A les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
disposats a repassar l'actualitat política
i els principals temes d'interès de les nostres comarques.
Avui, amb el delegat del govern de la Generalitat al camp de Tarragona,
el senyor Joaquim Nín.
Senyor Nín, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Nou mesos de govern, nou mesos que han estat realment complicats
en un context de crisi econòmica,
en un context de reajustaments o de retallades en diferents àmbits.
Com definiria, en poques paraules, la gestió del govern
en aquests nou mesos, de manera global?
Bé, jo la definiria com que, per primera vegada,
fa molts anys, hi ha un govern i hi ha un president
que explica les coses tal com són.
La realitat és la que és.
És crua, doncs expliquem-la tal com és.
És a dir, no podem anar marejant-la per diu
i intentant amagar, ja vindrà un altre al darrere.
No, no.
La situació és la que és.
Per tant, afrontem-la tal com és
i no demanem l'aplaudiment,
però sí que el que demanem és
que s'entengui per part de la ciutadania
quin és el context que ens toca viure.
Un context que és fàcil d'explicar.
Un context on, i no és que ho digui el govern,
ho diuen les dades que 80 auditors van estar treballant
per constatar quina era la realitat econòmica
en la qual s'havia d'enfrontar aquest govern.
8.352 milions d'euros
8.352 milions d'euros
de dèficit només l'any 2010.
Una xifra que... espectacular.
Per entendre la magnitud de la tragèdia,
els interessos que s'hauran de pagar
del deute de la Generalitat l'any vinent,
interessos que s'hauran de pagar
seran tants com 9 vegades el pressupost de cultura
del Departament de Cultura de la Generalitat.
I a partir d'aquí, doncs, què s'havia de fer?
Mirar-s'ho des d'una perspectiva populista.
Anem estirant més...
Bé, és que és la realitat que ens toca viure.
Toca viure les famílies, toca viure les empreses,
toca viure el conjunt d'entitats,
toca viure el conjunt d'administracions.
Aquesta setmana llegíem que un ajuntament
dels que han estat notícia després de les municipals,
l'Ajuntament de Badalona, governat pel senyor Albiol,
no ha pagat les quotes de seguretat social dels seus treballadors.
Aquesta és la realitat.
Vostè deia al principi,
el president i el govern estan explicant la situació de manera crua,
però ho està explicant bé perquè, precisament,
hi ha moltes crítiques en les últimes setmanes
a la manera d'explicar i de comunicar per part del govern
algunes decisions.
I aquesta mateixa setmana en tenim un exemple,
amb el tema del pagament a les residències geriàtriques
o als centres per a discapacitats.
Es diu una cosa un dia
i 24 hores després el conseller Clàries,
en aquest cas, rectifica, recula.
Creu que s'estan fent bé les coses
des del punt de vista d'explicar i de comunicar
al conjunt de ciutadans les decisions del govern?
Expliquem bé com van anar els fets,
perquè si no sí que podria donar-se aquesta impressió
de dir, escolta, diu una cosa ara
i al cap de 24 hores es reacciona i es diu al revés.
El senyor Clàries va sortir amb una alerta explicada
a tots el món de les associacions de residències,
de gent gran, de discapacitats,
que els concerts, pel que faria aquest mes de setembre
i el mes d'octubre,
seria difícil que els pogués abonar amb la seva totalitat.
Al mateix moment que deia això, deia,
però intentarem buscar aquestes solucions.
Per tant, posava un crit d'alerta a aquestes entitats,
dient, escolta'm, no es refiïn que tot pugui arribar
al 100% com era normal fins ara.
Aquestes mateixes entitats es van reunir amb el conseller Claries,
vam intentar buscar entre tots
com podríem superar aquest impàs
i ahir es va fer públic
que el 50% d'aquest mes no el cobraran.
I el mes d'octubre s'intentarà cobrar.
Però bàsicament, per què passen aquestes coses?
Perquè a cada dia s'estan buscant fórmules
des del govern de la Generalitat
per anar refinançant deutes que hi ha contrats.
I a mesura que pots anar refinançant,
que pots tenir més tresoreria,
pots tenir més recursos,
doncs aleshores pots fer front a algun tipus de pagaments
que en aquest moment passen per prioritat davant dels altres.
Algú ha d'entendre que quan es pren aquestes decisions,
com estan altres coses?
Jo soc alcalde també.
Soc alcalde i com a alcalde,
com a la majoria d'alcaldes del país,
hem fet obres darrerament.
El termini de pagament que té en aquest moment la Generalitat
a obres públiques supera de llarg el mig any d'espera.
A les empreses que han fet aquestes obres per l'administració,
aquesta situació de morositat,
quins problemes no els està provocant?
Per tant, hem de ser conscients que hem de reformular
tot el que s'havia fet fins ara
a partir de fer els pressupostos amb els recursos disponibles que tenim.
i no anar fent dèficit i anar engrossant el deute.
I llavors, ja sé que la resposta per part d'algú,
d'una manera demagògica,
perquè hem tingut, per exemple,
els que diuen això set anys de govern en aquest país
i no ho hem fet,
és ficar més impostos.
Aquesta és la resposta demagògica.
O ficar més impostos i una altra resposta també més demagògica.
Eliminem administracions.
Bé, qui ha primat conselleries d'aquest govern
en els governs de la Generalitat últimament?
Quin govern ha estat?
Qui ha aprovat estructures administratives
i de suport, càrrecs d'assessors?
Quin govern ho ha fet, això?
Per tant, siguem realistes també.
Quan expliquem la veritat, expliquem-la sencera.
En el tema de les residències,
un àmbit molt sensible,
amb un conseller al davant, el senyor Clarias,
que coneix aquest àmbit, que s'hi mou,
que la gent que s'asseia amb ell
parlaven el mateix llenguatge,
és cal que busquem solucions.
I en buscarem, si podem,
perquè aquest 50%, que ara s'ha fet públic aquest mes de setembre,
no podran cobrar, el puguin percebre el més aviat possible,
perquè són àmbits molt sensibles.
Algú es pot imaginar que nosaltres som un govern
que ens agrada actuar com estem actuant en el món de la salut?
No ens agrada.
Ara, quina és l'alternativa?
Quan tens 8.000 milions d'un any sol,
més de 8.000 milions que no s'han pagat,
que no hi havia recursos,
que un de cada 3 euros que hi va haver l'any passat
no estava suportat per impostos i se'n anava directament a l'endeutament.
Endeutament?
Que no ens el regalen.
que l'hem de tornar.
És bo que la gent conegui
la reforma de la Constitució que han fet el Partit Popular
i el Partit Socialista Obrer Espanyol,
ells dos solets, amb una estona,
que l'únic que diu, bàsicament,
és que el que es prioritza en aquest país,
davant de qualsevol opció,
és el retorn del deute per part de tothom.
També per part de les administracions.
Què fem?
Deixem de pagar el deute?
Fem que el país caigui?
Ens ensorrem tots alhora?
Aquesta no és la voluntat d'aquest govern.
Almenys aquest govern això no ho permetrà.
I ja sé que estàs tocant àmbits molt sensibles,
però també siguem conscients.
Si el pressupost de la majoritat és 100,
d'aquestos 100,
el 70%
l'ocupen, bàsicament, les conselleries
que afecten directament a temes socials.
Això vol dir educació,
salut i benestar i família.
És a dir, aquests són els àmbits
en els quals, si hem de fer una racionalització,
hi hem de poder actuar.
Escoltem qui més soroll fa,
però qui més soroll fa
també hauria de pensar quines són les alternatives.
Primer, com hem arribat fins aquí?
I segona cosa que haurem de reflexionar
també tots plegats és
com hem de, a partir d'ara,
en una situació que no s'aclarirà
amb una vaga de més o una vaga de menys.
No, no s'aclarirà.
Perquè la realitat és tan crua
que hem de veure com podem afrontar
els propers temps,
l'any vinent també, el 2012,
en una situació similar
o fins i tot potser
encara donant-hi
una racionalització més important
per poder sortir en censors plegats.
Amb els diners que fem,
què hi ha?
Què fem?
I aquest és un dels debats
que hauríem de plantejar.
No el debat és
jo vull tenir el que tenia,
perquè no hi és,
perquè era fictici,
perquè vivíem en un món
en el qual l'únic que fèiem
era anar engrossant
el dèficit i el deute.
Dues paraules que,
quan vaig arribar a aquesta emissora
la primera dia que vaig venir,
ja vaig repetir.
És a dir,
ho va dir el president Mas
en el seu discurs d'investidura.
Haurem de fer més amb menys.
I amb això estem.
Amb això estem.
I no estem enganyant a ningú.
No estem enganyant a ningú.
La crua realitat és aquesta.
Ara,
ens en sortirem.
Estem convençuts
que ens en sortirem.
Ens en sortirem
amb l'esforç de tothom.
Hi ha molta gent
que fa esforç
i que calla
d'una manera silenciosa.
Però, esclar,
també hem d'entendre
que no estem plantejant
solucions radicalment, radicalment
que no puguin ser irreversibles
en el temps.
Estem plantejant solucions
que ens permetin
com podem afrontar
a partir d'ara.
I en alguns llocs
amb una cruesa important.
I jo en soc conscient.
En aquest territori,
a l'Hospital Joan XXIII,
que és un tema
que d'aquesta temporalitat
hem de veure
com podem,
a partir d'ara,
a la mesura que siguem capaços
d'anar regenerant el teixit
que ens permeti generar
més recursos
per a les administracions,
en aquest cas de la Generalitat,
com podem anar fent
que aquestes tensions
que en aquest moment
ja es vagin reduint.
Esclar que sí,
en soc conscient d'això.
No seria
lògic
que el govern
no tingués
l'ull posat
on realment
en aquest moment
hi ha un punt calent
d'aquest territori.
Ara bé,
ho hem de fer
a base del diàleg,
no a base del soroll.
És a dir,
quan algun sindicalista
diu
que aquest govern
fa terrorisme,
el que hauria de fer
és demanar disculpes
a la gent.
Això és el que hauria de fer.
I perquè potser
algun dia
a aquest país
també s'haurà de plantejar
què passa
amb els alliberats sindicals.
Potser ens haurem
de plantejar
tots plegats
què hem estat fent
durant tants anys.
I al final
haurem de parlar
de tot.
En temes de salut
haurem de parlar,
com a vegades
escolto algun comentari
que diuen
no permetrem
que es perdi
especialitats
de Joan XXIII
i que se'n vagin a Reus.
I el Departament de Salut
surt desmentint-ho.
Per què continuen
repartint aquest mantra?
Per quin interès?
Polític?
Per arreplegar
quatre gots
a les eleccions
del 20 de novembre?
Doncs ho sento.
Aquest no és el camí
que nosaltres volem.
Volem el camí
de parlar seriosament
amb rigorositat
i ja sé
que hi ha accions
que a vegades
falla la mà esquerra
i estic d'acord.
Hi ha un problema
de comunicació.
Estic totalment d'acord.
Hi ha un problema
d'explicar les coses.
Totalment d'acord.
També fins i tot
en aquelles coses
més concretes
i més petites.
Moltes vegades
a la gent
quan li expliques
la veritat
és capaç
d'entendre-la.
No crec que...
L'altra cosa
és que la comparteixi
però entendre-la
segur que l'entén.
Ara, també és cert
que a vegades
hi ha
i tots som humans,
actituds,
formes de fer
que requereixen
d'una sensibilitat
que potser no es té.
Ja que ha citat
el tema de Joan XXIII
i vostè mateix
l'ha qualificat
com un dels punts calents
pel que afecta
a la gestió
del govern de la Generalitat
en aquesta ciutat
i en aquest territori.
I sortint una mica
al fil
del que ha comentat
ara
en la darrera resposta
sobre el tema
d'especialitzacions
si se'n van o no
a altres hospitals
o sobre el tancament progressiu
d'alguns dels serveis
o d'algunes de les habitacions
o llits
de l'hospital.
Quina és la posició
del govern
en aquests dos àmbits
pel que fa a Joan XXIII?
De serveis
que es presten
i de treballadors
que hi ha
i també pel que fa
a aquesta mena de competència
que sembla que hagi sorgit
entre Tarragona i Reus
i de defensa
que fins i tot
l'Ajuntament de Tarragona
ha volgut fer
a través d'un comunicat
de tots els portaveus municipals
defensant
el que s'anomena
capitalitat sanitària.
Quina és l'actitud
del govern?
L'actitud del govern
és l'actitud de diàleg
amb el senyor alcalde
de Tarragona
i també amb la resta
de portaveus
no tinc
des del meu punt de vista
i també des dels responsables
de salut
cap objecció
a poder-los traslladar
la tranquil·litat
que necessitin.
Però està en risc
la capitalitat sanitària
de Tarragona
com en diuen alguns?
Què vol dir
la capitalitat sanitària
de Tarragona?
Que Joan XXIII
continuï sent
l'hospital de referència
d'aquestes comarques.
I qui ho ha posat en dubte?
Els mateixos que ho diuen.
No ha posat en dubte
el govern.
ara sí se'n podrà dir
escolti'm
és que l'hospital
està fent
en aquest moment
no s'estan renovant
els contractes
dels eventuals
que els interins
estan patint
per veure si continuaran
o no continuaran.
Sí, sí
com el govern del país
està patint
per veure si podem pagar
les nòmines
o ho estem veient
parlàvem ara
fa cinc minuts
amb el tema
del conseller Claries
i les dificultats
que hi ha
de tresoreria puntual.
Esclar que sí
tenim
voluntat
de mantenir
els serveis
a Joan XXIII
i ho hem explicat
i amb això estem.
Ara bé
i també és un tema
que potser ens hem
de ser una mica rigorosos
quan fem
algunes afirmacions.
Què vol dir
que ningú de Tarragona
anirà a visitar-se
Reus?
Què vol dir això?
Què hem estat fent
amb temes d'oncologia
durant molts i molts anys
i encara estem fent avui?
siguem una mica respectuosos.
I des del punt de vista
de salut
el que sí que ve
una fase
en la qual haurem
de replantejar-nos
tots plegats
l'optimització
dels recursos.
No només amb salut,
ho estem fent en tot.
els mestres
d'aquest país
ara fan
més hores
a les aules
que no feien.
És una opció
que ens sembla
que ha permès
tenir un inici
de curs escolar
sense tensions.
Doncs,
hem de poder
parlar de tot això.
El Joan XXIII
és l'hospital
de referència,
és l'hospital
més gran
d'aquest territori
i continuarà sent l'hospital
i les especialitats
que es fan
a Joan XXIII
que dóna servei
a la població
més important
que hi ha
en aquest territori
i a l'entorn
per quins set sous
s'haurien de perdre
per anar
en una altra banda.
El que ens sap greu
és això,
és aquestes cortines
de fum
que es llencen
i que es creen
des del punt de vista
de la sensació
que això s'està
desmantellant.
No és veritat.
El que és veritat
és que hi ha
una situació
en aquest moment
crítica
des del punt de vista
de la racionalitat
econòmica
dels recursos disponibles
que l'hem d'afrontar
d'alguna manera.
I que això passa
per intentar fer
uns ajustos
que hem de veure
fins a quin punt
aquests ajustos
els podem anar modulant.
Per què?
Perquè el que nosaltres volem
és...
Nosaltres no som un govern
que ens interessi
que les llistes d'espera
creixin.
No hi ha cap govern
d'aquest país
que li interessi això.
Ara,
som un govern
que ens interessa
que poder garantir
no avui
sinó garantir
l'any 2012,
l'any 2013,
l'any 2014
una sanitat
també de qualitat.
I que en aquest moment
la sanitat
està tensionada,
sí,
però la sanitat
no la solucionarem
inveint
el despatx de l'ICS
i pujant sobre la taula.
No, no, no,
no ho solucionarem així.
La sanitat
la solucionarem
parlant
obertament
com jo he fet
amb el col·legi de metges,
amb els responsables
de
de l'hospital.
Com he fet
i farem
amb l'alcalde
i amb els portaveus
municipals
de Tarragona,
però parlar-ne
obertament
i potser plantejar-nos
coses com,
per exemple,
quants hospitals
fan falta a Tarragona?
Quina resposta
té vostè a aquesta pregunta?
La resposta
l'ha donat
la ciutat
de Tarragona.
Jo puc
escoltar
quines són
les seves propostes,
veure quin planejament
urbanístic fan
a l'hora de preveure
aquests equipaments
o no,
per tant,
el govern
el que fa
és escoltar.
Però parlant
de racionalitzar recursos,
no crec que
si ens plantegéssim
un nou hospital
en el futur
hauria de ser
coordinadament
entre el Joan XXIII
que depèn
directament
del govern
i la xarxa
de Santa Tecla,
per exemple?
O i tant,
no, no,
és a dir,
que la coordinació
és l'element
en el qual
haurem de treballar.
Clar,
avui he llegit
fins ara abans
d'arribar aquí
que hi havia uns malalts
en la llista
en espera
a Joan XXIII
que els han traslladat
una a Santa Tecla
i un al Vendrell.
I això és positiu
o és negatiu?
No?
Clar,
o és que compartir
els sistemes
no vol dir també
veure quins recursos
hi ha en el territori?
I aquest és un tema
que no...
Entenc que
a algú
no li pugui agradar,
però nosaltres
hem de fer la reflexió
que en aquest territori
hi ha els equipaments
sanitaris que hi ha.
Pius Hospital de Valls,
l'Hospital del Vendrell,
el Sant Joan Arreus,
la xarxa
de Santa Tecla,
tota la resta
d'activitats
que es mou
a través de la xarxa,
el tema de l'ICS
amb tota la infraestructura
que té
en el qual
hi forma part
Joan XXIII
i a partir de tot
el que tenim
hem de veure
què fa cadascú
i què és més òptim
des del punt de vista
de recursos.
Les ineficiències
les hem de corregir,
per exemple,
el tancament
dels caps de nit,
un tema
que ha estat
motiu
de controvèrsia
en les darreres setmanes
i que aquest mes de setembre
ja s'ha implementat.
jo ja sé
que per aquell alcalde
que li tanquen un cap
que funcionava a la nit
és un problema.
Ara,
és un problema
des del punt de vista
de la salut
general
del col·lectiu
quan realment
anaven dues,
tres persones
una nit
a visitar-se
i des del punt de vista
de gravetat
la majoria
que ell entenia
que tenia una cosa greu
ja no s'aturava
al cap del seu poble
sinó que s'anava directament
a l'hospital,
a les urgències
de l'hospital.
Aquesta cosa
que era una ineficiència
que es podia haver fet
en un moment d'expansió
ara
amb la situació econòmica
no es pot fer
i ho intentem explicar
i intentem ficar
un sistema alternatiu
que ens permeti
que els metges
vagin a domicili.
La gent que ha anat
al metge a domicili
en aquests darrers dies
no surt a explicar
el ben tractat
que s'ha trobat,
la tranquil·litat
que això ha donat
però si ho recordem
aquesta era la història
que funcionava
fa molts anys
i quan es va perdre
la gent
va entendre
que era una pèrdua.
A partir que
s'inturava un nou servei
una vegada ja implantat
la gent veu
que és una millora
de la qualitat.
Nosaltres intentem això,
intentem racionalitzar
els recursos,
fer un esforç
per intentar
que el servei
no quedi desatès.
Que en aquest moment
això,
una rebaixa
de persones
atenent
a la ciutadania
en un hospital gran
com és un hospital
com el que tenim
de referència
en aquest territori,
el que,
com deiu,
defineix
la capitalitat
sanitària.
La capitalitat
sanitària
es defineix
a partir d'un global
també,
és a dir,
i òbviament
hi ha un llum
que il·lumina més,
que fa més claror
que en aquest sentit
és òbviament
l'hospital de referència
que és
Joan XXIII.
Precisament
per la grandària
que té l'hospital
també,
és bo
que la gent conegui
que hi ha
més de mil persones,
mil trescentes,
mil cinccentes
fa un temps
treballant
en aquest hospital
al servei
de la salut
de la gent
d'aquest territori.
Perquè, clar,
és a dir,
al costat
de l'atenció,
al costat
de la situació
econòmica,
al costat
de les dificultats
que hi ha
des del punt de vista
de la salut,
també hem de posar
la professionalitat
de la gent
que hi ha al darrere.
Jo
no em cansaré
de repetir,
els professionals públics,
ja ho vaig dir
en el meu
primer discurs
com a delegat,
estic
al servei
d'una gent
des del punt
de vista
de professionalitat
que són excel·lents.
En el món
de la salut,
gent
abnegada
que no mira
l'horari,
que es dedica
en cos i ànima
al que és la seva feina
en favor dels seus pacients,
bé siguin
personal,
metges,
infermeres,
el personal,
els al·ladors,
tothom
que estan en aquest món,
bé sigui
en el món
de l'educació,
bé sigui
en el món
de la seguretat,
el món
dels Mossos
d'Esquadra,
és a dir,
ja en aquest
país
tenim la gran sort
de tenir uns serveis públics
bons,
de qualitat,
que hem de fer
reflexions,
i tant que sí,
reflexions
que estan
sobre la taula,
què passa
amb el turisme sanitari,
què passa
amb la gent
d'altres comunitats
autònomes
que venen a Catalunya
a vacances,
quina despesa
això ocasiona,
doncs parlem-ne
de tot això,
i si trobem
aquells ninxos
en els quals
podem portar
més recursos
al sistema,
doncs intentem
ho fer entre tots,
ara,
les coses
les hem de fer
una darrere
a l'altra,
no totes a l'hora,
però sent conscients
de les dificultats
que tenim,
i torno
al que deia abans,
els interessos
financers,
és a dir,
el que haurem
de pagar
d'interessos
en aquest país,
entre l'any
2011 i 2012
seran
766 milions
d'euros
dels que es pagaven
de més
el 2010,
espectacular,
senzillament espectacular,
és a dir,
766 milions
d'euros
de més
en interessos
és pràcticament
el 100%
de la racionalització
econòmica
que haurem fet
amb salut
en tot l'any
a tot el país.
La situació econòmica
és, en fi,
molt greu,
això ja ho sabem.
Per no fer un monogràfic
de salut
en aquesta entrevista,
dues o tres cosetes
molt concretes,
senyor Nin,
per anar acabant.
Tema
centre penitenciari,
tenim unes obres
en marxa,
el Calla,
que a més estan
en la recta final,
però el podrem,
tindrem partida
pressupostària
d'alguna manera
per posar en marxa
al llarg del 2012
el centre penitenciari
nou de Mas Enric?
El 2012
està previst
que s'acabin
els treballs
i després
el que s'ha de fer
és el tema
del personal,
que tampoc
és una cosa fàcil
en la situació
que tenim
i s'està treballant
en aquest horitzó.
Ara
hi ha el pressupost
del Departament
de Justícia
que està
ultimant
els números
per poder-los presentar
bé aquest mes d'octubre,
bé el mes de novembre,
abans,
en aquest darrer trimestre
de l'any
i veurem
quines disponibilitats tenim.
La voluntat quina és?
Home,
la voluntat és
intentar avançar
progressivament
cap a la posada
en funcionament
de la presó,
fins i tot
salvant
el problema
de la depuració
de les aigües,
que sabeu que és un problema
que encara continua
arrossegant-se
i estem mirant
com podem,
quin és el departament
que troba,
que fica com a prioritat
amb els pocs recursos
que tingui,
doncs,
aquesta obra,
no?
Una obra que ha de garantir
la posada en funcionament
de la presó,
que això és el més important
que tenim,
no?
Per exemple,
i com a dades,
no?
I a vegades
ens queixem
de dir,
escolti'm,
hi ha coses que no van.
La infraestructura
de la presó
s'està construint
amb el termini
que estava previst,
amb la inversió
que estava prevista,
per tant,
hi ha coses
que sí que van,
no?
per tant,
posem també
el focus
en aquelles coses
que estan funcionant.
Per això li deia,
precisament,
que no volia només
parlar de salut
en aquesta entrevista.
I la comissaria
dels Mossos
de Camp Clar,
suposo,
la tenim ja
molt a punt,
no?
Bé,
abans d'acabar l'any
obrirà.
Estem,
en aquestes polítiques
d'estalvi,
bé,
doncs,
el que és el contingut
del que ha de ser
la comissaria,
bé,
el mobiliari,
per exemple,
estem mirant
si podem reaprofitar
molt mobiliari
que hi pugui haver
en altres indrets,
perquè ens sembla
que tampoc cal fer
una despesa
en aquest moment,
en aquest sentit.
Per tant,
estan acabant
quatre serrells
i jo,
vaja,
crec que ben aviat
arribarà
el tema
de la convocatòria
d'eleccions,
que tampoc permet
fer inauguracions,
però igual
es pot posar en servei
abans fins i tot
de les eleccions
del 20 de novembre.
I una reflexió,
senyor Ninc,
sobre el tema
del corredor del Mediterrani.
Aquesta setmana
que torna a estar
en primer pla
de l'actualitat
des del territori,
en fi,
les posicions
estan molt clares.
Vostè,
com a representant
del govern,
té clar que el govern espanyol
finalment optarà
pel corredor del Mediterrani?
Mira,
jo tinc la mosca al nas
amb això del corredor del Mediterrani,
les declaracions,
si s'equivoquen,
si no s'equivoquen,
si central,
volia dir no central,
sinó que volia dir
Mediterrani.
Mira,
no sé,
a vegades,
jo sempre he pensat
que per alguna gent
el Mediterrani
arriba a Madrid
i que
foradar els Pirineus
també deu formar part
del Mediterrani.
Jo he pensat això.
Crec que
si fos una decisió
que es pogués prendre
després del 20 de novembre,
segurament
tothom la voldria prendre després
perquè
algú no quedarà content
i jo
em sembla que
l'ASA
que té
tots els números
per rebre els cops
serem sempre els mateixos.
A mi em sap greu,
em sap greu
que no
es vegi
ja no tant
l'oportunitat política
de dir
escolta,
és un corredor
que garanteix el futur
i això
en un govern
anar a la Convergència
al Partit Popular a València.
No, no,
sí,
sí,
més indiferent.
A mi el que més
m'interessa
com a ciutadà
d'aquest territori
en el qual
hi estic passant
la meva vida
i vull que hi passi
els meus fills
i les generacions
que vinguin
és que tinguin
moltes oportunitats
de poder-se guanyar la vida
i que no perdin oportunitats
i el corredor mediterrani
és una gran oportunitat
per aquest territori
però és una oportunitat
per tothom
des del punt de vista econòmic
no hi ha dubte
que la racionalitat
els números
els informes
que es puguin fer
aquest és el corredor
que s'ha de triar.
L'altra cosa
és una decisió política
bé
s'haurà de prendre nota
i alguns que defensen
tant
tant
tant
aquest corredor
quan la decisió política
es prengui
no sigui aquest
doncs hauran d'anar
explicacions
i
crec que nosaltres
no ens podem aturar
amb una declaració
d'un ministre
amb una roda de premsa
nosaltres
hem fet
com a país
el que tocava
hem anat a Brussel·les
a nivell territorial
hi ha
una unanimitat
les cambres de comerç
les organitzacions empresarials
el món social
el món polític
no hi ha dubte
abans era una idea
d'uns quants
ara és una idea
de molts
si davant d'això
no som capaços
que hi hagi de prendre
la decisió
d'entendre
la necessitat
que aquest territori
no quedi
des del punt de vista
d'eix
que ens connecta
amb Europa
ben situat
aleshores tenim un problema
tenim un problema
d'explicació
i aleshores
això fa
que moltes vegades
et plantegis
si el tractament
que et donen
te'l mereixes
com a país
diuen que
els adeptes
a l'independència
creixen
jo crec
que
no és que creixin
creixen amb els anys
això és cert
perquè cada vegada
hi ha
més gent
que veiem
que aquest no és
el sistema
que ens interessa
que ens maltracten
des del punt de vista
expolifiscal
que ens maltracten
des de molts punts
de vista
però
decisions com aquesta
també ajuden
a obrir els ulls
a la gent
Acabo
en qualitat de president
de la Federació Intercomarcal
de Convergència Democràtica
de Catalunya
m'agradaria preguntar
al senyor Nin
per la decisió
presa ja fa 3 mesos
pel partit
a nivell local
a Tarragona
sobre la política municipal
en el sentit
de no pactar
finalment
amb el Partit Popular
i permetre
que Josep Félix Ballesteros
repetís com a alcalde
de la ciutat
de Tarragona
creu
amb la perspectiva
que dóna el temps
que ha estat
la decisió
encertada
bé
la decisió
del
del grup municipal
de deixar governar
la llista més votada
l'hem de prendre
en un termini
més llarg
no en 90 dies
o en 100 dies
que es compleixen
ara
just ara
precisament
la setmana que ve
se m'ha convidat
a assistir
a una conferència
que farà
l'alcalde
de Reus
dels 100 dies
de govern
convidat
pel círculo
la ciutat
de Tarragona
continua
des del punt de vista
del govern
amb les inèrcies
que tenia abans
de les eleccions
els grans temes
de ciutat
són aquells
que interessen
d'aquí uns quants anys
els jocs
del 2017
bé
estem
en aquesta fase
continua
endèmics
els problemes
és a dir
el tema
del mercat
estem veient
com la situació
és d'un
laissez faire
laissez passer
jo crec que
per tant
hauria de canviar
la situació política
m'està dient
crec que hi ha una fenya
que s'està fent
del punt de vista
de
no canviar
la situació política
avui
però
és probable
que en els propers mesos
anem veient també
el paper
que té cadascú
moltes vegades
i hem vist
per exemple
amb la defensa
del tema
de la sanitat
l'acord
unànim
de tots
bé
hi ha consensos
per tant
aquest és el camí
que toca fer
des del punt de vista
d'un govern
que no té majoria
i d'una oposició
que ha de ser responsable
i jo estic en aquesta fase
veient que
l'oposició
quan tracta
d'aquells temes
que són
les línies vermelles
que no es poden traspassar
estan allà
donant suport
al govern
i quan convé
algunes decisions
que entenen que no
doncs
s'alien
amb els aliats
que es troben
que en aquest moment
només es poden aliar-se dos
perquè
és un joc de tres
per tirar endavant
algunes propostes
i ho hem vist
en els darrers plens
no
no és una valoració
ara
de què passarà
en un curt termini
és a dir
a cent dies
d'un govern
és massa
tendre tot plegat
com per entendre
com aniran
els propers temes
hi ha temes importants
que s'hauran de posar sobre la taula
el pressupost
del proper any
amb quines seran
les inversions
que s'intentaran prioritzar
o al revés
amb quines polítiques
d'estalvi
s'hauran de fer
perquè pensem
que els pressupostos municipals
no diferiran gaire
del que ha estat
altres governs
amb menys aportació
dels fons de l'Estat
amb diners
que s'hauran de retornar
amb més necessitats
socials
perentòries
que no pots deixar
d'atendre
per tant
que ningú s'imagini
ni a Tarragona
m'imagino tampoc
que els pressupostos
de les administracions
dels Junts de Vents
seran els pressupostos expansius
Així acabem
aquesta pregunta
en clau política
més interna
de Convergència Democràtica
de Catalunya
aquesta entrevista
amb Joaquim Nín
el delegat del Govern
de la Generalitat
a les nostres comarques
Senyor Nín
moltes gràcies
per acceptar la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
Fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
Que vagi bé
Bon dia
Gràcies
Gràcies