This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bon dia, Ricard. Doncs ja tornem a estar un dia més aquí a la punta del Miracle,
avui la tercera jornada d'aquest concurs internacional de focs artificials,
ciutat de Tarragona. Ja n'hem parlat avui, abans amb el Javi González,
ahir els italians que van començar amb aquest petit problema,
amb 12 minuts de retard, amb algun problema informàtic.
Bé, ja hem conegut les causes. Avui venim a parlar de la pirotècnia valenciana.
Ells són la primera vegada que participen al concurs de Tarragona.
En parlem amb el seu gerent, el José Manuel Crespo. Bon dia.
Bon dia, què tal?
És la primera vegada que veniu a Tarragona, eh?
Aixina és, la primera vegada.
I què tal? Quines expectatives teniu del concurs de Tarragona?
Oi, doncs com se diu el dicho, mos agradaria aplegar i besar les sal, no?
Anem a intentar-ho, anem a intentar guanyar, portem una col·legió molt bonica
i a veure què tal.
No sé si teníeu ganes de venir a Tarragona, quines referències teníeu del concurs d'aquí?
Home, les referències són molt, molt importants.
Per a nosaltres és un concurs a nivell internacional i nacional dels millors, no?
Així venen les presses d'alt nivell i, bueno, estar entre unes leies que han disparat així,
doncs és un orgut per a nosaltres.
Què teniu preparat per aquesta nit?
Doncs hem fet el nostre estil pur, com l'empresa se diu valenciana,
doncs un castell a l'estil pur valencià, no?
En molt de ritme, color, troc, moltes carcasses aquàtiques,
unes convencions molt potents, un final tremendo i, bueno, ja ho veurem, ja ho veurem.
La traca final sempre és allò més impactant amb el que es queda al públic moltes vegades, oi?
Sí, la traca final és el que es queda al públic, però, clar,
tens que fer una bona col·leixió d'abans,
perquè si tot ho deixes per a la final, doncs tampoc és qüestió, no?
Tens que fer una bona col·leixió i un bon remat, també, no?
És com els bous, si fas una bona correguda, no?
T'oreixes bé i mateixes el bous, doncs te portes l'orella i el rabo, doncs és el mateix.
El mateix, eh?
Mous aquàtics, també, José Manuel?
Sí, hem preparat una col·leixió, aniran els aquàtics durant tot el castell,
van en acompanyament de foc aèri, també,
i, bueno, hi ha un sortiment que se n'hiix un poquet de men, no?
Perquè anem a tratar de fer l'aquàtic, doncs, els mateixos colors,
combinacions que fem en el foc aèri, no?
Jo crec que estarà molt bé.
Molta complicació, això, de l'aquàtic, perquè sembla gairebé molt difícil
de poder posar petardos allà dins, ja fa molts anys que ho veiem,
però, vaja, del Toni ha la seva complicació.
No, no és difícil, l'únic que, doncs, bueno, necessites un...
també, com va tot en el Toni, doncs, necessites un punt allà baix,
que estàs soles, no?
És molt difícil de controlar, això sí, perquè controles més,
tu te fiques sempre a un test més foc.
La zona aquàtica, doncs, és més difícil de controlar
i, bueno, després no n'hi ha un bon access allà baix
i t'ha de baixar-lo tot a mà, però, bueno,
després jo crec que m'ha val la pena.
Això vol dir que fa hores que deu veure-se aquí, des de quina hora?
S'hem ficat a les 5 del matí, ha començat a la fresca,
i encara així no ens agarrarà el Lorenzo.
Ah, bé, que us cuideu bé, José Manuel,
perquè ja veig que per allà hi ha una paella,
dinareu paella avui, no pot faltar.
Sí, sí, clar, nosaltres portem a on anem,
així en concursos importants,
doncs, per no ixir-nos de la zona de focs,
ens portem a un amic, que té un restaurant en Villata,
i, bueno, ens ajuda i ens prepara tot i ens carrega de menjar
i nosaltres, així no, no perguem el foc de vista, no?
Així estàu tot el dia aquí treballant.
Escolta'm, el lloc que us ha semblat,
perquè tothom coincideix amb dir que és un lloc idívic,
un lloc ideal per poder disparar castells de focs,
i, de fet, molts diuen que potser no són els millors
de tot l'estat espanyol.
Sí, el lloc és ideal,
perquè jo, bueno, ja porto dos dies així,
veig en les col·leccions que han disparat o mar i l'italià,
i, bueno, mos hem anat allà dalt al casino i hem vist de cine,
però, bueno, des de qualsevol punt veus el foc perfectament.
Tens sobretot una platja i tu tens un esplanar,
uns prou metros de faixada per tirar el castell,
que això no ho tenen tots.
Els castells han de tenir bones faixades
per fer bons conjunts de candeles romanes
i bones combinacions, no?
I el posto així, doncs, gaudir d'això,
i a part anar, doncs, fer foc a l'àbia,
doncs, fer de tot.
Així, aquest és el problema.
De moltes millors, de debò.
Us ha sorprès, per exemple,
tota la gent, la tradició que té la gent aquí,
perquè moltíssima gent que reuneix a la platja per sopar,
moltíssima gent,
tots els racons de la façana marítima de Tarragona.
Quin ambient heu viscut aquests dies?
Sí, bueno, ahí on et dones compte el nivell del concurs, no?
En el públic que va, voleu.
Està tot a tope,
ja n'hi ha gent una hora antes
per guardar el puesto,
perquè no s'ho lleve ningú.
Maravillós, maravillós.
Nosaltres, com a pirotanis,
estem molt contents de vindre a sí per això,
perquè quan més veig gent al castell tu,
més gent veu la teua faena,
el teu treball i tot, no?
L'altre, la gent, doncs, també enten així,
se nota que enten perquè aplaudir,
és agraïda,
i, bueno, això el poeter ho agraït molt.
Sou la segona empresa valenciana que hi participeu.
dilluns va començar la periodècnia Tomàs de Benicarbó,
dues de València.
Què creus que podem veure de diferent?
I, vaja, hi ha una mica de competició,
també us donar vici en això que hi hagi una altra empresa valenciana?
Sí, bueno, el Tomàs és un bon companyer,
també, com a valencià,
doncs, també dispara molt bé, no?
I, bueno, és difícil.
Però, bueno, jo, encara que sigui de València,
tinguem aspectes diferents, no?
Jo som més de tall clàssic que ell,
jo som més de castell com tota la vida,
i, bueno, ja ho veurem.
Ell va fer un gran espectacle,
vaig estar veient-ho i li vaig ser molt bé.
Jo també tinc les meves armes
i, bueno, ja ho veurem qui guanya.
Quan parleu de tall clàssic,
voleu dir a l'hora de muntar tots els castells
o a l'hora de quan ho vegem ja l'espectacle final?
Què vol dir això, de tall clàssic?
El tall clàssic és a l'hora del disseny
i la gent, el muntatge és independent, no?
De conforme se muntar no té res que vore.
Però sí que a l'hora de disparar,
de fer els conxuns, de rematar-los i tal,
doncs, sempre menys sistema,
potser, dibuixar el pirot digital que disparen, no?
Més carcasses per camunt,
a això m'he referit, en el conxunt final.
Porteu moltíssims anys amb això de la pirotècnia,
un referent a València.
Què ha canviat, creieu, en aquests anys,
en això de la pirotècnia?
Perquè, per exemple, ahir,
la pirotècnia italiana va tenir un problema informàtic.
Clar, això també pot afectar en un castell de focs artificials.
Sí, claro, això avança,
però també no és res perfecte.
Jo sempre dic que en la pirotècnia,
el problema que té és que tu no pots provar-ho antes.
No tens una gravació
i pots fer com si fos un programa de televisió, no?
Així, quan enxufa la màquina,
s'enxufa per disparar.
Se fan les seves comprovacions i tot,
però n'hi ha vegades que, lamentablement,
fallin les coses com sigui ahir, no?
Després l'espectacle se va demostrar
que va ser un gran espectacle d'italià,
però va ser una llàstima
que només a començar li fallarà ordenar-ho.
En tot cas, sí que durant aquests anys
ha canviat molt la cosa, m'imagino.
Sí, bueno, en Antanyo,
amb un minat i una vengala i una metja,
això no hauria passat allò d'ahir,
però bueno, tampoc es pot aconseguir
els castells de focs que es fan avui en dia
com en Antanyo es feia, no?
Avui en dia ha avançat molt
i es fan conjunt preciosos
que antes era impossible fer-lo, no?
L'intestació de nego, la tècnica i tot,
ha avançat moltíssim
i això la gent ho gaudís i disfruta d'allò.
Què podem dir de la trajectòria
de la vostra pirotècnia, pirotècnia valenciana,
durant molts anys?
De fet, crec que des de l'any 88
disparant a les falles de la ciutat de València.
Què podem explicar?
Doncs que anem a més, no?
Vam començar molt joves.
Jo vaig començar a les oles
perquè falta mon pare en 17 anys.
17?
17, 17 anys
i, bueno, ha sigut molts anys
el que porta a València i altres places
com Pamplona, Bilbao, San Sebastián,
hem anat a tots els llocs,
en Blanes, en Burgos, hem guanyat en molts.
I ha sigut una trajectòria molt bona,
estem molt contents,
som una empresa familiar,
tampoc tinguem grans prestacions,
nosaltres siguem una empresa humilde
i, bueno, el que sí que ens agrada
és competir i guanyar.
No anem a competir per passar el rato,
no, ens agrada guanyar, on anem.
i, bueno,
i això és la línia que portem,
la empresa.
Anem a creixent,
portem també en dos anys
hem fet el Festival de València
i hem fet castells molt importants
i, bueno, avui
serà uno d'ells, sin duda,
aquesta nit, doncs, la gent de Tarragona
disfrutar d'un gran castell
en el nostre estiu.
Estaria bé, no, posar el currículum
concurs de Tarragona 2011,
estaria, no estaria malament.
Totalment, totalment.
Esperem que sigui així, no.
José Manuel, moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
i sort aquesta nit.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres,
a disfrutar.
Doncs ja ho heu sentit,
José Manuel Crespo,
de la Pirotècnia Valenciana.
Aquesta nit seran els encarregats
de disparar en aquesta tercera jornada
del concurs internacional
de focs artificials,
ciutat de Tarragona.
Tercer dia,
demà ja sabeu,
hi tornarem des d'aquí,
a la punta del Miracle,
per parlar de la Pirotècnia d'Austràlia,
que participa demà divendres.
I, a més a més,
parlarem amb tota una experta
en això dels focs artificials.
I saps que una estona doa,
de fet, ja ens va acompanyar l'any passat,
demà hi tornarà a ser,
elles del concurs de Bilbal.
Sabeu que Tarragona
i el concurs de Bilbal
tenen una col·laboració conjunta.
Per tant, demà tornarem a parlar
amb una experta
en això dels focs artificials.
Ja ho sabeu,
avui la Pirotècnia Valenciana,
a dos quarts d'onze de la nit,
des de la platja del Miracle,
al passeig de les Palmes,
al balcó del Mediterrani,
des dels terrats de les cases,
vaja, des d'allà on vulgueu
podreu veure aquest espectacle
novament donar la companyia valenciana
a la segona
en guany el concurs de focs de Tarragona.
Això és tot, Ricard, fins ara.