Avui, en ple més d'agost, volem compartir una estona del programa
amb el fotògraf i geògraf tarragoní Rafael López Muntner.
Ell és autor de tot un seguit de llibres per fer a peu diverses rutes
per les comarques tarragonines, però també per altres indrets de Catalunya.
Avui volem parlar especialment del sisè volum de la col·lecció A peu
per les comarques de Tarragona.
Són 25 passejades i excursions, un llibre ja publicat fa uns mesos.
I de pas també li preguntarem per un altre llibre de la col·lecció A peu
que ens situa fora del nostre escenari més proper
perquè ens porta a camins de càtars al Pirineu català.
Rafael López Muntner, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En un dia com avui de tanta calor,
és el pitjor temps segurament per fer algunes d'aquestes excursions que ens proposes?
Tens raó, hi ha algunes que no.
Sobretot aquí al sud, el nostre estiu és un estiu per estar a la platja,
per estar a una piscina, amb un toll de riu,
o bé per matin amunt, o esperar a l'última hora de la tarda.
A l'última hora de la tarda encara podem fer excursionetes no massa llargues,
però excursionetes maques i acabar amb el final del dia, la fresca.
És a dir, cal saber-se adaptar a l'estació que toca.
Posatxatria, tu ho faries més aviat al vespre, que no pas a primera hora del matí?
Depèn, depèn. Les dues coses són interessants.
Ara no fa massa que per un reportatge per al Descobrir Catalunya,
sobre cap a fons, em vaig llevar a les 5 del matí
i vaig pujar al Pic Corandant a veure sortir el sol des d'allí
i l'especteu de ser fascinant.
Ara, a les 11 del matí, has d'estar ja a refugi.
A refugi.
A refugi, a l'ombra.
Sí, sí, sí.
De fet, estem parlant del sisè volum de passejades i excursions per les comarques de Tarragona,
perquè m'imagino que la immensa majoria d'aquests sisè volum i dels volums anteriors
són, sobretot, propostes per fer més en altres èpoques de l'any.
Sigui la que sigui, segurament menys la de l'estiu, no?
Aquí, quan parlem de les comarques del sud.
Sí, perquè és el que ens caracteritza, no?
I, de fet, recordo estar parlant amb un naturalista,
estàvem a la Vall d'Aran i feien una sortida per avistament d'animals,
jo no soc pas un expert,
i, bueno, m'encantava veure com aquella persona, no?
Allí on jo no veia res, ens va començar a veure cèrvols i de tot,
i després tu sí que els veies, no?
I li vaig preguntar, escolta, i al migdia hi ha algun animal que es pugui veure?
Diu, al migdia l'únic animal que es deixa veure és l'home.
Dic, tots els altres estan geient, buscant l'ombra, etcètera, etcètera.
Els únics que estem en fer vida normal som nosaltres.
El sisè volum d'aquesta col·lecció,
Peu per les Comarques de Tarragona, és l'últim?
Aquest és l'últim, sí, d'aquesta sèrie de Peu per les Comarques de Tarragona,
com has dit tu, perquè es recull les excursions
que van sortir publicades a la Vanguardia, la secció de l'excursió,
i van ser 150, darrere dissabte,
i amb aquest sisè les hem agrupat en 25 i acabem.
No pas la col·lecció, la col·lecció de Ferradura té una llarga vida
i han sortit als volums i se n'estan preparant d'altres.
És a dir, però en aquest cas, d'aquest sí.
150 excursions que podem fer?
Sí, sí, sí. Ui, moltes més.
Moltes més.
Moltes més.
Pensa que d'aquestes 150 excursions, clar,
a veure quan va començar la sèrie,
jo me'n sabia unes quantes, perquè havíem caminat i tal,
però després, jo no sé, més de la meitat del llibre,
o tres quartes parts del llibre,
són aportacions de gent, o amics meus,
o gent que vaig conèixer gràcies a la sèrie,
és a dir, que la gent sap molt d'excursions,
i cada racó...
Tenim un país que és fantàstic pels petits racons,
que són mons en si mateixos.
Vull dir, vas al poble de Vallespinosa
i és un món dintre d'un altre,
i com aquest, molts altres.
I bé, això ens permet tenir una riquesa enorme
i unes possibilitats per anar a caminar realment, realment grans.
La col·lecció segurament és coneguda per molta gent,
perquè ja fa un temps que estan en llibreries
i a més tot aquest fenomen de les excursions
i dels llibres de viatges
ha tingut una gran eclosió en els últims anys.
Però expliquem una mica com està plantejada
l'explicació de cada ruta.
Què és el que pretens explicant
i quin mètode segueixes
per explicar cadascuna d'aquestes 25 passejades
en aquest sisè volum,
150 en el conjunt dels sis llibres?
Els articles que van sortir publicats a l'Avantguàrdia
van ser, d'alguna manera,
un laboratori fantàstic per provar noves coses.
El que preteníem era fugir
de la típica descripció d'una excursió,
és a dir, d'arribem, ens girem a la dreta,
ens girem a l'esquerra, etcètera, etcètera,
i intentar explicar coses.
Per tant, això d'alguna manera
és el que ha donat, jo diria que identitat,
a la col·lecció de Ferradura,
i és a la voluntat d'explicar històries.
El que trobareu, més o menys desenvolupat,
en les últimes guies, com tenim més espai,
més desenvolupat,
són petites històries, és a dir, estructures narratives.
i dintre d'aquestes estructures narratives
hi trobareu l'excursió, és a dir, per no perdre's,
anar cap a un lloc, anar cap a l'altre.
Val a dir que les excursions de l'Avantguàrdia,
com l'espai del diari era molt reduït,
de vegades les descripcions són molt reduïdes,
buscàvem camins que fossin fàcils,
que ja estiguessin senyalitzats,
perquè nosaltres sempre li hem donat molt de pes a la història.
I, de fet, en aquest altre volum que has comentat,
el de A peu per camins de càters al Pirineu català,
fins i tot hem anat més enllà,
vam buscar els escrits,
els hem fet entre la Montse Sobirana i jo,
i jo només l'he ajudat, sobretot en la part de descripció
i algunes petites coses,
però el que és interessant és que ella
ha preparat una petita història,
una petita narració per cada una de les excursions.
És com un petit conte, no arriba a conte,
però la idea és intentar crear una atmosfera
perquè a l'hora d'anar a caminar
entris en aquesta atmosfera
i en aquest cas, com estem parlant d'un fet històric,
que t'ajudi els paisatges que veiem ara
a interpretar-los en clau històrica,
en clau, a més, d'un drama, d'un exili, d'uns moments.
Aprofitem tot el tema dels càters,
però no només per parlar de càters,
sinó per parlar de com era el nostre país,
com era el Pirineu català
en els segles XII i XIII, fonamentalment.
Ara, de seguida, tornem a aquest paisatge dels càters,
el Pirineu,
però si fem referència a aquestes 25 últimes excursions
que ens planteges per les comarques de Tarraona,
en destacaries alguna d'especialment?
Això és molt difícil per l'autodi de les 25
o del total de les 150
és molt difícil fer una mena de top 10?
Sí, la veritat és que sí.
Jo penso que per aquest temps cal buscar ombres.
Hi ha excursions clàssiques com la del bosc de Poblet,
que sempre resulta molt agradable,
el bosc aquest, el nostre alginà,
és molt generós amb el tema d'ombres.
Això, les balconades pel capvespre,
i també els camins de mar.
El que passa és que els camins de mar,
els camins de ronda,
és per fer un bocinet i fer una cabussada.
Jo penso que això serien les recomanacions
més adients per aquest d'allò.
Però si no penséssim en una època determinada de l'any,
ni alguna excursió, ni alguna passejada,
ni algun indret allò fantàstic que diguis,
això és brutal a les comarques de Tarraona.
N'hi ha molts, i em poses en un compromís.
Però, per exemple, per fer ara mateix,
a Prades,
i dir, ostres, a Prades és un lloc molt conegut,
doncs hi ha un camí que no és tan conegut,
segur que els bons excursionistes,
els bons excursionistes per inventats,
l'han fet alguna vegada,
però que és el camí de la Roca d'Escorps,
i que és un camí antic de ferradura absolutament preciós,
i que s'ha conservat un bon tram.
Després va haver-hi una pista que, malauradament,
el va esgarrar,
però en conservem un bon tros,
i s'agafa per sota de l'Ermita de la Vallera.
La descripció la trobareu aquí a la guia,
i després es fa un tom per plans de pagès.
És un camí absolutament deliciós.
ara, per l'ombra que dona,
però després a la tardor,
o a l'hivern,
amb la quantitat de molsa,
humitat, etcètera, etcètera.
Per entendre's una mica,
està el vessant que mira cap a fons,
i el brugent.
Excel·lent.
Aquest petit camí és una meravella,
i el trobareu en aquest últim volum.
Tens la sensació d'haver contribuït
primer amb els articles a l'avantguarda,
i després amb aquesta col·lecció de ferradura,
d'haver donat a conèixer realment
un patrimoni natural i paisagístic
que tenim a les nostres comarques,
de donar-lo a conèixer al gran públic?
De donar-lo a conèixer en la teoria,
però també amb la pràctica,
amb la presència,
amb que la gent l'hagi trepitjat el territori?
M'agradaria pensar que aquesta col·lecció
serveix per això,
i de fet nosaltres parlem d'això,
aquesta vocació de donar a conèixer,
perquè d'alguna manera
és la gran manera de fer que la gent
s'estimis llocs,
i per tant intentar preservar-los.
Preservar-los no vol dir congelar-los,
però sí saber valorar
en els canvis que guanyem i que perdem.
M'agradaria pensar que la col·lecció
contribueix amb això.
De totes maneres,
sempre ets un més
de la gent que està treballant en aquests temes,
i m'agrada sempre dir
que el que faig jo tot sovint
és cuinar ingredients,
ingredients bons
que em proporcionen a investigadors,
literats,
experts en coses,
i que d'alguna manera
confecciones un plat
perquè sigui del gust
del lector
i del caminador.
Les fotografies són teves, Rafael?
Sí.
Aquest és un dels projectes
en què puc barrejar
les teves dos facetes,
com a geògraf,
per tot el que vol dir
de coneixement
o de passió pel territori,
amb la fotografia
que jo considero un llenguatge.
i m'agrada pensar
que amb aquestes guies
es nota la coherència
entre els dos llenguatges.
Les excursions
estan dividides
en tres tipus
o en tres categories
en funció de la dificultat,
però em sembla
que la majoria
que proposes
són aptes
per un públic
bastant general, no?
Són més aviat
poques
les que requereixen
o les que presenten
una dificultat alta.
Sí, això, a més,
tal com vam pensar
quan fèiem
la sèrie de la Vanguardia
com per després
a la col·lecció,
vam decidir
que no ens dedicaríem
només a un públic
especialitzat
o només a un públic
que començava a nitjar-se,
sinó que el nostre públic
era el públic curiós.
Per això la col·lecció
es diu
de ferradura
guies per a caminants curiosos,
és a dir,
tothom que li agrada
que li expliquin coses.
I dintre de les guies
la nostra voluntat
és que sempre hi hagi
excursions per a tothom.
Excursions per a fer nens
i excursions per a gent
que li agrada més caminar.
Però tenim un especial
compte
amb excursions
que siguin agradables,
no gaire difícils,
etcètera, etcètera.
Sempre n'hi ha alguna,
però,
per a aquella gent
ja més experta
que dius
aquesta els agradarà
perquè és més llarga,
més exigent, etcètera, etcètera.
Intentem no oblidar
a cap públic.
Però un dels reptes
de la col·lecció
és que siguin guies
prou interessants
com perquè te les llegeixis
a casa.
És a dir,
que...
No som per portar tant
a la motxilla
el dia de la sortida.
També per allò...
Pels detalls
d'allò, exacte.
Però sobretot
que siguin
per descobrir un territori.
De manera que
si hi ha una
de molt difícil
que no vols fer,
la disfrutis igual a casa
i després la caminaràs
o no.
O al revés,
una per nens
i tu vols una altra cosa.
Però que la història
que t'expliquin
sigui prou interessant
com perquè te la llegeixis
a casa.
I que després,
amb totes les històries
en conjunt,
com si es tractés
d'un puzle,
et facis una idea
d'aquell territori
el més rica
possible.
La col·lecció
de Ferradura
inclou altres
publicacions
a peu.
L'última,
que ja hem comentat
fa un moment,
és aquest a peu
per Camins de Càters
al Pirineu Català
que l'has fet conjuntament
amb la Montse Sobirana.
Com sorgeix la idea?
Perquè aquestes guies
les a peu
per les comarques de Terraona
i està clar
que és un recull
del que havies publicat
a la Vanguardia.
Però aquestes altres
és una iniciativa teva
en col·laboració
amb la Montse,
és una iniciativa
de l'editorial.
Com funciona això?
Cada història
pot ser una mica diferent.
I en aquest cas
els Càters?
Aquestes,
si et fixa,
són guies
que intenten
estar molt,
molt cuidades
al màxim.
És a dir,
que porten
molt de temps
fer-les
i va ser
una vella idea meva
d'intentar
fer guies
de manera professional.
És a dir,
de poder-hi dedicar recursos
i poder-hi dedicar temps.
Perquè la veritat
és que em sentia
decebut
de veure com
les guies
que escrivien
els excursionistes
de començaments
del segle XX,
al nostre estimat Iglesias,
eren millors
que les que fèiem ara.
Eren més rigoroses,
tenien més qualitat,
etcètera, etcètera.
I aleshores aquí
em vaig embarcar
i es van deixar
amb molt de gust
els germans Arola,
a l'editorial Arola,
a intentar fer
una col·lecció
que tingués
aquestes característiques.
Per tant,
per editar una guia
nosaltres sempre busquem
recursos
en alguna institució,
en algú
que li interessa
que hi hagi
una guia
d'aquesta qualitat
al mercat.
En aquest cas,
va ser el Consell Regulador
del Camí dels Bons Homes,
que és aquesta
gran ruta
que va
des de Caral
fins a Montsegur.
El que va estar interessat
a partir d'una idea
que vam comentar
de fer una guia
que no resseguís
aquesta gran
excursió
per a tapes,
que és per a un públic
que hi ha molt especialitzat,
sinó fer una guia
a partir d'explicar
els mateixos fets
dels càters
amb més aprofunditat
si cap en alguns llocs,
però que fos pensada
per gent que només
volia caminar
migdia
o un dia sencer
i que pogués
apastar d'altres territoris,
no només
per on passa
el Camí dels Bons Homes.
La idea els va semblar
molt bé,
llavors vam anar
esgarrapant
subvencions d'aquí i d'allà
per poder tirar-la
endavant
i és així
com va néixer.
I així tenim,
per exemple,
excursions
a la Vall d'Aran,
un lloc molt allunyat
de per on passa
el Camí dels Bons Homes,
que va des del Berguer
fins a Darieix,
però és que
hem trobat
notícies històriques
d'un bisbe Càter
que va estar
a la Vall d'Aran
i a partir d'aquests
fets històrics
expliquem
o el Pallars Sobirat
per on tampoc passa
el camí
o el Ripollès
per on tampoc passa
el camí
i amb altres
indrets
de les comarques
per on sí passa
el Camí dels Bons Homes
però buscant
indrets diferents,
coses diferents.
Són 14 propostes,
això,
Vall d'Aran,
el Torgell també
i Solsonès.
Tenen algunes característiques
en comú?
En general,
aquestes 14 propostes
per quins paisatges?
Que són preciosos.
Aquesta és la característica
en comú.
Una de les característiques
és que no hi ha alta muntanya
perquè evidentment
estem intentant
passar per camins
que sabem
o que suposem
que van utilitzar
els exilats.
No perquè haguessin
deixat res,
perquè la gent
quan fuig
no fa construccions
ni es dedica
a deixar patrimoni
sinó perquè la gent
fuig
per els camins principals
que hi ha en un lloc
com estem veient
malauradament
en els conflictes actuals.
Aleshores,
a partir de saber
quins eren
els camins principals
en aquestes comarques
podem arribar a suposar
que per allà
hi van passar càters
i els camins principals
eviten l'alt de muntanya.
Per tant,
és una guia
molt de pobles,
molt de la muntanya
més humanitzada,
de la muntanya
més rural,
d'aquesta
que té patrimoni,
que té romànic,
per exemple,
etcètera,
etcètera.
I és una guia
amb molta informació,
o sigui,
amb molt legendari,
amb molta història
al voltant de la vida
en aquestes comarques,
en aquells segles.
molt humana.
Alguna d'aquestes propostes,
doncs sí que seria bo
fer-les ara
a l'estiu,
tenint en compte
que estem parlant
del Pirineu,
que aquí a l'ambient
ja no és tan calorós.
Sí, sí, sí.
Va, recomanen-nos alguna?
Mira, una molt curta.
Sense cal que
entren els detalls,
però on ens portes?
Una curtíssima,
per fer allò
abans de dinar.
Un tastet.
Doncs podria ser sortir
des de Begà,
anar fins al monestir
de Sant Llorenç,
però a Begà,
que acaba de ser obert
no fa ni un any
al públic,
després d'una restauració
molt important.
Per al caminet
agafarem una part
d'una antiga via
d'un trenet
fuster,
o sigui,
muntat per extreure fusta,
amb algun túnel
realment interessant.
Arribem fins al monestir
i llavors des de
Guardiola
tornem a Begà
per l'antic camí ral.
Deliciós,
encantador per fer
o abans de dinar
o a la tarda.
Amb tota la família,
pel que dius.
Amb tota la família.
N'hi ha de...
Aleshores,
no?
d'alguna
de més exigent,
no?
Per les parts més altes.
Però, per exemple,
després,
al Solsonés,
la Roca de Canalda
és un altre
lloc fantàstic
on hi ha,
a més,
una associació
que cuida l'entorn,
que fa recull
de materials històrics
i és un lloc,
per exemple,
molt poc conegut
del Solsonés
en aquest cas.
En aquest cas concret,
aquesta guia
pels camins
de Càtars,
el Pirineu sí que és
una mica més àmpli
a la informació,
i a més,
com m'explicaves abans,
s'inclou
en aquestes petites narracions
de la Montse.
Sí,
deliciosa.
Què ho pretés
afegint-hi aquests elements
a les altres guies?
Això que et comentava,
no?
Crea ambients.
És a dir,
que com a lector
et submergeixis.
Al final,
la gent que ens agrada
la història,
el que ens agradaria
poder fer és un viatge
en el temps.
donar ingredients
perquè tu puguis
imaginar-te,
apropar-te,
no?
No estem parlant
de com era la vida
en aquells segles,
no?
D'aquella gent
que va patir tot allò,
però de la gent
que els va acollir
o de la gent
que els va perseguir.
Hi ha una història,
per exemple,
que a mi em segueix
posant els pèls de punta
i que hi ha una excursió
dedicada a aquest tema
que és la del Vescomte
de Castellbó.
Estem parlant
de l'Alt Urgell,
un indret que havia tingut
un castell fantàstic
i el Vescomte
de Castellbó
era un càtar declarat,
així com la seva filla
que havia estat casada
a la corda de Tolosa
en un moment
on la corda de Tolosa
era d'una riquesa
cultural enorme.
Doncs bé,
amb aquest personatge
que va morir
ell,
la seva filla
de mort natural,
al cap d'uns anys
la Inquisició
va desenterrar
els cossos,
els va cremar
i va esventar
les seves cendres
al vent.
I quan sents això
dius,
mare de Déu,
quina quantitat d'odi
perquè passin
aquestes coses.
Però bé,
la cosa no s'acaba aquí.
La població
de Castellbó
profundament
ho fes emprenyar
com fos,
va agafar
i va acabar
matant
l'Inquisidor
a Pedrades.
I estem parlant
de fets
que posen
la cara de gallina.
i passegem
per les antilles runes,
el que queda
d'algunes runes
d'un lloc
relativament poc
conegut
on havien estat
enterrats
el Vescomte
i la seva filla
armazenda.
Quan parlem en general
de tots aquests camins,
estan ben conservats
o s'ha fet
en els darrers anys
una tasca
de rehabilitació
i de senyalització
dels camins
correcta?
en tots els llocs
on hem anat
hem trobat
en la majoria
dels casos
que ja s'estaven
fent actuacions.
Per exemple,
el Berguedà
és una de les comarques
jo diria
que més conscienciada,
més avançada
en la conservació
de camins històrics,
en senyalització,
etcètera,
etcètera.
En altres llocs,
val a dir
que l'administració,
els responsables,
d'alguna manera
s'han afanyat,
s'han posat les piles
perquè com a mínim
els camins
que surten a la guia
estiguin en condicions.
I la guia,
una de les coses
que la guia ha servit
d'alguna manera
d'excusa
per recuperar
algun dels camins.
Uns camins
que han estat recuperats
però poc utilitzats,
la guia pretén
donar'ls-hi ús
com per exemple
un tomb
al voltant
de Musser i Arança.
Per mi
és el racó
de la Cerdanya
més fantàstic
on encara
hi ha
merda de vaca
als carrers
que era una cosa
que recordava
de petit
d'anar al Pirineu
dels primers anys
meus a Barroera
i que en sec
no me n'havia donat
i l'havia perdut.
i quan vaig arribar
a aquest poble
i vaig tornar
a veure allò
i a sentir
perquè hi ha
ramaders encara.
Doncs ja em permetreu
però em va fer il·lusió
perquè això és autèntic.
Això encara és la muntanya
que jo recordava
per uns camins
absolutament preciosos
alguns puntets
al mig del bosc
creuant els rius
de pedra
sensacionals
i ja us dic
és una guia
de delicatessen.
Parlant,
avui fent la comparació
de la guia
a peu per les comarques
de Tarragona
i aquesta guia
a peu
pel camí de Càters
al Pirineu català
i amb aquesta descripció
que ens feies ara
d'aquesta ruta
d'aquest poble
de la Cerdanya
podem dir que
clar,
al Pirineu
al nord de Catalunya
en fi
es conserven millor
els ambients
els camins
es poden fer millors
excursions i passejades
que no aquí
a les comarques del sud
a les nostres comarques?
Sí i no,
sí i no.
A veure,
la muntanya
sempre ha estat
un lloc de refugi
si ens fixem
les civilitzacions
on han crescut
on s'han fet gràcia
ha sigut a les ciutats
i de fet
l'època romànica
és el mateix
ens queda el romànic
de la muntanya
ens pensem
que és un art
de muntanya
senzillament
perquè el romànic
de la ciutat
després va ser
transformat en gòtic
etcètera
perquè és on hi van haver
els recursos
la muntanya
com sempre
s'ha mantingut més
al marge dels canvis
i la nostra
la nostra franja costanera
on hi ha hagut sempre
i a més
en els últims segles
de tanta població
evidentment
s'han transformat molt més
seria
seria de tontos
negar
aquesta evidència
tanmateix
com som un país
tan muntanyós
nosaltres tenim muntanya
al costat del mar
i per tant
tenim racons
d'igual
de més interès
que en el Pirineu
a dos passes
és a dir
la font de l'Irla
aquí dintre
de les muntanyes
del Glorieta
i tota aquella zona
és allò que parlem abans
són mons
dins de mons
i per tant
tenim la sort
de tindre patrimonis
d'aquest tipus
i muntanyes
etcètera
d'una qualitat
i d'uns paisatges
encara fantàstics
a tocar de casa
que no els podem menys tenir
i que a més
els hem de posar en valor
aquesta última guia
de camins de càters
al Pirineu del Català
és l'última que heu publicat
tindrà continuïtat
aquesta o una altra
és a dir
la guia
i el Rafa López Monnet
continuarà participant
de la col·lecció de ferradura
sí
hi ha nous projectes
hi ha un projecte
que s'està coent
ara està al forn
que és una guia
dels camins del vi
de l'or i el priorat
és a dir
que d'alguna manera
el que vol és explicar
tot l'interessantíssim projecte
que s'ha dut a terme
en el priorat
de recuperació
d'antics camins
amb la idea
que es pugui tornar
a anar de poble a poble
caminant
i que per tant
són camins
que estan molt en contacte
amb el món agrari
que encara hi ha el priorat
pensem que el priorat
el tenim aquí al costat
i a vegades
no li donem importància
però és probablement
de les úniques
muntanyes mediterrànies
on encara hi ha agricultura
o sigui
sí que hi ha vinya
en altres llocs
però vinya de muntanya
i amb la potència
que té el priorat
no en trobarem
quan estarà la guia?
per mi anem fent boca
esperem que la tardor
que és un moment fantàstic
per poder caminar
el priorat
escolta
i per acabar
però aprofitant
que podem conversar
amb tu una estona
recordo que ara fa uns mesos
i alguns oients
ho recordaran
el Rafael López Montner
és l'encarregat
de dirigir
i de coordinar
tot el tema
de la senyalització
ara que parlàvem
de camins
i del Berguedà
que deies
que bé que estan
els camins
del Berguedà
t'havien encarregat
la feina
de senyalitzar
de recuperar
tots aquests camins
que tenim a l'anella
verda de Tarragona
com estan
per aquells
que no hagin sortit
potser en tot l'estiu
a fer una volta
doncs està acabant
el projecte
ara tenim l'impàs
aquest d'estiu
on una mica
s'atura tot
però jo crec
que també a la tardor
estarà completament llest
de fet ara
si la gent va caminar
trobarà ja
molt bona part
de la senyalització
col·locada
ens falta una part
a la costa
però depenem
dels permisos oficials
en aquest cas
de la Generalitat
de costes
de la Generalitat
i alguna petita cosa més
i després
poder acabar
evitar que ja estan
pràcticament llestos
els fulletons
i activar la pàgina web
que la gent
podrà trobar
dintre de turisme
de Tarragona
o de trobar
la pàgina web
però ja veurant
els rètols
i ja veurant
allò que explicàvem
aquella vegada
la voluntat aquesta
de recuperar
en aquest cas
patrimoni
toponímic
és a dir
una de les coses
que ens havien proposat
és tornar-li
a posar els noms
dels camins
que sapiguem
per on anem
no es tractava
d'un gran projecte
amb diners
per restaurar
no era el cas
però on sí que
ens ha destinat
els recursos
que hi havia
ha estat fonamentalment
ensenyalitzar
bé
recuperar
els noms dels camins
i establir
les bases
de quina ha de ser
la xarxa principal
per anar a passejar
dels ciutadans
de Tarragona
per camins públics
que són els camins
de tots
i tot el que queda
ho podreu fer
en els propers mesos
està previst
que ho pugui fer
abans
que s'acabirà
sí, sí, està a punt
i de fet ja et dic
la major part
de la sinalització
està instal·lada
i la gent la trobarà
i ja ens diran
a veure què els sembla
molt bé
Rafa López-Montner
fotògraf
geògraf
tarragoní
avui hem viatjat
amb ell
per alguns punts
a les comarques
de Tarragona
ens hem apropat
al Pirineu
amb aquesta proposta
de camins
de Càters
que és l'últim llibre
d'aquesta col·lecció
de ferradura
guies per a caminants
curiosos
aquesta guia a peu
per a camins de Càters
i l'últim volum
de la guia a peu
per a les comarques
de Tarragona
Rafa López-Montner
moltes gràcies
a vosaltres
quina és la teva
propera excursió
per cert?
no ho sé
no planifiques això
gaire
depèn
depèn de com van sortint
les coses
bon estiu
Rafa López-Montner
gràcies
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu