This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Els sindicats han convocat per demà dimecres,
dia 14 de desembre, 14-D,
una manifestació a diversos llocs de Catalunya,
també a Tarragona.
Serà dos quarts de set de la tarda,
la plaça Imperial Tàrraco,
amb el BMAN, no, a barra, tallades socials i laborals.
La convoquen diversos sindicats de la funció pública,
entre ells, el sindicat USTEC,
avui ens acompanya el seu responsable,
Josep Maria Cartanyà, bon dia.
Bon dia.
I també la convoca a Comissions Obreres,
avui ens acompanya en l'Andrés Saúl, bon dia.
Bon dia.
Hi ha altres sindicats, UGT i CGT,
en fi, molts sindicats que demà participaran
en aquesta manifestació.
Per què demà aquesta manifestació?
Josep Maria.
Bé, la Generalitat ha encetat el que n'hi diuen negociacions
sobre les retallades que volen imposar els treballadors
de la funció pública de Catalunya,
en el context que s'han d'aprovar dintre de poc els pressupostos de l'any 2012
i en la proposta que hi ha sobre la taula hi ha retallades una vegada més,
salarials i també laborals, de drets laborals.
Hem decidit que ja n'hi ha prou que carreguin la crisi sobre el nostre sector,
que la crisi l'han provocat uns altres i, per tant,
hem encetat unes mobilitzacions que van començar el mateix dia
que van començar les negociacions, el 30 de novembre,
amb una tancada a governació aquí a Tarragona
i diversos actes i concentracions arreu de Catalunya.
Entrarem més en profunditat.
A més a més, avui, Andrea, hi ha reunions.
A Barcelona, amb la Generalitat, amb els sindicats,
es reprenen aquestes converses per, vaja,
analitzar tot aquest capítol de retallades?
Sí, més que res són una sèrie de mesures que són inconcretes
perquè cada dia, o sigui, et venen amb un cuento nou,
o sigui, moltes vegades, o sigui, et treuen 19 mesures
que aquestes mesures tampoc sabem ben bé en un principi
que les hem d'anar traient en quanta gotes,
com vulguer o menys que he de dir,
perquè mai encara han estat valorades.
Algunes sí, algunes no,
i unes altres es fan d'una manera i d'unes altres.
Jo, independentment de tot això,
penso que la qüestió comença el dia 22
de novembre, independentment de la mobilització del dia 30,
quan se va reunir a la Mesa General.
I dic el dia 22 de novembre,
perquè el senyor Mas, el president, l'honorable,
dos dies després de guanyar unes eleccions,
va vindre allí amb un paquet de mesures,
entre els que ja es parlava de la retallada dels sous,
però que venien acompanyades amb l'increment del cànon de l'aigua,
amb el del transport públic, amb el del preu dels carburants.
I clar, quan nosaltres, a més a més, tenim la doble condició,
perquè som treballadors de l'administració, com els governants,
i nosaltres hem d'agafar el transport públic,
i a vegades també hem d'agafar el nostre cotxe,
perquè hi ha una mala xarxa de transport públic,
moltes vegades, en molts llocs,
han vingut condicionades amb aquestes.
Mentre que el govern, ells, el senyor Mas i els senyors consellers,
tenen els seus cotxes, tenen els seus vehicles,
i que només fan utilització del servei del transport públic
quan tenen d'inaugurar una línia de tren,
o tenen d'aprovar qualsevol altre d'aquestes vehicles,
i que, a més a més, per viatjar,
a la millor, com va anar a compte del contribuent,
ens trobem amb aquestes.
Mentre que els funcionaris,
que representa un 13% de la població dintre de la Generalitat que estem,
som els que hem de pagar aquesta festa.
I, clar, el funcionari damunt és que ens trobem
que paguem per treballar,
perquè nosaltres també paguem impostos,
i paguem el cànon de l'aigua,
i els nostres fills també pagaran les taxes universitàries.
I, clar, què vol dir això?
Que nosaltres, al pagar el nostre impost,
també estem pagant una petita part X,
la que sigui, d'impostos.
I aquests impostos per què són?
Per treballar.
O sigui, que paguem per treballar.
També s'incorpora Juan Luís Ovesti, de UGT.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Que també l'esperàvem.
M'agradaria entrar una mica en els esculls d'aquesta negociació.
És a dir, quins són els principals punts de desacord
entre la Generalitat, els sindicats,
en aquestes retallades,
que se n'han parlat molt, evidentment, en aquests últims mesos,
però, vaja, quins són els principals punts de desacord, creieu,
des dels sindicats, en aquestes trobades amb la Generalitat?
Quan ho és?
A veure, jo crec que hem de dividir això en dos blocs.
La part de negociació amb l'administració
i una part també del sindicat, no?
També hem de fer un examen de consciència
del que hem de fer com a sindicat.
En la part de negociació amb l'administració,
nosaltres creiem que les mesures aquestes
no serveixen per estalviar res.
l'únic que fa és perdre la dignitat del treballador,
perquè és l'objectiu que tenen.
L'administració està fent empreses públiques
exclusivament amb l'únic objectiu
de fer els treballadors fora de la feina,
perquè un cas que tenim aquí a Tarragona,
amb el mausoleu Senselles,
està tancat el públic perquè han fotut fora
a una persona del treball.
I com que han d'haver dues persones,
doncs han tancat el centre.
Aquest és l'objectiu que té l'administració.
En la part sindical creiem que hem de fer
un examen de consciència
i nosaltres hem de tornar als inicis del sindicalisme.
I hem de lluitar amb força.
Igual que ells fan en contundència
les mesures aquestes que no serveixen per res,
simplement per tenir més diners
i deixar fora la gent dels treballadors,
actuar en contundència.
I si hem de fer una vaga indefinida,
l'hem de fer amb tota la força i amb tota la contundència.
Josep Maria?
Aquí hi ha una sèrie de temes
pels quals no s'hi pot passar.
Hi ha un punt que no han aconseguit aclarir,
que és la reducció de plantilles.
Estan parlant que hi haurà interins que no faran falta,
però no està dient ni quins, ni de quina manera, ni res.
Per tant, ja no donen ni la informació concreta.
Hi ha un altre tema que tampoc no volem passar.
Estan parlant de reduccions salarials,
quan ja es van aplicar una reducció fa un any,
i per tant n'hi volem entrar.
A més a més, aquesta reducció no la quantifiquen.
Ells diuen que són capaços de poder dir
que tindran un estalvi global d'una sèrie de milions d'euros
i en canvi no estan dient per categories el que suposarà,
no estan dient el que suposarà de res.
Estan esperant també els pressupostos de l'Estat.
Ens temem que sobre aquesta retallada de complement específic,
a més i més hi facin recaure una posterior retallada
que vulgui fer el govern de l'Estat sobre els salaris,
que ho puguin fer recaure tots sobre aquest complement.
D'aquí s'explicaria que la Generalitat,
en aquests moments, no acabés de donar xifres,
perquè sí que té potestat sobre aquest complement,
però no ho està donant.
Per tant, aquí tampoc hi passarem.
Després, hi ha una sèrie de categories professionals
que són de graus bastant baixos,
és a dir, que cobren poc salari,
i en aquesta gent se'ls estan traient complements,
se'ls estan traient totes aquelles coses
que no es van incorporar al salari directe en el seu moment
i es van donar de més a més
per compensar una mica el poc salari que cobraven.
Per exemple, els menjadors al migdia,
els complements de productivitat, etcètera.
És a dir, aquí no hi podem entrar.
És a dir, en aquests moments podríem dir
que dels punts que hi ha sobre la taula
no podem entrar a negociar
perquè ells ni expliquen exactament
l'abast de la retallada
i la impressió nostra
és el que va dir Massa a la televisió,
és que hi ha molt poques possibilitats de negociar res.
Ells tenen clar que no volen negociar.
Jo em temo
que ells han portat això en una mesa de negociació
perquè això no es pogués portar als tribunals
per part dels sindicats
perquè es digués que no es havia portat a negociació
i és un precepte portar-ho.
Això és un peripé, per dir-ho d'alguna altra manera.
A aquests moments, això és un peripé.
Clar, penseu que això afecta a tot el funcionariat públic,
a tot el sector públic, metges, professors...
Perdoneu una mica la desconeixença,
sabem que el Josep Maria ve del sector de l'ensenyament,
el Leandre i el Juan Luis, de quins sectors?
Jo el volia comentar en apuntualització.
A veure, jo és el sector d'ensenyament,
nosaltres formem part d'una intersindical
que també estem,
estan altres dos sindicats que convocen aquí,
que és la CATAC d'Administració
i CATAC CTS de Sanitat.
Deixem-ho clar.
De fet, ja ho hem dit,
que hi ha diversos sindicats més.
Parcs de serveis administratius.
I nosaltres també, sí.
Sí.
I en el vostre sector, per exemple,
com està afectant això?
Com afectarà, també?
Com afecta?
Mira, una de les coses que a mi m'ha fet molta gràcia
l'altre dia mirant la cèlebre entrevista
del senyor Mas,
quan parlava de la vocació dels mestres
i quan parlava de la vocació dels metges,
i una es pregunta,
mestre,
metge,
auxiliar sanitari,
salador,
personal de la neteja,
són oficis.
Polític,
és una vocació voluntària,
ningú t'obliga.
Algú sí que ha fet d'això
una professió.
A més,
amb una professió,
amb un absentisme laboral,
que moltes vegades
se'ls enxampa fent la becaina
i que amb aquesta persona
no se l'expedienta,
com amb una persona
de l'àmbit laboral.
Ens trobem a les residències
de la tercera edat,
que jo,
un i es comença a preguntar
quan no es cobreixen les becans,
serà el senyor
que l'aria,
conseller de benestar social,
i per donar l'expressió,
qui anirà a rentar els culs
dels nostres avis?
Serà el senyor
Boi Ruiz,
conseller de la Sanitat,
el que anirà a ficar
les paelles als hospitals
o les cunyes
per cuidar
les retallades
que ells estan fent?
Serà la senyora
consellera Irene Rigau
qui tindrà que anar
a buscar,
a fer les substitucions
dels mestres?
Home,
són polítics,
són vocacionals,
se n'encarreguen de la cosa.
Home,
possiblement
un bon pas
seria aquest
o el senyor Mena,
conseller d'Ocupació,
que ara s'està parlant
que si el SOC
el sectoritzaran
i es privatitzarà
i es donarà,
es donaran
empreses privades
o empreses d'aquestes
de serveis integrals.
Serà ell
qui anirà a atendre
la gent
a les demandes
a les OTGs
a donar els cursos
de formació?
O és que
tenen que ser
els metxaques
de sempre
els que tenen
que estar
al peu del canó
i retallats?
I no ens oblidem,
aquí s'està passant,
s'està buscant
una confrontació
i n'hi ha prou.
Aquesta confrontació
entre treballadors
de l'àmbit privat
i els treballadors
de l'àmbit públic
perquè el servidor
porta 26 anys
treballant
dintre de l'administració,
supelter,
i la meva nòmina
és pública,
pot entrar
i es pot veure
i no cobro
diner negre
i només
rebo
aquesta nòmina.
Jo estic cobrant
1.064 euros
amb 8 trienis
d'antiguetat.
Un reposador
d'alfraga,
a mi m'hauria agradat
que hagués estat
algú de l'administració
aquí de dir-li,
senyor,
Vostè sap
el que cobra
un reposador d'alfraga?
Vostè sap
el que cobra
la categoria més baixa
del seu departament?
Vostè sap
quina és
la prestació mínima,
la prestació màxima
de l'atur?
Vostè sap
quina és
l'ajuda
de per major
de 52 anys?
Vostè sap això?
Vostè sap
l'altre?
Per on retallem?
Per on retallem?
A on anem?
Jo només miro una cosa,
la despesa pública.
Fa quatre dies
es va estar parlant
aquí dintre
que es treien
una paga extraordinària.
La mitja
dels escàrrecs
sortia 5.800 euros
al mes.
Quin
dels mortals
en aquest país
està cobrant
5.800 euros
al mes
i a més a més
amb una quantitat
de despesa pagada?
I aquesta és la situació
i això també
és despesa pública.
No, aquí no retallem res.
El president
de la Generalitat
cobrant 144.000 euros
a l'any,
un conseller
108.000 euros
i a més a més
despeses
que tenen dietes
que estan quantificades.
El senyor Pellegrí,
el senyor Pellegrí
que és el d'agricultura,
el conseller de la Cosa.
Aquest senyor
rep 108.000 euros
al cap de l'any
com a conseller
d'agricultura.
Però és que a més a més
rep 21.000 euros
en concepte de dietes
per ser conseller
i a més a més
rep 25.000 euros
al cap de l'any
per ser membre
de la Diputació Permanent
del Parlament
de Catalunya.
Senyors,
no anem bé.
Juan Luis,
esteu d'acord?
Sí,
estem d'acord,
però,
per exemple,
en el nostre cas,
jo treballo
en el Departament
de Cultura.
Soc el president
del comitè
d'intercentres
a Barcelona
i ara estem immers.
L'exemple
que t'he posat
abans
del Mausoleu
Senselles
que estan
acomiadant
treballadors
és l'objectiu
principal
de l'administració.
En el procés
que estem fent
de traspàs,
perquè nosaltres
estem implicats
en un traspàs
en una empresa
pública,
l'objectiu principal
és estalviar diners
i l'única manera
que tenen de fer-ho
és acomiadant
els treballadors
i la reducció
del personal
jo crec
que és el problema
més greu
que té
totes aquestes mesures
perquè
jo entenc
que és un senyor
o tot això,
la realitat
és aquesta,
acomiadar
treballadors,
estalviar
i s'excusen
en que aquestes
empreses
públiques
el que faran
és generar diners
i això és mentira
perquè
aquestes empreses
públiques
s'han de constituir
una junta
i aquests senyors
de les juntes
guanyen
100.000 euros
cadascú
i això és el que no pot ser
i aquest és el problema
i l'objectiu
del govern
encapçalat
per l'Artur Mas,
més conegut
per la Tur Mas.
La Tur Mas.
La Tur Mas.
L'heu batejat així.
Així.
Escolteu-me,
què n'esperem
de la manifestació
de demà,
de la convocatòria
de demà,
de què ha de servir
la concentració
de demà?
Josep Maria.
La concentració
de demà,
la manifestació
més ben dita
aquí de Barcelona,
que anirà
d'aquí de la plaça
Imperial Tarraco
fins a la delegació
del govern
de la Generalitat,
que és el que ens aplica
el retall ara,
o sigui, anirà
des dels que ens apliquen
el retall de l'Estat
fins als que ens apliquen
el retall de Catalunya.
Aquesta manifestació
és un acte més
de rebuig
de tot això.
És un acte,
diguéssim,
perquè el sector
de funcionaris
i també la ciutadania,
perquè la ciutadania
també està cridada
en aquesta manifestació,
en el sentit
que els retalls
és un retall
que fan
a la societat,
o sigui,
és un retall
que fan
als serveis públics,
que en definitiva
són uns serveis
que en aquests moments
l'objectiu últim
de tot això
és que volen ser privatitzats
i per poder-los privatitzar
primer s'han de baratir costos,
s'han de rebaixar
els sous dels treballadors,
s'han d'anar desmantellant,
s'han d'anar externalitzant,
just al contrari
del que s'hauria de fer.
Per tant,
aquesta mesura
produirà més atur,
produirà tampoc
menys despesa
de consum,
menys despesa de consum,
per tant,
menys activitat
de les empreses
i dels negocis,
i per tant,
socialment,
és una mesura nefasta
i que no hi ha greu ocupació.
Per tant,
aquesta manifestació,
la funció que té
és això.
Per una banda,
no torçar el braç
davant d'una administració
que està aplicant
als dictats
de l'Àngela Merkel
i del senyor Botín
i de tota aquesta fauna
de personatges
que ens volen
reduir
a la mínima expressió
i ens volen igualar
a la baixa
amb els sectors
més pobres del món.
Per tant,
no es podem rendir
i per altra banda,
també l'altre objectiu
és també donar a conèixer
a la població
que participi
que aquí
no és una retallada
a aquests funcionaris privilegiats
sinó que és una retallada
social
i laboral
que
com a tal
afecta
a tots els sectors.
Ha de servir això,
no?
Per fer sentir
la veu
i ben forta,
no m'imagino?
Sí, a veure,
quan parlava
de l'altra part
abans
de dos blocs,
la part de negociació
i la part sindical,
creiem que
els sindicats
l'examen de consciència
que hem de fer
és de provocar
que la gent,
els treballadors
i treballadores
s'aixequin
i comencin
a cridar
i a manifestar
el seu parer
i creiem
que és el moment idònic.
Començarem
amb aquesta manifestació
i concentració
i a partir d'aquí
segons es vagin
produint
les negociacions
a Barcelona
anirem ampliant
tot això
però esperem
l'afluència
i la massivitat
de la gent
perquè vingui
a cridar
que no es pot
consentir
aquesta reducció
no tan sols
als funcionaris
sinó també
a la societat
en general.
Perquè heu pensat
ja en properes accions
en futures accions,
sí.
Bueno, a veure,
això s'ha de mentalitzar
que això és una guerra
que serà llarga,
serà llarga
però diguéssim
la gent ha d'anar
agafant el to
d'expressar
aquest contrapoder
al carrer,
el contrapoder
de la població civil
diguéssim
que és l'afectada
en general.
Per tant,
evidentment això
és una acció més,
n'hi van fer una
fa uns dies,
aquesta una altra
i la cosa
continuarà
si pel que sembla
no hi ha una negociació real
evidentment
dels temes.
Com continuarà?
Doncs de moltes maneres
no es pot descartar res,
no es pot descartar
que hi hagi
convocatòria de vagues,
no es pot descartar
que hi hagi més
manifestacions,
que hi hagi actes
atomisats
als centres de treball,
mesures contundents
que
doncs ja aniran sortint
però vull dir,
d'entrada
vull dir,
no
no es deixarem
vèncer per això,
vull dir,
a veure,
la guerra és llarga,
ja ho deia el senyor
Barren Buffett
que és un multimilionari
americà,
no ho deia,
això
és la lluita
de classes,
no?
Jo de moment
soc de la classe
dels rics,
la classe que està guanyant,
però bueno,
ja veurem,
la història és plena d'exemples,
no?
Sí,
serà llarga,
bé André?
És llarga
perquè,
jo repeteixo,
hi ha un greu conflicte
i aquest conflicte
es basa
en
el sector públic
i el sector privat,
però és que el més fotut
és que aquí dintre
ens barallem
els treballadors,
ens estem barallant,
tu no et queixis
que tens feina,
jo dic,
sí,
arribarà un moment
que només tindré
que feina
però no podré
anar a treballar,
no podré guanyar diners,
per què?
Perquè només tindré feina,
aquí dintre
s'està retallant,
i el problema,
o sigui,
jo faig incapeu,
i que també hi ha una cosa
i que es té que mirar,
que tot això d'aquí
no surt gratuïtament
i que només,
no és que el senyor Mas
fent de galant del circ
o sigui,
es treu el conill
de la xistera.
Això ja ve del 2010,
de l'anterior govern,
i això també s'ha de dir,
que aquí hi ha molta gent
que sembla que passi
de rositas
i que s'exclamen molt,
però jo repeteixo,
les mesures del senyor Zapatero
que van sortir
al Congrés dels Diputats
van ser unes
i que aquí a Catalunya
es van ampliar.
Si a Madrid
ens van fer un vermutillo,
aquí a Tarragona,
aquí a Catalunya,
es va agafar
cafè,
pastes,
postres
i brindis
i copes
i xupitos.
Per què?
Perquè les retallades
dintre de la sanitat
i dintre de l'ensenyament
no venien donades
per al decretazo
del senyor Zapatero,
van vindre donades
per al govern
del senyor Montilla
i això també s'ha de dir.
Jo moltes vegades
entenc
quan Convergència
pugui agafar
i pugui dir
quin cinisme.
posen per raó
no els hi falta,
però això no vol dir
que els hi dongui
aquí dintre
peu
a poder fer
el que ells volen.
Perquè clar,
aquí ha passat
a la història
que uns van
acabar privatitzant
Rap Sol,
però algú
les va començar
i sabent
qui van ser.
I aquí
les rebaixes
les van començar
uns,
però és que
les estan agafant
i les estan acabant
una altra.
Aquí fa molta gràcia
quan te diuen
i hem tocat tos
i ja no podem anar
retallant més serveis
dintre de l'ensenyament
o dintre de la sanitat.
Ara qui
hem d'anar a fotre?
El treballador.
Però és que
jo penso
que cap mestre
i cap persona
de dintre del món
de la sanitat
ni cap treballador
públic
que estigui
baixarà
el seu índex
de treball.
Com ho farem?
En pitjors condicions.
Però en definitiva
aquestes pitjors condicions
qui les acaba pagant
és el ciutatà
de peu.
Doncs no sé
si voleu afegir
alguna cosa
i anirem acabant.
Jo volia afegir
un detall.
O sigui,
una mica
perquè a vegades
doncs
se diu
i quines alternatives
proposeu?
Perquè clar,
molt de queixars
i no hi ha alternatives.
Alternatives
aquí
en aquests moments
estan proposant
l'Estat
i els empresaris
una retallada
de 30.000 milions
d'euros aquest any.
Inclús els empresaris
van més enllà
i deien
en un document
del círculo
d'empresaris
que a l'any 2013
15.000 milions més.
Llavors
aquí
hem calculat
per exemple
diners
que està rebent
en aquests moments
l'Església
tant sigui
per concerts
com sigui
per la sanitat
d'educació
etc.
i diners en general
10.000 milions
no es pot retallar
res d'aquí
despesa militar
17.244 milions
despesa destinada
a la corona
8 milions i mig
assessors
hi ha uns 25.000 assessors
a tot l'Estat
més o menys això
una despesa
de més de 1.000 milions
1.100 milions
això són dades
del concepte autònoma
d'un professor d'allà
restabliment
de l'impost
del patrimoni
els que tenen fortunes
de més de 500.000 euros
2.000 milions
se recuperarien
per aquest concepte
control
d'elevació fiscal
entorn de 80.000 milions
eliminació
de les excepcions
de premis
de loteries
la gent que cobre
premis de loteria
no paga impostos
d'això
doncs
això també
es recuperarien
1.100 milions
modificació
de l'IRPF
a les trams
més alts
que passessin
d'un 43%
a un 50%
segons la federació
de caixes d'estalvi
suposarien
120.000 milions
l'augment
de la tributació
al CICAP
que és on els rics
posen els diners
i estan tributant
a l'1%
és a dir
els hi estan
regalant
27.000 milions
i això
ho podríem anar allargant
amb tota aquesta llista
que faríem aquí
trobaríem
que hi podria haver
un estalvi
de fins a 120.000 milions
és a dir
és 4 vegades
el que proposen
per aquest any
els propis empresaris
de la COE
i els
creients
i bondadosos
Artur Mas
i Mariano
Rajoy
els socialistes
o qui sigui
que governi
por ahí
estan disposats
a aplicar
per què no mirem
en aquestes direccions
o sigui
no hi ha cap mesura
en el document
del cercle d'empresaris
i ho dic així
perquè són els que manen
i s'ha de dir
no hi ha cap mesura
que suposi creació
de llocs de treball
això sí
ells diuen
una nova reforma laboral
més flexible
de tots
la que hi ha hagut
quants llocs de treball
ha creat
quants se n'han destruït
des que es va fer
l'última reforma laboral
pregunto
doncs
això
ho ha de saber
la societat
això ho ha de saber
tothom
és a dir
diners n'hi ha
i molts
i més xorissos que pa
diuen
les pancartes
doncs
aquests diners
és per allà on s'ha de treure
o sigui
que no enganyin en ningú
que no divideixin
els treballadors
dient
aquests són els que estan bé
i aquests els que estan malament
no
els treballadors
són aquí
i a Roma
treballadors
uns han aconseguit
unes conseqüacions laborals
d'altres
n'han aconseguit unes altres
i d'altres estan més enrere
i les han d'aconseguir
i s'han d'equiparar els que estan millor
però mai
anant darrere
perquè aquí
el que estem fent
és això
o sigui
crear
molts menys rics
molts més rics
que són més rics ells
molta menys classe mitjana
i molts més pobres
això és el model que hi ha
doncs home
amb això
ens quedem
en tot cas
demà
sapigueu
que hi ha aquesta manifestació
convocada per molts sindicats
entre ells
els que avui ens acompanyen
USTEC
Comissions Obreres
i UGT
gràcies per acompanyar-nos
ha de ser una prèvia no més
sí
curteta
sí
curteta
dos minuts
digues
ve Andra
hi ha una cosa
que és el punt 19 de mesures
que parla dels 7 milions
que reben el sindicat
del total
per la defensa dels treballadors
i que no es mira
si una persona està afiliada
o no està afiliada
perquè la negociació
col·lectiva és per tothom
i no es parla
d'una cosa
que és molt divertida
que són
les subvencions
que reben els partits polítics
independentment
Convergència i Unió
7 milions
Partit Socialista
3.430
Partit Popular
2.382
Iniciativa per Catalunya
i Esquerra Republicana
Exequeo
1.544.550 milions
i el grup mixt
1.209
amb 334
3.334
això també és
independentment
de les fundacions
que representen
aquests partits polítics
perquè cadascú té la seva
independentment
de totes aquestes subvencions
que tothom reben
a diferència
que els sindicats
hem de presentar
valents de compta
per tindre dreta
amb aquestes subvencions
els partits polítics
i moltes fundacions
no justifiquen
un dur
Tu vols acabar
dient alguna cosa
Juan Luis?
No, ja està bé
jo crec que ja
ja hem fet
Convocar la gent
que vingui a la manifestació
que això és el que
realment ens interessa
els sindicats
i que la gent
vinga a cridar
i a manifestar-se
Demà a dos quarts
de set de la tarda
a la plaça Imperial
Tàrraco
Gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé
Sort
Gràcies
Bon dia
Bon dia