Edmond Colomé, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Com van els preparatius d'aquesta producció de l'OETC d'aquest any,
d'aquesta estrena que veurem 400 cantaires i l'Orquestra Sinfònica?
Com va tot plegat?
Doncs, de moment, molt bé.
Hem començat a treballar amb molta intensitat,
la gent està molt motivada,
hi ha un ambient, diríem, de treball, ambient humà, molt maco,
i, per tant, hem començat bé.
O sigui que les perspectives són positives i bones.
Quina és la singularitat, la dificultat, diria, fins i tot,
de poder, doncs, això, dirigir tantes persones alhora?
Bé, un grup tan gran vol, esclar, vol una preparació determinada,
vol un plantejament una miqueta que va més enllà del que es faria habitualment.
Vol dir, doncs, que hem d'evitar, hem de preparar un espai
que tothom pugui sentir-se bé,
veure's uns amb els altres, veure'm a mi,
i, per tant, tot això ha de coincidir perquè el treball, doncs, sigui eficaç.
L'espai el tenim, és el Palau de Congressos de Tarragona,
i bé, i la disposició de tothom, doncs, és tan bona que el treball, doncs, es fa fàcil.
Què destacaríem, Edmond, de cadascuna de les parts que intervén en aquest somni de la nit d'estiu?
Hem de parlar, per exemple, del cor del festival, de l'orquestra Camarata XXI,
però també hi ha diferents, hi ha un narrador, hi ha diferents solistes, no?
Sí. Bé, són dues obres que, d'alguna manera,
o sigui, són dues obres que, malgrat siguin del mateix compositor,
no tenen el mateix objectiu,
una, doncs, està, diríem, inspirada amb el text de Shakespeare,
i, per tant, el text de Shakespeare apareix una mica com un guió,
o no tant com un text, com una narració contínua,
sinó pinzellades d'aquesta narració a càrrec dels solistes vocals,
a càrrec, sobretot, d'una narradora, que serà la Marcia Pons,
que intentarà, doncs, fer-ho entenedor al públic.
L'orquestra i el cor, d'alguna manera, són complements.
L'orquestra no tant, perquè l'orquestra té un protagonisme important,
però el cor és un complement de tota aquesta narració.
La segona part del concert està, diríem, basada en la cantata L'Hop Gezang,
que té, com és lògic, aquesta inspiració religiosa,
fruit d'una tradició centro-europea,
que arrenca en Bach i es manté a través dels segles fins avui.
L'Hop Gezang forma part, doncs, d'aquesta tradició
i de comunió entre una sèrie de gent que es reuneixen per pregar
i els solistes, d'alguna manera, el que fan és dialogar amb aquest cor
que prega tota l'estona.
És un concert contrastat, en aquest sentit,
es pot dir que és un concert molt ric en la diversitat.
Per què s'han escollit, Edmond, aquestes dues peces?
Hi ha algun error en concret?
En principi, a veure,
una setmana cantant vol un tipus de repertori
que es pugui preparar amb una certa rapidesa,
i aquestes dues peces ho permeten.
D'altra banda, la setmana cantant incorpora un taller de nens
i els nens són els protagonistes, això no t'ho he dit abans,
d'aquest somni d'una nit d'estiu.
Per tant, és la combinació de dos tallers,
l'adult i el dels nens,
que fa possible aquest contrast
i, alhora, aquesta identificació d'aquests contrastos
en un sol compositor.
Imaginem, Edmond, que això és un plus, no?,
en la feina del director.
Sí, la feina del director no té límits,
i, per tant, sí, en aquest cas,
doncs, plantegem un treball centrat en aquestes dues obres.
M'hi sento molt còmode,
cal dir que a mi em toca fer de director,
però hi ha tot un equip que fa que això sigui possible,
i, per tant, aquesta és la grandesa i la riquesa
d'aquesta setmana cantant.
el fet que no hi hagi protagonismes,
sinó que hi hagi una idea a la qual tots servim,
que és la música.
No us podem entretenir gaire més,
perquè sabem que sou ja al Palau de Congressos
i que hi ha molta feina per davant encara fins a dissabte,
però, vaja, imaginem que no parareu, no?,
fins dissabte, fins dissabte que es farà l'estrena?
Per descomptat, assajos diaris,
de moment amb el cor,
i d'aquí un parell de dies s'hi afegirà l'orquestra,
els suristes, el narrador i l'escena.
Molt bé, doncs, Edmond Colomer,
director d'aquesta producció d'Anguanya de l'ETC,
moltes gràcies per tenir la trucada a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé dissabte a l'estrena.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies. Adéu, bon dia.
Gràcies.