I al matí de Tarragona Ràdio seguim parlant del Nàstic.
Si ara connectàvem amb Jordi Blanc, amb el futbolí,
ara canviem de tema i parlem del Nàstic
des d'una vessant extraesportiva.
Els seguidors del Nàstic, els moltíssims seguidors del Nàstic,
l'afició té la seva representació amb el cap molt gran.
Ja existeixen, ja ho sabeu, dins el seguici popular de Tarragona,
els nanos del Nàstic.
Són dos dels sis nanos nous, que es diuen, de la ciutat.
Estando enhorabona,stando aniversari,
els nanos del Nàstic celebren 25 anys
i això es farà molt visible quan aquest diumenge
se saltin a la gespa del nou estadi,
en la competició, en el partit que enfrontarà el Nàstic i les Palmes.
Hi haurà, suposo, que serà la mitja part.
Ara ens ho confirmaran quan saltaran a la gespa del camp
per convidar tothom a celebrar l'aniversari amb ells.
Parlem dels nanos del Nàstic,
que ho fem amb el Jordi Espigó i amb la Jaume Saed.
Ells són respectivament secretari i president
de l'Associació de Portants dels Nanos Nous de Tarragona.
Jordi Jaume, bon dia.
Bon dia.
Quina introducció, eh?
I quin munt de papers que m'heu portat.
L'estudia és molt llarga i hem de saber moltes coses
i moltes dades i, bueno...
Hem de tindre una mica de xuleta.
Una mica preparats.
Doncs tenim molt poc temps, així que anem per feina.
Quina és la història d'aquests nanos del Nàstic?
Doncs mira, resulta que els nanos del Nàstic
enguany fan 25 anys,
per tant, són del 1986.
Concretament, coincideix que el Club Gimnàstic
va fer 100 anys, aquell any, el 1986,
i la idea que vam fer al Club és fer una representació
que seguís la història
amb dos personatges fets de cartó pedra, en aquest cas.
I són el Mingu i la Rosona.
Que representen, i ara m'expliqueu la història,
representen dos seguidors ben fervents del Nàstic,
dos aficionats.
Concretament, podem dir que el Mingu...
El Mingu no.
El Mingu era treballador del Nàstic, diguéssim.
Sí, o sigui, representen figures que van a existir.
Realment, tots sis nanos nous,
són personatges reals, diguéssim.
I això, qui és el Mingu? Qui era, vaja?
El Mingu era treballador, com hem dit, del Nàstic,
va ser utiller,
porter de les instal·lacions
de l'Avingú de Catalunya, del Camp Antic, diguéssim.
Per tant, devia ser una persona
molt coneguda, no?, molt visible
per la foixió. Va morir l'any 1980,
per tant, potser algú que ens està escoltant
encara el recorda.
Sí, efectivament,
va morir l'any 1980,
per tant, fa 30 anys que va morir.
O sigui, que és molta gent gran
de Tarragona, sobretot de la Peralta.
Ell vivia a la Peralta,
em sembla que va viure,
entre els carrers que hem mirat
a la història, al carrer Puigdencitges,
o sigui, que és un personatge popular, diguéssim.
Sí, feia res d'haver-hi
ser un homenatge perquè feia
sis anyets que estaven morts
quan van fer el nano.
Bueno, té el mèrit de l'artista, diguem,
fer un nano mort, diguem.
Els va fer un artista
a Faller Valencià.
Sí.
El senyor Vicente Luna Cerberó
els va fer...
Bueno, i es van afegir
el mateix 86
la comparsa dels nanos de Tarragona.
Hi havia els dos pescadors
i es van afegir els dos alnàstic,
com a nanos nous en aquell moment.
Hi havia quatre, dos parelles.
va fer els quatre nanos.
Això, pel que fa al Mingú,
que era utiller, porter,
treballador del nàstic.
Però qui és la Rossona?
La Rossona
és una senyora
que concretament
vivia al Serrallo.
Era una senyora
que és família
de l'àvia,
comuna,
de Jaume i meva.
És la cunyata
d'una cosina
de l'àvia
i resulta
que vivia al Serrallo
i era molt popular,
diguéssim,
el seu marit
havia sigut pescador
i després era popular
perquè repartien
el botano,
diguéssim,
al Serrallo.
Es deia Rosa
Javaloies Borràs.
Sí, sí.
També la família,
diguéssim,
els germans
havien sigut,
crec,
futbolistes del nàstic
i àrbitres de futbol.
I es va convertir
en nano del nàstic
perquè això
era una gran aficionada
i també...
Molt, molt,
ui,
molt aficionada.
Li venia
de sang de família
perquè la família
de Javaloies
també portaven
el bar del nàstic
a la Rambla,
si no recordo malament.
Quan el nàstic
tenia el bar
a la Rambla,
si no recordo malament,
a l'alçada de Caixa Madrid,
no,
perdona de dir
la propaganda del nom,
però és Caixa Madrid,
allí havia
la seu social,
un bar que la seu social
de nàstic
a Javaloies
i la família
portaven.
A més a més,
vull dir que,
bueno,
estan vinculats
a la família
de l'àstic
de llarg,
de llarg.
I la Rosona,
la persona real,
va morir
l'any 1985,
un any abans
que se li fes
al nano,
que també,
en s'agraden a l'anatge.
Sí, sí.
Una casualitat.
Una casualitat
un any abans.
Sí, sí.
Els reconeixereu
veient aquests dies
el Segui Sí Popular,
si no hi esteu familiaritzats,
perquè, doncs,
ell, el Mingu,
va amb una camisa
de color marró
i d'una gorra
d'aquestes no ben bé
una boina,
una gorra
com de tuit,
diríem,
a quadres,
i ella va
de negre rigorós.
Sí,
va de negre
també perquè
era viusa.
De l'Utenero.
De l'Utenero.
Per això.
Molt bé.
I vosaltres
a la Rosona
sí que la coneixieu,
doncs?
Jo no.
No.
Jo tampoc, eh?
Jo som més gran que ell
i tampoc la vaig arribar a conèixer.
I el Mingu ja, no?
Què és un agent,
però s'assemblen?
A son germà, sí.
Que el tio Javalo
i se n'entornem a la família.
A son germà, sí,
però amb ella realment
no la vaig arribar a conèixer.
I la gent, què us deieu?
Que s'assemblen els nanos?
Que està ben feta la representació?
Jo diria que sí.
Que efectivament
són
tàcticament idèntics.
I és molt odiós
perquè a vegades
tant el Jordi com jo
els portem també els nanos.
Clar, sou portadors, sí.
Són portadors, sí.
La nostra il·lusió
és portar aquests nanos.
Llavors,
a vegades
tapar gent pel carrer
i et dius
escolta,
tu estàs portant el nano
que la meva tieta.
Hosti,
t'hi quedes una mica sorprès
i què em puc fer una foto?
I va,
et fa una il·lusió impressionant
fer-te una foto
amb aquella senyora
que la tieta ha sigut
la que portes tu
en aquell moment.
Això és molt bonic
i això passa.
Això passa.
em sembla que amb els nanos vells
m'assembla,
per allò que he sentit a dir,
també eren representacions
de personatges
però clar,
de l'època.
Ui,
són molt més antics.
Fa molts anys
i ja no els coneixem.
Són molt més antics,
clar.
Això és recent,
la gent no els ha conegut.
La gràcia dels nanos
és que es basen en persones
reals.
És el bonic.
I per què creieu
que també sou portants de nanos?
Per què creieu
que triomfan tant
entre la canalla?
Els agraden molt,
no?
Així com els deuen
sembla que agraden
però tenen un punt de respecte.
que fan respecte.
Home,
als nanos també
hi ha canalla
que també li fa respecte.
Hi ha canalla
que els hi costa una mica,
també.
Bueno,
però jo que li dono
la mà als nens,
tal i qual,
sembla que no,
però també te'n fas
una mica més.
Estan més a la mida d'ells.
El cap gran com ells,
també.
Però clar,
jo per exemple
la rosona
o la pescadora,
que a vegades
porto la pescadora,
tal i qual,
es veuen tan negres,
perquè van totes de negre,
rigorós,
clar,
els crius pensen
si sos una bruja
o bé,
una mica de por.
és un parell de cadamers
i ja està,
es fas amics
i ja està,
no hi ha problema.
Vuit quilos i mig,
eh?
Pesen els bitxos.
Vaja,
tinc per aquí.
Pes aproximat i posa.
Pes,
tampoc no és el pes.
Si jo estic d'acord
amb el Jordi,
el difícil no és el pes.
Val.
És l'estona
que estàs amb el cap
sense poder-te treure.
Val?
Tu vas amb un cap...
Es veu prou ample, no?
Sí,
però allò no,
per exemple,
la suor,
portem-me un molt calor al cap,
perquè tu,
la suor que et baixa
a la cara,
perquè fa molta calor.
A l'estiu,
agost,
setembre,
generalment,
fa molta calor.
Llavors,
aquest mocador impideix
que la suor
te baixi els ulls,
perquè tu no pots
posar-te la mà dintre
que té la suor als ulls.
Ja.
És el no poder accedir
a la teva cara.
Molt bé,
l'agòvio,
la sensació de tancament
que tens allà dins
i les hores
que cada vegada
dura més
que estem portant el nano
i no podem treure el nano
en cap moment.
Estem parlant
d'igual
quatre hores seguides.
Déu-n'hi-do.
i llavors això...
Bueno...
Explica'm-nos
alguna interioritat
dels nanos,
concretament del nàstic.
No sé si
altres que n'heu portat
d'altres,
aquests tenen
alguna particularitat
a l'hora de posar-vos-els?
O vosaltres teniu
algun truc
allà sota les faldilles
dels nanos?
Home,
sota les faldilles,
sobretot
amb les espumes,
les espumes són molt importants.
Què són?
Les espumes són,
a veure,
són unes espumes
fetes
amb roba
i enforrades
per tal d'apollar
el pes,
diguéssim...
A les espanyes,
suposeu,
que no carregui
molts ombres,
l'estona que portes...
I el més important
que hi ha a sota
de les nanos
són les persones
que es porten,
que la fan amb molta il·lusió.
Independentment de tot,
jo et podria dir
que a la nostra associació
la gent que porta els nanos
ho fan perquè
estimem els nanos,
estimem Tarragona
i s'ho passem
molt bé portant-los.
Com es fa de portant?
Com t'es fa
de portant de nanos?
T'apuntes a l'associació?
Bueno,
generalment,
a veure,
són sis nanos sols,
no podem ser 200 persones
per sis nanos,
perquè jo ens portaria
un nano cada 25 anys.
Home,
està una mica limitat.
Tampoc tenim cura
de gent que s'apunti.
Sempre la gent
que realment
te coneix,
o el Jordi,
o algun membre,
escolta,
vol provar-ho.
Bueno,
s'aprova.
S'aprova.
I generalment,
home,
actualment que
som uns 40-50 persones.
Actualment
són 45,
ho hem 12 crios.
Clar,
van acompanyants,
també,
que no porten,
hi ha gent que s'apunta
com a acompanyants
dels nanos,
que no són portants
però no paguen portal.
Bueno,
però és una mica
les ganes que tens
que cobrant no ho faries,
evidentment.
Fas una cosa
perquè t'agrada
i et passes molt bé
i escrius,
ho passen pipa.
Sí,
els nanos agraden moltíssim.
I l'únic de cosa,
que els nanos nous
són molt divertits.
Així com els nanos vells
són més sèrius,
perquè també representen
un paper més sèrio,
els nanos nous
són més divertits.
A veure,
tenim els pescadors,
tenim els del Nàstic
i els xiquets.
I els xiquets.
n'hi ha alguns,
ara que no en sent ningú,
n'hi ha alguns en projecció?
Això s'ha d'ampliar?
Nantros vam dir
a l'Ajuntament
al seu moment
que gent per portar
en tenim.
Vull dir que estem disposats
al que ells vulguin.
Evidentment,
nantros som una associació
bon petita
i no podem assumir
un cost tan elevat.
Però l'Ajuntament
és el que costa.
L'Ajuntament us diu demà
escolta,
volem fer dos nanos més,
tal o igual,
cap problema,
com si vol fer...
Segur que n'heu parlat
a l'associació
de si es fessin
uns altres nanos
a qui haurien de representar?
Què creieu vosaltres?
És molt complicat.
És complicat triar.
Sí, però més o menys.
Vull dir,
quins noms han sortit?
Hi ha gent que parla
de dos romans.
A Tarragona
han de portar dos romans,
tal oi.
Busca uns personatges,
no sé,
el Sipió
i, per exemple,
no sé.
Hi ha gent que
diu la Tecleta
i el Sipió.
Hi ha altra gent que...
No sé.
No sé.
Jo és un tema
que no volem...
Com a associació
no podem entrar
en aquest tema.
Crec que no ho tenim
en què entrar.
que és un tema
que l'Ajuntament
al seu moment
si vol propost
als nanos
nanos
amb molt de gust
els portarem.
Els portarem.
I, evidentment,
assumir cost
no pels pobres
i no tenim cap tipus de...
Nosaltres com a entitat
de pagar uns diners
per nanos
és impossible.
No.
I pensa una cosa.
Nosaltres estem lluitant molt
i intentant preparar
algú pel 2014.
Sí.
És una edat molt important
per nosaltres.
Per el 2014
els nanos pescadors
faran 50 anys.
Per tant,
és la primera data
de nanos nous.
Sí.
Ells van ser el primer.
El 2014 fa 50 anys
creem que pel barri
de Serrallo
tindrà dos pescadors
que fan 50 anys
també és molt important
i, bueno,
tenim una sèrie
d'il·lusions
i coses que volem fer.
Llavors no volem avançar res
perquè el tema
està amb estudiants.
Estan estudiant.
Em falten anys
però, bueno,
estem posant temps
perquè, bueno,
volem fer una cosa
una mica digna
i vam fer-te per Tarragona.
No sé si heu portat
també gegants.
Si hi ha rivalitat
molta diferència
entre portadors de nanos
o de gegants,
com va això?
Jo gegants
no n'he portat.
El que sé
és que és molt diferent
portar un nano
a un gegant
és molt diferent.
Tu, un gegant,
el carregues un tram,
un sèrie de tram,
el fas ballar,
el que vulguis
i el d'ell s'has plantat
i canvia de torn.
un nano has de posar-te'l
quan surts,
per exemple,
a les 5 de la tarda
surts de la casa
a la festa
i fins que no tornes
a la casa a la festa
i potser a les 9 de la nit
has de portar-lo
a tu.
És així,
has de portar-lo a tu
i, home,
pot ser que algú
li agafi a passat,
que algú
li agafi
algun mareig
o alguna cosa
i en sec
algú que va al mig
que és portant també
se'l posi.
Però, clar,
és complicat això.
Has de seguir
tot el recorregut
d'una tirada,
quasi.
i és un bon tros.
I una cosa molt important
que també té importantes,
eh?
Sí.
Aquí viuen dos homes
però, vull dir,
a veure,
a la nostra sessió
també hi ha moltes dones
que porten nanos, eh?
Sí?
Sí, i tant, i tant, i tant.
I a més,
molt, molt bé portats
i, escolta,
millor que nosaltres, eh?
El dia de Sant Antigla
pel dematí
hi ha una petita tradició
que m'he enxecat
fa un parell d'anys
que les 6 nanos
són portats per 6 dones.
Ah, mira.
Sí.
Sí, molt d'anar d'ofici.
Seixeu a les seves mans.
L'anar d'ofici
són 6 senyores
els que porten els nanos.
Quin és el moment
de les festes
ens avancem, eh?
Ara.
Quin és el moment
de les festes de Sant Antigla
que us agrada més
els portants dels nanos
dels nanos nous?
Cadascú té la seva opinió
jo i jo.
Sí?
No hi ha un moment estel·lar.
Un moment estel·lar.
A mi m'agrada,
jo crec que el que m'agrada
més és el dia
de l'arribada de l'aigua.
És un moment una mica
així, diferent, diguéssim.
Això que arribes a la plaça La Font
i arriben els carros
amb la pàrra.
Això ara per Sant Magí.
Sí, m'agrada més.
I per Sant Antigla
potser,
el moment potser
algun cop l'he portat
la baixada
després de la professora
per les escales
de la catedral.
És un moment
una mica així
una mica més festiu.
No sé,
amb l'emparito
o el poquito
al chocolatero
i així una mica
és més divertit potser.
És diferent.
Això d'anar a peu pla
potser
és més normal
i això surt
de lo normal potser.
Jo per mi
el punt màgic
és l'entrada
de la catedral.
a la disbáucia
que hi ha
de foc
i llum
i petardos
i allò és impressionant.
Per mi
és una de les coses
que cada any
veig
i cada any
inclús m'emociona
i em posa la pell
en la pilar de l'allina.
És molt maco.
Es viu diferent la festa
des de dins d'un nano
que des de fora.
Sí,
es viu molt.
Es viu molt
però passa que
estàs molt limitat
però t'ho passes molt bé.
A veure que ja
anem acabant l'entrevista
i m'heu de concretar
què passarà
com celebraran els nanos
del Nàstic aquest diumenge
als seus 25 anys.
Què faran?
Em sembla que saltaran a la gespa.
A veure,
el tema aquest
heu organitzat
a la comissió
dels 125 anys
del Nàstic.
Concretament,
al capdavant
està l'Enric Pujol
en el qual
hem participat
en diversos actes
i el diumenge
baixarem
al nou estadi.
Serà entre a la mitja part
o...?
La idea en principi
és a la mitja part.
Llavors,
hem comentat
que la idea
és a la mitja part.
Si bé,
a principi del partit
poder sortir,
fes una foto
amb l'equip
de record
dels 25 anys,
fes el canalla
que hi ha allí,
no sé,
fer una mica de...
I llavors
el minisseguici
que participaran
més elements
del seguici
de Raona,
tinc entès
que és a la mitja part.
Llavors,
farem potser
una volta al camp
o no sé.
Vosaltres bé,
els nanos
del nàstic
i més elements
del seguici.
Sí,
tenim entès que sí.
No tampoc dius noms
perquè no...
Això ho porten al nàstic.
És un tema
que porten ells directament
però s'han dit
que vindran
alguns elements
més del seguici
que potser
no els volen dir
tampoc
perquè,
bueno,
per fer una mica de sorpresa.
Però de nanos
només seran els del nàstic.
Solament els del nàstic.
Sí.
Perquè també,
clar,
nosaltres també estem
una mica lligades
de mans i peus
a l'Ajuntament
que és qui s'ha d'autoditzar
o no,
cadascú va a la seva.
No,
perquè en certa manera,
bueno,
es la presenta.
No,
cadascú fa lo seu.
Esperem que a partir d'aquí
puguem fer més coses.
Per exemple,
uns nanos petits.
Bueno,
hi ha moltes idees
que no vull avançar
pel 2014.
Esperem tornar
a aquests 20 anys
i parlar més coses
del 2014.
Molt bé,
de moment us obren
les portes del camp
aquest diumenge
els nanos d'anàstic
que estan de 25 anys
de celebració d'aniversari.
N'hem parlat avui
amb el Jordi Espigó
i el Jaume Saez,
secretari i president
de l'Associació Deportant
dels Nanos Nous
de Tarragona.
Si no tornem a parlar,
que tingueu molt bona santa tecla.
Moltes gràcies.
Igualment.
Igualment.
Gràcies per venir.
A tothom.
A tu,
molt amable.