament
s'hauria gastat
quan acabés la legislatura
300 milions d'euros
aproximadament
jo els repto
jo els repto
a tots vostès
que m'ensenyin
el pressupostat
que suma
2,98
per vostès
que vol dir
pressupost
2008
2009
2010
i 2011
el pressupostat
per vostès
jo repto
que m'ensenyin
que puja
300 milions d'euros
perquè vostè sap
que no ho pugen
vaja
que no ho sumen
però ni de lluny
perquè a més a més
sé de la manera
que ho han comptat
per tant no cal
que em mirin amb aquesta cara
perquè no suma
a partir d'aquí
no no no no
ho dic perquè és molt bo
quan se parla seriosament
quan se parla
una cosa
no no no
els he dit que estiguin
pressupostats per vostès
molt fàcil
doncs ja ho insisteixo
m'ho ensenyen
si m'equivoco
ja ho rectificaré
per tant
per aquest costat
no hi ha
possibilitats
de
combatre
la crisi
l'altre
seria
si
en les polítiques
d'ocupació
d'aquest ajuntament
realment
es dongués
una situació
en què
veiéssim
que es fa una aposta
per l'economia productiva
ho dic perquè
a veure
per sortir
d'una situació
de crisi
com la que estem
suposo que tothom
entén
que hi ha dos potes
que han de tindre
més o menys
la mateixa alçada
una
ajudar
amb els que ja estan
en crisi
perquè no vagin
més al fons
i l'altre
procurar
que la gent
se n'en surti
per tant
d'un pressupost
que l'únic
que ens expliquen
de positiu
és que pugen
els ajuts socials
vol dir
que l'únic
que puja
és ajudar
a la gent
que ja està
en crisi
però no hi ha
cap mesura
per sortir-ne
per què no n'hi ha cap?
Doncs perquè és molt senzill
jo agafo
la partida
d'ocupació
per entendre'ls
d'aquest ajuntament
i ha pujat
exactament
la xifra
de
50.000 euros
la conselleria
de la regidora
senyor Lola Reia
ha pujat
aproximadament
50.000 euros
és a dir
menys de la meitat
del que està
pressupostant
no
sinó aprovada
la plaça
del famós gerent
d'urbanisme
menys de la meitat
això és el que ha pujat
la creació
d'ocupació
menys de 10 milions
de les antigues
pessetes
home
jo crec que no és molt ambiciós
per generar ocupació
sobretot si tampoc
hi ha inversions
molt ambiciós
no és
per tant
per la banda
de combatre la crisi
que vol dir
des del meu punt de vista
no solament
ajudar
a les persones
que ho necessiten
sinó també
donar expectatives
per sortir de la crisi
i anar a llocs de treball
per aquesta banda
em sembla
que aquests pressupostos
ja no són avorrits
com els de l'any passat
com deia el tinent
d'alcalde l'any passat
sinó en aquest cas
són inexistents
totalment
i l'altre és
el que els hi deia
si realment
aquests pressupostos
van a la direcció
de corregir
algun dels problemes
que té l'Ajuntament
des del punt de vista
estructural o no
jo crec que no
fa molts anys
quasi en cada debat
quasi en cada debat
que parlem
en aquesta
en aquesta casa
almenys
per part meva
sempre defenso
la mateixa teoria
que és que
aquest Ajuntament
no és eficient
a l'hora de repartir
els seus diners
què vull dir amb això
l'últim pressupost
que va fer
Convergència i Unió
que va ser el del 2007
la diferència
entre
el capítol 1
despeses
de personal
és a dir
què costa fer funcionar
aquesta màquina
aquesta màquina
que es diu
Ajuntament de Tarragona
què costa
i
la producció
de béns i serveis
era de 10 punts percentuals
de 10 punts percentuals
ara és de 3
la diferència
és de 3 punts
entre el personal
i el que es produeix
per part d'aquest Ajuntament
això
no és un tema
valedit
ni molt menys
ja no em poso
si els seus han baixat
un 5% i tal
em poso
amb el que diu
el mateix informe
de l'interventor
i que abans
ho ha dit
el senyor
Alejandro Fernández
la disminució
percentual
de les despeses
de personal
ha sigut
del 2,23%
per què?
bàsicament
perquè s'han reduït
el sòl del 5%
però la despesa
de béns i serveis
saben
quan s'ha disminuït
informe de l'interventor
un 4,70%
és a dir
el doble
això
és un problema
estructural
i intern
de l'Ajuntament
que des de fa 4 anys
un enfoc
que hi havia
a fer cada vegada
més gran la distància
entre
les despeses
de personal
i la producció
de béns i serveis
per tant
fer més eficient
cada euro
que paguen
perquè al final
els diners públics
dels que estem avui parlant
són els impostos
que paguen
els que estan aquí
asseguts
nosaltres també
i els ciutadans
l'Ajuntament
no té una maquineta
de fer bitllets
aquesta diferència
cada vegada
era més favorable
a la producció
de béns i serveis
en aquests moments
des de fa 4 anys
cada vegada
ho és més
per què?
perquè aquest equip de govern
ha generat
més i més
i més
estructura
i això
tradueixin-ho
vostès com vulguin
eh
amb càrrecs d'aquí
càrrecs d'allà
ja sé que hi ha
els famosos
de la Guàrdia Urbana
no en tornem a parlar
passem tota la vida
justificant-ho tot
el dia que jo li digui
que una cosa d'aquestes mentides
es preocupi que ja li digui
no cal que m'ho digui vostè
per tant
no ho justificarem
tot amb la Guàrdia Urbana
des de fa ja 3 o 4 anys
no, no
aquí
i suposo que aquests dies
és notícia
més càrrecs
més...
bueno
el tema és aquest
i a més a més
això és molt típic
d'una determinada
formulació ideològica
de partit
i d'administració
molt típic
càrrecs i gent
vinga la posem aquí
la posem allà
per tant
cada vegada
això és més
cada vegada això és més
i això és el que està passant
en aquest ajuntament
i si no
insisteixo
a les proves vaig
les proves és
a l'últim pressupost
hi havia 10 punts de diferència
és a dir
de cada 10 pessetes
3
se'n gastaven en personal
4 o 5
se'n gastaven en béns i serveis
ara és diferent
ja està
senzillament
perquè quedi clar
que tampoc és un motiu
per votar
a favor
i això
com jo
he fet altres vegades
té exemples concrets
no és un pur parler
si vostès agafen
la conselleria
de joventut
ens ha creu
perquè ja la vaig agafar
una altra vegada
però avui
n'agafaré una altra
n'agafaré dos
però si vostès agafen
la conselleria de joventut
veuran que de sous
puja 200.000 euros
i què gestiona
gestiona
87.000 euros
home
vaja
200.000 euros
i se'n gestiona
en 87
també podria agafar
la de patrimoni
senyor Rossell
no per res
però és per variar una mica
eh
amb sous
2.200.000 euros
i quan se gestiona
950.000 euros
vol dir
doncs alguna cosa
aquí
falla
això
no acaba de funcionar
no acaba de funcionar
que la deriva
que tingui l'Ajuntament
sigui aquesta
per tant
tampoc és
un motiu
insisteixo
d'alegria
a partir d'aquí
el pressupost
lògicament
té els seus
tòtems
eh
els seus mantres
però
pugem la despesa social
molt bé
pugem la despesa social
jo no ho discutiré
l'aportació
a l'Institut Municipal
de Serveis Socials
puja
aproximadament
275.000 euros
si no ho he comptat malament
és a dir
no arriba als 50 milions
de pessetes
que
per la situació
amb la que estem
potser ens hauríem
de fer-ho mirar
d'una altra manera
però
també
que quedi clar
tota l'àrea
de serveis
a la persona
que no només
és l'Institut Municipal
de Serveis Socials
són les polítiques
d'igualtat
l'habitatge social
la cooperació
baixa
amb respecte
a l'any 2010
mig millor d'euros
també perquè
quedi clar
perquè
a base de
dir determinats
allò mantres
a lo millor
es van quedant
a la memòria
doncs bé
és bo
doncs també
posar els números reals
damunt de la taula
perquè
aquestes coses
quedin aclarides
per tant
ens trobem
una mica
en aquesta situació
l'endeutament
de l'Ajuntament
ha pujat
estarem a final d'any
amb 174 milions d'euros
per tant
com els hi deia
es fa difícil
per part meva
mirar de veure
com es gestiona això
quines àrees són les que pateixen més
aquesta situació de crisi
ho dic també
perquè
em vaig llegir
no fa gaire
un article
que ens dedicava
doncs la senyora Sandra Coloma
que deia
no em puc creure
que avui en dia
encara hi hagi
qui pensi
que les festes
la cultura
són una despesa
vull dir
qualsevol tipus de polítics
són aquests
que defensen aquestes coses
i si un agafa
l'informe de l'interventor
d'aquest Ajuntament
diu
les principals reduccions
es realitza
a les àrees de cultura
esports i comunicació
és a dir
allò que diuen
que una cosa
és predicar
i l'altra
és d'artrigo
al final
les coses
són com són
el resultat
és el que és
i la situació econòmica
és la que és
i jo no pretenc
banalitzar-la
ho dic de veritat
no pretenc banalitzar-la
però pretenc
pretenc
que els diners
que es poden gastar
els pocs o molts
que es poden gastar
es gastin
amb el que toca
avui per avui
al final
el problema
no de la ciutat
de Tarragona
ni del seu Ajuntament
ni de l'administració
del govern
de la Generalitat
o del senyor
Zapatero
o de qui sigui
és haver estirat
més el braç
que la màniga
aquest és el problema
haver estirat més
el braç que la màniga
i seguir creant
serveis i serveis
entre ells també
els de determinades
empreses
que no tenen fronteres
a l'hora de perdre diners
empreses municipals
en què
ni tan siquiera
s'acompanya
un estudi econòmic
no dic per guanyar-hi diners
perquè a les administracions
la seva prioritat
no és guanyar diners
sinó resoldre els problemes
dels ciutadans
però és que ni tan siquiera
això
és un pou sense fondo
de pèrdua de diners
o empreses
que avui
avui
l'any 2011
ens hauríem de preguntar
en una societat democràtica
i lliure
com aquesta
si tenen
algun sentit
encara d'existència
però això són coses
que s'ha de fer un debat
obert
racional
seriós
i s'ha de parlar avui
d'aquestes coses
si no en parlem avui
quan dintre d'X temps
no sé quan
tornin a haver-hi
pressupostos d'aquests
que sembla que tot va bé
no en tornarem a no parlar
i avui
els problemes
que tenen les administracions
i els ciutadans
són problemes relativament
nous
des del punt de vista econòmic
i les generacions
que tenen aquests problemes
són generacions noves
que no els han tingut mai
i això no s'arregla
amb receptes velles
els problemes nous
no s'arreglen
amb receptes velles
ni s'arreglen
amb aquell famós
que també
en aquesta sala
l'hem sentit molt
i tu mas
allò de dir
no no
i tu mas
no no
així no s'arreglen
els problemes dels ciutadans
amb el tu mas
no se n'arreglen
amb tu ho feies pitjor que jo
tampoc s'arreglen
els problemes dels ciutadans
els problemes dels ciutadans
s'arreglen
amb polítiques
que en aquests moments
són necessàries
austeres
però necessàries
i
des del meu punt de vista
aquest pressupost
de l'Ajuntament
no ho afronta
ni amb valentia
ni amb covardia
senzillament
no està
ni se l'espera
la resolució
d'aquest problema
aquest pressupost
per tant
és difícil
que sense
generar elements
per
generar
riquesa
llocs de treball
empreses
el que sigui
si no tenim això
i tampoc tenim
una anàlisi seriós
de les derives
que té aquest pressupost
des de fa 4 anys
i ja les he explicades
almenys ho he intentat
és molt difícil
que es pugui donar suport
a aquest pressupost
ho dic honestament
em hauria agradat
no
no
poder-ho
si més no haver dit
escolti
com que hi ha els diners
que hi ha
i és evident
i no n'hi ha més
posem-s'hi tots
mirem d'apretar
mirem de parlar-ne
parlar-ne
evidentment
no ha tocat
suposo que
doncs
bueno
pel que sigui
doncs no ho hem considerat
oportú
però el resultat final
tampoc ens fa ser optimistes
des d'aquest punt de vista
per tant
com li deia
el nostre vot
no podrà ser
favorable en aquests pressupostos
i espero
que
amb independència
del que diguin els pressupostos
l'any que ve
o l'any present
millor dit
perquè
aquest debat s'hauria de fer l'any passat
però no el fem aquest any
espero que aquest any
doncs
sigui positiu
pels ciutadans
i
estiguem tots millor
a final d'any
del que estem en aquests moments
no sé si aquests pressupostos
hi contribuiran
si ho fan
me n'alegraré moltíssim
perquè al final
l'única prioritat
que hem de tenir
els que estem aquí sentats
és que els ciutadans de la nostra ciutat
visquin una miqueta millor
del que
alguns estan vivint ara
amb la situació en la que estem
tot i així
insisteixo
nosaltres no podem
votar favorablement
aquest pressupost
i moltes gràcies
gràcies senyor
jo té la paraula
el senyor Pau Pérez
com a ponent
gràcies
en primer lloc
allò que es diu
que
que a vegades se projecta
el que
el que es veu
si vostè
senyor Fernández
es deprimeix mirant
el
el pressupost
és perquè potser
no l'acaba d'entendre
perquè no ha vist
la seva complexitat
la seva evolució
i a lo millor
això
jo li reconec
que he patit molt
aquests mesos
que no és un mes ni dos
per tant
que vostè
es pugui deprimir
ho entenc
que no trobi el model
tampoc em sorprèn
però
home
el model
el tenim
i el tenim clar
i el model
ve
d'arriscar-se
a fer
com van fer
un pla de mandat
perquè vostè
m'ho pugui
retreure
ara
com ha fet
preocupats
per l'ocupació
més que ningú
més que ningú
perquè a banda
del 05
que tothom
està d'acord
en ficar aquí
som els que més
hem treballat
per aconseguir diners
de fora
pels plans
com vostè sap
si s'ha multiplicat
per 4
no és per casualitat
no és perquè
s'hagi ficat
4 vegades més
al nostre pressupost
a banda
que l'ocupació
també ve generada
de la inversió
que ara parlarem
vostè parla
de personal
i això em ve
perfecte
si li sembla bé
senyor Ege
per contestar
la seva apreciació
sobre l'estructura
i sobre personal
home
que la direcció
nostra
sigui
el creixement
perquè parla
vostè
percentualment
no sé
si algú
l'hi ha entès
però jo
ho explicaré
d'una altra manera
al mandat anterior
el 2003
quan vostè va entrar
hi havia
per capítol 1
29,4 milions d'euros
que eren els mateixos
del capítol 2
m'és igual
en personal
hi havia
29,4
quan ho va deixar
el 2007
hi havia
31
perdó
41,2
41,2
això són quasi
12 quilos
de vellón
12 milions d'euros
nosaltres
de 41,2
hem passat
a 48
com a
no me'n recordo
6,8
més
o sigui
que el personal
d'aquesta casa
ha crescut
la meitat
quasi que
la temporada anterior
o sigui
que l'estructura
el pes
del capítol 1
que per cert
està molt contingut
i és molt similar
en termes percentuals
perquè estaven
en el 35
37
segons els anys
33
i nosaltres
estem en el 37
com a 4
però estem
molt semblant
per tant
de 12 milions
que vostès
van créixer
nosaltres
hem crescut
6,8
ja sabíem
que parlaria
de la Guàrdia Urbana
evidentment
perquè de 6,8
3,4
són de la Guàrdia Urbana
d'equiparació
i de nous efectius
3,4
milions
d'euros
quan vostès
van passar
de 29
a 41
no van fer
ni equiparació
ni van crear
nous efectius
de la Guàrdia Urbana
ja m'explicaran
quines pujades
feien els funcionaris
o quin creixement
hi havia
perquè el nostre
ha estat vegetatiu
gairebé vegetatiu
estem parlant
de 3,4
sobre 48
vostè
em farà els càlculs
inclosa
la davallada
del 5%
el que vulguin
per cert
que val pèl explicar
que efectivament
l'any passat
hi van haver modificacions
que tenien a veure
en capítol 1
en gratificacions
en hores extres
i en productivitats
en guany s'han dotat
això és prop
d'un milió d'euros
i per això
la davallada
és del 2,2
i no del 5
com hauria de ser
perquè no vull estar
a cada plenari
incrementant
les productivitats
o les hores extres
que s'hagin fet
no vull
per això ho he pressupostat
tot
com deia l'anunci
tot
tot
tot
és realista
i és efectiu
inversions
senyor Aregio
les que hem fet nosaltres
i les que vostès
van deixar de fer
perquè pressupostar-les
demanar el prèstec
posar la primera pedra
i deixar-les a mitges
les podrien fer tothom
298 milions d'euros
ojo
que estic d'acord
que no estan tots
al pressupost
d'aquest ajuntament
no
perquè els 18 milions d'euros
del Jaume I
estan al pressupost
de l'AMT
els 26 del mercat
estan espinsat
els 6,8
estan esmausa
els 3
de clavegram
estan a ematxa
escolti'm
3
aquests d'ematxa
que sabem
que només tenim
el 51%
la resta
són empreses
capital
100% municipal
per tant
són coses
que nosaltres
hem posat
que hem heredat
prop de
130
140 milions
del mandat anterior
evidentment
i gràcies
a que vostè
va demanar els prèstecs
i tant que
hi havia endeutament
i tant que
i tant que van demanar
els prèstecs
van fer els projectes
van licitar
i no van poder acabar
i no van poder acabar
senyor Eregi
és que
és que no els van acabar
i els hem acabat
nosaltres
tranquils
i contents
que no li dic que no
o sigui
l'endeutament
d'aquests 300 milions
perdó
298
que no digui
que dic mentides
ve d'aquí
i també ve dels 13 milions
dels aparcaments
de l'Ubasa
que hem incorporat
a l'actiu municipal
i amb el deute
que haurem de pagar
i és una inversió
que ja està feta
però ara passa
a ser nostra
i és endeutament
i és inversió
i és generació
de diners
perquè si no
es pinça
potser
hauria de tornar
a rebre diners
de l'Ajuntament
i no els ha rebut
per tant
la inversió
la tinc aquí
és que és una mica
farragosa
però jo li puc dir
als 298 milions
l'hi donaré
i veurà
com han vingut
home
per això
per això
en guany
sí que hi ha inversions
senyor Aregio
no faci la trampa
de dir
que és que no hi haurà
inversions
i tant que hi haurà
perquè nosaltres
executarem
el que tenim pendent
no deixarem
pel mandat posterior
nosaltres ja tenim
en 300 milions
d'un i dos
que no s'havia fet mai
però potser és poc
doncs escolti'm
amb 298 milions
de moment tenim prou
i caldria fer més coses
hem millorat molt
però caldria
millorar molt més
això
ara
en funció de
a veure
a mi me preocupa molt
la cirurgia
jo tinc por
als metges
i ja li dic
quan el senyor Fernández
parla de cirurgia
Déu-n'hi-do
no sé
on vol retallar
o el senyor
ara que ho parla
de serveis
que cada vegada
fem més serveis
faltaria més
faltaria més
cada vegada
fem més serveis
per tant
cirurgia
digui'm
a on
d'acord
i retallades
digui'm
a on
home
alguna proposta
m'ha que s'ha agradat
no dic
jo
jo
pensava
que no
era fàcil
que votessin
a favor
però
home
alguna proposta
clar
la van fer
fora de temps
en forma d'emoció
i era molt interessant
la que van fer
de suport
els autònomos
però escolta
em parlaven
de reduir
un milió i mig
i jo ja sabia
que havíem de reduir
al voltant de 12
11
hem fet al final
per tant
era molt complicat
que
traiem d'allà
on ho ficava
però és que a més
és un any
fabulós
per comparar
escolti'm
vostè ha dit
no digui que
no s'ha arreglat
dient que
nosaltres
ho feiem pitjor
que és veritat
ho diré d'una altra manera
nosaltres
ho fem millor
en qualsevol cas
a lo millor
tampoc és així
li puc reconèixer
que potser
no ho fem ni millor
ho fem diferent
això ho va dir un dia
el Juan Ruiz
diu no sé si ho faran
millor o pitjor
però com a mínim
els societes
amb els nostres socis
de governs
que ho facin diferent
i nosaltres ho hem fet diferent
per què?
perquè vostè sap
que el 2007
quan vam plegar
tenien
132 milions
pràcticament
els que tenim ara
mira què facin
o sigui
ens agafem
els diners
que vostès
es van gastar
els que nosaltres
ens hem gastat
o pensem gastar-los
i mirem
a veure
en què
gastem nosaltres
de més
perquè el diner
és el mateix
no ha crescut
no hi ha diferencial
el senyor interventor dirà
home
el valor del diner
en el tiempo
les pesetes constantes
que ara són euros constantes
no és el mateix
estic d'acord
però perquè ens entenguem
133
132
quasi és el mateix
i què fèiem?
i què fem?
aquí és molt fàcil
miri
seguretat
seguretat
28%
més de despesa
seguretat
i mobilitat
neteja pública
1231
poc
m'han pujat poc aquí
serveis socials
3398
decreixement
decreixement
que no dic
que no fos important
allò
en què es gastava
amb vostès
la pasta
era molt important
però això que fem nosaltres
és diferent
ensenyament
ensenyament
27
71
més
si vol
li dic
l'import
si me poso les ulleres
6.754
davant d'8.625.000
o sigui
i això ho té el pressupost
no m'invento res
això no és
despesa percentual
de cada partida
és l'increment
que han tingut
aquestes
perquè aquestes
que són les que m'interessen
i tant
evidentment
aquestes són les que les comparo
li puc comparar d'altres
ara li compararé dos més
però miri
miri aquestes
vies públiques
2769
amb els mateixos diners
se poden fer coses diferents
sí
això és política
això és pressupost
que ha baixat
alguna cosa
ja ho ha dit vostè
l'alcalde
miri
55%
del 2007 al 2011
612.396
a l'alcalde
que és el que més ha baixat
atenció als protocolàries
que partida més guapa
de 173.000 euros
a 10.000
perdó
94%
2007-2011
dades
com diu aquell
dels informes
que jo crec que estan
fins i tot penjades
a la web
o sigui que
si el senyor
s'ha entrat a l'iPad
ja pot anar buscant-les
que li sortiran
aquestes dates
certificades
pel senyor interventor
jo comparo
que hem fet
amb els diners
que tenim
i que van fer
vostès
amb els diners
que tenien
i res més
o sigui
que
que
que era avorrit
i ara
estrès
escolta'm
vale
però
que no fa ningú fora
que no deixo
cap programa
per fer
i les inversions
qui les fa millor
qui les fa millor
aquest equip
o l'equip anterior
doncs mirem-ho
qui ha hagut a més
escoltin
percentual
a més
per el dret
i per el revés
percentual
i en termes absoluts
el primer semestre
de mandat
del mandat anterior
van fer
8 milions
perdoni
nosaltres
20
el primer any
15 milions
nosaltres 26
el segon any
23 quilos
nosaltres 53
el tercer
40 quilos
nosaltres
55
a l'informe
posa 60
però no m'ho crec
senyor interventor
jo crec que
a dures peles
passarem
dels 50
55
ens queda aquest any
el 2011
que vostès fan
en l'últim
van fer 21
que nosaltres
tenim pressupostats
perquè s'incorporaran
per romanent
que ningú no els enganyi
tampoc
estaran al pressupost
figuraran
en la propera modificació
dels 90 milions
escoltin
no els faré tots
no els faré tots
però 22
que havien fet vostès
vamos
seguro
con la gorra
vamos
abans del primer trimestre
perquè
tenim per sort
també
els fondos
de Zapatero
per tant
execució
d'inversió
ja dic
el corrent
podem discutir
és diferent
cadascú a casa seva
però la inversió
fa les comptades
per tant
jo no sé
si tenia alguna cosa
pendent
ah
el holding
quan vulgui
fem un debat
senyor Fernández
quan vulgui
fem un debat
del holding
que mereix
un debat
a més
d'allò
del estado
del holding
jo quasi
li demanaria
a l'alcalde
que ho faci
cada any
perquè déu ni dol
que ens vam trobar
i no ho hem dit mai
ni ho direm
de moment
però
hem donat passes
cap a la fusió
sí
sí
hem fet acords
entre empreses
sí
estem gestionant
la tesoria
conjuntament
sí
estem supervisant
des de l'Ajuntament
i no aprovant
al final
per junta
l'últim dia
els préstecs
sí
estem fent
moltíssimes coses
alguns canvis
de gerència
inevitables
tots els que s'havien de fer
sens dubte no
la convergència
la farem
farem la convergència
millor que vostès
però
quan toqui
evidentment
a tres mesos
no toca fer fusions
eh
no toca fer fusions
però jo
espero
comptar
amb el vostre
amb el seu suport
perquè crec que és important
i crec que és de futur
jo crec que hi ha poques coses
però que haurem de pactar
com les volen fer vostès
eh
perquè sigui una cosa
estable
i que no vingui
el govern de torn
i les canviï
jo crec que és important
treballar sobre el holding
però senyor Fernández
de veritat
que el holding
Déu-n'hi-do com estava
i hem millorat
el que hem pogut
eh
el pla d'inversions
li agraeixo tremendament
que ho hagi tret aquí
perquè era un pla d'inversions
de 92 milions d'euros
portem fets
més de 150
ejecutats
ejecutats
més els 90
que fem enguany
directament
des de l'Ajuntament
i és cert
que només
hem pogut fer
el 47%
47,50
més el 27
que està en tràmit
del pla
o sigui
ens queda
un 20%
del pla
de 90 milions
però escolti'm
si en comptes
de 298
me quedo
i en 250
m'aniré
tranquil
doncs crec que amb això
queda
pràcticament
tot el respon
senyor alcalde
gràcies senyor
Pau Pérez
com sempre fem
amb pressupostos
obrim un segon
torn d'intervencions
pels grups
que desitgen intervenir
el senyor
Sergi de Rios
té la paraula
moltes gràcies
senyor alcalde
fem ús
d'aquest
segon torn
en aquest debat
de pressupostos
abans
de passar
a la seva votació
jo crec que ha quedat
una cosa clara
d'aquest
debat
i és que estem
davant d'uns pressupostos
en una situació
difícil
i complicada
molt difícil
i molt complicada
per les finances
públiques
de tot arreu
de qualsevol
administració pública
i evidentment
els ajuntaments
no ens escapem
en aquesta
situació
evidentment
el senyor
Pau Pérez
de Bany
ha fet un esment
a la situació
de crisi econòmica
efectivament
aquest és el gran motiu
que ens porta
a la situació complicada
però després també
hi ha un altre motiu
que malauradament
també teníem
en èpoques
que no estàvem
en crisi econòmica
i que avui encara
no ha sortit aquí
que sí m'agradaria
posar-lo sobre la taula
que és l'insuficient
l'etern
insuficient
sistema de finançament
dels ajuntaments
l'etern
potser en èpoques
de vaques grasses
no ho notàvem tant
malgrat que també
ens queixàvem
d'aquest insuficient
sistema de finançament
dels municipis
però ara
que les coses
no van tan bé
a nivell global
encara ho patim
diguéssim
patim una doble crisi
les finances municipals
aquella derivada
de l'insuficient
de l'insuficient model
i aquella derivada
de la pròpia
baixada d'ingressos
perquè la situació
econòmica
és la que és
i les recaptacions
han disminuït
davant d'aquesta
situació difícil
eren uns pressupostos
complicats
molt complicats
de quadrar
i crec que el senyor
Pau Pérez
abans també
ha sigut
prou explícit
davant d'aquesta situació
entenem
des del grup municipal
d'Esquerra Republicana
que són uns pressupostos
fets amb molta responsabilitat
molta responsabilitat
donada a la situació
difícil
malgrat
que com tots
és un pressupost limitat
i molt limitat
en aquestes circumstàncies
i en aquesta situació
valorem molt positivament
la contenció
que es fa
a la despesa
en molts casos
una contenció
ja iniciada
en altres exercicis
l'any passat
però en altres casos
també ja iniciada
l'any 2008
quan preu aprovava
el pressupost
i que encara no havíem
entrat
en profunditat
en aquesta crisi
econòmica
ja hi havia
molta
contenció
en la despesa
en aquell moment
i senyor
Joan Aregio
abans
vostè ha fet
un esment
sobre l'estructura
podem tenir
punts d'acord
amb les seves reflexions
respecte
a les estructures
jo no satanitzaria
les estructures
d'un ajuntament
un ajuntament
ha de tenir
una estructura
per donar
un bon servei
a la ciutadania
ha de tenir
i de fet
abans
s'han donat
unes dades
doncs
prou eloqüents
si aquí comencem
amb una batalla
de qui ha fet
el capítol 1
que és el capítol
de personal
més gran
és a dir
que ha tingut
el rècord
en 4 anys
a fer-lo més gran
crec que serà
un mal servei
entrar en aquest tipus
entrar en aquest tipus
de debats
ha posat un exemple
en el cas de patrimoni
molt desafortunat
escolti
sí i tant
i tant
comparant el capítol 1
el capítol 1
que és el capítol
de personal
de patrimoni
sap
que estan també
els supalters
que tenen
tots els museus
de la ciutat de Tarragona
els va funcionaritzar
vostè
no?
ah molt bé
clar
és que fins aquell moment
vostè el que feia
era
no no no
a veure
parlem clar
parlem clar
parlem clar
aquest
aquest
procés
que podríem parlar
jo ara no
no no
no el critico
estic exposant uns fets
objectius
a sobre la taula
si
el personal
que tenia
els museus
era d'una empresa
era d'una empresa
de treball temporal
això dins del pressupost
era capítol 2
era un servei
vostè que comparava serveis
amb capítol 1
en canvi
quan entra
aquest personal
dins de l'ajuntament
es converteix en personal
del propi ajuntament
incrementa el capítol 1
per tant
exemple desafortunat
el de patrimoni
molt desafortunat
i a més a més
que el posi vostè
doncs realment
és sorprenent
és sorprenent
però si més no
fem debat
posem
posem aspectes
a sobre
de la taula
i repeteixo
no estic
criticant
no estic criticant
en tot cas
no toca
fer debat
sobre si aquell procés
va ser ben fet
va ser mal fet
senzillament
posa una sèrie de dades
perquè veiem que quan juguem
amb el capítol 1
o juguem amb el capítol 2
doncs
compte que aquí poden
poden haver-hi moltes coses
que al final
la gent de la nostra ciutat
el que vol és que siguin ben atesos
quan van al museu
i no ho saben
si aquell
si aquella persona
doncs és
o bé personal
directament pagat
per l'ajuntament
o bé és a través d'una empresa
si no han notat cap canvi
no han notat cap canvi
però
en aspectes
perquè clar
vens aquí
inversions reals
zero
i dir no
enguany
el 2011
no es farà
cap tipus d'inversió
a la ciutat de Tarragona
home
expliquem-ho bé
expliquem-ho bé
perquè dit d'aquesta manera
home
és una veritat
a mitges
expliquem-ho tot
no hi ha cap inversió
pressupostable
pel 2011
sí
això té a veure
que no s'executaran
inversions
no
perquè s'executaran
i moltes
i moltes
i a més a més
d'aquelles
d'aquelles eternes
que parlàvem
el teatre
el banc d'Espanya
el mercat central
la caserna
etc.
tota aquella llarga
tirallonga
doncs mira
resulta que hi ha algunes
que
s'iniciaran
evidentment
perquè tota l'operació
de finançament
s'ha fet
absolutament
i
prèviament
senyor Alejandro
Fernández
vostè parlava
que no donaria suport
amb aquests pressupostos
perquè bàsicament
considera
que són uns pressupostos
que no ataquen
la creació
o no ajuden
a la creació
de llocs d'ocupació
i ha posat tota una sèrie
d'exemples
no ens ha convençut
no ens ha convençut
perquè també
torno a dir
que és una mena
de veritat
de veritat
a mitges
les aportacions
als plans d'ocupació
mai com ara
mai com ara
havíem tingut
plans d'ocupació
en marxa
en aquesta ciutat
i me'n vaig més enllà
mai com ara
havíem pogut
col·laborar
amb altres administracions
la de l'Estat
o la de la Generalitat
perquè cofinancessin
multitud de qüestions
com els plans
d'ocupació
i esperem
i treballarem
perquè malgrat
el canvi de govern
a la Generalitat
això continuï sent així
ens mourem
ens continuarem movent
cal anar a Barcelona
allí
a trucar a la porta
i a insistir
i anar al darrere
també cal anar a Madrid
per moltes altres qüestions
i és el que s'ha fet
durant aquests tres anys
i malgrat
que han disminuït despeses
en determinades partides
no es pot dir
que no es donarà un servei
vostè deia
que el turisme
no acaba d'entendre
és que fa tres anys
que no ho entén
a veure
tornaré a explicar-me
tornaré a explicar-me
tenim un pla
de competitivitat turístic
que gràcies
a aquest pla
de competitivitat turístic
venen diners
no només de l'Ajuntament
que posa una tercera part
sinó una altra tercera part
la posa la Generalitat
i l'altra tercera part
la posa l'Estat
per tant
el còmput global
dels diners públics
que
ven forma de despesa
o ven forma d'inversió
venen a Tarragona
per turisme
per inversions
turístiques
o per despesa turística
és molt més gran
del que hi havia anteriorment
i això no ho pot negar
el pla de competitivitat turístic
són 4 milions
4 milions
d'euros
que dues terceres parts
d'aquestes 4 milions
els està posant
la Generalitat
i l'Estat
i aquests diners
venen a Tarragona
estem parlant del mateix cas
que el dels plans
d'ocupació
és a dir
per haver-nos espavilat
anar a buscar recursos
en altres administracions
ara
podem donar
un servei major
al que s'estava donant
fins i tot
amb menys diners
de l'Ajuntament
és a dir
sap allò de
amb menys
hem de fer més
que diu el senyor Artur Mas
doncs bé
potser aquí
li podrem explicar
potser aquí
li podem explicar
amb menys
estem
podem fer més
i farem més
en aquest exercici
vaja
d'anar a dir
un proper exercici
i aquest exercici
estem ja
el 2011
per tant
havent-nos espavilat
és com hem pogut
tenir recursos
d'altres administracions
que realment
ens han compensat
aquesta disminució lògica
a la qual
m'estava referint
a cap
entenc
que són
uns pressupostos
responsables
que s'ha volgut
pressupostar
tot plegat
hi ha també
el tema
que ha sortit
del holding
en tot cas
en parlaré
a la propera
intervenció
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Sergi
Riós
té la paraula
el senyor Alejandro Fernández
moltíssimes gràcies
president
bé
deia el senyor
Pau Pérez
fa un moment
que
ho havia passat
molt malament
fent el pressupost
deu ser veritat
perquè l'he trobat
una miqueta estrany
en la seva argumentació
i sobretot
en el fet
que no
a banda
de quatre anècdotes
hagi estat
incapaç
de rebatre
els arguments
que s'han fet servir
des del grup municipal
del Partit Popular
perquè aquí
en definitiva
no estem jutjant
el comportament
del govern
de la Generalitat
i el comportament
del govern central
amb Tarragona
això ja ho decideixen
els tarragonins
quan voten
a les autonòmiques
ja ho han fet
i quan votin
a les eleccions generals
aquí estem analitzant
el pressupost
aquí no estem analitzant
si l'equip
humà
que es dedica
en aquest Ajuntament
a buscar
ajuts
subvencions
cooperacions
amb altres administracions
ho fa millor o pitjor
que ho fa bé
aquí estem analitzant
el que es fa
o sigui
el que surt
en un paper
que es diu
pressupost
per tant
estem analitzant
quines són
les aportacions
pròpies
que es fan
a l'ocupació
en aquesta ciutat
i posaré un exemple
és que
jo crec sincerament
que vostès
no són plenament conscients
de l'època de crisi
que estem vivint
perquè és que
els arguments
que fan servir
donen aquesta sensació
miri
fa set o vuit anys
fa set o vuit anys
quan es feia
un pla d'ocupació
a la ciutat
i estàvem
en una situació
d'un 6%
d'atur
d'atur tècnic
o una escola-taller
fins i tot
es donava
la circumstància
que com que el mercat
donava
abastiment
de llocs de feina
de tot tipus
a la construcció
etc
hi havia una rotació
enorme de gent
que passava
per aquestes escoles
tallers
perquè trobaven
millors oportunitats
en el mercat
malgrat això
es mantenia
el 0,5%
els plans d'ocupació
perquè era un compromís
polític
com de vegades
es parla
del 0,7%
en solidaritat
i cooperació
per exemple
doncs el compromís
d'aquest ajuntament
era aquest
en un moment
en què probablement
insisteixo
el mercat
ja donava
prou
llocs de treball
perquè estàvem
en una situació
gairebé d'atur tècnic
però es mantenia
el que no té cap sentit
i no han sigut
capaços de rebatre-ho
és que
en el pressupost
continuem
igual que l'any 99
en una situació
greu de crisi
per què no hem pujat
el percentatge
d'aportació
als plans d'ocupació
era el moment
de fer-ho
a banda del que
després es pugui
cooperar
o es pugui
intentar buscar
d'altres administracions
perquè no hem pujat
a un 1%
tampoc no és
res de l'altre món
no ho han fet
i mantenint
la mateixa filosofia
que quan no teníem
crisi econòmica
el que demostren
és que aquest pressupost
aquest pressupost
no està orientat
a l'economia productiva
no ho està
i després
miri
senyor
de los rios
torno a insistir
el pla de competitivitat
és el pla de competitivitat
que per cert
també donaria
per un
debat a part
sobre el grau
de compliment
de determinades
polítiques
que en teoria
s'havien de dissenyar
ja
però aquest és un altre debat
avui estem parlant
del pressupost
dels nostres propis recursos
de veritat
és que
arriba un moment
que un diu
és que el senyor
Fernández
no ho entens
sí que ho entens
senzillament
portem tres anys
en els quals
ha baixat
claríssimament
l'aportació municipal
al patronat de turisme
això és absolutament
indiscutible
i després
es poden buscar
cooperacions
amb altres administracions
o no
però el que és evident
per què no s'aposta clarament
tercer punt
jo sí que he parlat
i fins i tot
des del grup municipal
del Partit Popular
hem fet propostes
de reducció de despesa
vam parlar en el seu moment
supressió de la regidoria
de comunicació
o fusió amb l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
ho vam parlar també
en el seu moment
com és normal
que en una situació
de crisi
tinguem dos
tinguem dos empreses
que es dediquin
a fer pàrquings
doncs en un moment
de crisi
potser es poden fusionar
nosaltres ja portem
molt de temps
fent propostes
d'aquest tipus
em diu vostè
és que a tres mesos
no es poden fer propostes
d'aquestes característiques
no es poden fer fusions
o sigui que a tres mesos
si es poden fer
contractacions
de gerents d'urbanisme
en canvi no es poden fer fusions
en què quedem
és ara un moment hàbil
per fer
apostes estratègiques
de futur
o no ho és
en què quedem
perquè després aquest tema
el debatrem
i finalment
tampoc no han sigut capaços
de rebatre
el que he parlat
de les inversions
que jo considero
que és important
senyor Pérez
senyor Ballesteros
que facin
amb una mica
d'humilitat
reconeguin
que s'han equivocat
a vostès
se'ls sembla normal
anunciar
al novembre 2007
que en els propers dies
inaugurarem
iniciarem les obres
del pas
de la plaça dels carros
no no
a novembre 2007
que en els propers dies
hi posaron un butlletí municipal
no no
sí sí
li sembla normal
a vostè
li sembla normal
dir que el centre
d'informació turística
començarà
el seu funcionament
el mes de febrer
de l'any 2011
és que
no facin aquests anuncis
insisteixo
és que
això ha fet
la confiança
que la gent té
en aquest govern
i en el funcionament
no del govern
sinó del conjunt
de la ciutat
expliquin les coses
quan ja estiguin fetes
quan ja estiguin fetes
moltíssimes gràcies
senyor
Arejo
té la paraula
sí
moltes gràcies
senyor alcalde
deuen ser molt pobres
aquests pressupostos
perquè ens hem dedicat
a parlar més del passat
que del present
i del futur
el que demostra
claríssimament
quin tipus
de pressupost
se'ns posa
damunt de la taula
jo no sé
tinc la sensació
dit amb tot el carinyo
senyor Pérez
que allò
si fos el Salón de l'Oeste
el faríem fora
per quatre trampes
clar
amb el pressupost
jo li he dit
li he preguntat
una cosa molt senzilla
li he dit
el repte
que em digui
vostè
amb tots els pressupostos
que ha fet
si ha pressupostat
300 milions d'euros
amb obres
jo li he dit això
i per sort
vostè
m'ha reconegut
que no
que no els ha pressupostat
no no no
perdoni
és que tinc la sensació
igual que diu el senyor Fernández
que exactament
aquí
avui no sé
què estem parlant
si estem parlant
suposo que vostès
a veure
políticament
donat el tipus
de pressupost
que ens porten
els interessa
barrejar-ho
les il·lusions
els reptes
les grans idees
el no sé què
el farem
amb la realitat
aquí
en aquest expedient
que portem aquí
no hi ha
ni una fulla
d'inversions
ja està
no està
per què?
perquè avui no els aprovem
per què?
perquè no n'hi ha
no hi ha pressupostades inversions
l'any 2011
i ja està
així de senzill
i és més fàcil
reconèixer-ho
que donar-hi toms
i mirar-hi de fer
petites
qüestions
d'aquestes
d'aquestes
jo no he volgut dir
perquè
bé
m'ha semblat
que també
el pressupost
lògicament
estem amb les dificultats
amb les que estem
però clar
el propi informe
de l'interventor
diu
si jo no l'he observat
malament
que aquest pressupost
neix
amb 2,7 milions
d'euros
sense consignar
neix
amb 2,7 milions
d'euros
sense consignar
és a dir
despeses
que no es posen
el pressupost
perquè de moment
no hi ha diners
si no ho he llegit
jo malament
a partir d'aquí
jo crec que
qüestionar
que tenim
un problema
estructural
en la despesa
qüestionar-ho
jo crec
es podrà estar
més d'acord
o no
en com abordar-ho
però
negar
la major
és
fer un flac
favor
a la ciutadania
perquè insisteixo
els serveis
els paguen els ciutadans
amb els seus diners
és que
no els paga
ningú més
i quan aquests serveis
no són
prou eficients
escolti
tenim un problema
tenim un problema
i jo l'únic que he dit
i he posat damunt
de la taula
és que
l'Ajuntament
portava
una direcció
que cada vegada
la proporció
entre el que produïa
i el que es gastava
per produir
era més favorable
a la producció
ja està
només he dit això
i he dit que això
crec que és un problema
i que seria bo
que s'abordés
de la manera
més transversal
possible
i em sembla
que
senzillament
és una reflexió
prou clara
jo no he entrat
en si
escolti
no sé
l'anella verda
surt per anéssima vegada
als pressupostos
no
a les llistes
a les llistes
surt per anéssima vegada
aquell famós
pla
aquell famós
pla
quatrienal
que està per aquí
publicat
als diaris
havia d'haver
l'anella verda
no sé quants
i
per tant
ja dic
jo he vingut
com deia
aquell
de benedició
jo he vingut a parlar
del pressupost
jo he vingut a parlar
del pressupost
del 2011
jo aquí no sé exactament
de què es parla
jo he vingut a parlar
del pressupost
del 2011
i
s'ha intentat
per part nostra
donar una sèrie
d'arguments
seriosos
com perquè
les respostes
siguin serioses
jo he dit
un dels motius
pels que
es podia considerar
favorablement
d'aquest pressupost
és si tingués
instruments
per generar riquesa
i jo he mirat
les partides
del pressupost
i he dit
la partida
de creació
d'ocupació
creï 50.000 euros
bé
em sembla
que no és suficient
per crear riquesa
en aquests moments
i és així
de senzill
i crec que això
requereix
alguna cosa més
que la resposta
del jihijaja
per què?
perquè hi ha molts ciutadans
que esperen
d'aquest pressupost
que els hi resolguin
problemes concrets
potser no esperen
tindre un dia més
de festa major
un dia menys
no ho sé
però aquests són debats
que algun dia
les administracions serioses
s'han de plantejar
quan les coses
estan malament
i avui
estan malament
les coses
i això crec que requereix
un aprofundiment
de la reflexió
no es pot
no es pot
despeixar
i vostè
i l'altre
i tomba i gira
i vostè
l'havia peor
i no es pot
despeixar així
perquè precisament
perquè vostè l'havia peor
els que estan assentats
a la cadira
des de fa 4 anys
són vostès
vostès
i tenen la responsabilitat
de fer-ho bé
vostès
aquest és el tema
aquesta és la qüestió
i a mi m'encantaria
que ho fessin bé
perquè per això
els han sentat aquí
els ciutadans
a mi m'han sentat aquí
però vostès
els han sentat aquí
per tant
no serveixen
aquest tipus de discurs
amb la situació actual
insisteixo
no serveixen
potser sí
que hem de remar
tots junts
no dic pas que no
però hem de posar
els instruments
per fer-ho
hem de posar
les taules
per assentança
potser en guany
era un bon moment
potser ho era
no és tacticisme
a votar que no
en el pressupost
de l'últim any
de legislatura
els hi asseguro
no és tacticisme
almenys per part
d'aquest grup
no ho és
no ho és
el que passa
és que no hem sigut
cridats a la taula
a parlar-ne
per tant
com que no hem sigut
cridats a parlar-ne
escolti
em sembla molt bé
ni això
ni fer propostes
no en tinc per què
fer cap de proposta
perquè a mi
ni se m'ha cridat
a consultar
ni a la portaveu
absolutament a ningú
per tant
escolti
aquest no és el tema
aquest no és el tema
el tema és
ens enfrontem
una situació difícil
sí
durarà més d'un any
sí
afecta moltes persones
sí
és una situació
que no hem viscut
en els últims
30 anys
en el nostre país
sí o no
sí
doncs posem-hi
remeis nous
posem-hi esforç
posem-hi imaginació
posem-hi
tots
de la nostra part
sortim de l'estricta
propaganda
sortim de l'estricta
no
anem a les coses
que els ciutadans
es poden sentir
identificats
jo no em puc fer
de propaganda
perquè no tinc
els instruments
per fer-ne
jo no puc fer
aquests anuncis
ni aquí
ni allà
ni les entrevistes
no els puc fer
perquè no tinc
els instruments
el 90%
de tot això
ho fa el govern
ho fan vostès
i vostès són
els que tenen
la calculadora
vostès són els que tenen
el llapis
vostès són els que tenen
els impostos
vostès tenen
les solucions
que poden ser més
o menys
ja he dit que l'Ajuntament
tampoc té cap vereta màgica
però això
d'acord
però això
és començar
a fer un debat
pels fonaments
i un debat seriós
el que no es pot
és parlar
de 50.000 coses
menys del pressupost
menys del pressupost
i el pressupost
igual que jo he dit
augmenta la despesa social
no ho he amagat
que augmenta la despesa social
mal aniria
que amb la situació
que estem
no augmentés la despesa social
vaja
és que n'hi hauria
per llogar-hi cadires
però augmenta alguna altra cosa
que serveixi
per generar riquesa
i per sortir del pou
jo en tinc
les meves dubtes
a mi se'm pot demostrar
el contrari
no tinc
perquè tinc
del patrimoni
de la raó
però vostès tampoc
en una situació
com aquesta
no el té ningú
no el té
absolutament ningú
i aquest pressupost
jo crec
que amb les limitacions
econòmiques que té
amb la situació
amb la que estem
s'hagués pogut generar
algun escenari
millor per sortir-ne'n
és la meva humil opinió
i crec que s'hagués pogut
generar un escenari
millor
per plantar les bases
d'uns pressupostos
els propers anys
que siguin
més eficients
i més eficaços
en aquesta casa
i sí
jo he parlat
que hi ha serveis
que s'han de reconsiderar
o esclar que sí
escolti
com el veure
per entendre'ns
la mateixa filosofia
de les pensions
alguna cosa
s'ha de canviar
si volem que continuïn
alguna cosa
s'ha de canviar
del servei
si volem que continuïn
els serveis públics
perquè seguint
com fa 30 anys enrere
o fa 20
o en fa 15
no ens n'en sortirem
però això és un debat
que jo crec
que hem de fer
i personalment
crec que s'ha perdut
l'oportunitat
per fer-ho
però és aquest
el debat
de fons
llavors aquests
pressupostos
què són?
són una expressió
des del meu punt de vista
de
fem el mateix
amb 10 milions
d'euros menys
que requereix
un gran esforç
per part del senyor
Pau Pérez
segur
de tots els regidors
que s'han aprenent
el cinturó
segur
però
hi ha alguna idea més?
hi ha algun plantejament nou?
o és
fem
el mateix
amb 10 milions
d'euros menys
i per tant
deixem les mateixes
partides
el pressupost
encara que sigui
posant mil euros
deixem els mateixos programes
encara que sigui
posant mil euros
perquè no els puguin dir
això
avui
avui
tal com estan les coses
algú seriosament
es creu que això
soluciona
alguna cosa
jo he intentat
expressar els motius
pels que crec
que des d'aquest punt de vista
aquest pressupost
és insuficient
ja sé que és insuficient
de diners
ja sé
però escolti
el que té mèrit
és gestionar
quan n'hi ha pocs de diners
quan n'hi ha molts
té molt poc mèrit
per tant
per tant
jo esperava
alguna cosa més
d'aquest pressupost
o en tot cas
esperava
un debat
una miqueta més
fondo en una situació
com la que estem
no l'he trobat
el debat
me sap greu
segueixo pensant
que no sé
enguany què passarà
i que no passarà
evidentment
el meu és l'últim debat
de pressupost
per cert
vostè en deu un munt de cafès
espero que me'ls pagui tots junts
abans que plegui
de l'Ajuntament
el meu és
una mariscada
si els suma tots
m'apagarà una mariscada
senyor Pere
dels modificatius de crèdit
però fora bromes
és el meu últim debat
però jo
estic segur que les coses
l'any 2012
seran igual
espero que no
però seran difícils
i segurament el 2013
també
i si l'Ajuntament
el que estigui el govern
qui sigui
en una situació com aquesta
no agafa la cultura
d'intentar
en situacions difícils
que ens hi posem tots
amb tota la
escolti
amb errors
en certs
però amb bona voluntat
jo crec que ens equivoquem
perquè els ciutadans
crec que avui
esperen de nosaltres
una altra cosa
que aquest tipus de debat
de si tu els vas llogar
o tu no els vas llogar
o si puja o si baixa
o si aquesta
jo crec que esperen
un altre tipus de debat
jo he intentat parlar
de problemes de fondo
de l'estructura
de la despesa
de l'Ajuntament
i de creació de riquesa
que em sembla
que això
són dos debats
de fondo
i de les empreses
i de si podem seguir
gestionant serveis
amb dèficits
que es van multiplicant
any rere any
i no passa res
per què?
perquè ja els paga algú
o no els paga ningú
i queden al racó
jo ho estic veient
seu alcalde
moltes gràcies
per tant
jo he intentat plantejar-lo
amb aquests eixos
no amb altres eixos
jo crec que seria bo
insisteixo
que amb independència
que aquest any
els pressupostos
els aprovin vostès
i es vagin i tal
que intentem
perquè en seguirem
tenint d'anys difícils
intentem arribar
a escenaris
que tots ens hi sentim
jo crec que més
més útils
a la societat
a la que representem
moltes gràcies
gràcies
passem a votació
no perdó
tinc la paraula
el senyor Pau Pérez
no
molt
molt braument
per aquestes
darreres consideracions
senyor Fernández
bàsicament
torna a parlar
de les propostes
aquestes
de fusió
de
potser
conselleria
i empresa
el que no sé
és què
ha de fer
amb el personal
o sigui
no sé si
una empresa
com la de mitjans
que bàsicament
és personal
i una conselleria
com la de comunicació
que té molta més
de participació
o té més
no, no
aquest debat
el podem fer
o sigui
nosaltres el que partim
és de la premissa
que no marxi
ningú
perquè entenem
que no es pot fer
i que no és moment
d'acomiadar ningú
ja hem baixat
el salari
dels funcionaris
el damunt
no ho podem fer
a ningú fora
jo senyor Eregio
entenc que
l'estructura
no dic que jo
no la qüestioni
jo el que dic
és que
l'estem transformant
això costa
i ho sap
vostè millor que jo
perquè ha governat
més temps que jo
no, no
és que
l'estructura
això diu
que no qüestionar
l'estructura
de la despesa
de l'Ajuntament
és amagar-se
o alguna cosa així
perdoni
no és que no
les qüestionem
és que l'estem
transformant
a la mesura
del possible
jo he parlat
del pressupost
evidentment
vostè parla
d'eficiència
i eficàcia
efectivament
som més eficients
quan fem més coses
amb menys diners
i som més eficaços
quan fem
objectiu
i absolutament
més coses
allò que ens havíem
proposat
la major part
d'aquest pla de mandat
si nosaltres
invertim més
com no s'havia fet mai
i a més
executem millor
i al damunt
en menys
fem una mica més
escolti'm
el debat
efectivament
jo entenc que no és
el millor moment
ara
jo crec que el millor moment
és el principi de mandat
perquè la situació
de les empreses
era molt complexa
ja li dic
miri
enguany haurà vist
que per primera vegada
l'empresa de mitjans
té el 51%
d'ingressos
del mercat
cosa que no s'havia
produït mai
és molt diferent
que l'empresa
d'autobusos
sigui o no
de mercat
vostè ho sap
perfectament
i ara fa temps
que Espinsa
ha recuperat
l'ascenda del benefici
i s'han fet
moltes coses
i ja dic
hi ha acords
entre Espinsa
i aparcaments
i ara
aquest aparcaments
és el que està portant
bàsicament
d'acord amb Espinsa
la política
d'aparcaments
sobretot
des de l'adquisició
de l'obasa
aquesta transformació
que implica
el moure
aquests 200 i pico
millors
que movem
a l'any
en consolidat
i les 1.500
1.600 persones
això
no es fa
ni en 4 anys
per tant
nosaltres
hem sentat
unes bases
ja he dit
que algunes de les coses
les hem de parlar
en l'oposició
perquè el holding
si no el fem junts
jo crec que no
no tindrà
l'estabilitat
que ha de tenir
i l'aposta
d'alguna ciutat veïna
no creguin
que és la millor
tampoc
i es veurà també
per tant
crec que hem de fer
coses
conjuntament
i crec que hem parlat
dels pressupostos
és evident
que quan vostè diu
només s'ha pujat
50.000 euros
en política d'ocupació
escolti'm
però és que hem baixat
11 milions d'euros
si baixant
11 milions d'euros
hem sigut capaços
d'incrementar
50.000 euros
aquí
escolti'm
Déu n'hi do
que jo
a mi m'hagués agradat
pujar
molt més
evidentment
i que el 05 aquest
fos el 1
evidentment
i que si hi ha modificacions
el que hem fet sempre
és cap a aquestes coses
que ens interessen
que és l'ocupació
que és
els serveis socials
que és l'ensenyament
que és la seguretat
tot això
per això els ensenyava
la diferència d'estructura
en quant als creixements
amb els mateixos diners
que és el que hem fet
però bàsicament
jo crec que hem parlat
el que passa és que no podien
estar-nos
i dir
escolti'm
aquests 298 milions
els hem pressupostat nosaltres
sí
perquè quan nosaltres
hem aprovat aquí
els 26 milions
del mercat
els hem aprovat aquí
figura en el meu pressupost
ordinari o extraordinari
o consolidat
no
ni figurarà
és diner que surt
de tots els ciutadans
de Tarragona
i va a través
d'aquest consistori
amb una empresa
100% municipal
sí
no em digui que no
igual que l'Odes Pimsa
els 13 milions
de l'Ubasa
o els 10 milions
de la inversió
de les
llars d'infants
o sigui
són diners
que no figuren aquí
i què vol que figuri
sap vostè
el pressupost d'inversió
del 2010
com ha acabat
no?
120 milions d'euros
sap
quan vam aprovar aquí
28
per què?
perquè hem incorporat
els romanents
vostè sap millor
que jo
quasi
la mecànica
de les inversions
bueno
però
però
sí
no
no
però no
és que
el llistat
li donaré
perquè tinc interès
que ho vegi
és que no
segurament
sincerament
no s'ho creu
a mi em costa
també
perquè és cert
que ens hem deixat
de fer
el del nàstic
era l'única
que figurava aquí
per això
jo parlava
l'any passat
parlava de 310 milions
perquè no havíem fet
encara
els aparcaments
de l'Ubasa
per tant
escolti'm
aquí estan
i li donaré
perquè ho vegi tot
evidentment
que estem tancant
plans parcials
que van engegar
vostès
evidentment
hi ha 14 milions
de diversos
d'ells
hi ha inversions
que és finalitzar
l'obra
engegada per vostès
no hem renunciat mai
però jo dic
la inversió
és certa
i dir ara
que no n'hi ha
perquè no figura
doncs
el mes que ve
figurarà
quan fem la liquidació
incorporem tot
figurarà
i vostè no dirà
ah bueno
el pressupost
ja té inversions
i els tindrà
o sigui
la meva obligació
la meva obligació
és dir
que farem
tot això
que està previst
i ja dic
en quant a
a l'estructura
doncs
l'anem repensant
però molt a poc a poc
perquè no
no es poden fer
accions traumàtiques
i menys
la situació
que vostè mateix
està reconeixent
de crisi
forta
gràcies
moltes gràcies
senyor secretari
vol procedir
votació
grup municipal
d'esquerra republicana
de catalunya
sí
grup municipal
del partit popular
no
grup municipal
de convergència
i unió
no
grup municipal
del partit
dels socialistes
de catalunya
sí
queda aprovat
per 14 vots
a favor
i 12 vots
en contra
grups que desitgen
fer explicació
de vot
el senyor
Sargi Dorriós
té la paraula
sí
moltes gràcies
utilitzem aquest
torn
d'explicació
de vot
bàsicament
per
per continuar
aspectes
molt determinats
del debat
que s'ha produït
jo
senyor
Eregio
quan hem parlat
d'estructura
si més no
amb la meva intervenció
no l'hi he negat
la major
no l'hi he negat
jo he dit
jo he dit
que
havíem d'entrar
també
en aspectes
en aspectes
d'estructura
i a més a més
crec
i amb això
coincideixo amb vostè
que aquest pressupost
2011
ha estat molt complicat
molt complicat
poder-lo tancar
però el del 2012
encara ho serà més
el del 2012
encara ho serà més
el del 2013
no ho sabem
però el del 2012
encara ho serà més
i crec que
en aquestes circumstàncies
és quan
determinades decisions
d'estructura
s'han de prendre
s'han de prendre
i en aquest sentit
ha sortit
ha sortit
aquesta
en el debat
la possibilitat
d'aquest holding
d'empreses municipals
jo estic totalment
d'acord
però crec que
en aquests moments
les empreses municipals
de l'Ajuntament de Tarragona
estan més preparades
per poder entrar
en una reestructuració
en forma
en la forma
de holding
que no pas
ho estaven
o estan
per forma
de treballar
ara
cadascuna de les finances
antigament
doncs anava
cadascú a la seva
en aquests moments
hi ha una major
coordinació
entre intervenció
i les diferents
direccions financeres
de cadascuna
de les empreses municipals
ens vam trobar
dues empreses municipals
fent
la mateixa feina
a la ciutat de Tarragona
hi ha dues empreses municipals
per exemple
que tenen aparcaments
per un costat
es pimsa
per l'altre
aparcaments municipals
de Tarragona
evidentment
per tant
jo crec
jo crec
que en aquests moments
en aquests moments
estan
totes les empreses municipals
en millors condicions
per afrontar
per afrontar
això
una reestructuració
d'aquest estil
i acabo
amb l'anella verda
no per anèssima vegada
no
per quarta vegada
fins que Esquerra Republicana
no va entrar
al govern de la ciutat
no se'n parlava
d'anella verda
ara sí
per tant
quarta vegada
quarta vegada
i a més a més
aquest dematí
hem tingut
aquest dematí
hem tingut
una mesa
de contractació
on ja
doncs ja s'ha enfilat
tot el projecte
del llurito
per tant
aquest és un projecte
que camina
que no està a la inversió
però fixis
un altre exemple més
i aquest me l'havia deixat
cofinançat
en la seva meitat
per fons europeus
abans he parlat
de Madrid
i he parlat
i he parlat
de la Generalitat
que com bé he dit
continuarem
a la Generalitat
malgrat el canvi
de govern
i amb això
esperem
comptar
amb l'ajuda
del grup municipal
de Convergència i Unió
perquè tots els diners
i tots aquells acords
que s'han tingut
amb el govern
de la Generalitat
continuïn
venint
a la ciutat de Tarragona
malgrat
el canvi de govern
per el bé de la ciutat
i per interès
i per interès de la ciutat
doncs bé
també hem anat
a Brussel·les
també hem anat
a Brussel·les
a buscar-los
i l'anella verda
és un clar
exemple d'això
ja li dic
amb menys recursos
propis
s'han donat
més serveis
que no pas
els que es donaven
abans
Moltes gràcies
senyor Sergi Rios
té la paraula
el senyor Alejandro Fernández
Moltíssimes gràcies
president
bé
normalment
el desenvolupament
del debat
acostuma a ser
dinàmic
i de vegades
s'ha d'acabar
adaptant
el que es diu
ho dic bàsicament
perquè no tinc
cap inconvenient
en dir
que la intervenció
que ha fet
el senyor Aregio
que ha sigut
una intervenció
sobretot
en la part final
de Calat
sobretot
perquè ha parlat
d'una qüestió
extraordinàriament
important
que són
les aptituds
quan parlem
de crisi
no és un tema
que portem
dos dies
parlant
portem dos anys
primer alguns
la van negar
durant molt de temps
però
amb els dos darrers anys
és quan ja la cosa
s'ha manifestat
d'una manera
tan evident
que fins i tot
els més incrèduls
han hagut d'acceptar
que hi havia crisi
és que estem parlant
de dos anys
i els governs
que han sigut
capaços
de superar
o de començar
a superar millor
governs de qualsevol
tipus d'administració
aquesta situació
bàsicament
han orientat
les seves polítiques
en dos direccions
reestructuració
de l'administració
no estem parlant
exclusivament
no traslladem el debat
al holding
no no
reestructuració
que hi ha
fórmules diverses
reestructuració
i aprimament
de l'administració
i després
apostes
per l'economia
productiva
bé
la realitat
és que aquest pressupost
el que debatem
avui
ni porta
reestructuració
i aprimament
de l'administració
ni porta
aposta
per l'economia
productiva
i el que sí
que porta
aquest debat
sobre el pressupost
sobre aquest paper
és la sensació
i això té a veure
amb les aptituds
amb el que ha comentat
el senyor Arejo
que aquí
com que portem
un cicle polític
per dir-ho d'alguna manera
una mica invers
a d'altres llocs
és cert
el canvi polític
que es va produir
fa tres anys i mig
que ja cal
que alguns
no cal que s'esforcin
vostès
que ho tenen ja tot guanyat
i
que no cal
que en definitiva
que apliquin
la imaginació massa
perquè simplement
agafant el retrovisor
i aplicant-se
amb la posició
amb una certa
superioritat
d'esperit
que és extraordinàriament
perillosa
perquè és quan
està a punt
de tocar
la prepotència
i tots els partits
polítics
hem viscut
d'altres governs
actituds d'aquestes
d'aquesta gent
que quan governa
comença a mirar
l'oposició
com si estiguessin
en un altre lloc
li ha passat a tots els partits
tenim la sensació
que això en la primera
legislatura
comença a passar
veient com s'ha desenvolupat
aquest debat
aquesta manera
de retreure
segons quines coses
amb una certa superioritat moral
sense acceptar
que aquest pressupost
no introduix cap aposta nova
no reestructura
l'administració
no aposta
per l'economia productiva
i això és evident
perquè ho diu el paper
no és cap tipus
de novetat
per tant
jo el que
independentment
del que passi
crec que és
extraordinàriament
important
que entenem
entre tots
que la situació
que vivim
és molt greu
i que per tant
no n'hi ha prou
en fer debats
de tipus partidista
sinó que
el que s'ha de fer
és buscar una nova actitud
i evidentment
des del Partit Popular
la tindrem
però acceptant
que aquest pressupost
és molt i molt pobre
que és la raó definitiva
estem amb explicació de vot
per la qual
hem votat en contra
gràcies
gràcies
senyor Alejandro Fernández
té la paraula
senyor Joan Avejo
per explicació de vot
doncs
preng la paraula
jo mateix
per explicació de vot
del grup socialista
en primer lloc
amb resposta
amb quatre cosetes
la primera
miri-lo al pou
jo no sé
si ho he anunciat
14 vegades
o 11
jo sé
que en el passat mandat
vaig estar
negociant jo
personalment
i directament
amb l'anterior alcalde
i es va
anunciar per més de 10 vegades
per part del seu equip de govern
que això seria així
l'anterior equip de govern
era pitjor que nosaltres
a l'hora de fer previsions
no
segurament tenien elements
més que suficients
vostès
per dir
que s'aprovava
però miri
la diferència és
que
mentre vostès
van estar 8 anys
i no van ser capaços
de fer una aprovació provisional
nosaltres
en 3 anys
la farem
nosaltres
en 3 anys
la farem
mirin quina diferència
mirin quina diferència
no menor
no menor
si vostè m'acusa
en tot cas
d'excés d'il·lusió
doncs probablement sí
i d'excés d'ànim
segurament també
però prefereixo això
que el pessimisme
o la depressió
o la depressió
miri
pas a nivell
de la plaça dels Carros
mira
a més
és que estava desitjant
que algú
m'ho demanés
perquè sí que vaig dir
això que diu vostè
a més a més
és veritat
perquè algú aquí
em va dir
no si tenim un projecte
i vaig dir
ah, doncs molt bé
jo alcalde novell
amb el projecte sota el braç
me'n vaig cap a DIF
a Madrid
i em diuen
allà al costat de Totxa
i em diuen
senyor alcalde
és que l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
ha decidit
que això es pot guardar
en un calaix
perquè com que s'ha de fer
la façana marítima
ja no cal
primera
estava guardat en un calaix
i per tant
decaigut
com a projecte
segona
quan el comencem
a tramitar
resulta que
detectem
un cop
també fet
a bombo i plataret
que reengegàvem
aquell projecte
resulta que
vostès
no havien
activat
la necessària
cata arqueològica
per saber
de quina dimensió
era la claveguera magna
i vostès ho sabien
o almenys ho sabia
la regidora
d'urbanisme
d'aquell moment
i per tant
es va tornar a quedar
damunt la taula
i vostès ho saben
perquè es va haver de refer
el projecte
saben
aquesta és
la veritat
de tot plegat
i segurament
els hi dol
però aquesta
és la veritat
mirin
plans d'ocupació
ara tenim
quatre vegades més
de persones
en plans d'ocupació
que en el moment
en què vostès
governaven
però és que això
que diuen del 0,5%
és veritat
que l'han mantingut
però és que vostès
no l'arribaven a gastar mai
no l'arribaven
a gastar mai
però miri
li diré una altra cosa
per cada euro
que pagava
la senyora Maria
o el senyor Joan
de Tarragona
vostès
n'obtenien
un euro i mig
nosaltres
hem multiplicat
aquesta xifra
per entre
tres i mig
i cinc
per tant
què vol dir això
miri
no no l'hi explico
molt fàcilment
miri
2007
rebíem d'altres administracions
per aquests plans
un milió d'euros
un milió d'euros
no no parlo de 2007
2010
rebrem més de 5 milions d'euros
per tant
per cara
a Euret
que la senyora Maria
o el senyor Joan
de Tarragona
aportaven
amb els seus impostos
ara
tenim serveis
per molt més valor
per què?
doncs perquè hem anat
a buscar els diners
i perquè ho hem fet
sense que la senyora Maria
i el senyor Joan
de Tarragona
els costi més diners
haurem incrementat molt
el servei
a la millora
de l'ocupació
la culpabilitat
els plans d'ocupació
el reciclatge
a l'emprenedoria
en el mateix cost
per la senyora Maria
o el senyor Joan
de Tarragona
ens de prou
però miri
bonificar l'activitat
no és bonificar l'activitat
les bonificacions
i millores fiscals
que hem introduït
ja entre el 2008
i el 2010
bonificacions
en la plusvàlua
s'aplica en casos
d'herència
i afecta ascendents
descendents
i cònjuges
respecte de l'habitatge
habitual
per ús propi
i pot estar
d'entre el 95
i el 50%
de bonificació
miri
bonificacions
per a la creació
d'ocupació estable
a l'ordenança
de l'IAE
això no s'havia fet mai
miri
ampliació
en sis terminis
per fer el pagament
d'impostos municipals
en guanys
s'hi han acollit
3.373
contribuents
reducció de les taxes
per timbre municipal
o
no s'exigeixen
cosa no menor
avals
per deutes
a l'Ajuntament
inferiors
a 6.000 euros
aquestes són
algunes
de les mesures
pensades
en facilitar
la cosa
o les coses
i l'activitat
per autònoms
per empreses
per matis
motigers
per petits
empresaris
però miri
sap què és
el que m'interessa més
que l'última
enquesta publicada
per un diari
d'àmbit nacional
es valora
la gent de Tarragona
més de la meitat
de la gent de Tarragona
valora que la ciutat
ha millorat
i això no ho dic jo
això ho diu
una enquesta publicada
pocs dies després
de les eleccions
autonòmiques
sap què vol dir això
amb l'actual situació
de pessimisme general
que les coses
s'han fet bé
i les coses
s'han fet bé
perquè el ciutadà
ha vist
els seus diners
en inversions
posats al carrer
en forma d'equipaments
en forma de millora
de voreres
en forma de millora
de l'espai públic
o de la seguretat
i Tarragona
ha millorat clarament
evidentment
Tarragona
ha millorat clarament
miri
hem fet congelació
d'impostos
vostès ho saben
i això és política social
també
això és política social
també
portem dos anys
aquest any
ni un euro
ha pujat
la millor política social
és ajudar les famílies
a no patir
tant
les seves despeses
com hem fet
amb la gratuïtat
del transport
públic
per nens i nenes
en edat d'escolarització
obligatòria
i hem fet
sí
hem fet
un esforç
en polítiques socials
amb seguretat
en promoció econòmica
i en turisme
com li acaba d'explicar
el senyor Sergi de los Rios
per la mateixa raó
que l'ocupació
abans
tots els dinerets
que s'invertien en turisme
eren de la senyora Maria
o del senyor Joan
ara no
ara per cada
hauret
que posa la senyora Maria
o el senyor Joan
li venen molt més
d'altres administracions
per tant
escanyem menys
fent més fenya
la butxaca
dels tarragonins
i les tarragonines
i hem fet
contenció de despesa
sí
portem
tres anys
fent
contenció de despesa
general
sense renunciar
a fer cap programa
ni cap activitat
que sigui estrictament
necessària
com ho hem fet?
doncs
evidentment
estalviant més
però tenim més imaginació
a l'hora de buscar recursos
i aplicar
aquests recursos
i sí
i sí
hem fet
un major esforç
inversor
molt gran
més de 298 milions d'euros
que si quedaven
140
del període anterior
és perquè vostès
no van ser capaços
d'executar-ho
és perquè vostès
no van ser capaços
d'executar-ho
i ho hem hagut d'executar
nosaltres
en aquest moment
però a més a més
és intencionadament així
perquè amb les entitats veïnals
empresaris i sindicats
vam quedar
que faríem
un esforç inversor
perquè genera ocupació
això sí que és generar
ocupació de qualitat
no és subsidiar
és generar
ocupació
per tant
feia
treball
inversió
calés
posats
en el carrer
per tant
menys impostos
més despesa social
i més seguretat
però sobretot
més inversió
i més austeritat
en aquests moments
i aquests són els pressupostos
que tenen
una alta coherència
amb els tres anys
de mandat anterior
com no podia ser
d'una altra manera
són perfectament coherents
en una línia argumental
clara
que és la que els acabo de dir
menys impostos
més despesa social
més seguretat
més inversió
i més austeritat
moltes gràcies
4-1-2
proposta d'aprovar
la relació
1-11
de reconeixement
de deutes
corresponent
a factures
i despeses
de l'exercici
2010
i anteriors
passem a votació
es passa a votació
senyor secretari
vol procedir a la votació
grup municipal
d'esquerra republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del partit popular
abstenció
grup municipal
de convergència
i unió
no
grup municipal
del partit
de socialistes
de Catalunya
sí
per tant
s'aprova
per 14 vots
a favor
7 en contra
i 4 abstencions
moltes gràcies
grup de desitgem
d'intervenir
4-1-3
donar compte
de l'informe
de la intervenció
general
en relació
amb el compliment
de l'objectiu
d'estabilitat
d'acord
amb l'article
16
del 1463
barra 2007
de 2 de novembre
pel que s'aprova
el reglament
que desenvolupa
la llei
18 barra 2001
d'estabilitat
pressupostària
es dona compte
de l'informe
d'intervenció
4-2-1
proposta
d'aprovar
la plantilla
municipal
el catàleg
de llocs
de treball
les relacions
de llocs
de treball
de personal
laboral
i eventual
i les plantilles
i relacions
de llocs
de treball
dels organismes
autònomos
municipals
es passa a votació
vol procedir a votació
senyor secretari
grup municipal
d'esquerra republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del partit popular
abstenció
grup municipal
de convergència
i unió
no
grup municipal
del partit
dels socialistes
de Catalunya
sí
per tant
queda aprovat
per 14 vots
a favor
7 en contra
i 4 abstencions
grups que desitgen
intervenir
en explicació
del vot
senyora
victòria
forç
té la paraula
gràcies president
bé
nosaltres hem votat
negativament
perquè
bé
havent votat
en contra
del pressupost
no podem votar
a favor
d'allò que té
unes derivacions
directes
com pot ser
la plantilla
els hores de treball
etcètera
a més a més
que l'interventor
en data de l'informe
del 30 del 12
del 2010
diu que
textualment
no
la plantilla municipal
el catàleg de llocs de treball
de les relacions
de llocs de treball
de personal laboral
i eventual
i les plantilles
i relacions
de llocs de treball
d'aquests organismes
autònoms municipals
no han estat presentats
pel departament
de personal
per tant
diu
d'aquesta manera
no s'ha pogut conciliar
amb el capítol 1
de despeses prevista
en el pressupost
per tant
en aquest sentit
nosaltres hem de mantenir
aquest vot desfavorable
per tant
això és el que justifica
la nostra decisió
moltes gràcies
moltes gràcies
vol intervenir
per explicació del vot
perquè ja hem votat
expliqui
no
bàsicament
que l'informe
no és desfavorable
ah vare
simplement
en la data
de
tenir
de fer l'informe
no disponia
d'aquesta informació
que acabarà tenint
bàsicament
jo pensava
que
volríem
parlar
de la plantilla
però
bàsicament
com que hi ha
molt poques
modificacions
gràcies
moltes gràcies
5.1
donar compte
del decret
de l'alcaldia
amb data
13 del 12
del 2010
de delegació
d'assignatura
5.1
donar compte
del decret
de l'alcaldia
amb data
20 del 12
del 2010
de delegació
d'assignatura
i 5.1
3
donar compte
del decret
de l'alcaldia
amb data
22 del 12
del 2010
de delegació
d'assignatura
5.1
4
proposta
de modificar
la representació
del grup municipal
del PSC
en diversos
consells
escolars
vol procedir
a votació
senyor secretari
Grup municipal
d'esquerra
republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del partit
popular
abstenció
grup municipal
de convergència
i unió
abstenció
grup municipal
de partit
dels socialistes
de Catalunya
sí
per tant
queda aprovat
per 12
vots a favor
i 11
abstencions
moltes gràcies
grups que desitgen
intervenir
passem al capítol
de mocions
tota vegada
que la moció
que presenta
el grup municipal
d'esquerra republicana
de suport a la immersió
lingüística
a l'escola
i el 6.2
de moció
del grup municipal
de convergència
de rebuig
a la sentència
del tribunal
suprem
contra la immersió
lingüística
a les escoles
donat que
hi ha continguts
no només
coincidents
sinó complementaris
m'han explicat
que
els senyors
en aquest cas
les senyores
portaveus
s'han posat d'acord
amb un text
per tant
si els sembla
faríem el següent
faríem l'explicació
per part de cadascuna
de vostès
en fi
com vulguin
si la volen
presentar conjuntament
conjuntament
faríem el debat conjunt
i
faríem la votació
d'un sol text
sembla bé
perfecte
doncs
aclarit
el procediment
del debat
té la paraula
la senyora Rosa Rossell
gràcies senyor president
efectivament
el que hem fet
conjuntament
la senyora
Victòria Forns
i jo mateixa
ha sigut
de les dues mocions
confeccionar-ne
una
una de sola
el que hem fet
ha sigut
que
aquesta moció
tota la part
expositiva
queda tal qual
l'havia presentat
el grup de
Convergència i Unió
i
a l'hora de fer
els acords
ha sigut
on hem fet
la fusió
també una mica
de les dues
de les dues
mocions
el temps
d'explicacions
el repartirem
entre la senyora
Forns
i jo mateixa
i bé
començo
doncs
jo
potser no cal
que comencem
a explicar
exactament
què és el que ha passat
tots sabem
que el Tribunal Suprem
ha emès
tres sentències
que basant-se
en la retallada
del Tribunal Constitucional
Espanyol
de l'Estatut
insten el govern
a modificar
el sistema educatiu
per equiparar
el castellà
com a llengua vehicular
al costat del català
a totes les escoles
com a llengua vehicular
de forma proporcional
i equitativa
en tots els cursos
del cicle
d'ensenyament obligatori
és a dir
fins als 16 anys
en el final
de l'ESO
la sentència
anuncia
que la Generalitat
haurà d'adaptar
el sistema
d'ensenyament
per garantir
la presència
del castellà
de manera equitativa
respecte al català
aquesta decisió
del Tribunal Suprem
que pretén
passar per sobre
de les lleis
i normatives
aprovades
des de fa
més de 30 anys
amb un amplíssim
suport
suposa
que la llei
ja no la fa
lliurement
al Parlament
de Catalunya
sinó
que està en mans
d'un grup
reduït
de persones
alienes
a Catalunya
i potser
sense cap
legitimitat
democràtica
la immersió
lingüística
és un model
internacionalment
reconegut
i referent
per a moltes
comunitats
lingüístiques
garanteix
la igualtat
d'oportunitats
és a dir
que tots els nens
i les nenes
es puguin
desenvolupar
dins la societat
catalana
amb les mateixes
possibilitats
independentment
de quina
sigui
la seva
llengua materna
d'entre més
de 200 llengües
en presència
a Catalunya
això és important
si hi hagués
dues línies
una part
de la població
no acabaria
l'escolarització
amb un domini
fluït
d'una de les
llengües
oficials
que a més
és la llengua
pròpia
del nostre
territori
aquestes sentències
una de les quals
lamentablement
té l'origen
a Tarragona
s'assumen
a moltes altres
iniciatives
que persegueixen
la minorització
constant
de la llengua
i la cultura
catalanes
des de la
plataforma
per la llengua
ja s'ha presentat
aquest any
tres informes
que comparen
el reconeixement
legal que té
el català
a l'estat espanyol
amb la situació
que experimenten
altres llengües
amb un nombre
similar
de parlants
en el context
europeu
i en d'altres
països
plurilingües
la conclusió
és que
la legislació
de l'estat espanyol
de manera
excepcional
fa un tracte
discriminatori
vers el català
atès
que el català
és la nostra
llengua pròpia
i atès
que com a càrrecs
electes
no acceptem
cap agressió
contra la nostra
llengua
amb l'objectiu
de la seva
extinció
és per això
que
demanem
en el Consell
Plenari
primer
manifestar
el nostre rebuig
a aquestes sentències
del Tribunal Suprem
que podrien
significar
la fi
del sistema
d'immersió
lingüística
a les escoles
catalanes
que han suposat
d'una manera
demostrada
que és un model
d'èxit
segon
lamentar
que el nom
de Tarragona
pugui ser
associat
a una
de les sentències
tercera
manifestar
el nostre
suport
a l'actual
model
d'immersió
lingüística
que ha portat
resultats
positius
a l'educació
del nostre
país
donant
lloc
a un sistema
educatiu
que en cap cas
ignora
el coneixement
de les altres
llengües
oficials
de Catalunya
amb caràcter
general
i per tant
mostrar el nostre
convenciment
que és el model
que cal
continuar aplicant
quart
instar al Parlament
de Catalunya
el rebuig
de les sentències
i a complir
la llei
d'educació
de Catalunya
reclamant
unitat
a les forces
polítiques
i a la societat
civil catalana
enfront
l'anèssim
atac
a la llengua
cultura
i societat
catalanes
cinquè
comunicar aquest acord
a la presidenta
del Parlament
de Catalunya
a tots els grups
polítics
del Parlament
del Congrés
de Diputats
del Senat
i també
en el Tribunal Suprem
així com
els presidents
de l'Associació
Catalana
de Municipis
i a la Federació
de Municipis
de Catalunya
i també
el Consell Escolar
Municipal
i el Consell
Escolar
de Catalunya
Moltes gràcies
Senyora Forns
Moltes gràcies
senyora
Rosa Rossell
té la paraula
la senyora
Victoria Forns
amb aquesta presentació
a la Limón
que se'n diu
gràcies
senyor president
bé
ja s'ha explicat
que l'acord
ha sigut
absolut
entre
el grup d'Esquerra
Republicana
i el grup
de Convergència
i Unió
només voldria afegir
algunes qüestions
certament
aquesta sentència
del Tribunal Suprem
sobre l'ús
de la llengua
catalana
en l'ensenyament
a Catalunya
és un cop dur
és greu
i crec que això
s'ha de fer evident
i s'ha de ser
contundent
i rotund
i a més a més
això suposa
crec
que un posicionament
polític responsable
que és el que
nosaltres plantegem
tant el grup d'Esquerra
com el grup
de Convergència i Unió
i esperem que
la resta dels grups
que estan representats
en aquest consistori
aquesta sentència
no posa només
en perill
un model
d'ensenyament
en el que
la immersió lingüística
era clara
i evident
i era un model
a seguir
sinó que també
posa en perill
un model
de país
Espanya
ens vol imposar
el seu model
i això
és inadmissible
i això
és el que recull
aquesta sentència
i és per això
que nosaltres
volem ser
absolutament clars
en el nostre
posicionament
i repeteixo
aquest és
si
hi ha de ser
un posicionament
polític
no és ja qüestionable
per ningú
que Catalunya
és un país
i el poble català
ho té clar
i per tant
Esquerra Republicana
i Convergència i Unió
així ho demostra
en el redactat
d'aquesta moció
Catalunya
és
una realitat
política
amb drets col·lectius
i dic col·lectius
és un país
un país
no és només
la suma
d'uns drets individuals
sinó que és
una col·lectivitat
mirin
l'article 3
de la Constitució Espanyola
parla de l'idioma oficial
d'Espanya
no dels espanyols
d'Espanya
i això és una
diferència subtil
però importantíssima
per tant
en aquest mateix raonament
l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
parla en el seu article
número 6
de l'idioma propi
de Catalunya
i l'idioma propi
de Catalunya
és el català
i això també
és inqüestionable
per tant
creiem
que hem estat maltractats
que segurament
és una de les llengües
europees
dins d'Europa
més maltractada
en aquest sentit
creiem
que no s'han de crear
dues societats
una castellana
i una catalana
dins de Catalunya
i que aquest seria
el primer pas
per anar arribant
a poc a poc
a la destrucció
del concepte
d'una sola nació
catalana
socialment integrada
i és per tot això
que nosaltres
hem fet la redacció
d'aquesta moció
i demanem
a tots els grups municipals
representats
en aquest consistori
que la votin
favorablement
moltes gràcies
moltes gràcies
senyora Victoria Forç
grups que desitgen intervenir
amb explicació de vot
procedim a la votació
senyor secretari
de la moció conjunta
grup municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
sí
grup municipal
del Partit Popular
no
grup municipal
de Convergència i Unió
sí
grup municipal
del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
sí
per tant
s'aprova
per 20 vots a favor
i 9 en contra
4 en contra
perdó
grups
que desitgen
intervenir
amb explicació de vot
moltíssimes gràcies
president
bé
en línies generals
amb aquestes mocions
el que es parla
és primer
del recursament polític
d'aquest ajuntament
el concepte
d'immersió lingüística
i després
en relació
a la sentència
respecte a aquesta
mateixa
immersió lingüística
el Partit Popular
com he sabut
per tothom
no comparteix
ni és el seu model
el model
d'immersió lingüística
ho hem fet
pal·les també
en les darreres
a la campanya
de les darreres eleccions
autonòmiques
nosaltres
el que creiem
és que un model
que pugui
tendir a un
40%
català
40%
castellà
20%
una tercera llengua
l'anglès
bàsicament
és el model
ideal
del nostre sistema educatiu
per tant
aquesta és la nostra posició
i per tant
no podem recolzar
l'emoció
i en relació
amb la sentència
dic que el Partit Popular
acata les sentències
les acata
quan no ens agraden
i quan ens agraden
la de l'any
1998
que va ser
una sentència
del Tribunal Constitucional
que ratificava
la llei de política lingüística
de l'any 98
era una sentència
que no ens va agradar
però la vam acceptar
no vam presentar mocions
per condemnar
aquella sentència
o per criticar-la
sinó que sencillament
la vam acceptar
i de la mateixa manera
aquesta sentència
exactament igual
per tant
aquestes són les dues motivacions essencials
del nostre vot contrari
a les mocions
gràcies
moltes gràcies
senyor Joan Sanluís
té la paraula
gràcies
senyor president
vull fer mi intervenció
en castellano
per demostrar
que el senyor Alejandro Fernández
s'ha equivocat
dice que no confia
en la inversió
no confia en la inversió
jo li vull demostrar
que hi ha que confiar
vull fer mi intervenció
en castellano
perquè jo
en els anys 50
era un nincu
i fui inmersionado
en el castellano
fui inmersionado
en el castellano
i lo estoy hablando ara
lo hablo
més o menys correctament
no vull dir perfectament
però sí lo hago
però ademàs
parlo el català perfecte
i això és el que tracta
la inversió
que parlem els dos idiomes
que parlem el castellà
i que parlem el català
senyor Alejandro
sí funciona la inversió
i jo soc la demostració
i probablement
vostè també
entón vostè
s'està oposant
s'està oposant
amb una evidència
i aquesta evidència
i aquesta evidència
és una contradicció
que té vostè mateix
no hi ha com a partit
sinó com a persona
per tant
des de la nostra
des de la nostra
posició
lògicament
aprovem això
no perquè
sigui un posicionament
polític
que també
però aprovem
perquè és un sistema
que funciona
un sistema
que dóna cohesió
a un país
i que fa que hi hagi
dins del país
una sola societat
que això és el que importa
els països
moltes gràcies
doncs s'ha acabat
el debat de l'emoció
en tot cas
moltes gràcies
prems i preguntes
pregunta
una
senyora Victoria Fort
té la paraula
gràcies senyor president
bé
senyor alcalde
en els darrers dies
la premsa
es fa ressò
d'una informació
relativa
a la creació
d'una plaça
d'assessor
de l'àrea de cultura
a 5 mesos
del fi de mandat
cosa que sorprèn
i com que d'això
han hagut
diverses informacions
a la premsa
i algunes
han hagut també
declaracions
del que hi va ser
delegat del govern
fins fa no pas
es gaire
jo potser és que
no vaig interpretar
d'equadament
les seves declaracions
les declaracions
del senyor Sarater
a la premsa
les que
se'm podia deduir
que m'aconsellava
que no opinés
sobre les decisions
polítiques
que semblava
que es podien
donar
en la recol·locació
en els nostres
ajuntaments
d'alguns càrrecs
de confiança
que estaven
sota les seves
ordres
mentre ell estava
de delegat
del govern
de la Generalitat
doncs bé
jo sí que
sí que en tinc d'opinió
i la vaig manifestar
i crec que la premsa
la va recollir
però ara no és el lloc
ni el moment
de reproduir-la
com és evident
però
vam seguir investigant
sobre el tema
i vam preguntar
al respecte
a la comissió informativa
corresponent
al senyor
tinent d'alcalde
Pau Pérez
i ell va asseverar
que no se'n feia ressò
del que sortia
a la premsa
de les informacions
recollides pels mitjans
doncs bé
em sembla correcte
era la seva manifestació
però com que els mitjans
de comunicació
són tossuts
insistents
i persistents
quan veuen que
darrere d'una informació
pot arribar-hi a haver
notícia de veritat
és per això
que em veig obligada
a preguntar
perquè
doncs el diari del punt
en torna a parlar
d'això
no fa pas gaire
em penso que era el dia 8
d'aquest mateix mes
per tant
per tant
com que
dic
els mitjans
han insistit
i segueixen insistint
no em toca més
que poder preguntar
en aquest Consell Plenari
sobre la veracitat
o no
d'aquestes informacions
només vull
que m'aclareixin
si és veritat
o no
aquestes informacions
que la premsa
recull
en relació
a la creació
d'aquesta plaça
d'assessor
de l'àrea de cultura
per la senyora
Rostroiano
que fins ara
era cap de gabinet
si no tinc mal entès
del que fins ara
era el delegat
del govern de la Generalitat
que ara és il·lustre diputat
del partit dels socialistes
de Catalunya
el senyor Sabater
bé entenem que tothom
té dret
a un lloc de treball
jo soc la primera
que hi crec en això
i a més a més
és un dret recollit
en la Constitució espanyola
i és cert
que en aquest moment
hi ha càrrecs de confiança
del partit dels socialistes
i d'altres partits
que han perdut la seva feina
amb l'arribada
del nou govern
i crec que és lícit
que en vulguin aconseguir un altre
em sembla absolutament lícit
com no podria ser
d'una altra manera
ara bé
la meva pregunta és
vull que m'aclareixin
és l'Ajuntament de Tarragona
el lloc
és el nostre Ajuntament
aquesta oficina de col·locació
serà aquesta
la pràctica
que s'estengui
en els propers temps
en el nostre Ajuntament
o en d'altres
en els que governa
el tripartit
moltes gràcies
senyor president
molt bé
li responc
molt fàcilment
miri
em diu
em diu el senyor
tinent d'alcalde
que no hi ha cap plaça
de nova creació
d'assessora
per tant
si es mira l'expedient
de la plantilla
que hem aprovat
ho podrà comprovar
però m'estranya
que em faci aquesta pregunta
i vostè probablement
no ho sap
però pregunti'ls-hi
als seus companys
miri'm vostès
van nomenar
un cap de premsa
a pocs mesos
de les anteriors
eleccions municipals
que era càrrec
de confiança
del seu grup
de Convergència i Unió
number one
number two
o número dos
com vulgui
o número dos
amb clara al·lusió
a la immersió lingüística
vostès
van
crear també
la plaça
de gerent
d'aquest Ajuntament
a pocs mesos
de les eleccions
municipals passades
càrrec
càrrec
que com vostès saben
va tenir un gran èxit
en aquesta casa
i en aquesta estructura
per tant
m'estranya
que vostès
preguntin
per aquestes coses
ja sabran
per què vostès ho fan
en tot cas
revisi casa seva
abans de posar-se
a casa dels altres
moltes gràcies
i bona tarda
s'aixeca la sessió
acabar d'aquesta manera
aquesta sessió
plenària
extraordinària
en què bàsicament
el que s'ha fet
és debatre
i aprovar
els pressupostos
municipals
per l'any que ve
ampliarem la informació
a la cintura de l'informatiu
Tarragona Ràdio
Tarragona Actualitat
l'informatiu del vespre
a Tarragona Ràdio
Bona tarda
són les 7 i 20 minuts
l'Ajuntament de Tarragona
ha aprovat
els pressupostos
municipals
de 2011
s'en deixen
a 133 milions
d'altgè
la tarda
f denkt
les
f
lliur