...
Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Us explicàvem fa pocs minuts abans de la publicitat,
en el sumari del programa,
que aquest dissabte s'obriran dos nous espais
dedicats a la memòria històrica de la ciutat de Tarragona.
Per això avui hem convidat el director del Museu d'Història de Tarragona,
el senyor Lluís Valar,
perquè ens expliqui com s'han condicionat aquests dos nous espais.
Senyor Valar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que res, presentem quins són aquests espais
que s'obriran, que s'inauguraran aquest proper dissabte.
Sí, un és un refugi antieri
que està a sota dels jardins de Casa Canals
i l'altre és un monument que s'ha fet al Camí de l'Oliva,
al revolt allà on es van produir els afusellaments
durant la Guerra Civil i després de la Guerra Civil.
Refugi antieri als jardins, a sota dels jardins de Casa Canals.
Sí, a sota dels jardins de Casa Canals.
És un refugi d'iniciativa pública,
que és un refugi petitet, té uns 58 metres quadrats,
és a dir, que fora com un pis actual petit,
però suficient per atendre les necessitats de la població d'aquell moment.
i el lloc on es va posar és idoni per fer un refugi,
perquè sobretenia tot el gruix de terra del jardí de Casa Canals
i excavant poc es va poder fer un refugi
amb prou garanties de seguretat.
Amb dues entrades i, cosa curiosa,
reaprofita unes cisternes que creiem que són del segle XVIII.
Hem d'afinar més en la datació.
Per tant, hi ha una part arqueològica històrica
i una part d'història recent,
d'arqueologia d'història recent,
que és el refugi aquest.
Tenien informació des de fa anys que allà hi havia hagut un refugi
o va ser d'alguna manera...
No, no.
Se sabia des del moment de la guerra.
Se sabia, igual que es coneixen molts altres
que estan distribuïts per la ciutat de Tarragona,
uns són de titularitat pública, altres no,
i aquest se sabia.
El que passa és que aquest,
l'estar sota un lloc que gestiona el museu,
i no ser massa gran,
doncs ha tingut molta facilitat per musealitzar-se.
Ja hi havia intervingut la Generalitat
quan va fer obres a casa Canals
i el que ha calgut ara és netejar,
hi havia molt de fang.
S'ha retirat el fang, s'ha netejat,
s'han adequat els passos,
respectant al màxim l'espai,
però posant una passarel·la de fusta,
de manera que la gent circuli en comoditat
i alguna barana en algunes escales
per ajudar a passar.
Val a dir que no és accessible per a tothom.
Quan es van fer els refugis
no es va pensar en l'accessibilitat
i les escales de les dues entrades
tenen bastant pendents,
són una mica complicades.
Però clar, ho deixem així
perquè creiem que no podem alterar
allò que es va fer al seu dia.
Per on s'entra aquest refugi?
Pel carrer Granada?
Sí, una entrada és al carrer Granada,
gairebé al final del carrer Granada,
a prop del portal de Sant Antoni,
i l'altra és a tocar mateix
el portal de Sant Antoni.
I entre aquestes dues entrades
encara hi ha un segon refugi
que està a sobre d'aquest,
que és una sala sense cap sortida
i allí instal·larem en el futur
un audiovisual.
Aquest refugi,
saben per la documentació que tenen,
per la informació que han obtingut,
donava servei en aquell moment
als veïns de la zona
o tenia altres objectius,
altres utilitats
en el moment de la guerra?
Els refugis, bàsicament,
donaven servei als veïns de la zona.
A cada zona se les explicava
on estava el refugi,
on s'havien d'adreçar
en cas d'alarma aèria.
I si hi havien trencat uns,
també havien d'andrar al refugi.
I havia anomenat un responsable del refugi,
que era el que es cuidava de l'ordre,
i que es complís la normativa.
Essencialment era,
no s'hi podien portar animals,
no es podia fumar a l'interior,
hi havia un ordre de preferència
a l'hora d'entrada,
allò de dones, nens, malalts
i després els homes.
I, curiosament,
a la premsa de l'època
es fa molta insistència
en que no hi hagi valents
que es queden a la porta
mirant el bombardeig,
però això és molt perillós.
És a dir, tothom dins del refugi,
que no hi hagi ningú,
fent el xafarot,
que es veu que era un costum habitual.
Igual com hi ha gent que es queixa,
que hi havia persones que dins fumaven.
És a dir,
que no han canviat tant.
Déu-n'hi-do.
Aquest refugi,
clar, pel que explica
i per les dimensions del refugi,
és bastant més petit
que el que es va obrir també,
el públic,
que es va inaugurar ara fa dos o tres anys
a sota de l'Ajuntament
i de la plaça de la Font, no?
No, no és més petit.
Perquè, en tot cas,
és diferent,
perquè l'altre sí que estava pensat
per una major capacitat.
La sala, aquella primera
d'expansió que hi ha,
doncs indica que tenim les bones mesures.
L'avantatge d'aquest
és que és complet.
Mentre el de l'Ajuntament
no es va acabar l'excavació,
hi ha un moment que es para,
i no podem explicar bé
el funcionament d'un refugi,
que havia de tenir com a mínim
dos excessos per evitar
que fos una ratonera,
que si hi ha un derrumbament
a l'entrada,
doncs quedin tancats allí.
Aquest sí que té
les dues entrades,
té una galeria a dins
per ampliar una mica l'espai,
i d'això és molt petitet,
però explica molt bé
el funcionament del refugi.
I hi ha una dada corprenedora,
és que la capacitat,
ja he dit,
de la superfície
és de 57 metres quadrats,
i a l'època
li atribueixen una capacitat
per 285 persones,
és a dir,
ells calculen
5 persones
per metre quadrat,
que vol dir,
que estan absolutament
apretats i atapeïts.
Sembla ser
que mai
no va arribar
a aquests nivells d'ocupació,
entre altres coses,
perquè
és possiblement
una mica de propaganda de guerra,
de l'hora
que l'Ajuntament
de l'època,
l'any 1938,
assegura
que tota la població
de Tarragona
té lloc
als refugis antiaïris,
però fent aquest càlcul
una mica exagerat
d'allò
que pot arribar
a Cabra.
Per altra part,
com que
de la ciutat de Tarragona
havia perdut població,
la gent que era al front,
la gent que havia anat
a Masies
o a pobles
de les Rodalies
i tal,
sembla ser que sí
que hi havia
prou capacitat
per la població
de Tarragona,
tot i que fins al final
de la guerra
segueixen reformant
i ampliant
els refugis.
Deia que
aquest refugi
disposarà
d'un audiovisual
en el futur,
però també
amb l'obertura,
amb la inauguració,
amb l'acte que es fa
aquest dissabte,
es mocialitza
l'espai.
Quan parlem
de mocialitzar,
què vol dir?
Hi haurà tota una sèrie
d'explicacions
en què els ciutadans
podran veure
i conèixer
millor com funciona
un refugi antiaïri
com aquell?
Bàsicament
el que pretenem
és generar emocions,
és a dir,
que el nivell
d'il·luminació
i l'entorn
serà intentant
reproduir
les condicions
de l'època.
Es tracta
que la gent
entengui
el que podia ser
davant d'un perill
cert i imminent
a l'haver-se de posar
en aquell forat
sota terra
i estar tancats
i no sabent
quant de temps
fins que passi
el perill.
Una mica és això
i intentem deixar
les coses al màxim.
Ara,
dins d'això
posem alguns elements
que ajudin a entendre.
amb una galeria
cega que hi ha
hem fet
una fotografia
de reconstrucció
històrica
amb persones
allà dins
intentant explicar
que allí
estaven encabits
i allí hi havia
gent.
Hi ha un panel
explicatiu
amb un text
on explica una mica
la qüestió
de com funcionava
cara a les persones
al refugi antiaèri.
Hauria de dir que
així com l'altre
es va dedicar
a parlar
genèricament
dels bombardejos
a Tarragona,
aquest,
per no repetir
el mateix discurs,
el dediquem més
a les persones
dins del refugi.
Aleshores,
hi ha alguns objectes
de l'època
que hem trobat allí
i que ens semblen
especialment emotius.
Hi ha en concret
una,
posarem una vitrina
amb una ampolla
d'un reconstituent
de l'època,
un estimulant
que es deia
el fosfoglicocoladomènec.
Déu-n'hi-do.
Sí,
una cosa que es feia
a una farmàcia
de Barcelona
i era una mena
de,
estava entre
aquestes begudes
energètiques
d'ara mateix
i les pastilles
aquestes blaves
que donen
certa energia vital
perquè també
els anuncis
de l'època,
és una cosa curiosa,
col·lateral.
Aquella ampolla
deuria anar a parar
per si algú
la portava
amb aigua
o alguna cosa així.
Hi ha una moneda
de les que circulava
en aquell moment
de les de coure
i hi ha
una altra ampolla
de tinta
i hem d'acabar
de veure
què ens hi cap
i què no ens hi cap
i una cosa
molt emotiva
és una bala,
una canica
de jugar
que estava
molt acuradament
posada
a l'interior
d'un dels forats
de la roca.
És a dir,
que té tota la impressió
que algun infant
que va entrar allí
la va deixar
desada
o tenia l'hàbit
de desar-la
per si tornava
i ell sabia on era
i casualment
la van descobrir
perquè era molt complicat
descobrir res de pedra,
estava a l'interior
de la roca
i crec que és un detall
molt emotiu
de quina gent hi anava
i què passava allà dins.
I aquests elements
quan es van trobar?
És a dir,
aquest refugi
després de la guerra
devia estar anys i anys
tancat
quan d'alguna manera
doncs es descobreix?
Ara el netejar-lo.
És a dir,
bàsicament
hi havia servit
d'abocador
i allí d'entrada
van trobar
elements molt moderns,
un transistor fet malbé,
alguna sabata
però actual
i d'això
que d'alguna manera
allí es va utilitzar
d'abocador.
Però al retirar
tot el fang
que hi havia allí,
que hi havia molta acumulació
de fang
en tot aquest temps,
vam començar
a veure objectes
d'aquests
i llavors ja
vam anar amb més cura
i vam fer un tractament
arqueològic
de les restes
que estàvem traient.
I les coses
que ens van sortir
van ser unes ampolles,
algunes les posarem
altres,
les guardarem
amb els fons del museu
i la moneda aquesta
i la bala
va ser
l'ultimíssima
fent la fotografia
aquesta
que anirà dins
de reconstrucció històrica.
el fotògraf,
que és una persona
molt especialitzada
en fotografia
de natura
i que per tant
distingeix molt bé
allò que és natural
dels elements
antropics
que s'hi han posat,
se'n va donar
aquí
via la
la
la canica
aquesta
i va ser
mira quina cosa
hi ha aquí
i va ser
l'última
recuperació
que hem fet
allà.
El refugi
s'inaugurarà
dissabte
a quina hora?
A dos quarts
de dotze.
I adverteix
vostè
que no és accessible
per a tothom.
Exacte.
Persones grans
per exemple
o amb certes
dificultats
de mobilitat
no podran accedir.
En qualsevol cas
quina és la previsió
que fa el Museu d'Història
perquè la gent
els terrenins
i les terrenins
puguin veure
aquest espai?
S'haurà de demanar
una cita prèvia?
Estarà oberta
alguns dies
i algunes hores
en concret?
Com funcionarà?
Si hi ha demanda
al principi
obrirem
perquè la gent
el pugui visitar
aquests primers dies
però pel futur
està previst
que s'integri
la ruta
dels espais de memòria
que serà una ruta
guiada
que oferirà
al Museu d'Història
en principi
un parell
de dissabtes
al mes
i que s'haurà
de pagar
una certa quantitat
i inclourà
els dos refugis
la sala
que s'ha fet
al pretori
recordant
l'antiga presó
de Pilats
i eventualment
una visita
al monument
de l'Oliva
i el del cementiri
això ho començarem
a ofertar
a finals de febrer
o primers de març
i ara
està en estudi
que si la gent
vol visitar-la
i tal
ho habilitarem
perquè puguin
fer aquesta visita
tenim una dificultat
de circulació
que també
he d'advertir
que és una mica
complicat
i és que
la sortida
vora
el portal
de Sant Antoni
allí la vorera
és molt
molt estreta
i s'ha d'anar
amb molta cura
haurem de posar
una persona allí
perquè ens fa por
que algú sortint
tingués
algun accident
amb algun vehicle
que passa per allí
és un punt negre
delicat
i ja veurem
en el futur
si es pot posar
alguna mesura
de protecció
o com pot ser
una barana
a la vorera
en fi
això ho hem de parlar
amb els companys
i amics de mobilitat
de l'Ajuntament
a veure si li trobem
una solució
al problema
perquè la demanda
una possible aglomeració
d'un grup de persones
pot ser una mica
perillós
veritablement
allò està pensat
perquè s'entrés
pel portal de Sant Antoni
i sortís
pel carrer Granada
però
ho hem de fer
al revés
degut a això
una aglomeració
de persones allí
pot ser perillós
clar
allò es va fer
en una època
que el que majoritàriament
circulava
eren carros
i aleshores
aquest problema
no era visible
no existia
molt bé
doncs aquest dissabte
a dos quarts de dotze
s'obrirà
aquest refugi
antiaeri
situat a sota
dels jardins
de Casa Canals
i també el mateix dissabte
s'inaugurarà
com deia al principi
de l'entrevista
un altre espai
al Camí de l'Oliva
no?
exactament
en què consisteix
és un monument
als afusellats
d'aquell sector
bàsicament
és un mur
fet amb
baser
amb uns forats
quadrats
que recorden
les persones
que van ser
afusellades
allí
i unes frases
que
recorden
el fet aquest
tots els afusellaments
que es van produir
allí tant
durant la guerra
com després
de la guerra
creiem
que davant del fet
de la mort
de persones
aquí sí que ja
no cal
distincions
una cosa va ser
l'actuació
que es va fer
a la fossa comuna
en recordo
unes persones
que mai no havien tingut
un reconeixement
d'allò
que estaven enterrades
d'altres ara
que la memòria
ha d'abastir
tota la gent
que va
perdre
la vida
allí
i a més
una altra cosa
allò
també
ha esdevingut
un espai simbòlic
per molts
tarragonins
la gent
de l'època
que ha tingut
parents
que van morir
per causes
violentes
ja sigui
per l'acció
de mil·lícies
antifeixistes
o per les execucions
del franquisme
després
parlaven
eufemísticament
de
el van portar
l'oliva
el pare
el germà
o a qui fos
per no dir
el van matar
el van afusellar
no tots
van morir
a l'oliva
però
això s'ha convertit
en un lloc
especialment simbòlic
d'aquest horror
que es va viure
els anys
del 36
al 40
on han situat
exactament
on situaran
exactament
el monument
doncs
pujant
cap a l'oliva
el primer
camí de pujada
el primer revolt
de 180 graus
que es troba
és allí
que allí
és on
es feien
les execucions
un monument
encarregat
d'algun artista
en concret
és un monument
que es va
aprovar
que es va
es va fer
un concurs públic
que es van presentar
doncs
40
i escatx
projectes
i van guanyar
una parella
de
de
de
de nois
joves
que van presentar
un monument
el projecte aquest
i especialment
sembla especialment
significatiu
perquè
ells posen
una frase
de Pedro
o cal no
oblidar
els mons
que no coneixem
que
ens va semblar
bo mantenir-la
perquè és indicatiu
que les noves generacions
ells mateixos
veuen
que no
coneixen
suficientment
els fets
d'aquesta època
és com una reflexió
a la necessitat
que tenim
de
de
de
recordar
permanentment
allò
que
que va passar
amb la inauguració
d'aquest monument
en record
els afossellats
a la muntanya
de l'oliva
recordem que es completa
també
un altre acte
que es va produir
ara fa poques setmanes
el passat mes de desembre
quan s'inaugurava
també
el monument
l'escultura
al cementiri
de Tarragona
promogut
per l'Ajuntament
i per l'Associació
de Víctimes
del Franquisme
va una mica
en la mateixa
línia
l'any passat
el mes de gener
commemorant
l'ocupació
de Tarragona
per les tropes
franquistes
es va inaugurar
l'adequació
de la fossa comuna
i l'espai
aquest de Pilats
vam tenir aquí
a tres expresos
dos d'ells
condemnats
a mort
i l'altre
a cadena
perpètua
el senyor
Flores Ví
el senyor
Sobirats
Pinyana
i el Leandra
Saún
que van
tenir un audiovisual
a Pilats
on expliquen
la seva estada
a la presó
de Pilats
i el que se sent
estan pendent
d'una condemna
a mort
i és una cosa
també molt significativa
això es va fer
l'any passat
després
l'Associació
de Víctimes
de la Repressió
Franquista
a Tarragona
que ha estat
molt activa
i ha impulsat
activíssim
la recuperació
de la memòria
històrica
va posar
l'estàtua
que hi ha
actualment
que es va inaugurar
ara fa
unes poques setmanes
i pràcticament
es culmina
tota la creació
d'aquests espais
de memòria
de Tarragona
amb aquestes dues actuacions
ens quedarà
una última cosa
que és senyalitzar-los
adequadament
tenim també
una subvenció
de memorial democràtic
hem de fer unes plaques
que ja tenim
el model
el cementiri
n'hi ha posada
una de provisional
però ara les farem
definitives
i en cadascun
dels espais
expliquem què és
i què es commemora
en l'espai aquell
haurà culminat
doncs això
un procés
engegat
en els últims anys
s'ha promogut
des de l'Ajuntament
i des del memorial
democràtic
del govern
de la Generalitat
amb el canvi
de govern
precisament
senyor Valar
creuen que pot haver-hi
també un canvi
en fi
de filosofia
o de política
pel que fa
això
a la recuperació
de la memòria històrica
el canvi de govern
clar em refereixo
a la Generalitat
algun canvi
hi haurà
l'àgicament
un canvi de govern
hi haurà
canvis
m'imagino
jo soc optimista
jo crec que la necessitat
de recuperar
la memòria democràtica
d'aquest país
és compartida
per els partits
de l'arc
democràtic
i vull pensar
que
amb les trets
propis
del programa
de govern
de l'actual govern
de la Generalitat
el memorial democràtic
seguirà
i se seguiran
fent accions
i se seguirà
recuperant
tot el que ha representat
per aquest país
la lluita
per la democràcia
i la seva recuperació
s'ha fet molt
en els últims anys
o s'ha fet
el que creu
vostè
que era necessari
que es fes
i ja no parlo
només d'aterrar una ciutat
sinó del conjunt del país
sí, sí
jo diria que sí
evidentment
s'ha començat
per allò
que és més fràgil
i estava pitjor documentat
que és aquesta època
de l'inmediata
postguerra
que s'havia obviat
molt
i això
i això
jo crec
que s'hi ha treballat
molt
doncs és ampliar-lo
cap a altres
cap a d'altres àmbits
la pròpia guerra civil
abans de la guerra civil
i després
tots els anys
de lluita antifranquista
a partir dels anys 50
60
les lluites democràtiques
i
tota la
la quantitat
de gent i gent
que des de diferents
supòsits ideològics
va estar
treballant
perquè aquest país
poguessin viure en democràcia
recordem doncs
insistim que dissabte
a dos quarts de dotze del matí
s'inaugurarà
s'obrirà al públic
aquest refugi antieri
a sota dels jardins
de Casa Canals
i serà una mica més tard
senyor Balor
quan hi hagi la inauguració
del monument
al Camí de l'Oliva
sí
una hora després
a dos quarts d'una
a dos quarts d'una
en els dos casos
obert al públic
que a l'Oliva
farem una oferenda floral
vull dir
convido la gent
que
que
poden portar
quan se'l vol
una flor
a dipositar
en el monument aquest
i bueno
jo crec
que
que és una cosa
prou respectosa
digna
i que
la ciutadania
se l'ha de fer
seva
molt bé
doncs aquí queda també
la invitació
a aquests dos actes
dissabte
una a dos quarts de dotze
a Casa Canals
l'altra
a dos quarts d'una
al Camí de l'Oliva
dos espais de la memòria històrica
que es recuperen
a la ciutat de Tarragona
senyor Lluís Valarda
director del Museu d'Història de Tarragona
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
fins la propera
bon dia
bon dia