passant tres minuts de dos quarts d'onze del matí.
En aquest recorregut que cada dia fem per l'actualitat tarragonina,
ara ens volem aturar uns minuts
per traçar el perfil d'una persona, d'un historiador hongarès,
però molt vinculat a Tarragona
i que moria el passat diumenge d'una manera sobtada.
Quan tenia 76 anys, estava a Atenes,
va patir una taca d'acord
i, com deia, es produïa l'amor sobtada.
Estem parlant de l'historiador Gesa Alfoldi.
Tot un gran expert en la tàraco-romana
era doctor Noriscausa per la Universitat de Rovira i Virgili
i soci d'honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Precisament amb el president de la societat, Jordi Robera,
podem parlar durant els propers minuts.
Jordi Rovira, bon dia.
Hola, bon dia.
Com podríem explicar la vinculació de Gesa Alfoldi amb Tarragona?
Bé, la inversió de Gesa Alfoldi va ser intensíssima en la ciutat de Tarragona.
Ell, la primera vegada que ha viscut és el 1968
i s'instal·la en un pis al costat de l'amfiteatre
per estudiar les inscripcions romanes a Tarragona.
Des d'aquell moment, Alfoldi queda enamorat de la ciutat,
no només de la ciutat tòrica i arqueològica que ell valorava,
sinó de la ciutat en tots els seus sentits,
i no va tornar.
És a dir, que el seu retorn va ser permanent.
Tants anys com passaven, doncs, tornava i tornava i tornava,
en diverses ocasions, moltes vegades cada any,
per seguir investigant,
per seguir coneixent millor la història de Tarragona
i també per compartir amb els seus amics
les nostres troballes i les activitats que ell duia a terme
arreu del món.
I en aquests més de 40 anys, doncs, de vinculació amb Tarragona,
quina és l'aportació o les aportacions més importants
que ha pogut fer gràcies a la seva recerca?
Pràcticament tot, perquè en vegi de la valorització exterior
de la Tarragona romana.
Ell és l'autor de la seva autoritat,
perquè ell era un dels principals,
sinó el principal investigador d'epigrafia romana del món,
doncs, va pràcticament marcar les fites
del gestiment arqueològic.
Quan ara parlem de la Tarragona romana,
estem fent servir les seves paraules molt sovint
per descriure la ciutat a grans trets.
Quan diem que Tàrroco va ser la província més gran
de tot l'imperi, això ho va dir ell,
quan estem parlant, doncs, del valor del gestiment arqueològic
i de les seves més de 1.600 inscripcions romanes,
quan parlem que la inscripció romana més antiga
fora de Roma, aquí en el món, la tenim a la torre de Minerva de Tarragona,
ho diu ell.
Quan parlem, per exemple, de la inscripció romana més gran del món,
que la tenim al nostre anfiteatre, també ho va dir ell.
I una mica, doncs, totes les fites, tots els referents clau
dins de la història antiga de Tarragona,
doncs, les va marcar ell.
Doncs, de les seves paraules, de les paraules de Jordi Rovira,
es pot despendre, en fi, que hi ha gairebé un abans i un després
de la vinculació del Foldi amb Tarragona, no?,
pel que fa als coneixements del llegat de la Tàrroco romana.
Efectivament.
Ell ens posa en el mapa.
Una de les seves primeres obres és un article
que fa a una psicopèdia alemana, que és la Pauli Bisoba,
i allí ell fa la paraula Tàrroco.
I en aquest article, ell detalla tots els elements importants
que té l'arqueologia de Tarragona en tot el període romà
i fa a través del seu profund coneixement de l'epigrafia.
Ell va llargir tots els testimonis d'època romana
que apareixen escrits en pedra i en altres supòs,
bàsicament en pedra, i a través d'aquest estudi detallat
ell ens podia parlar directament de persones i de famílies d'època romana.
És el que va establir la llista de tots els governadors romans
que va tindre aquesta capital provincial.
I, a més a més, ell ha treballat moltíssim,
inclús en establir relacions familiars,
en establir els coneixements necessaris
per saber la dispersió, les emigracions,
els moviments de la població en època antiga a la ciutat.
I en algun dels aspectes més importants.
A més a més, se'n va una persona que estava en actiu,
la seva mort que es sobtava,
i ell se'n va a mig publicar
una altra obra colossal sobre Tàrraco,
que és el Corpus d'Inscripcions Llatines.
En la seva recició d'un volum que s'havia fet al segle XIX,
ell ara l'estava millorant,
s'havia presentat uns mesos,
doncs aquí a Tarragona,
al rectorat de la URB,
es va presentar un primer volum
dels tres que havia de composar aquesta obra.
Un d'ells està en premsa,
és a dir, està a punt de sortir
i tornarà a ser un altre referent bibliogràfic fonamental
pel coneixement de la Tarragona romana.
És a dir, que tindrem un volum acabat,
però li quedava feina per fer.
Estava treballant en això?
La feina era eterna,
és a dir, la feina no estava dins de la seva mesura,
perquè, tot i que l'haguessin desitjat molts anys de vida,
la feina d'un epigrafista no s'acaba mai.
Tarragona és tan fèrtil en aquest nivell
que sempre tenim noves sorpreses
i afortunades sorpreses
a nivell de troballa de nous textos.
A Tarragona hi ha un promí de troballa
d'uns 20-30 nous elements,
noves inscripcions cada any.
És a dir, com si hi hagués encara romans
que estiguin picant pedra
per donar alegries a investigadors com Alfa,
que cada vegada que teníem l'ocasió
li podíem transmetre
i érem alguns que li enviaven per mail
una nova troballa
i ell en gaudia i l'incorporava ràpidament
en el seu corpus en el que estava treballant.
Tenint en compte que ell arriba per primera vegada
a l'any 68
i que ha mantingut al foldi
la relació amb Tarragona fins al present,
fins a la seva mort sobtada,
Jordi, quina era l'opinió que tenia
i que segur que us havia expressat a vosaltres,
a la gent de la societat arqueològica,
quina opinió, com veia l'evolució de Tarragona
en aquests 40 anys
des del punt de vista de la conservació
i preservació de la nostra arqueologia,
del nostre passat romà?
A veure, ell ho veia des d'una prudència,
era una persona extremadament prudent
i amic de tots.
Aquesta va ser un dels seus senyors bitguts
i quan ens havia de dir les veritats
ho dèiem amb la boca petita.
Ell, quan parlava dels jaciments arqueològics
de Tarragona,
la nostra conservació sempre els desitjava
el millor possible
i ell ho va fer més que ningú
perquè la seva aportació molt discreta
a l'hora que Tarragona fos nombrada
de Patrimoni Mundial va ser decisiva.
Ell va redactar l'expedient final
que a Icomos arriba
i que és el que permet valoritzar
arqueològicament la ciutat
i, en definitiva, és gairebé a ell
que li devem que s'aprovi aquest expedient
perquè ell és el que,
coneixent els valors de Tarragona romana,
que m'ho va confessar no fa gaires mesos,
ell va apostar decidiment per això.
Li hauria agradat, evidentment,
com a més inversió,
li hauria agradat una miqueta més
de treball unitari, potser,
però bé, ara no és tampoc el moment
de valorar això,
sinó que jo crec que hem d'haurà molt més
la seva aportació fonamental
dins de l'arqueologia de Tarragona
i dins també del que va ser aquest impuls
que gràcies a ell
va tenir el coneixement de la ciutat
i que ens va permetre optar
a ser Patrimoni Mundial.
És a dir, que va ser una peça clau
per aconseguir la distinció
de Patrimoni Mundial
per part de l'UNESCO.
Absolutament, absolutament.
Va ser, jo diria,
la peça decisiva
perquè per molt,
com es podien,
ja s'hagués preparat
des de l'Ajuntament,
des de Tarragona,
naturalment,
i com és que era una institució
que es cuidava
de debatre
en darrere distància
les candidatures,
necessitava
fins i tot
científics,
científics molt reconeguts
d'alt nivell
i quan parlem d'alt
fóldi
estem parlant
d'un número 1.
I per acabar, Jordi,
creus que la ciutat
li ha reconegut prou
aquesta aportació
o que li ha de fer,
li ha de reconèixer
ara en el futur,
malgrat que hagi
mort d'aquesta manera
tan sobtada?
Sí,
a veure,
la ciutat
estarà eternament
en deute
amb el fóldi.
S'havia reconegut
d'alguna forma,
naturalment,
de Tarragona
ja li va reconèixer
des de la ciutat,
doncs,
des de l'Ajuntament,
amb una medellada
d'argent de la ciutat,
que pels valors
que té
hagués pogut ser d'or,
però ja no ens posarem
en el nivell de dins,
no?
També se li va reconèixer
amb uns doctorats,
un de la Universitat Autònoma
primer,
però amb un discurs
tot d'arçat sobre
Tarragó,
que fa,
que és el millor homenatge
que puguem fer,
rellegir-lo,
i després també l'URB
també li va tornar
a donar un altre doctorat
honoris causa.
En tenia nou
i anava a buscar
un darrer,
tenia,
pràcticament,
una col·lecció
de doctorats
honoris causa,
els honors en vida
no van ser freqüents
en la seva persona,
a Tarragona ja el coneixíem
des d'antic
i nosaltres
des de la societat arqueològica
l'any 1971
ja el teníem
com a soci corresponsal primer
i després
el vam tenir
com a soci d'honor,
és a dir que
ell valorava moltíssim
aquest aspecte,
l'Institut d'Estudis Catalans
també el tenia
com a soci,
infinitat
d'acadèmies
i de universitats
del món
l'havien distingit
doncs amb honors.
A Tarragona,
però,
li deu alguna cosa més,
evidentment.
ell ens ha posat en el mapa
de la història antiga
i en un primer lloc
de la història antiga
del món,
de l'imperi.
Probablement farà falta
que l'Ajuntament,
les institucions
que en aquest cas
hem d'anar tots a una,
doncs encara
li puguem reconèixer
d'alguna forma millor,
si cas,
doncs,
amb el típic nom
d'algun carrer,
si cas amb algun premi
amb el seu nom,
si cas, doncs,
amb alguna iniciativa
que pot sorgir,
sense cap dubte
sortiran d'aquests dies
ja idees,
entre els amics
ja n'estem parlant,
que tenim coses en premsa,
tenim coses escrites per ell
que ara s'haurien de publicar
acostumament
i que estàvem treballant,
per exemple,
des de la societat
orgeològica,
des de l'ICAC,
des de la universitat,
evidentment,
això ho tirarem endavant
com puguem.
Molt bé,
doncs,
estarem pendents
de qualsevol iniciativa
que pugui reconèixer
la feina
i la tasca
de Gessa Alfoldi
amb Tarragona,
un cop hem conegut
malauradament
la seva amor sobtada
diumenge passat a Atenes.
Jordi Rovira,
president de la Reial
Societat Arqueològica
de Tarragona,
moltes gràcies
per traçar-nos
breument aquest perfil
i jo crec que segurament
per despertar
la gent
que ens està escoltant
en el Tarragoni de peu,
doncs,
recordar la importància
que ha tingut
aquest historiador
respecte
a l'arqueologia
i al llegat
de la Tarragona romana.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a nosaltres.
Adéu-sia, bon dia.