Fins demà!
El Zamora era una jugada que ja teníem treballada durant l'any, que ja nos había dado más de un gol y la jugada, sobre todo, era una jugada que teníamos ensayada en la que yo normalmente iba a peinar el primer palo y Gordillo era el que tenía que finalizar la jugada.

Entonces entrábamos o Gordillo o yo o cualquier otro a la segunda jugada. Entonces entró Gordillo por delante y marcó una jugada que teníamos la verdad que muy bien ensayada.
Pues bueno, ese gol de Zamora fue una jugada que llevábamos preparando todo el año, que no venía un corne cerrado al primer palo para que pegue Serrano.
Y pues entraba entre puntos de final y se buscaba los bordes del área pequeña y era la finalización, ¿no?
Con la suerte de que en el partido más importante, o en el que, bueno, más importante era el último contra el Zamora, pero ahí contra el partido contra el Zamora en casa.
Y bueno, y aquí seguimos el Bocasina. Fue el último y el que nos dijo el ansiado a la ofensa.
El gol de Castillejo, veig a veure si és Castillejo o és Gordillo, però hem marcat, hem marcat la pilota centrada, morta davant de la frontal, ha posat el cap Gordillo, hasta el Gordillo s'abracen Josep Maria Nogués i Rubén Elvira.
Josep Maria Nogués, entrenador al Nàstic des de l'any 99 fins al 2001, actualment director esportiu del Nàstic.
La segona volta, sens dubte, com tu dius, va ser una primera volta irregular, on l'equip alternava bons partits amb altres no tant, una irregularitat en quant als resultats.
I tot va ser després del partit de Cuenca, on l'equip va agafar una dinàmica positiva, vam decidir no reforçar l'equip al mercat d'hivern i confiar en la gent que teníem.
I em sembla que es van fer 42 punts, em sembla que la segona volta va ser extraordinari, amb una dinàmica de grup, un vestidor fenomenal, una unió entre tots molt gran,
que al final va acabar amb aquell descens històric que, com sempre diem, va donar peu a que es creix una mica la nàstic mania i la gent tornés a retrobar-se a Tarragona amb el futbol d'elit.
José Antonio Gordillo, jugador del Nàstic des de l'any 98 fins al 2002, actualment membre de la secretaria tècnica del Betis.
Pues sin duda, y según pasa el tiempo, cada vez estoy más convencido, y cuanto más futbolteo, más convencido aún en el buen ambiente que había en el vestuario.
Sin duda, había buenos jugadores, o muy buenos jugadores, en el ambiente que reinaba en el vestuario, en los solidarios que éramos unos con otros, dos que éramos, y en un jugador que metió 27 goles.
Santi Castillejo, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2003, actualment entrenador del Reus Deportiu.
Recuerdo sobre todo que la primera vuelta solamente hice 6 goles, el equipo no andaba bien y yo solamente 6 goles, entonces en la segunda vuelta fue increíble,
entre la segunda vuelta y playoff, meter 21 goles, prácticamente todos los días, entonces para mí fue algo inolvidable.
Gol, gol, gol, gol, gol! Castillejo, Castillejo, Castillejo, gol!
S'ha posat les mans al cap perquè no s'ho creu!
Hat-trick de Castillejo, Cadiz, Cadiz 0!
Lluís Codina, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2006, actualment segon entrenador al mirandès.
Perquè va ser el moment que hi va haver un canvi, de passar 1.200, 1.500 espectadors, vam passar al final, com vam pujar a primera, a tenir més de 10.000 persones.
Al final, el canvi va ser molt radical i al final és el bo, que la afició del Nàstic fos...
Hi ha afició a futbol però faltava donar una empenta i al final nosaltres vam ser els protagonistes,
però també destacàvem que hi va haver altres plantilles abans que ho van intentar i no ho van aconseguir-ho
i també els vam recordar en aquell moment, que al final tots formem part de l'història del Nàstic i ho serem.
Jesús Mari Serrano, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2006, actualment membre de la secretaria tècnica del Nàstic.
Jo crec que, a veure, sincerament, para mi la primera divisió fue como un premio, era muy difícil lograrse mantener esa categoría,
competir con los equipos que había y creo que de momento la división, la que es la del Nàstic, creo que es la segunda división, afianzarnos ahí.
Ojalá que lleguen mejores momentos, que podamos tener una tranquilidad, porque llevamos ya unos añitos que por una cosa u otra
siempre estamos en unas situaciones complicadas.
Yo te digo que nos asentemos en la categoría y luego poco a poco empezar a crear y a intentar iniciar una ilusión
que el día de mañana nos pueda llevar a estar otra vez o por lo menos pelear por intentar estar en la máxima categoría.
Possiblement sí que ha vingut ràpid, ¿no? Nosaltres històricament, com tu molt bé dius,
hem estat un club que ha estat acostumat a competir a tercera divisió i a segona B molts anys
i de cop i volta, a partir del 2001, jo crec que el club va fer una evolució,
va passar a ser un club molt més professional i a tindre mires més altes.
El fet de pujar a primera jo crec que també va ser un salt importantíssim,
home, es va veure que Tarragona és futbol, és nàstic i que la gent es va implicar moltíssim
i el club va canviar quant a infraestructures, model de funcionament.
A partir d'aquí, bueno, hem estat un club que ha intentat sempre mantindre'ns a l'elit de la segona divisió
i inclús mirant tembre de Raúl il·lusionats amb aquell poder tornar a aconseguir aquell ascens.
però bé, nosaltres estem, que tindrem que sindre una realitat molt clara
que és que treballem a posar unes limitacions i és un club on ha de lluitar ara mateix
per estabilitzar-se la segona divisió A i a partir d'aquí, és veritat que més endavant
sí que tens clar, que et pots il·lusionar en intentar algun dia pujar a primera,
però ara mateix hem de ser un club que l'objectiu nostre, com sempre hem dit, ha estat
ha de ser el mantindre's a la segona divisió d'una forma més o menys còmode
que és el que estem lluitant ara mateix.
Yo creo que el Natsi ha cambiado para mejor, ¿no?
Es un equipo ya mucho más profesional, es un equipo con una estructura consolidada en segunda división A
y es un equipo que poco a poco ha ido mejorando en todos los aspectos, ¿no?
Entonces yo pienso que fue muy importante porque era un equipo amateur, era la verdad,
era un equipo amateur, era un equipo pues de segunda división B
y ahora pues un equipo importante dentro de la categoría, un equipo que todo el mundo ya conoce
que es un equipo bien estructurado, que es un equipo apetecible para muchos jugadores
y es un equipo que esperemos que se consolide en esta categoría,
que no vuelva a bajar nunca más a la segunda división B
y que todo lo que haga a partir de ahora pues sea mejorado y subir las cotas que tiene actualmente.
Cuando tú tocas la primera división pues claro, crees que siempre va a ser lo mismo,
entonces es difícil, ¿no? Es difícil.
Yo creo que el Natsi por ciudad, por afición, por todo, pues tiene que estar en segunda de vez en cuando,
pues ahí luchando por la primera, pero tampoco se le puede pedir
a un club como en las que estás siempre intentando subir o en primera división.
Por lo tanto, quizás nos ha cogido un poco de desprevenidos de la gente,
es decir, hemos subido muy rápido, ya somos de primera.
Bueno, no, hay que ganárselo, hay que consolidarlo y eso es lo difícil.
El moment d'on s'acaba el partit, la invasión de camp i després la plaça de la Font.
Jo crec que allò va a ser espectacular i és possiblement amb les dues imatges que més et quedes.
La pilota per banda dreta, a uns 15 metres a la frontal, dos homes de tanca defensiva del Nàstic,
tot el Samora dins l'àrea del Nàstic, tot el Nàstic també defendent-la,
compte que ja som fora del descompte, la centrada, la toca Sergio Lara, final!
Final! Final! Final! Final! Final!
Tarragona torna a la segona divisió A!
Sabrà sentius de Mariano, que si Robert Elvira...
És el segon cop que venim aquí, us vàrem prometre que el dia 24 estaríem tots aquí.
Això s'ha fet patir, i torno a repetir, Tarragona està segona!
Fiscal Nàstic i visc a Tarragona!
Fiscal Nàstic i visc a Tarragona!
Fiscal Nàstic i visc a Tarragona!
Fiscal Nàstic i visc a Tarragona!
Bona nit a tothom!
Bona nit!
Te reunim!
Estem a la segona divisió!
Bona nit!
Vosaltres heu fet possible!
Vosaltres ens heu ajudat a aconseguir-ho!
Sant Joan és una nit màgica!
Avui és una altra nit màgica!
La nit! La nit del Nàstic!
Com vosaltres i com nosaltres, tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del Nàstic com si fos la nostra pròpia vida.
I així ho seguirem sent la pròxima temporada i tots els anys que tothom defensi el Nàstic.
Visca Tarragona i visca el Nàstic!
Hem de guanyar com sigui!
Manolo Herrero l'avent!
Malament!
Malament aquí al mig del camp!
Veia posar la cama a Àngel Cuellar!
Però falta de Cuellar!
Però què diu?
Però què diu?
Però què li passa a aquest home?
Clos Gómez avui està fent un arbitratge increïble!
S'està, s'està, s'està, s'està avassallat!
Era al revés!
Era planxa contra Àngel Cuellar!
Sí, bueno, jo recordo que sobretot més que res el partit va ser un partit molt intens,
on es va viure també el premi de dir, doncs, d'estar a segonar, et toca el Madrid, no?
A vegades quan estàs tocat i et surt tot de cara, doncs, doncs, bueno, et passen aquestes coses, no?
Et toca, doncs, el millor equip que pot tocar després del Barça, doncs va tocar el Madrid, no?
I el gol, doncs, bueno, va ser una jugada, vam jugar amb molta intensitat al partit i va ser una jugada per la banda esquerra,
de cara al gol nord, i vaig centrar, i crec que darrere, no sé qui era, no me'n recordo,
però, bueno, si no hagués tocat carant que, perquè anava una mica forçat,
doncs jo crec que hagués marcat el company, no?
Així que, bueno, al final va entrar i va crear molta il·lusió,
doncs, va passar l'aliminatòria i va ser un dia, doncs, també memorable poder guanyar el Madrid a l'altre dia.
Gol!
Del Nàstic!
L'hi ha marcat el Madrid!
L'hi ha marcat el Madrid!
Gol!
De tota Tarragona!
El gol per ser en pròpia porta,
però què més dona?
Què més dona?
El 37 de la segona!
82 de partit, la centrada!
de Lluís Codina, un defensa del Madrid, ara intentarem saber qui era.
Caranca, gràcies Caranca,
intentant tallar la pilota,
se l'ha fotut a dins,
Nàstic 1,
Reial Madrid 0!
Al cop de cap de Belboades,
que intentava arribar amb defensa, ara hi arribarà Manolo,
Manolo deixa la pilota al terra, perquè sigui Lluís Codina que hi arribi,
i arriba bé Diego Torres, atenció a la passada bona,
busca en la Jonathan, és bona, és bona, és bona, és bona!
2 per 1, 2 per 1, Jonathan amb Diego,
Diego, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
De Nàstic!
El segon de Diego, Jonathan i Diego,
sens dubte, una parella de luxe,
el segon del Nàstic,
s'ensorra el nou estadi,
el 20 de la segona,
el premi per Nàstic,
ara sí que cas i xom,
ara sí que cas i xom,
Nàstic 2,
haurem-se 0!
Josep Maria Andreu,
president de la SAT des de l'any 2001 fins al 2007,
actualment president del Club Gimnàstic
i membre del Consell d'Administració Grana.
Bé, jo diria que es va fer una planificació perfecta,
un treball responsable,
en sentit comú,
per part d'othom, no?
tècnics, jugadors, directiva,
i vam tindre el suport incondicional de la nostra gent,
que va ser determinant per pujar a l'equip a primera divisió.
Nosaltres, l'any 2002,
quan es va constituir la ciutadana esportiva,
en un moment difícil,
complicat,
acabem de baixar a segona B,
es va marcar l'objectiu,
amb cinc anys pujar a primera divisió,
vam aconseguir quatre,
gràcies a la pinya de tothom,
i sobretot el suport de la gent del Nàstic.
Aquest és el Nàstic,
ara aplaudeix el seu públic,
és el Nàstic que pot escriure
la pàgina més gloriosa de la seva història,
aquest 3 de juny del 2006,
a l'estadi del Nuevo Chapin,
aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nàstic ha estat el primer
a moure la pilota,
i ara estarà en de dir que el Nàstic matemàticament
és equip de la Lliga de les Estrelles,
això ara sí,
cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera,
això és la història del Nàstic,
el 3 de juny del 2006,
el llançament,
els crits de primera a primera,
Arcas Piqueras,
que dóna el servei de porteria.
La banqueta dreta,
final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera,
ja som a primera,
59 anys després,
celebrem un ascès,
ja està,
es parla de...
L'Itscésar Sant Pedro,
entradó al Nàstic des de l'any 2004 fins al 2006,
actualment sense equip.
Sotisfacción,
alegría,
orgullo,
emoción,
yo creo que un mar de sensaciones,
algo inolvidable y que...
que bueno,
que cuando uno mira para atrás,
pues tiene envidia sano,
¿no?
Envidia sana de...
de un momento muy feliz,
el más feliz de mi vida,
¿no?,
a nivel deportivo.
Home,
jo crec que va ser un somni fer realitat,
¿no?,
tota la gent del Nàstic,
sabíem que era molt difícil,
molt complicat,
però bé,
va ser una tarda extraordinària,
¿no?,
jo crec que la gent del Nàstic
mai ho oblidarem,
la tarda de Jerez,
¿no?,
quan el Nàstic va aconseguir pujar a primera divisió.
Abel Boades,
jugador del Nàstic
des de l'any 2003
fins al 2006,
actualment jugador del Toledo.
Home,
pues,
més que a més,
pues,
em ve,
pues,
recorde Chapin,
perquè,
que,
quan t'ha vint
al final del partit
i,
bueno,
i l'alegria que suposa
per al vestuari
i per a tota
l'afició,
pues,
que el Nàstic
aconseguir pujar a la primera divisió
després de tants anys.
Eixa la primera imatge
que em ve
i,
bueno,
i després,
recordar
partits de primera divisió,
pues,
com el debut
en el camp de l'Espanyol
amb una victòria,
pues,
aquesta també
és de més important.
Diego Torres,
jugador del Nàstic
des de l'any 2003
fins al 2005,
actualment
jugador del Baracaldo.
Pues,
yo creo
por lo que viví
esta semana
se me hizo muy larga.
Yo creo que
tantos,
todos mis compañeros como yo
estábamos deseosos
de jugar ese partido.
Si nosotros hubiéramos ido,
hubiéramos jugado
al día siguiente
del partido en la Mancia.
me daban muchas vueltas
a la cabeza
de decir una semana
con todos los preparativos
que la calle,
vamos,
la afición estaba
de fiesta.
Entonces,
bueno,
tenías ganas
de que llegara ese partido
y sobre todo
que se culminara ya.
porque si llegas el partido
y por lo que sea
pierdes,
tienes que esperar
otra semana más
y eso se hacía muy largo.
Entonces,
bueno,
se empezó el partido
con mucho valor,
tuvieron,
creo que dos oportunidades,
dos palos
y, bueno,
nosotros ya te digo,
éramos un equipo
bastante difícil,
¿no?,
de hacernos gol,
pues, bueno,
al final y al cabo
pues empató a cero,
cuando pitó,
pues,
todo el mundo estalló
y, pues,
lo que te comentan antes,
¿no?,
yo creo que la recompensa
la recompensa viene,
¿no?,
y, bueno,
simplemente ese ascenso
fue conseguido
gracias a toda Tarragona
y toda la afición,
¿no?,
que siempre la...
no se ha podido
desde un principio
cuando las cosas
se han ido mal
y yo creo que
el motor ha sido
muchas veces ellos.
Ismael Marcial Irursun,
jugador del Nàftig
des de l'any 2005
fins al 2007,
actualment retirat.
Muy buenos recuerdos,
un año pues inolvidable
porque nadie pensaba
después de la primera vuelta
pues que podíamos
pelear
inclusive por quedarnos
entre los cinco primeros
y, sin embargo,
pues el equipo,
a pesar de que en casa
estuvo irregular
la primera vuelta,
fuera de casa
ganábamos muchísimo
y eso nos hacía
mantenerlos más o menos,
pues, bueno,
en una zona templada,
pero lo que sí está claro
es que la segunda vuelta
cuando empezamos ya
a ganar también en casa
y fuera conseguíamos
sacar resultados positivos,
pues poco a poco
nos lo empezamos a creer,
¿no?,
que había posibilidades reales
de estar arriba
y pelear, ¿no?
No aguantar el timón del barco
cuando las cosas iban mal,
ahí fue clave
José María Andreu,
los empezaron mal,
pero aún así
nos fuimos haciendo
con una idea de juego
poco a poco,
los resultados
pues no llegaban,
pero conscientes
de que estábamos
en la dirección
alejada, ¿no?
unas veces ganas
por casualidad,
otras veces mereciéndolo,
otras veces pierdes
de la misma manera
y como dice Ismael,
yo creo que esa sí
que fue una de las claves,
¿no?,
y la solidaridad
de los jugadores,
el convencimiento
del trabajo
que iba en la dirección
adecuada,
aunque al principio
las cosas no saliesen
y el apoyo
del presidente,
¿no?
Eso fue crucial.
Me acuerdo
sobre todo
de ese año
que, bueno,
venía jugando
alternaba,
jugaba título o no
y, bueno,
hubo una serie
de lesiones
en la defensa
que me obligaron
a jugar
los ocho últimos
o nueve partidos
donde tenía mucho más
que perder
casi que ganar,
¿no?
Porque, bueno,
tenía que rendir
a un gran nivel,
creo que cumplí bien
y luego,
sobre todo,
el partido de Jerez
donde fue un partido agónico,
donde recuerdo
que tuvieron un larguero,
fue saber
que tenías el ascenso
a tus manos
y, bueno,
al final lo conseguimos,
muy ilusionado
y cada vez que voy a ese campo,
como bien decís vosotros,
pues, bueno,
me acuerdo de esa situación,
¿no?
Y fue un hecho,
pues, bueno,
un sueño hecho realidad
que parecía a priori
que éramos un equipo
que no contamos
ni mucho menos para ello,
pero, bueno,
al final la ilusión,
el trabajo,
las ganas
y la regularidad
que pudimos tener ese año
nos llegó a conseguir
el objetivo, ¿no?
Romén Pérez,
jugador del Nàftig
desde l'any 2005,
actualment
un dels capitans
de la plantilla.
Bueno, pues,
partió contra Jerez,
aunque nos quedaban
dos jornadas por delante
y queríamos finiquitarlo ya
y, bueno,
el resultado fue de empate
que era lo que nos valía
y la verdad que
la mayor alegría
que me hacía en el fútbol.
Espero que este domingo
pueda hacerme otra parecida.
Manel Ruz,
jugador del Nàftig
desde l'any 2005
fins al 2007,
actualment
forma part
de la primera plantilla grana.
Hombre, pues,
la verdad es que
yo empezaba, ¿no?,
en esto del fútbol
y muchísima ilusión, ¿no?,
porque fue
mi primer año entero
como profesional
después de jugar
con el Valencia
en primera
y, bueno,
pues, jugar
casi 30 partidos
con el equipo,
el campo,
todos los domingos lleno,
la verdad que
fue una sensación
espectacular,
nunca lo olvidaré,
todavía veo las fotos
de la Rúa,
del ascenso,
del ayuntamiento
y la verdad que
se te pone la piel de gallina.
Fue un partido
con, yo creo que,
más nervios
que el partido
del Numancia.
Estaba claro que
el día D
era el partido
del Numancia
en casa.
O sea,
apoyados con toda
nuestra gente,
sabíamos que
con una victoria
prácticamente
teníamos el ascenso
conseguido.
En el mundo del fútbol
nunca dos más dos
son cuatro,
¿no?
Ya te cuenta
que se pueden pasar
muchas cosas.
Logramos esos tres puntos
contra el Numancia
en casa,
entonces,
prácticamente,
lo teníamos
a nuestro alcance.
Lo que pasa
que tiene escrito
que el empate
prácticamente ya,
bueno,
prácticamente no,
estábamos matemáticamente
ya en primera.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El gol, el gol, el gol, el gol, el gol, el gol de Diego, el color Esperanza, el nuevo estadio.
Hem de tornar el patiment altra vegada.
Lluís Fabregas torna a agafar la bufanda.
La torna a apretar.
Li vaig dir rodado que no em queden ungles, per favor.
Déu-n'hi-do, quin patiment.
Doncs ara va cap allà Ismael altra vegada.
I ara atenció perquè Caballero ja sap on l'ha xutat abans Irúrzun.
Fa un petó la pilota Ismael.
Atenció al llançament, Caballero sota pals, Irúrzun que la tocarà amb la dreta.
Veurem si ara entra bé i l'àrbitre dona el gol.
Atenció a Ismael, xuta amb la dreta Irúrzun.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Este árbitro no era la primera vez que me hacía repetir un penalti, la verdad.
Y había coincidido en algún otro partido y la verdad.
La verdad que tenía dudas cuando lo tiré de que lo diera a la primera como gol, ¿no?
Cuando entró en el primer tiro la verdad que sentía alivio y la verdad que mucha alegría.
Pero cuando vi que me andaba a repetirlo, pues bueno, la verdad que estaba con confianza.
Inclusive había compañeros como Merino, creo que era, y Diego Torres en ese momento que me comentaron como si me quería tirarlo y tal.
Y bueno, la verdad que el segundo disparo pues aún lo tiré mejor porque aguanté bien a Caballero y la verdad que pude cambiarle de lado.
Y bueno, la verdad que mucha alegría, ¿no?
Porque el partido se había complicado con el 1-0 y ese empate, la verdad que nos metía en el partido.
Era un punto muy bueno contra un equipo bastante fuerte y fui a dedicarlo a toda la grada que estaba allí del Nasti, que se habían desplazado muchísima gente y la verdad que fue un momento muy bonito.
Cerrando el capdavant amb senyera al seu brazo esquerra, Rubén Pérez completament de blanc darrera, amb David García, David Cuellar, Carlos Merino, Cristiano Marlupidio, Antoni Pinilla, John Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet Ruz y Abelo Rey Buades.
Aquest és el Nasti que ara aplaudeix al seu públic, és el Nasti que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història, aquest 3 de juny del 2006, a l'estadi del nuevo Chapin, aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nasti que ha estat el primer a moure la pilota, i ara estarà en de dir que el Nasti matemàticament és equip de la Lliga de les Estrelles, això ara sí cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del Nasti, el 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera, Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta, final, final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera, ja som a primera, 59 anys després, celebrem un ascent, ja està, els Paredes, els Paredes, els Camilo Rot, ja tenen aneus, el Nasti que és de primera.
Vamos a hacer la primera, tío, toma por tu Tarragona y por toda la afilió que ha estado desde un principio con nosotros. Esto va por vosotros, por vosotros va.
Ya lo hemos conseguido, ha costado, son muchas jornadas, pero la verdad es que merece la pena mirar a esta gente, mientras que te salga arriba, la verdad es que es un rojo.
Hoy es un día muy especial, el mío es más importante de mi vida deportiva, ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que repetir porque hoy es un día que llevaré siempre en mi corazón y será un día marcado en mi calendario.
El Nasti de Tarragona y la Ciudad van a competir con las mejores capitales del país, van a jugar contra los mejores rivales que se pueden encontrar en España.
Se va a ver en Tarragona muchos futbolistas que están llamados a ser y son, muchos de ellos, los mejores futbolistas del mundo. Esto no se ve todos los días.
¡Paredes! ¡Sí, sí! ¡Sí, chavales, sí! ¡De primera! ¡De primera somos!
Doncs estem al vestidor, escolta...
¡Estem ara mateix a la terminal BDQ de l'aeroport del Prat, aquí a cebrero, la d'aficionada de la gimnàstia de Tarragona.
¡Estem ara mateix a las instalaciones de la bodellera, amb aquests tres autocars, anem just darrere de l'autobús, com us deia, al cobert, l'autobús del Nàftig,
darrere d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
El so perfecte, ara.
Seguint aquesta rua.
L'imperial Tarroc ara mateix, la rua està aturada, la gent està tirada als carrers, el jugador saltant.
Un bote, dos botes, de debat el que no bote, un bote, dos botes, de debat el que no bote.
Ja no és un somni, és una realitat. Som de primera!
Gràcies, gràcies perquè amb vosaltres hem l'obrat d'arribar aquí. Gràcies, Tarragona, visca el Nàftig, visca Tarragona, gràcies!
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones!
La pilota per Abel Boades dóna lleïda davantatge d'atenció a la massa del Llanka,
intenta buscar Campano, atenció a Campano, a la porteria...
Chuta a Campano goal, goal, goal, goal goal!
Goal, goal, goal, goal, goal, goal, goal, goal!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El cinc de la segona, el gol d'Alnàstic a primera divisió,
l'ha marcat Campano, el gol històric d'Alnàstic, el gol de Campano.
Aquests eren els jugadors d'Alnàstic amb rena celebració.
Allà hi havia el micrófon inalàmbric de Terrenacan Ràdio i Ràdio San Pedro i Sant Pau.
Avui aquí a l'Olímpic, Lluís Companys, el cinc de la segona,
la jugada entre Ferencson i Abel, la lleida a l'avantatge,
Abel que ha vist bé a Campano, el jut d'Alejandro Campano,
a mitja sortida de Carlos Cabeni.
La història d'Alnàstic té un altre nom propi, Alejandro Campano,
cinc de la segona, guanya el Nàstic amb un lluïc,
Espanyol 0, Nàstic 1, ha marcat Campano.
El Nàstic es posarà a la dreta de la nostra posició,
el Madrid a l'esquerra,
al costat de la pilota i allà a l'Ariza Macucó,
l'Antoni Vinella comença a partir la mou el Nàstic.
Sí, bueno, més que més el gol, sí,
perquè, bueno, ara,
pues tinc el Gais que té ja quasi cinc anys
i moltes vegades em demana que li posa aquest gol
i per això sí que me'n recorde i per on vaig tirar i això.
La veritat és que són moments que quan el veig
em posa la pell de gallina
perquè, bueno, jo crec que tot jugador espanyol
i jugar a la primera divisió
i fer un gol de, pues,
en teoria el millor porter del món,
pues, jo crec que són moments de satisfacció.
Panal favorable al Nàstic,
l'entrada a l'àrea,
la centrada al Gilberto,
Macucó que ha caigut
i targeta groga pel jugador del Real Madrid
i Macucó l'alterna la targeta per Canavaro.
18 ara mateix de la primera meitat del nou estadi,
el Nàstic que té l'oportunitat d'avançar-se en el partit,
Iker Casillas o Tapals,
Mejuto González que li diu a Macucó l'aquen darrere,
tots darrere de la línia de l'àrea,
el de Benimodo que posarà la pilota en joc,
ell ha jugat amb el Nàstic a segona B,
ho ha fet a segona A,
ara està a primera divisió,
atenció al llançament de Belboades,
al llançament amb la seva cama esquerra,
la bona,
al llançament de Bel,
goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll, Goll...
No hay proyectos, yo te lo hablo desde el punto de vista del entrenador, no hay proyectos, el proyecto es el siguiente partido, si no ganas el siguiente partido como entrenador tienes problemas ya, no hay proyectos, es mentira todo, el proyecto, el 20 de junio, si al final te tienes que centrar en partido y partido, el proyecto del entrenador es el partido siguiente, si estos tres partidos sin ganar ya te cuestionan y el cuarto ya te echan, ¿entiendes?
Entonces llegamos a primera división y las cosas no iban de una manera adecuada y todo el mundo se puso nervioso, nos fuimos conscientes de nuestras limitaciones y se tomó la decisión que se toman siempre, prisas y equivocaciones sucesivas que al final se pagan con el descenso, se podría haber descendido igual, pero de otra manera, a lo mejor se descendía de otra manera
Pero en definitiva yo me quedo con los momentos dulces, los momentos bonitos, una ciudad entregada, 40.000 personas en la calle, la plaza de Pondas Revental, la cara de satisfacción de las personas, las piqueros que vieron un ascenso de primera división después de estar muchos años fiendes en el campo y eso perdura y perdurarà porque eso quedará en la historia del nazi de Tarragona y de su ciudad y de todas las personas que desean el bien del nazi
Al final quan consigueixes un ascens i estàs a primera divisió penses que potser ets un equip de primera i que sempre estaràs allà i al final si vas veient els equips que estan a primera divisió és molt complicat, estem veient grans equips que tenen grans pressupostos i al final acaben baixant, aquest any el Deportivo, altres anys el Saragossa, l'Atlètic de Madrid, vull dir, si ho penses dir que és impensable que vagin d'aquests equips, vull dir que el nazi quan va pujar jo crec que era candidat a baixar i va fer una temporada jo crec digna
El problema és després remuntar el vol i pensar que això, poder aconseguir l'ascens una altra vegada era molt complicat i crec que va ser un...
Al final l'afòria també et fa que fas un bon equip i creus que pots tornar a l'intentar, no és dolent això però sí que a vegades aquesta pressió que et col·loques com a favorit des del principi doncs passa a factura
Va servir per veure on estic a primera, bàsicament, no? I per consolidar un projecte que s'havia iniciat el 2002, no? Amb la transformació del club en Ciutat de Norma Esportiva
Possiblement a l'essència s'hagués gestionat bé l'any de primera divisió, s'hagués tingut una mica més de paciència, jo estic convençut que s'hagués pot aconseguir alguna cosa més, no?
Però bé, vam perdre la categoria, teníem uns ingressos, diríem que justos, no? Per estar a primera divisió, però possiblement no vam gestionar bé l'èxit, no?
L'èxit no es va gestionar bé i s'ha tirat en aquestes últimes quatre temporades, doncs, el treball que es havia fet, el treball es va tirar per la borda, el treball que es havia fet durant tot aquest temps, no?
Jo penso que el Nàstic una vegada puja a primera, que és el més difícil, podíem tornar a baixar a segona divisió
però amb la situació del Nàstic, en un club absolutament senallat econòmicament, podíem, al cap d'una temporada, retornar perfectament a primera divisió
i, lamentablement, no sortit bé, no? I la prova està que aquestes últimes quatre temporades, el Nàstic, a més d'estar lluitant per estar a primera divisió, estem lluitant per no perdre la categoria, no?
Cuando te llega una cosa por sorpresa, pilla yo creo que a todo el mundo un poco desprevenido, ¿no? Y quieres reaccionar lo antes posible, ¿no?
Yo creo que se planifica la temporada, pues un poco intentando reforzar el equipo dentro de las posibilidades del Nàstic, pues de la mejor manera posible
y bueno, yo creo que tuvimos un poco de mala suerte al principio con Luis, yo creo que empezando ganando el primer partido contra el Espanyol
y luego yo creo que hicimos méritos para haber sacado más partidos adelante y bueno, vino la destitución de Luis
y hay un periodo de transición hasta que intentamos entender un poco, pues a Paco Flores la forma de jugar, luego los jugadores un poco encontrar un once el técnico
y bueno, hubo ahí la verdad que un poco de regularidad en el equipo y eso nos pasó factura a lo largo de la temporada, luego quisimos reaccionar
pero en primera división los errores se pagan y pagamos un poco la novatada, pero sí es cierto que bueno, yo creo que la situación del Nàstic que vive actualmente ahora
pues yo creo que viene dado del desfase económico que después de esa temporada pues se ha hecho, ¿no?
Yo creo que las cosas no se han hecho bien y ahora está pasando factura a la entidad.
Sí, la verdad que yo creo que ha cambiado mucho el Nàstic, el Nàstic en mi época era un club muy humilde, sabían perfectamente lo que éramos, dónde estábamos
en primera yo creo que se subieron un poco a la parra, fichando grandes futbolistas, cobrando mucho dinero, luego pues vinieron problemas económicos
si no recuerdo mal, que yo creo que es lo que pasa en el fútbol últimamente, ¿no? que cuando no tiene saneado un club vienen todos los problemas
este club yo creo que era un club saneado, y bueno, pues ahora mismo la verdad que están teniendo muchos problemas económicos, deportivos y ahora se está reflejando en el campo.
El Barça, Madrid! El Nasti ja està aquí!
Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli!
Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli! Bersigli el tercer!
A la frontal pel Rus. Veurem que fa Rus.
Em morà molt bé el treball de la pilota pel Rus. La penja Rus!
Go! Go! Go! Go! Go! Go! Go! Go! Go! Go! Go!
Però ara jo crec que també hem de reflexionar.
Hem de reflexionar perquè jo crec que el Nasti no ha d'arribar a aquesta situació.
Hem d'intentar enllegar amb Juan Carlos, amb qui sigui,
per un projecte una miqueta més consolidat i que es permeti una mica gaudir més de la segona.
Perquè si no vas, el que deia fa un moment, amb molta necessitat a cada camp.
No pots anar a Valladolid amb aquella necessitat de tres punts,
si no, no te mantens.
Vull dir, jo crec que l'equip ha aconseguit una línia de punts
que et podria permetre viure tranquil·lament,
però jo crec que hem d'apretar més tot i fer les coses d'una altra manera.
A rip a pingar Rojo, gol! Go! Go, go! Go, go! Go!
Go!
Galalala!
orte rojo, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol gol gol, gol gol!
Sempre n'estic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
I won't drive this whole night long, all night long.