Passant gairebé cinc minuts de dos quarts d'una del migdia,
aquí seguim en directe en aquesta sisena hora del matí
de Tarragona Ràdio, en la recta final,
parlant ara un altre cop de qüestions educatives.
Ara fa una estona fèiem l'espai Eines,
aquest espai que cada dimarts dediquem al món de la formació professional.
Ara volem parlar dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili,
i concretament volem conversar durant els propers minuts
amb un professor que demà serà distingit
amb el Premi de Qualitat Docent en la categoria individual
que atorga el Consell Social de la URB.
Això vol dir que li donen un premi a aquest professor
com a el millor, entre cometes, de l'any
o de l'últim curs a la Universitat de Tarragona.
Però a més a més és que aquest professor,
que és el Toni Pérez Portavella,
serà el candidat de la URB a rebre la distinció Vicenç Vives,
que és una distinció, un premi que dona el Guàrdia de la Generalitat
entre tots els professors universitaris de Catalunya.
Si m'explico bé, crec que això és el correcte.
Toni Pérez Portavella, bon dia.
Molt bon dia.
És això el que és correcte?
L'ho has explicat molt bé.
El premi que li donaran demà és en categoria individual,
després hi ha una categoria de grup,
entre altres qüestions perquè el Toni Pérez Portavella,
com a professor d'estudis de comunicació de la universitat,
ha impulsat tota una sèrie d'activitats
que podríem dir se surten una mica
del que seria la docència normal, no?
Home, aquí sí, en el nostre entorn sí,
però hi ha altres universitats
que aquest tipus de metodologies
que es denominen aprenentatge i servei
cada vegada comencen a tenir més força.
És aprenentatge i servei perquè els alumnes aprenen
no en l'aula, aprenen en la societat.
I aquí es produeix una diferència
perquè guanyen sectors de la societat,
perquè l'aprenentatge les ajuda
en algun aspecte en concret,
però els alumnes també guanyen en motivació
i sobretot veuen un impacte del seu aprenentatge
i un benefici en la societat.
I, per tant, hi ha com un escenari
molt més real a l'hora de fer una pràctica, per exemple.
Expliquem, aleshores, de manera concreta
per a la gent, pel públic en general
que ens està escoltant,
aquestes activitats són tres, bàsicament, no?
Les que has impulsat al llarg d'aquest curs,
perquè estem parlant del curs 2010-2011.
Per exemple, n'hi ha una que vas enfocar
o que es titulava els problemes als veïns
o en els estudiants de periodisme,
estudiants de comunicació,
què van fer, exactament?
Jo em parteixo una assignatura que es diu infodisseny,
que és dissenyar la informació,
com presentar la informació,
i ens vam plantejar que aquests alumnes,
en grup, puguin presentar un problema,
per exemple,
que si ho fèiem associat
amb un sector de la societat real,
la presentació d'aquest problema
podria fer-se de manera millor.
I el que vam decidir és agafar,
contactar amb les associacions de veïns de Tarragona,
detectar quins problemes hi havia,
que existien, quins problemes ells consideraven
que eren importants a l'hora d'explicar,
i els alumnes van agafar aquests problemes
i durant uns mesos es van documentar
i preparar-se una presentació
per definir quin és el problema real dels veïns.
Perquè definir un problema no és fàcil.
I fer aquest exercici de com explicar un problema
era el que tenien que fer els alumnes.
I ho fan davant dels representants polítics,
com que a l'aula magna.
Analitzen un tema, una problemàtica dels veïns,
amb diferents perspectives,
però després ho presenten davant dels propis protagonistes.
Exacte.
Ho presentaven davant, en aquest cas, amb els polítics.
Davant dels polítics,
temes com el cruising a la plaça dels capellans,
el tema del preventori,
coses que les preocupaven als veïns,
la inseguretat ciutadana,
el tema de la mobilitat de la part alta,
problemes que els alumnes els havien estudiat
i els van explicar als polítics
a la màxima claretat possible.
I es va generar una mena de debat allà
i, per tant, els veïns es van sentir molt satisfets
per tot aquest treball de documentació
i de definició del seu problema.
Els veïns estaven contents.
I els alumnes, i el professor?
Home, els alumnes jo crec que força motivats
perquè estaven fent una cosa real
i es veu molt en la seva actitud
a l'hora de fer aquest tipus de pràctiques.
Molt implicats, molt motivats, jo crec.
I, sobretot, hi ha un aspecte en aquest tipus de pràctiques
que és l'evaluació.
L'evaluació no redueix el que diu el professor,
sinó que s'amplia a lo que poden comentar
els representants de les sessions de veïns,
a lo que comenten els polítics,
al públic que pot venir a aquest tipus de sessions
i, per tant, se li sobra el grau de pressió
a l'hora de lo que estan fent.
No és la manera d'entendre
o la visió de les coses pròpies
o subjectives d'un docent.
Aquesta activitat ha estat una de les que s'han impulsat
a aquest curs. Quines altres?
S'han fet des d'aquesta assignatura.
O eren en altres assignatures?
Sí, hi ha una altra assignatura que era
creació i producció i realització de programes,
tant de televisió com de ràdio,
i van fer una mena de PBL,
que li diem nosaltres això,
aprenentatge basat en projectes,
on els alumnes havien de fer un programa de televisió,
que en aquest cas era per a una televisió local.
És fictícia, la situació.
Però es tenien d'associar amb un col·lectiu social real
per fer aquest programa.
I en aquest cas es van dividir en quatre grups.
Un grup va decidir fer-ho amb els mariners de Tarragona,
amb la coferedia de mariners,
altre amb el col·lectiu Agdosó,
el gai i lésbic,
altre amb jubilats,
per fer un altre programa de televisió,
i altres amb un departament d'enginyeria química,
del departament d'enginyeria química de la URB.
I d'aquesta manera van desenvolupar
quatre programes de televisió
associats amb col·lectius socials
que controlarien o donarien suport en els continguts.
Va ser com una mena de diàleg.
I a la sessió de valoració d'aquests programes,
quan van fer dos o tres,
van venir els col·lectius socials
per veure els programes,
per veure si se'n sentien reflectits,
però també els professionals
per veure si aquests formats
eren viables o no en una televisió local,
que vèiem que hi havia algunes mancances.
Però també els col·lectius
volien parlar amb els professionals
de la comunicació,
qüestionant també com els tracten a ells, els mitjans.
O sigui que es va generar aquesta onada expansiva
de lo que és posar en una aula de la universitat
col·lectius, professionals i estudiants a la vegada.
Estem parlant del mateix curs, de l'altra experiència,
amb els mateixos alumnes com a protagonistes?
No, aquesta era una altra promoció.
És a dir, diferents cursos.
I la tercera activitat?
La tercera activitat és una activitat força diferent,
perquè va ser una associació cultural de Barcelona
que es dedica a fer creacions multimèdia,
que es diu Documenta,
a través d'un grup que es diu en Catonicia,
però una aplicació multimèdia que es diu Documenta.
Coneixien molt la Rosa Maria Calaf
i parlant, perquè les coneixem,
ens van dir, podíem fer alguna cosa amb la Rosa Maria Calaf
i un entorn multimèdia, i vam pensar,
sí, podíem fer un programa d'activitats,
en aquest cas formatiu, pensant en secundària, no?
O sigui, pensant que la Rosa Maria Calaf
i la seva visió alternativa de lo que és el periodisme,
com podria arribar més a la societat,
i vam pensar en fer una sèrie d'activitats,
un programa de formació dirigit a estudiants de secundària.
Però de seguida vam associar que els millors formadors
serien els nostres alumnes de periodisme de la universitat,
perquè els estudiants de secundària es podrien identificar molt més
amb ells, no?, que tenen pocs anys més
i tenen aquesta experiència suficient
per fer-los arribar a tot aquest món del periodisme
de la mà de la Rosa Maria Calaf.
És a dir, els alumnes universitaris
expliquen la seva experiència als alumnes de secundària.
Exacte.
Amb el rerefons de la Rosa Maria Calaf, per dir-ho d'alguna manera.
Amb el coixí de la Rosa Maria Calaf?
Exacte. Amb set unitats didàctiques,
els alumnes de periodisme anaven
fent descobrir als estudiants
diferents aspectes del periodisme.
Per exemple, què és una notícia,
com fer una entrevista,
i sempre la presentació primer de la Rosa Maria Calaf
i després els videotutorials
i material didàctic que van fer els alumnes.
I aquí, què tal l'experiència
de la relació amb una professional
com la Rosa Maria Calaf?
En fi, amb tants anys d'experiència
que ara, d'alguna manera, fins i tot ja,
ha deixat la seva activitat diària
a Televisió Espanyola,
on va ser tants anys corresponsal
en tants països del món.
Què tal l'experiència amb ella?
Doncs molt, molt fructífera.
Els estudiants han vist en ella
una figura d'aquest periodisme
que ells com a estudiants
també ho tenen
com el que les agradaria
que fos l'entorn de la comunicació
i el món de la comunicació.
Ells s'agafen com a professionals
que començaran a sortir
amb aquests principis
i amb aquest aspecte moral
que ella planteja
una vegada que ha acabat la seva professió
i que ha vist tantes mancances
que hi ha sobretot
en els grans mitjans
i en les grans multinacionals
que mouen tot el context de la comunicació.
I la veritat és que
hi ha hagut com una mena
de complicitat
entre els estudiants
i la Rosa Maria Calaf
donant el testimoni
del que podria ser
aquest nou escenari
de la comunicació
que cada vegada anem avançant
en aquest petit canvi
que podem fer en aquest món.
Aquestes tres activitats
que ens has explicat
tan diferents
però que alhora tenen un objectiu
realment
ara que s'ha acabat el curs
et sents especialment satisfet
valorant positivament
que aquelles iniciatives
engegades a principis de temporada
s'hagin complert?
Són iniciatives
que dediques molt de temps
però que el resultat
i sobretot
la gratificació
de veure un alumnat
que ha sentit
que ha après una miqueta més
de fer aquest tipus de pràctiques
no en la societat
sinó en l'aula
la veritat és que
la satisfacció és gran
però sobretot
veure com la universitat
pot fer cada vegada
aquest paper
no tan elitista
sinó baixar
a la societat
i treballar amb ella
per fer coses
per ajudar-nos
i fer més aquest foru
o nodo
que s'hauria de fer
com una universitat
molt més
arrelada
amb els col·lectius
amb les associacions
etcètera
molt més enganxada
a la realitat del dia a dia
potser de la societat
que l'envolta
i de les seves necessitats
preocupades
per les seves necessitats
i veure com
des de l'aprenentatge
es podien trobar ajuts
a Sud-amèrica existeix això
sobretot a Xile
hi ha moltes experiències
que es detecten necessitats
i la universitat
amb l'aprenentatge
pot cobrir
per exemple
infermeria
o nutrició
etcètera
o educació
pot anar a aquests llocs
on no pot arribar
la estructura
o la institució
aquesta manera
d'educar
aquesta manera
d'ensenyar
substitueix
Toni
en part
les classes magistrals
el que la societat
des de fora
la societat
que potser no té
un accés directe
a la universitat
entenc que
a les aules universitàries
es fan grans
classes
a càrrec
de professors
i catedràtics
en part substitueix
aquesta manera
d'ensenyar
en part sí
el coneixement
ja no està tant
a la universitat
ja no és una comunicació
tan unidireccional
això de l'aprenentatge
ja no hi ha el savi
que té el coneixement
el que hi ha ara
i el que comença a sortir
més a la universitat
és el disseny de les experiències
dissenyar experiències
on l'alumne
es pugui trobar
el coneixement
i el pugui buscar
en molts llocs
i aquest és un canvi
d'escenari
molt important
en l'aprenentatge
i sobretot
més en àmbits
relacionats
amb el desenvolupament
d'habilitats
professionals
o d'habilitats
fins i tot
personals
en aquest sentit
això el professor
en el teu cas
a tu
deu portar
molta més feina
perquè estem parlant
més d'una iniciativa
nova
diferent
que canvia
la manera de treballar
la manera de preparar
les classes
del professor
clar
perquè el professor
ha de pensar
en el seu context
en la societat
en el seu context
ha de contactar amb gent
ha de fer fins i tot
un tríptic
per fer difusió
ha de fer alguna nota
de premsa
ha de fer organitzar
els estudiants
o sigui
hi ha elements
de coordinació
de gestió
que ens trobem
com a nous
però que
val la pena
deixar-los damunt la taula
per reflexionar
com està canviant
la professió
en aquest cas docent
i els alumnes
com han rebut
creus que també
els hi ha hagut
d'obligar
canviar una mica
el xip
que fins i tot
els propis alumnes
podien tenir
davant d'una carrera
universitària
com la que estan fent
jo crec que
els estudiants
la meva percepció
hi ha un canvi
molt gran
en el que és
la percepció
de l'evaluació
quan un docent
evalua
normalment
normalment
normalment
normalment
se pensa
qualifica
en aquest cas
se separa
molt l'evaluació
perquè l'estudiant
agafa complicitat
amb el docent
en el compromís
d'assolir un repte
com aquests
que hem dit
i per tant
ell treballa
i s'oblida
de la nota
i aquest és el gran salt
i el salt
d'una miqueta
el nou escenari
de l'aprenentatge
on la calificació
es deixa de banda
i arribarà
en el seu moment
perquè és un aprenentatge
continu
on el docent
fa aquest rol
més d'entrenador
o de coaching
d'intentar ajudar-los
a assolir aquest repte
i donar-li claus
per millorar-lo
i també analitzar
quins són
els criteris
que ell detecta
negatius
de la seva feina
per millorar-lo
aquests criteris
d'autovolació
que li van sortir
a l'alumne
i trobar aquest
camí conjunt
per anar millorant
i avançant
l'aprenentatge
aquests mètodes docents
com dèiem
tan innovadors
porten el Toni Pérez
a portavellà
a rebre demà
un premi
és una distinció
honorífica
és una distinció
amb aportació econòmica
m'hi donen
3.500 euros
que els destinarem
a continuar fent
aquest tipus d'activitats
i suposo que t'ajudaran
moralment
a tornar a engegar
de cara al curs vinent
noves iniciatives
amb molta força
a vegades te sents
com un bitxo raro
fent aquest tipus
d'activitats
dient que
potser estic
perdent el temps
però això
es compensa
m'ha donat
escolta
vinga
tirem endavant
i això és un camí
que jo crec que val
la pena aprofundir
i veure
experimentar amb ell
i trobar
noves metodologies
i aprofundir
per millorar
l'aprenentatge
dels nostres estudiants
és una distinció
com dèiem
a nivell d'universitat
que atorga
el Consell Social
de la URB
però ja et deia
també al principi
de l'entrevista
que això
el nomina
si em permet
l'expressió
el Toni
per anar
de candidat
de la URB
a una distinció
més global
de tota Catalunya
què suposa
per tu
com a docent
no ho sé
no ho sé
molta il·lusió
moltíssima il·lusió
i és un escenari
molt nou
i jo com em crec
el que estic fent
si allà
a la Generalitat
es pot analitzar
i veure
almenys la candidatura
i analitzar-la
i valorar-la
jo crec que és un pas més
d'aquesta nova manera
d'entendre la docència
i això ja és
per mi
és una recompensa
si s'obté un premi
jo ho trobo difícil
però
si s'obté un premi
de la Generalitat
m'agradaria molt
aquí competeixen
totes les universitats
catalanes
totes les universitats
catalanes
i també
crec de València
o sigui
de tot el que és
la xarxa
Vicenç Vives
la xarxa d'universitats
fins i tot a Andorra
i doncs hi ha un candidat
individual
i un altre col·lectiu
de cada universitat
com si fos un festival
això
Eurovisió
és una Eurovisió
de la docència universitària
deies fa un moment
em sento
a vegades
m'he pogut sentir
a vegades un bitxo raro
perquè clar
potser en el teu entorn
jo m'imagino
que això suposa
tant esforç
en tots els sentits
que clar
és difícil
també que puguin
acompanyar
altres companys
professors
en utilitzar
mètodes tan innovadors
com aquests
que ens has explicat
ho entens
fins a certa manera
o creus
que hi hauria d'haver
un cert
grau
més gran
de compromís
per part dels docents
universitaris
jo crec que
almenys en el meu cas
que soc un funcionari
que puc dedicar
molt temps
crec que és la meva funció
o sigui
intentar
aprofundir
i dedicar
el màxim de temps
en això
i deixar
que aquests canvis
es comencin a veure
per exemple
aquest premi
mira
aquesta manera
de treballar
potser val la pena
i la mateixa institució
pot donar-se a compte
que val la pena
invertir
en aquest tipus d'esforços
i donar-los
algun tipus de recompensa
i jo crec que
és un canvi
de poc a poc
un canvi
de mica en mica
però clar
si
en el meu cas
que em dedico a això
si no ho faig
però detecto
que els alumnes
ho aprecien molt
també
seria una miqueta
una traïció
de cara a mi
és un canvi
de poc a poc
clar
la universitat també
ha de canviar
els seus mètodes
dèiem que això
en fi
allò de les classes
magistrals
dels savis
que anaven a ensenyar
a les aules
forma part
del segle passat
això ha terminat
estem al 2011
ple segle XXI
segurament la universitat
també s'ha d'adaptar
molt més
al seu entorn
a la realitat
que l'envolta
el Toni Pérez Portàvia
com dèiem
és professor d'estudis
de comunicació
ha engegat
ha tirat endavant
aquestes tres activitats
aquestes tres iniciatives
durant aquest curs 2010-2011
que ens ha explicat
i que l'han servit
per guanyar
aquest premi
de qualitat docent
que atorga
el Consell Social
de la URBA
rebrà demà
aquesta distinció
avui l'hem volgut felicitar
des aquí
des de la sintonia
de Tarraona Ràdio
Toni moltes gràcies
a tu
moltíssimes gràcies
que t'encoratgi
el premi
a continuar endavant
amb aquestes iniciatives
perquè a més a més
els mitjans de comunicació
tractant-se d'un professor
de comunicació
això també ens va
molt bé de retruc
els alumnes sortiran
millor formats
i més en contacte
amb la societat
que l'envolta
així que moltes gràcies
i moltes felicitats
pel premi
moltes gràcies
que vagi bé
adeu bon dia