La molassa de Tarragona, la més juganera, és el títol precisament d'un llibre que es presentarà aquest dissabte en el marc de la festa major.
Un llibre elaborat per un jove estudiant, ara mateix estudiant universitari, que és l'Enric Garcia en Jardí.
Enric, molt bon dia.
Hola, què tal?
És un llibre fruit d'un treball d'estudiant, no?
Sí, és fruit d'un treball de recerca de batxillerat que vam encertar fa uns tres anys amb l'Anna Gisper, professora meva al Martí Franquès,
i que vam anar desenvolupant i l'Anna ha lluitat molt per aquest treball, hem lluitat tots per aquest treball i hem aconseguit que es materialitzin aquesta publicació.
I per què tries en aquell moment el tema de la molassa?
Doncs soc portador de la molassa i a part sempre havia tingut molt clar que volia fer aquell treball sobre alguna cosa de cultura popular de la ciutat.
Tot això comença quan estaves estudiant el Martí Franquès. Quina és l'evolució del treball? Un cop tens la idea, en fi, quina és la fórmula de recerca que et porta, m'imagino, durant uns quants mesos a elaborar el treball?
Primer vam fer un índex provisional, vam agafar com a guia el treball que ja s'havia fet sobre el llogó de Tarragona, que havia fet l'Arcadi Cornador, que es va publicar també l'any 2004,
i a partir d'allí vam anar treballant a la nostra manera, però seguint la mateixa guia perquè era un treball molt complet.
La nostra idea era fer un treball molt complet sobre la bèstia, fent primer una contextualització del bestiari festiu popular de les molasses de Catalunya,
perquè el lector tingués unes idees generals clares i llavors després aprofundir en tot el que és el tema de l'entitat i de la bèstia.
Per tant, primer hi ha una descripció també de la molassa de Tarragona en el mar del bestiari de tot el país,
i després es concreta, es fa un recorregut per la història d'aquest element, del seguíssim?
Sí, sí, sí.
I molt complicada la recerca?
No, bueno, divertida, jo m'he passat molt bé.
Sí, trobo que és molt interessant, crec que aquest tipus de treball són molt productius.
I alguna cosa que et va sorprendre especialment?
Que em sorprengués? Ostres!
O tenies la sensació que ja ho sabies gairebé tot?
No, no, no, i ara gens, gens, hi he après molt.
Sobretot el tema del procés de recuperació i construcció de la bèstia em va cridar molt.
Per exemple, saber que la molassa es va fent el seu dia, en uns 16 dies em va cridar moltíssim l'atenció,
perquè la peça jo crec que és una vellesa artística molt gran.
I què representa per tu veure aquest treball de batxillerat ara publicat com a llibre?
És, no sé, orgull, satisfacció i sobretot estic molt agraït, no?
Perquè darrere d'aquest treball hi ha molta gent, moltes persones, molts col·lectius
que han treballat de forma desinteressada i que penso que han fet una molt bona feina
i jo també he fet el que he pogut i espero que agradi.
El que es publicarà és exactament el que vas presentar a la professora de l'Institut en aquell moment
o, clar, després això ha anat evolucionant i s'ha anat ampliant?
Jo crec que ha evolucionat força, força, força.
Però en amplitud, en continguts, en qualitat, en tot?
Una mica en tot, sí, jo crec que sí, perquè m'ho he afegit a alguns apartats,
ho hem polit moltíssim, moltíssim, hem revisat molt, molt, molt, molt.
I, per exemple, també hi ha uns cents de portadors, de caps de colla, de presidents de l'entitat, no?
Que també s'ha anat polint molt des de...
Per exemple, el treball de recerca no me sortien els portadors des del 2002 fins ara.
Després vam aconseguir, amb l'esforç de molta gent, que apareguessin tots els portadors
des del primer any, des del 88.
El 88 és quan es recupera la molassa.
La història en quatre dades, sense entrar en els detalls,
però quina seria la història d'aquest element del seguici, de la molassa?
Bé, doncs, té uns orígens que, bueno, que ja va marcar Jordi Bertran en diversos treballs,
que són, apareixen al segle XIV i XV, no?
Al XIV amb el cavall del gremi de Pellissers, que es considera com l'antecedent més antic, no?
Després, al segle XV, apareix l'entremès de la nativitat,
on la mula, clar, apareix en el batlem, no?
Amb el bou i apareix a l'establia.
I després no hi ha cap tipus d'informació fins al segle XVIII,
en què el 1734 l'Ajuntament de Tarragona decideix construir una molassa.
Al final, doncs, van passant diverses coses i l'any 1772,
l'arcabisbe de la ciutat demana que aquesta peça no aparegui
per motius de solemnitat, de seriositat,
perquè és una peça lluanera, no?, amb rautja, amb alegria.
I llavors, doncs, no torna a aparèixer fins l'any 88,
en què el Centre Coll de Sardanistes de Tarragona decideix recuperar l'element.
Escolti, per fer el llibre m'imagino que has hagut de parlar amb molta gent,
amb els propis companys del grup, però t'has hagut de moure'm, no?,
parlant amb molta gent.
Sí, sí, sí, sí. Jo crec que això és molt divertit, no?
O sigui, el fer d'historiador i també de recopilar la informació i tot això,
i també de parlar amb la gent, de moure't, de...
Coneixes molta gent, gent molt interessant, no?,
gent de la ciutat que, ostres, que és un plaer conèixer.
I els companys que t'han dit, els companys de la Molassa?
Ah, estan molt contents, jo crec.
Jo crec que és una bona forma d'encetar el 25è aniversari
que celebrarem l'any que ve.
És una bona prèvia.
Sí, sí, sí.
Treballant amb l'editorial ja des de fa mesos,
allò per polir detalls de la pròpia publicació.
Sí, sí, sí.
I que tal, aquesta experiència?
Molt bé, no coneixia res i, a més, doncs,
que aquesta gent ara a l'editor fa una feina molt bona, no ho sé,
jo estic molt content.
Ja havia vist altres treballs, com el de La Baixada de l'Àliga,
Vista pels Aliguers, que són treballs que criden moltíssim, no?,
a la vista, no és la portada i t'entren ganes de consumir aquest llibre.
Per què el títol, La més jugadora?
Perquè jo penso, i suposo que si ens hi fixem tots els tarragonins,
durant la festa és un element que interactua molt amb el públic, no?
O saluda les criatures aixecant el cul, no?
O creu a travessa del públic,
es posa pels porxos del carrer Marceria i tothom es queda sorprès.
Sempre no saps què farà, no?
És com una criatura, té ganes de festa, de jugar.
És alegre.
Què creus que representa la molassa de Tarragona
en el conjunt de tots els elements del seguici?
Jo penso, doncs, que representa aquesta rauxa, no?
L'element més rauxat de tots, o dels més rauxats?
Segurament sí, així com altres són més solemnes,
més protocol·laris, la mula està a tope.
I la molassa de Tarragona, en el conjunt d'altres mules del país,
tu que has pogut estudiar, doncs això,
i has pogut contextualitzar aquesta situació,
és molt diferent? Té uns trets específics?
Jo crec, per exemple,
té bastantes similituds amb la molassa de Vilanova i la Gertrú.
I això també és degut a que quan es va fer la peça,
doncs, les persones encarregades es van fixant en tot, no?
Com era aquella peça i també com la bèstia jugava amb el públic i això.
I penso que la majoria de molasses de Catalunya
també tenen aquest punt de rauxa.
El llibre es presentarà el proper dissabte, no?
A la Casa de la Festa, a partir de les 7 de la tarda,
en una activitat que, com dèiem,
organitza l'Ajuntament de Tarragona a Marol Editors,
que és l'editorial que publica el llibre.
Sentit de responsabilitat i de nervis
davant de la presentació d'un llibre?
Bastant, bastant.
I això de parlar en públic també.
Ho haurem de treballar aquests dies.
Hauràs de practicar, eh?
Sí, sí, sí.
Més que fins i tot baixant la mula, portant la mula aquests dies.
La portaràs, m'imagino, no?
Especialment aquesta Santa Tecla.
Sí, sí, sí.
Serà una mica diferent per tu la festa o no en guany?
Serà una mica especial, sí.
No t'enganyaré.
I a partir d'aquesta experiència,
t'agradaria escriure alguna cosa més?
Seguir amb temes de recerca
sobre la cultura popular i tradicional de Tarragona?
Tant de bo, tant de bo.
Estaria bé.
El que passa és que ja s'ha fet molta feina,
però també queda molta feina per fer, no?
Tant de bo, tant de bo.
Doncs amb aquest desitge ens quedem.
L'Enric García Njardí, un jove estudiant universitari
que ara fa dos anys va fer un treball de recerca
a l'IES Martí Franqués
i d'aquí ha sortit aquest llibre,
La molassa de Tarragona, la més juganera.
Es presenta el proper dissabte a les 7 de la tarda
a la casa de la festa.
Enric, moltes gràcies.
Un plaer.
Felicitats pel llibre, per la feina feta
i que vagi molt bé la presentació.
Merci, que vagi bé.
Adéu.