Sota de les vies hi ha el passeig, de l'alegria on el temps mor.
I brosta la vida i ara en aquest passatge hi viu mitjatge, el mig diable i el meu cor.
On el meu de nou ja estan per estrenar.
Segur que ja sabeu qui és el que està sonant, qui està cantant.
És Joan Masdeu amb el seu primer treball en solitari, Casa Morada, que avui ens presenta al matí de Tarragona Ràdio.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Satisfet amb el resultat d'aquest primer treball en solitari o què?
Sí, estic content.
Sí?
Sí, sí, estic content.
Ha estat molt complicat això de treballar en solitari?
No, perquè no he treballat en solitari tampoc.
No m'hagués ensortit si ho hagués hagut de fer sol del tot.
He tingut al costat l'Àngel Santiago, que ha sigut realment el que s'ha encarregat de supervisar-ho tot
i de fet podríem dir que ha sigut el productor del disc, que ha sigut l'Àngel.
Ha sigut una feina que hem fet molt colze a colze tots dos, que hem fet a foc lent,
que hem fet durant tot, gairebé un any, quan jo vaig tenir les cançons pel disc,
vam començar a treballar a poc a poc, amb un petit estudi que ell té a casa seva,
on s'ha gravat part dels instruments d'aquest disc i hem anat consensuant-ho tot
i gràcies a l'Àngel hem anat portant a bon port les cançons d'aquest Casa Morada.
Però estic content perquè s'ha fet a poc a poc bona lletra
i amb la satisfacció que l'hem fet una mica nosaltres.
Després vam anar a Mallorca a gravar les bateries, a casa del Tomeu Geneu,
un amic meu que és bateria i té un estudi allà.
La major part del disc s'ha fet a la Casa Morada.
Això t'anava a dir perquè es diu a Casa Morada,
precisament, on ho vau gravar.
Sí, això és a la Casa Morada que molta gent coneix ja de Banyeres del Penedès,
del nostre amic Jesús Rovira, en el que amb Whiskins ja havíem gravat
els dos últims discos allà amb ell, no?
I em vaig apoderar del nom de l'estudi per titular el disc.
Sí, van deixar rai.
Sí, sí, sí.
Escolta'm, al sentir-ho és gairebé impossible no recordar a Whiskins.
Suposo que és gairebé impossible que no passi això, sí, sí.
Primer, perquè jo crec que hi ha dos fets...
Molts a mi em diuen, Òscar, clar, ens recorda...
Sí, segons com a Whiskins.
Digue, home, segons com no.
Molt, molt, molt, per dos fets molt diferencials, no?
Mira, la veu d'un grup, la veu cantant, vull dir,
la veu, que és un, ostres, és un component molt, molt, molt identificatiu
de qualsevol grup, no?
I a més, a més, l'altre efect molt, molt identificatiu és la composició, clar.
Tenir en compte que jo feia gairebé el 90% de les cançons de Whiskins
i que la meva veu era la veu del grup, ostres, és com Manolo García, no?
Dius, per posar-te un exemple, és que de l'última de la fila,
la Manolo García, ostres, és que, clar, estem donant dos ingredients molt d'allò, no?
I sí que amb l'Àngel hem anat a la búsqueda,
tant jo a l'hora de composar les cançons com amb l'Àngel a l'hora de arranjar-les
i de vestir-les i de produir-les, no?
Hem anat a buscar, doncs, un llenguatge nou
i que crec que en moltes ocasions l'hem trobat, però, clar,
ostres, jo tinc les influències que tinc, tinc els referents que tinc
i és la meva manera de fer, no?
I la meva veu és la meva veu i, per tant, clar, si fos el disc del bateria dels Whiskins,
doncs, clar, seria diferent, no?
Perquè, evidentment, doncs, seria un timbre que ja no hauríem sentit anteriorment, no?
Què creus que hi ha diferent?
És a dir, aquells fideus a Whiskins que ara escoltin el disc de Joan Masdeu,
què creus que hi trobaran de diferent?
És un disc més introspectiu en quant a les lletres,
és un disc que parlo molt de sensacions i sentiments
molt, molt particulars, molt personals,
amb els quals tothom crec que s'hi pot sentir identificat,
però això es diu Casa Morada,
perquè me'n vaig donar compte, després d'escriure les cançons al disc,
que havia tingut la curiosa necessitat de parlar molt d'aquest món interior,
d'aquest univers particular, no?
Amb unes lletres que alhora són molt tancades, són blindades, no?
Tothom quan parla d'ell mateix ho fa, doncs, amb una certa...
bé, amb una certa prudència, no?
I aleshores aquestes lletres blindades, tancades, protegides,
gelosament cuidades, no?
Crec que aboquen moltes imatges a l'hora que tothom les pot agafar per on vulgui,
que és una mica la gràcia de les lletres, no?
Per això el nom del disc, no? Casa Morada.
I musicalment crec que segueixo els meus referents de sempre,
però crec que, com dic, són cançons potser una mica menys orquestrades,
una mica menys arranjades, com de la manera que fèiem amb whiskins,
i són una mica més, no sé, tal com ragen.
Si han pogut posar dos elements, no n'hem posat quatre a l'hora de produir el disc, no?
És un disc molt més immediat que potser les produccions que estan acostumats a fer amb whiskins.
Crec que en mi en el meu pas
I en la pols del meu camí
Crec que en les nits d'estiu al ras
I en els hiverns que han de venir
Tinc fer cec en tant que...
I un cop que ha sortit ja el disc al carrer, quin moment estem ara, Joan?
Doncs estem...
De promoció, m'imagino, eh? De promoció...
Estem en moment de promoció, d'ensenyar-lo, però no només en els mitjans, que també, òbviament,
però també estic en el moment d'ensenyar-lo als escenaris.
Clar, els directes, arribarà el foment dels directes.
Tinc moltes ganes de tocar-lo, aquest disc, no?
I què? Com ho afrontes, això?
Això sí que serà potser el principal canvi.
Amb moltes ganes, sí.
Sí, perquè, ostres, tocar en un escenari i no veure el Manel Lucio
o no veure quins companys del grup es fa curiós i es fa estrany, no?
Però, bueno, és el pas que havíem de fer.
No només jo tinc un projecte nou, la resta de companys de Whiskins,
molts d'ells han tirat endavant projectes nous
i, de fet, és la necessitat que teníem tots
de començar i d'encetar nous projectes, nous reptes, noves etapes, no?
Ara, com dic, és el moment d'ensenyar aquest disc en directe
i com que també ara vaig sol, sol, entre cometes, no?
Vull dir-te que no em dec, en un grup, el que era impensable
era oferir el repertori de Whiskins abans amb el grup, amb duet o amb trio, no?
Ara no, ara puc oferir diferents formats
i, per tant, doncs puc tocar en sales petites, en sales mitjanes i en sales grans, no?
Tenim el format de quintet elèctric, que és tota la formació sencera,
per llocs més grans i on hi hagi, també, perquè no dir-ho, més pressupost,
però si no hi ha tant de pressupost o les sales més petites,
doncs tenim un trio acústic, tenim un duet acústic amb l'Àngel Mano Mano
o inclús pels llocs més petits, més petitets...
Tu i una guitarra.
Jo una guitarra acústica amb un espectacle que he batejat com a miniatures
que fa tres anys que estic presentant
i, per tant, com que les cançons neixen a partir d'una guitarra acústica i d'una veu,
a partir d'aquí hem anat vestint-les amb diferents capes,
doncs podem tornar a l'inici, no?
I en aquest sentit hem muntat una gira de concerts acústics de duet o trio
fins a començaments d'estiu, que va començar a Tortosa la setmana passada a la Sala CUL.
Aquest divendres serem al Coma Nou de Terrassa,
la setmana que ve estem a Manresa, a la Boalà i a la Sala Manolita de Lleida el divendres,
respectivament, 10 divendres.
Després ens anem a la Sala Túrmics de Girona,
després fem Barcelona,
després som a Banyoles,
anem a la República de Sabadell,
anem a Granollers, a l'Incògnit,
a Tarragona estarem el 26 de maig a la Bequeria,
fem la vella lola de Calella...
Bé, tenim 15 bolos fins al mes de juny
que anirem fent setmana rere setmana
i anirem presentant les cançons de mi.
Quines expectatives tens tu amb el disc?
Home, ara xalar molt en directe
i fer molts concerts
i arribar a la gent
i poder tenir l'oportunitat
que se'ns va permetre amb whiskins
d'anar fent mica en mica,
fidelitzant una clientela,
per dir-ho així entre cometes,
i en plan de broma,
doncs vam tenir la sort de tenir un públic
que ens va permetre durant 17 anys,
que es diu aviat,
poder fer discos, poder fer concerts
i a cap i al fi va ser el públic
el que ens va donar la possibilitat
d'existir durant tant de temps.
Per tant, a mi m'agradaria
tenir l'oportunitat,
amb aquesta nova proposta,
amb aquesta nova història,
com a Joan Mas Déu,
de tenir una gent a la qui arribar
i poder-los ensenyar,
ja sigui amb discos,
ja sigui a través d'internet,
ja sigui amb concerts,
doncs la meva nova història
que comença amb aquest cas a Mural.
Quins inputs t'han arribat
des de fora,
de la gent que ja t'hagin escoltat,
que hagin escoltat ja el disc?
Doncs molt bons,
la veritat és que molt bé,
el disc estic content
perquè el primer single d'aquest disc
que es diu
El carrer dels Jocs Florals
està sonant a moltes ràdios
d'arreu del país,
està sonant fort
i entre la cançó
i el clip que se n'ha fet
doncs la gent m'està dient
que li agrada molt el videoclip,
que la cançó li agrada molt
i que li arriba,
i per tant,
ara és el moment com et dic
d'això,
de tocar
i de tindre un estiu farcit
de concerts
i les ganes ara que tenim
és de portar-lo al directe.
Portem molts mesos treballant en l'estudi
i ara és el moment de portar-lo al directe.
Dies llargs arrossegant
les hores mandroses
tardes que no es pondrien mai
Nits urgents
escuren-nos la pell
Parlava amb ara de quins inputs viven
arribat al Joan amb aquest nou disc
perquè una cosa important
dels músics,
és sens dubte,
aquest feedback
amb els seus seguidors,
amb els seus fans
i que a més ho heu materialitzat molt bé
vosaltres
amb aquest concurs que heu preparat.
Explica'm-ho, això.
Sí.
Bé, a veure,
partint de la base que avui en dia
els discos físics
cada cop es venen menys,
no?
I a la millor, doncs,
els vens físicament
en els concerts.
La gent que ve els concerts
ja t'està donant molt de valor
al que és el concepte
de concert en directe,
vull dir-te,
aleshores,
si queden satisfets,
si queden contents
del que hem vist,
doncs et compren el souvenir.
Avui en dia el disc físic
és el souvenir,
la postaleta que prens
en calent
quan marxes d'un concert
que t'agrada.
Aleshores,
per agrair una mica
el fet que avui en dia
encara et compren el disc,
és que a part de venir al concert,
a mi se'm va acudir, doncs,
que s'havia de donar
un valor afegit
a aquesta gent, no?
I per tant,
la gent que compri el disc
en els concerts,
a la parada de discos
dels concerts,
que es trobaran
a cada concert, no?
o a través del meu web,
joanmasdeu.com,
doncs,
omplirant unes butlletes
tant als concerts
com a través d'internet
amb les seves dades
i a finals d'any
farem un sorteig
a través del Facebook
d'un concert acústic
privat
a domicili, no?
I em va semblar
que era una manera
de donar una cosa
extra, no?
Que és molt personal,
que és molt,
ostres,
de tu a tu, no?
I que és per agrair
la gent que ve als concerts
i que a sobre et compra el disc
o que la gent que et pren la molestia
d'entrar a la web
i comprar-te el disc físic.
Oh, és un bon regal.
Sí, sí, sí, sí.
Jo crec que sí,
a mi m'agradaria que me'l fessis.
I escolta'm,
tu com la veus?
Quin creus que és
l'estat de salut
de la música en català ara?
Perquè se n'ha parlat molt,
potser eren dels èxits
de grups com Manel,
els Amics de les Arts,
que està ara,
doncs,
molt a farba sent tot plegat.
Aquests són els dos casos
molt més evidents, no?
I com qualsevol època o moviment
doncs sempre hi ha els capdavanters, no?
Però jo crec que tu ja ho dius tot, no?
Cada entrevista que faig
surt aquest tema
i per tant jo crec que és un símptoma
que evidentment la cosa està afirmacent
i que hem entrat en una època,
en una etapa de la música d'aquest país
on s'ha demostrat
que hi ha molta creativitat,
hi ha molta qualitat,
hi ha molta diversitat
i per tant crec que és un molt bon moment.
Una altra cosa és com està la història
a nivell de la indústria musical,
que crec que està molt malament,
o si més no està en un moment
en què ja s'estan canviant
els esquemes i el xip
i per tant hi ha una crisi econòmica brutal
a nivell mundial,
com tothom està vivint, no?
I a més a més això coincideix
amb una crisi en el sector de la música
que és anterior
a aquesta crisi econòmica.
Ja feia anys que coajava.
Ja feia anys que coajava, no?
Aleshores doncs evidentment
estem en un moment
en què de ventes de discos
les en venen quatre i ja està, no?
Però sí que la gent té imaginació
i se n'estan sortint com pot
i l'important, no?
Si no hi hagués crisi econòmica,
si no hi hagués crisi a la indústria,
però hi hagués crisi creativa,
jo crec que seria molt pitjor, no?
Per tant s'estan demostrant casos
que amb bona música
i amb moltes idees
doncs estem començant a pintar,
a dibuixar un nou panorama
en què les peces d'acció, no?
seran unes altres
i per tant jo crec que
el més important de tot
tenim el bon fonament
que és les idees,
la creativitat,
grups
i a casa nostra
evidentment tothom ho veu, no?
El dia a dia
que hi ha moltes ofertes
i molt diverses
i amb molta qualitat, no?
Clar, perquè potser ara
el principal evidentment
és treure el disc,
s'ha de treure,
però hi ha moltes altres vies,
a través d'internet,
a través dels concerts,
sobretot...
Avui en dia és el que et deia,
és una tàrgia de presentació del disc,
és a dir,
mira, em vols contractar
per fer aquesta actuació i tal,
pata-pam,
aquí tens la postal,
d'alguna forma,
aquí tens la d'allò,
és això,
avui en dia ho pots comprar per iTunes,
si és que vols comprar
i ja no cal dir-ho
que si ho vols descarregar,
no?
Potser falta arribar
a aquest punt de consciència
de la gent
que la feina que nosaltres fem
és igual d'important
que la que no es dedica a la música,
és a dir,
si en el forner
cada dia
li poguessin descarregar-se-li
les barres de pa
per internet,
no?
Entreses a l'Emule
o qualsevol lloc
i posis una barra de pa
i et baixés allà
o anessis a un bar
i diguessis
mira,
un gintonic
patapam
i et baixés descarregat,
doncs aquest bar
hauria de tancar
a cap de pocs dies
i a la fleca
també hauria de tancar,
no?
Doncs això és el mateix,
passa que la gent encara
segurament
no establera aquesta equivalència
mental,
aleshores,
sí,
evidentment potser
no hem passat a la història
la venda física,
tal,
ens podem estalviar
amb moltes despeses,
sí,
però ostres,
els músics han de veure
igual que ho fa un mecànic,
igual que ho fa un lampista
i igual que ho fa un forner,
no?
I per tant
estem en aquest impàs,
però bueno,
esperem que tot arribi.
Doncs ja el sabeu,
Joan Masdeu
que arriba en solitari
amb aquest primer disc
on deies que era?
És aquest divendres,
aquest mateix divendres,
aquest mateix divendres
a la sala Coma 9
de Terrassa
a partir de les 11 de la nit.
Perfecte,
vull dir que podeu anar a Terrassa.
I a Tarragona,
ja ho repeteixo,
a Tarragona,
26 de maig
a la sala de Bequeria.
Perfecte,
doncs ja ho sabeu,
Casa Morada
del Joan Masdeu,
gràcies per haver vingut
i molta sort.
Que vagi bé.
Gràcies, una abraçada.
Ja en aquest passatge
hi viu mitjatge
el mig diable
i el meu cor.
M'heu de nou
i estan per estrenar
l'estalt de punt
i la som
passar de llarg
i mai s'apagan els fanals.