Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per repassar l'actualitat de la universitat en una setmana
en què arrenca precisament la segona part del curs universitari.
El segon quadrimestre han tornat a omplir-se les aules,
es tornen a omplir aquests dies les aules d'estudiants i professors
per afrontar la segona part d'aquest curs 2010-2011.
Aprofitant aquesta excusa, avui al matí de Tarragona Ràdio
hem convidat el rector de la Universitat Rovira i Vergili,
el senyor Francesc Javier Grau,
per repassar diferents temes d'actualitat
que afecten a la universitat de les nostres comarques.
Senyor Grau, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal aquest segon quadrimestre d'un curs a més una mica especial?
Perquè és el primer en què estan ja implantats tots els estudis
adaptats a l'espai europeu, no?
És a dir, adaptats a Bolònia, això que coneixem com a Bolònia.
Ja ha quedat la paraula, no? Bolònia.
Doncs sí, un curs en plena normalitat.
Jo, pel que veig, pel primer quadrimestre ha funcionat bé en tots els nous graus
i aquest segon quadrimestre s'enfoca de la mateixa manera.
Per tant, aquesta adaptació a Europa ve sense problemes?
La part inicial d'adaptació de les titulacions la donem per completada.
Ara ens queda un període cap endavant en què els estudiants nous
que incorporen aquestes noves titulacions, tots seguiran el flux normal,
però l'aparell, la maquinària universitària, estarà uns anys amb tensió
perquè coexisteixen les antigues titulacions amb les noves.
i sempre hi ha algun desencall, sempre hi ha alguna duplicitat,
el qual vol dir algun esforç adicional.
En tot cas, aquest període de transició s'allargarà dos o tres anys encara?
Sí, fins que se completin els graus.
En qualsevol cas, veu satisfacció entre l'alumnat i entre el professorat?
Té aquesta sensació que tot aquest procés que va crear una certa polèmica,
fins i tot una certa angoixa o un cert distanciament d'alguns col·lectius,
s'ha anat consolidant amb la seva implantació?
Jo el que veig és plena normalitat.
Els escenaris que es plantejaven en algun moment en el passat,
en què hi havia certament polèmica al voltant del procés de Bolònia,
de fet, anaven més enllà que el propi procés,
anaven més enllà que el que era la construcció d'una nova oferta de titulacions
en un escenari harmònic europeu, que és el que es tracta.
En alguns casos es va magnificar la transcendència de la transformació de titulacions,
posant-hi uns components que realment la realitat ha demostrat que no estaven damunt de la taula.
L'última vegada que el rector de la Universitat de Rovira i Brasilio
va estar en aquests estudis de Tarragona Ràdio va ser al mes de novembre,
aproximadament a mitjans de novembre,
quan justament el Ministeri d'Educació va anunciar que la Universitat de Rovira i Brasilio
obtenia un finançament econòmic i una distinció al títol de Campos d'Excel·lència Internacional
en l'àmbit regional amb aquell projecte anomenat Catalunya a Sota.
D'això han passat escassament un parell de mesos i mig.
Rector, en la pràctica, això, què suposarà a partir d'ara aquella distinció
que es va rebre el mes de novembre i de la qual vam estar parlant àmpliament en aquest programa?
Doncs que tirem endavant els projectes que es van plantejar.
Hem de dir d'entrada que, i vostè ho ha comentat,
una distinció i un finançament adicional.
Bé, la distinció és una etiqueta que tota la projecció externa de la universitat té,
des de la web fins a material que s'edita de projecció.
El finançament encara no ha arribat.
Aquesta és una qüestió fonamental,
és establir entre el govern de l'Estat i el govern que ha canviat en el país
per quins mecanismes aquest finançament adicional arriba a la universitat.
Serà a partir d'aquest finançament adicional que podrem dur a terme
alguns dels projectes que havíem plantejat,
perquè finalment el finançament que se'ns ha atorgat
tampoc cobria la totalitat de projectes.
Què és el que esperem, concretament, per enguany?
L'eix principal sobre el qual hem centrat el projecte
és l'emergència internacional en la formació de postgrau,
al voltant d'escoles de màster i doctorat,
escoles de doctorat, li diem, temàtiques.
Per començar, i el que estàvem plantejant en el projecte,
una escola de doctorat en l'àmbit així genèric de la química,
que és un dels eixos del campus d'excel·lència,
una altra en l'àmbit de la prehistòria
i una altra en l'àmbit de l'arqueologia clàssica.
I aquesta es vol dir establir, amb el finançament que puguem gaudir,
establir acords interuniversitaris,
per exemple, en l'àmbit de la química,
el tenim preestablert amb la Universitat de Saragossa
i amb el clúster d'excel·lència de Berlín,
en l'àmbit de la prehistòria amb la Universitat de Burgos
i els centres de CSIC, que també tracten de la evolució humana,
i en l'àmbit de l'arqueologia clàssica amb la Universitat Autònoma
i l'Institut d'Arqueologia Clàssica.
Bé, aquests petits clústers són els que ens han de permetre
crear aquestes escoles de doctorat temàtica
i aquest seria, per mi, un gran resultat d'enguany.
Això seria per al 2011, però amb un finançament
que encara no s'ha obtingut.
Que encara no hem concretat.
La resolució parlava de 3 milions d'euros,
però també parlava d'uns 3 milions d'euros de préstec.
I és el govern català el que ha d'acordar aquest retorn de préstec
amb el govern espanyol i això, que jo sàpiga,
encara no s'ha concretat.
Perquè la gent que ens estàs escoltant ens entengui.
El campus, però, té un recorregut que va molt més enllà
d'això que contempla ara el rector per aquest 2011?
Sí, perquè el projecte es planteja fins al 2015.
De manera que els objectius que s'hi van plantejar
i les actuacions que s'hi van plantejar
tenen aquest recorregut de 4 anys.
2011 fins al 2015.
En les properes anualitats,
l'equip de govern de la universitat
ja ha pensat quines serien també les prioritats
dels projectes a poder executar
en la mesura que es tingui aquest finançament?
Els tenim descrits en el projecte.
El projecte ja els ha plantejat.
El que passa és que els tenim també temporalitzats.
Comencem per aquestes escoles temàtiques.
També hi ha plantejats construccions,
noves construccions que enriqueixin els campus,
tant amb el servei intern
com també amb la seva projecció internacional.
Un exemple molt clar d'això són instal·lacions esportives,
que en els programes d'infraestructures,
en els programes de finançament de les nostres infraestructures,
fins ara no han pogut estar prioritzades,
perquè són prioritat els edificis docents,
però ara que tenim un escenari
de completar ja la construcció d'aquests edificis docents,
la diré a manca d'una nova facultat de medicina,
ja ho sé que encara falta,
però és una dimensió que cau fora d'aquest abast.
Doncs un cop completats aquests edificis docents,
crec que és el moment d'enriquir els campus
amb equipaments de serveis
com equipaments esportius
que estan posats en el projecte de Campus d'Excel·lència.
On anirien, per exemple?
Un en cada campus.
En cada campus.
Instal·lacions esportives, estem parlant bàsicament.
Estem parlant d'algun pavelló,
tenim un pavelló a Sassalades
que hem de reconsiderar,
hem de considerar si se reforma o es fa de nou
i també un instal·lacions al Campus Catalunya
i al Campus Lollicens.
Aquest es forn de nou.
Hem de buscar les ubicacions
per poder, clar, la dimensió també ha de ser adequada
als espais que siguin disponibles,
però algun equipament esportiu és necessari.
Perquè mentrestant deia que les inversions
en matèria d'equipaments docents
estan, en fi, han quedat pocs d'edificis,
citava Medicina,
algun altre també al Campus Catalunya,
el Campus Catalunya falta completar-ho.
Sí, el que passa és que aquest està en programació.
Així com Medicina encara l'hem de negociar
amb el govern per un proper pla d'inversions,
al Campus Catalunya hi ha l'edifici d'educació i psicologia
que per part de la universitat està tot el tràmit fet
i està pendent només d'un acord
del Consell Executiu de la Generalitat.
Bé, perquè esperem que el nou govern
prengui properament.
I com aquest pla d'inversions, aquest equipament,
és ICF, el que hi ha de dur endavant,
que depèn també del govern,
de fet, en aquest moment,
la universitat només està a l'espera.
És només l'únic equipament que queda?
L'única facultat que queda.
L'única facultat dins d'aquest pla d'inversions
que està en aquests moments en marxa.
perquè sí, perquè tenim en marxa el Campus de les Terres de l'Ebre,
tenim en marxa l'Escola d'Arquitectura,
un parell de centres tecnològics,
fora de Piu, fora de programa d'inversions,
però també estan en marxa,
i l'ampliació del CRAI de Campus Catalunya,
que també està en marxa.
No està malament, són cinc obres que estan en marxa,
que la majoria d'elles les acabarem en guany,
només un centre tecnològic,
probablement l'acabem l'any que ve,
i en aquest conjunt, que ja és gran,
només hi falta aquesta peça,
que dic que depèn de l'acord de govern.
Ja que parlem de govern,
ja que hem citat el canvi de govern,
aquest 2011 ens porta això,
un canvi en l'executiu català,
un canvi de conseller,
fins i tot canvis pel que fa a la nominació,
és a dir, recordem que ara tot el tema de les universitats
passa a dependre de la Conselleria d'Economia i Coneixement,
amb el conseller Andreu Mas Cullell,
i hi ha un secretari del govern en matèria d'universitats,
que és Antoni Castellà.
La Universitat de Rubí i Virgil, el seu rector,
ja han tingut contactes amb els nous responsables del govern?
Han tingut un primer contacte, sí,
amb el conseller el mateix dia de presa de possessió del nou president,
i abans que fos nomenat conseller, això vol dir també,
i amb el secretari d'universitats i recerca, Antoni Castellà,
ens va fer una visita,
ben punt va prendre possessió
i vam analitzar la situació de la universitat
i del conjunt d'universitats,
les primeres actuacions que són prioritàries,
una bona entrevista constructiva,
però entenc que en aquell moment encara no havia configurat
tot l'equip de la conselleria,
no de la conselleria,
de la secretaria d'universitats i recerca,
ara que està configurat,
entenc que és el moment de fer una més àmplia reunió de treball.
Amb el canvi de govern i els canvis de departament,
Universitats passa a dependre d'aquesta macro conselleria
o macro departament d'economia
i deixa de tenir el nom d'universitats
i una conselleria com tenia amb l'anterior govern.
Li sembla això una pèrdua de pes
del tema universitari en el nou govern de Catalunya?
Segons com s'emiri.
La figura d'Andreu Mascolell és una figura molt respectada
tant en l'àmbit de l'economia
com en l'àmbit d'universitats i recerca.
El fet que ell encapçali una conselleria d'aquest estil,
economia i coneixement,
es pot considerar com, de fet,
donar importància al món del coneixement
en la nova economia.
Això és el que entenc que es vol enfatitzar.
I des d'aquest punt de vista
es pot considerar plenament positiu.
De tota manera, les universitats ens n'havien manifestat
i particularment jo segueixo pensant
que fos millor centrar el tema de universitat,
recerca i innovació en una conselleria pròpia.
Remarcat el tema d'innovació
perquè avui en dia
tot l'apartat de foment de la innovació industrial i empresarial
està en l'àmbit d'una altra conselleria,
la conselleria d'empresa.
Quan, des del meu punt de vista,
el matrimoni, universitats, recerca i innovació
és el que és el motor del canvi econòmic.
És a dir, que aquesta divisió
no li sembla del tot adequada.
Hem de veure com treballa.
Jo preferiria que estigués en el mateix departament.
Del contacte d'aquesta reunió
que has mandat amb el secretari d'universitats i recerca,
en Toni Castellà,
es pot desprendre i pot desprendre la Universitat Rovira i Virgili
i el conjunt d'universitats catalanes
que les retallades pressupostàries afectaran
i força o molt a les inversions previstes
per als propers anys?
La veritat és que rebem com tots
el discurs en general,
el missatge general...
Els inputs de retallada.
De que hi ha retallada,
però no hem tingut encara oportunitat
de conèixer en cap detall.
i hem d'estar amb l'expectativa.
Realment,
la situació econòmica de les universitats,
com a molts,
no vull que sigui diferent d'altres àmbits del país,
però és una situació que està apartada,
que estem,
respecte als compromisos de govern,
estem en una situació d'incompliment,
no tot el finançament que esperàvem
i que havíem acordat
l'hem rebut en el 2009 i en el 2010,
de manera que la situació actual
ja és de retallada respecte a les expectatives.
No sé com, en la situació actual,
algú pot pensar en aprimar més
el pressupost d'universitats.
Què li demana, en qualsevol cas,
el rector de la URB
al nou govern de la Generalitat?
Li demano molt de treball,
constància,
visió
i treball conjunt
amb les universitats.
Això no n'hi ha hagut gaire,
de treball conjunt
en els últims anys?
Jo crec que no n'hi ha hagut prou.
No n'hi ha hagut prou.
Hem treballat conjuntament, està clar,
hi ha un Consell Interuniversitari,
però no crec que hàgim aprofitat
totes les oportunitats
que teníem plantejades
per un tema precisament
de treball conjunt
i de comunicació
i de compartició d'objectius.
Més enllà d'aquesta declaració d'intencions,
si em permet l'expressió filosòfica,
coses concretes
que li hagi demanat el rector
en aquest primer contacte
amb els nous responsables
de la universitat del govern
o que li vulgui expressar
en properes reunions?
És cert, perquè li vaig donar
una llista de coses concretes.
I quina seria la primera
o les dues o tres primeres,
si és que es pot saber,
de peticions?
Coses concretes.
Cabe inconvenient
perquè fa temps
que les posem damunt de la taula.
Hi ha dos instituts catalans de recerca
que estem treballant
de fa temps
amb el govern de la Generalitat.
Un el teníem acordat
i no s'ha concretat,
que és un institut català de turisme,
IRTUCA,
Institut de Recerca en Turisme de Catalunya.
I l'altre és
en un altre àmbit prioritari
i també molt singular pel país,
que és un institut de recerca
en l'àmbit de l'einologia
i la viticultura.
Aquests dos instituts de recerca
depenen d'aquesta conselleria,
depenen del concepte
que tingui la conselleria
sobre el mapa d'instituts de recerca,
però el nostre concepte
és que són necessaris pel país
i la universitat el reclama.
Aquests instituts de recerca
més estarien lligats
amb el foment d'aquestes especialitats,
amb els parcs tecnològics, no?
plenament coherent
amb tot el nostre discurs
i la singularització
amb els cinc àmbits
que són l'eix
del projecte
de Campos d'Axtraigia Internacional.
Recordem que tenim
el tema del turisme,
el tema de l'anologia,
el tema de la nutrició,
el tema...
Arqueologia,
i Energia i Química i Energia.
Hi ha un Institut Català
de Recerca amb Energia,
un Institut Català
d'Investigació Química,
un Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
un Institut Català
de Prehistòria,
que és l'IPES,
i efectivament,
si arrestem,
ens queden aquestes.
Ens falten,
de les cinc potes,
ens falten aquestes dues.
Aquestes serien
les prioritats
a demanar al govern.
Sí, estaven al capdavant
de les prioritats,
també de manera coherent
amb el que estic plantejant.
Hi ha centres tecnològics
que no són instituts de recerca,
que són espais de treball
conjunt amb el sector productiu
per transferir coneixement
cap al sector productiu
en les línies prioritàries
que li interessin
al sector productiu.
Això són els centres tecnològics.
En tenim un en l'àmbit
de la nutrició,
en tenim un en l'àmbit
de la química,
i la universitat
n'ha promogut dos més
que estan operatius
però que no tenen
reconeixement del govern encara.
I això també forma part
del que hem de treballar conjuntament.
Un és Vitec,
a Falset,
on hi ha totes les DOS
de la demarcació
i més de la meitat
de les DOS de Catalunya
estan involucrades
en aquest centre tecnològic.
I l'altre és
l'Observatori del Turisme
de la Costa Daurada
que fa un servei
de transferència de coneixement
cap al sector,
que és molt valuós
pel sector,
però que avui
només té l'abast
de la Costa Daurada.
I entenem
que aquest observatori
podria tenir
rang en català.
I això també és una...
amb aquesta idea...
Clar,
i aquesta distinció
l'hi hauria d'atorgar
al propi govern de Catalunya.
Els dos,
tant el del turisme
com el del Vitec
que ha citat.
Sí, exacte.
parlant d'altres qüestions
però molt relacionat amb això
perquè estàvem parlant
dels parcs tecnològics.
Ahir l'Ajuntament de Tarragona
aprovava per unanimitat
el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
que si no vaig equivocat
ha de ser una peça
fonamental
per desenvolupar
el que segurament
és el parc tecnològic
que tenim més endarrerits
de tots els que hi ha
a les comarques terranines
i que promou la universitat, no?
Sí, efectivament.
El POUM de Tarragona
ha estat la peça necessària
i que fins...
Ahir em diu
hem estat esperant
la seva aprovació
perquè és el que...
Això dic que era necessari
per poder desenvolupar
l'ordenació urbanística
de l'espai
on hi va ubicat
el parc científic
tecnològic de Tarragona
a Sassalades.
Espero que
a partir d'aquest moment
amb participació
d'Incasol
comencin
la definició
d'aquests espais
des del punt de vista urbanístic
i la societat promotora
pugui desenvolupar
la seva feina
oferint
a les empreses
la possibilitat
d'instal·lar-se
en el parc.
Fins ara
això no era possible
o estava pendent
d'aquesta aprovació
i l'aprovació
jo crec que és un bon
desentlluricador
de la situació.
Sí, perquè li falta
embranzida
li faltava
aquest pas
del pom
per poder desenvolupar
el parc.
Més coses
en rector
tots els rectors
de les universitats catalanes
ara fa 10 dies
aproximadament
van signar
una declaració
conjunta
un document
contra el que
consideren
segurament
una crítica
excessiva
suposo que
consideren vostès
al paper
que està tenint
en aquests moments
per a molta gent
per a molts sectors
de la societat
la pròpia
la pròpia
universitat.
Els rectors
d'alguna manera
parlaven
de la governança
i del finançament
de les universitats.
Per què aquesta
manifestació
conjunta
dels rectors
catalans?
Què senten
els rectors?
Què està passant
al nostre país?
Una cosa curiosa
una cosa
paradoxal
perquè tenim
un sistema
universitari
que és el millor
d'Espanya
i dels millors
del sud
d'Europa
superior
amb efectivitat
països com
Itàlia
i França
en quant
a impacte
de la generació
de coneixement
que produeix.
Tenim
un sistema
universitari
que funciona
en docència
en recerca
i en transferència
de coneixement
i en canvi
ens trobem
discursos
d'ineficiència
que
no estan
basats
en xifres
estan basats
en discurs
en opinions
que no estan
basades
en xifres
de fet
han de ser
opinions
interessades
i és això
el que hem volgut
posar damunt
de la taula
i res més
que això.
Fa molts anys
fa
molts anys
fa
més de
tres anys
que
i precisament
va ser aquí
a Tarragona
a l'acte
d'inauguració
de curs
de l'any 2007
que correspon
per més
rotatori
a diferents
universitats
i aquell any
va correspondre
a la URB
en aquell
acte
jo vaig
manifestar
que
calia
canviar
el sistema
de govern
de les universitats
per incrementar
la confiança
entre
la societat
representada
pels polítics
i la universitat
perquè aquesta és la clau
perquè es cregui més
que cal
noves inversions
a la universitat
plantejat
des de les universitats
que cal
la reforma
d'un model
de governança
per incrementar
la confiança
que és la base
de l'autonomia
en la que treballem
les universitats
però les universitats
no són ineficients
i si ho són
algú m'hauria de dir
en quins paràmetres
què és el que es tracta
la qüestió
el que els rectors
han volgut dir
en aquest escrit
és que
per una banda
sí que volem
canviar la governança
sí que creiem
que cal canviar la governança
però per altra
trobem inacceptable
que justifiqui
o que es reclami
un canvi de governança
basat en un discurs
que és fals
d'ineficiència
de les universitats
i això
si llegeixen
atentament
aquest escrit
és el que diu
i què creu
o què creuen vostès
que hi ha
al darrere
d'aquesta
d'aquesta crítica
d'aquesta declaració
d'ineficiència
del conjunt
del sistema universitari
aquesta pregunta
m'agradaria
fer-la
aquells que ho han criticat
però qui hi ha
al darrere
es veuen clar
pels rectors
de les universitats
està clar
qui són
quins col·lectius
quins sectors
de la societat
o de la política
mirem
els diferents signants
dels articles
que opinen
al voltant
de les universitats
el que hem fet
aquí
és parlar
de manera
no es tractava
de posar
una bateria
d'indicadors
immensa
que avorriria
tothom
i al final
perdria
l'eficàcia
del discurs
però
en docència
en l'àmbit
de la docència
algú ha vist
mai
que
algun estudiant
nostre
anant a l'estranger
a seguir
els seus estudis
es trobés
mal format
jo no ho he vist mai
al contrari
al contrari
he vist moltes vegades
que estudiants aquí
se'n van a altres països
i sobresurten
malgrat
que hi pugui haver
una diferència lingüística
i
en l'àmbit
de la recerca
estem
i les xifres ho diuen
estem
produint
a Catalunya
més
coneixement
en quantitat
i qualitat
que països sencers
com Dinamarca
o com Finlàndia
les xifres
de generació
de coneixement
són
de primer
ordre mundial
algú diu
i algú
diu
i ho he vist
escrit
en mitjans
de comunicació
que bé
bé
és veritat
que es produeix
aquest coneixement
però és un coneixement
que no interessa a ningú
aquesta és una fal·làcia
per què és una fal·làcia
perquè
on
com se produeix
coneixement
que interessa
aquest és el punt clau
el punt clau
de la qüestió
que es reclama
d'eficiència
en la transferència
de coneixement
de les universitats
quin és el coneixement
que es transforma
en valor
com les universitats
generen coneixement
perquè aquest
se transformi en valor
a tot arreu del món
això es fa
de manera induïda
per aquell
que vol transformar el valor
és
el sector productiu
el sector de l'empresa
que va buscar
a la universitat
que incentiva
que inverteix
directament
que inverteix
directament
en la recerca
universitària
perquè aquesta recerca
se li transformi
en valor
i aquest és
el nus
de la qüestió
en el nostre país
que existeix
una baixa
inversió
privada
en recerca
i aquí
els números
són
molt clars
i li dono
un parell
de números
són d'Espanya
però Catalunya
en aquest sentit
no és molt diferent
l'empresa
espanyola
inverteix
en mitjana
un 0,8%
del seu volum
de ventes
inverteix
en recerca
la mitjana
de tota Europa
no tan sols
dels 15 països
més rics
sinó de tota Europa
és de 2,7%
gairebé
dos punts
de diferència
i la mitjana
dels Estats Units
és 4,5%
és aquí
la raó
si aquests
dos punts
es posen
davant de la taula
si el 2%
de volum
de ventes
d'Espanya
es dediquen
a inversió
en recerca
per sobre
del que hi ha ara
això vol dir
que s'orientarà
la recerca científica
i es produirà
resultats
en la línia
que interessa
el sector productiu
doncs aquest és
l'aval de perduda
diríem
del sistema
molt significatives
aquestes xifres
que ens aporta
el rector
parlant d'això
i arran d'aquesta declaració
que van fer els rectors
de les universitats catalanes
ara fa pocs dies
i que ens ha servit avui
per tancar
aquesta conversa
aquesta entrevista
on han repassat
diferents temes
de l'actualitat universitària
senyor
Francesc Javier Grau
rector de la
Rubí i Virgili
moltes gràcies
i en fi
que vagi molt bé
aquest segon quadrimestre
del curs 2010-2011
que estrenem
aquesta setmana
gràcies
i que vagi molt bé
fins la primera
moltes gràcies
bon dia
bon dia