Les 10 del matí, 39 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del programa.
Sortim a l'exterior, ens n'anem fins al Col·legi del Miracle,
que ha començat a celebrar els seus 75 anys d'història.
Una comemoració que val la pena celebrar
amb diferents activitats.
Ja hem estrenat, han inaugurat una exposició
que es pot veure aquests dies i estan preparant altres coses
que ara comentarem, com dèiem, des de la pròpia unitat mòbil,
al Col·legi del Miracle.
A la unitat mòbil tenim aquest matí Joan Maria Bertran
i Josep Ardila. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Està ja en marxa l'exposició, no?, dintre del col·legi.
Ja està en marxa de fa uns dies.
De fet, estem justament a la sala d'actes del Col·legi del Miracle,
on hi ha aquesta exposició, que val molt la pena,
sobretot per aquells que han estat alumnes o professors
o han passat alguna vegada la vida pel Col·legi del Miracle,
perquè és una manera de recordar vells temps
i de recordar com era l'escola d'abans.
Avui ens hem volgut acostar, com dèiem,
per parlar d'aquests 75 anys del Col·legi del Miracle,
d'aquesta exposició i dels actes que han preparat.
Ens acompanya la seva directora, la Carme Figarova.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
També s'acompanya la Font Santa Castro.
Bon dia.
Bon dia.
Que ella és la que porta més anys en aquesta escola.
Sí, sóc una miqueta administrativa, coordinadora, una miqueta de tot.
I també ens acompanya de l'Institut Municipal d'Educació, en Carles Cepero.
Carles, bon dia.
Bon dia a tots.
Heu preparat ja diverses activitats.
La més visible, aquesta exposició, Carme,
per saber aquests 75 anys del Col·legi del Miracle.
Què hi podem veure, per a aquells que ens estiguin escoltant,
en aquesta exposició?
Bé, jo el que he de dir és que aquesta exposició,
hi ha tot el que ja ha estat aportat per diferents persones
que han passat per l'Escola del Miracle.
I sobretot hi podem trobar el que era més representatiu d'aquell moment,
que eren les llibretes,
unes llibretes superboniques, superben presentades,
que contrasten molt amb la forma actual de presentació de les llibretes.
Després també tenim catecismos de diferents èpoques.
Després tenim labores,
tot tipus de labores que es feien a mà,
amb molt de sacrifici i molt d'esforç per part de les persones que les feien.
i llibres, sobretot llibres d'aquella època
del qual jo em fa gràcia de destacar un que diu
Cartilla moderna d'urbanitat per a niñes.
I entres dintre d'aquest llibre
i realment t'estàs mirant una miqueta les pàgines,
que estan així en tipus còmic, tipus vinyetes,
i per exemple es va veient com en diferents situacions,
com per exemple en el joc, en el col·le, en la casa,
quan hi ha convidats...
Hi ha una pàgina on hi ha unes vinyetes,
on hi ha la niña bien educada,
com ho havia de fer,
i a l'altre hi ha la mateixa situació,
però què feia la niña mal educada, una mica en contrast.
I vas llegint això i vas veient que realment
són valors que no s'haurien de perdre,
que són valors que encara avui en dia són molt actuals,
i aquest llibre és de l'any 46.
Per tant, vull dir, com ara això,
podríem anar parlant de moltíssimes coses
que es troben en aquesta exposició.
Clar, que és una exposició que no es pot vindre a mirar-la i marxar,
has d'entrar dintre de l'exposició,
obrir les llibretes,
llegir com estaven plantejades les explicacions de ciències,
com estaven plantejades les matemàtiques,
i clar, quan un és mestre
i sap com més o menys ha anat evolucionant,
doncs troba que realment
la feina que es feia en aquella època,
doncs Déu-li-do, no?
És una manera de veure també com ha evolucionat
i com ha canviat això de l'escola, no?
Evidentment, evidentment, evidentment.
Els mestres, sobretot les persones que han passat
la seva vida ensenyant,
quan venen aquí s'emocionen.
Jo també, eh?
Jo, francament, us ho he de dir,
que cada vegada que veig aquestes persones
que venen, que recorden,
que s'emocionen,
jo m'emociono amb elles perquè és el nostre, no?
Jo sempre dic que el nostre no és una professió,
el nostre és una vocació i ho portem dins.
Aquesta escola, però abans de ser escola o tal com és ara,
ha passat per moltes èpoques,
de fet, alguns de vosaltres hi vau estudiar aquí,
i vau fer aquí el magisteri.
Jo mateixa vaig estudiar aquí primer i la meitat de segon,
perquè a meitat de segon ja ens vam anar cap a la zona educacional,
però sí que vam fer aquí primer, sí, encara.
És una mica la història.
Què podem dir de la història d'aquest colegi?
Dèiem, Fonsanta, que això abans era magisteri
i ha passat per diverses etapes.
Sí, a l'escola en si,
el que nosaltres ara estem comemorant una miqueta
és l'edifici,
l'edifici que sempre ha estat destinat al mateix,
a l'educació i a l'ensenyança.
Quan arriba abans de la guerra,
estava el que era la zona d'educació,
estava tota repartida pel municipi.
Llavors, l'Ajuntament pensa que tot ha d'estar unificat
i que hi ha d'haver un centre per formació del professorat.
En aquell moment no existia.
Això estem parlant de l'any 20 i tants.
Llavors, van comprar uns terrenys,
que són aquests ubicats al costat de l'amfiteatre,
i amb unes característiques mirant al mar,
ubicats a la fora de Tarragona,
que això llavors estava a les afores,
i centralitzar aquí tot.
Construeixen l'edificació,
però comencen a construir-lo l'any 34
amb la mala sort que esclata la guerra.
Llavors, van tindre que paralitzar les obres,
van tindre que esperar tornar a acabar la seva construcció,
i ja és en l'any 40, 40 i alguna cosa,
ara no tinc aquí les dates cronològiques,
quan comença realment a formar-se ja tot el professorat aquí dintre.
es forma la primera planta Magisteri,
l'Escola de Magisterio Espanyol,
no era?
És deia així,
i a la planta baixa, separats naturalment,
cuidado, no podien estar junts,
les nenes cap a un costat i els nens cap a un altre,
i llavors aquí van començar el que era l'anejo,
el que era l'anejo de pràctiques,
que eren els alumnes que estudiaven amb el professorat que hi havia a dalt.
Tot això funciona fins a l'any 75, aproximadament,
que ja els traslladen cap a la zona educacional.
Llavors allà ja formen una altra universitat de Magisteri
i formen l'Escola Pràctiques,
ja perquè continuï com a escola pública,
com a escola de GVD llavors.
Llavors nosaltres, aquí a aquest edifici,
dic nosaltres perquè ja entrem en on estic jo, podem dir,
se vinculen, també torna una altra vegada l'Ajuntament
a buscar tres escoles que estaven una miqueta deixades de la mà de Déu
amb locals i amb centres que estaven una miqueta malament,
com era el Conde de Rius, com era Generalissimo
i com era el Pau del Closper, que el tenien que reformar,
i junten les tres escoles i les porten aquí.
Llavors se forma una sola escola, amb aquest mateix edifici.
O sigui, torna a l'edifici a tornar a dedicar-se a l'ensenyament.
Llavors és quan se forma Nuestra Senyora del Milagro.
Seria el curs aproximadament 75-76.
I des de llavors, aquí estem,
EGB, la primària, educació infantil, guarderia,
i aquí estem continuant lluitant.
S'ha millorat molt.
En l'estructura no, l'estructura és quan venen,
el que deia la directora, quan venen els professors amb una certa edat,
les persones que han passat per aquí de l'any 40 o 50,
es donen compte que està conservant les seves característiques,
passadissos amples, un bon saló d'actes,
unes cuines espaioses, o sigui,
tot el que és l'estructura és com abans, preciosa.
El que sí que és veritat,
que s'ha anat actualitzant en quant a tot el manteniment de l'edifici,
perquè si no estaria molt vell i molt antic.
I aquí estem, continuem amb millor.
I què en diuen la gent que ha passat aquests dies per aquí,
que havien sigut professors o que havien sigut alumnes?
Què us diuen, Carme?
Ja et dic, s'emocionen, la veritat.
Vull dir, quan arriben aquí és que els veus emocionants,
veus que els hi cauen les llagrimetes,
perquè cada un d'ells té una història viscuta aquí.
Perquè clar, no oblidem que quan estàvem aquí estudiant,
érem joves,
i quan un és jove, ja sabem el que passa,
que tens les teves històries,
que moltes d'elles són ocultes,
que no les coneix ningú, només que els protagonistes,
i que aquestes històries es reviuen quan entren aquí dintre.
I la veritat és que s'emocionen, molt emotiu.
Si les parets parlessin d'aquesta escola...
Exactament, si les parets parlessin,
podríem saber moltes coses, però moltes, sí que és veritat.
I el Carles C, però que també ens acompanya, de fet,
ell també va estudiar aquí, Carles.
I tant, i tant, i també en històries, com diu la Carme, la directora,
que també m'emocionava a mi,
veient-la amb ella, com ho explicava,
i Font Santa, aquesta il·lusió,
que jo crec que bàsicament els aniversaris,
quan se celebren, és per això,
perquè, a part de commemorar moltes fites,
i és veritat, es commemora l'aspecte humà,
aquell que has viscut,
moltíssimes anècdotes, moltíssimes històries,
al lloc de la teva formació.
I, bé, doncs sí, vaig tenir la sort d'estudiar aquí,
també, Magisteri, només arribar a Tarragona,
amb un espai fantàstic,
amb un entorn també fantàstic,
per poder, fins i tot, estudiar
i també concentrar-se.
I ara, com a mestre,
tot el suport a l'activitat que estan portant
la direcció i tot el professorat
i personal de l'escola,
perquè val la pena, tant l'exposició,
com els actes que s'estan preparant.
Clar, tenim que la singularitat de l'escola
és aquesta, està a prop del mar,
això li dona un sentit especial
a l'escola del Miracle.
Mira, jo m'agradaria remarcar,
perquè sí que és veritat que,
i és just que diguem,
que tenim tot un recollit històric,
tot documentat,
que ens ha fet arribar,
o ens ha treballat la Cristina Magrinyà,
que també, curiosament,
quan ens la van recomanar,
perquè era una persona
que havia estudiat aquesta escola,
no?, des dels inicis,
i ens la van recomanar,
i curiosament, quan va venir
a formar part de la comissió,
que s'han fet càrrec
de la celebració d'aquest aniversari,
també havia sigut alumne d'aquí.
O sigui, que no ho sabíem,
i ens hi vam trobar.
Bé, i a mi m'agradaria, doncs,
remarcar que,
tot i documentat així,
l'any 34 sortia,
al diari de Tarragona,
sortia una notícia
que a mi em va copsar,
que era que deia
un nou èxit de l'Ajuntament.
I el nou èxit de l'Ajuntament
era, precisament,
el fet de poder haver obtingut
aquests terrenys prop del mar,
davant de la Mediterrània
i al costat de l'amfiteatre.
És a dir, era un lloc singular.
Per què?
Perquè hi havia aquesta voluntat.
Hi havia la voluntat
de donar importància,
de professionalitzar
el que era l'ofici de mestre.
llavors va ser
quan es va crear
un espai singular
i van trobar aquest espai
davant del mar.
Evidentment,
en aquella època
no hi havia tot l'entorn
que hi ha ara,
no hi havia aquestes cases
al davant
que te'l tapen una mica
des del primer pis.
Vull dir que des de totes les classes,
des del primer pis
es veu el mar,
totes les classes,
es veu l'amfiteatre
i notes, no?
Notes que aquest entorn
és tranquil,
no hi ha circulació,
eh?
Doncs és un entorn privilegiat
que moltes persones
no coneixen,
això també és veritat.
Sí,
creu que moltes persones
no el coneixen,
potser la gent de Tarragona
sí, no?
No, no, eh?
No, no, eh?
És que la cosa és aquesta,
que fins i tot
truquen gent de Tarragona
i si volen baixar
ens diuen
escolta,
i com hem d'arribar
a l'Escola del Miracle, no?
I clar,
t'esorprèn una mica
perquè si des de l'any 36
està aquí,
doncs és una miqueta sorprenent
que encara hi hagi persones
que et diguin
i com hi arribo
a l'Escola del Miracle, no?
Doncs mira,
és així.
Quants alumnes són ara, Carme?
Ara en aquest moment
al voltant d'uns 300.
Bé, no comptem
els nens
de la llar d'infants
perquè, clar,
en el temps
aquí a l'escola
també s'hi han afegit
la llar d'infants
al Miracle
que comparteixen
l'edifici també.
O sigui,
nosaltres en el seu moment
doncs va haver
un acord amb l'Ajuntament
de cedir
quatre aules
de l'edifici,
de la planta baixa
i allà s'hi ha ubicat
la llar d'infants
al Miracle.
Per tant,
allà
doncs també
deu haver
uns 90 nens més.
I a aquestes
exposicions
que heu preparat
què és el que heu preparat
per més endavant
perquè tenim un parell
d'actes encara
per acabar
de commemorar
aquest 75è aniversari.
Mira,
el primer acte
que seria
l'immediat
seria el del dia 8.
El del dia 8
va enfocat
a les persones,
a professors,
alumnes,
famílies,
amb pas,
tots els que han participat
en Escola del Miracle.
O sigui,
aquesta escola
que et deia jo
que es diu
el senyor del Milagro,
mare de Déu el Miracle
i que ara es diu
el Miracle
des de l'any 75.
O sigui,
a tots ells,
si escolten la ràdio,
ja els donem la convocatòria
perquè vinguin
el dia 8.
Aquests actes
consistiran
en obrir,
o sigui,
a les 6 de la tarda
es trobarem
aquí a l'escola
i ara
una salutació
a càrrec
de la senyora
Pilar Monge
que és una exaluna
d'aquí del centre
molt participativa
amb el nostre col·legi.
Després hi haurà
una benvinguda
a part del senyor Boada,
un còctel,
un còctel de benvinguda
del senyor Boada,
hi haurà un itinerari
per a l'exposició
i després tindrem
una actuació musical
a càrrec
de l'aula de música
tradicional
de l'Escola Municipal
de Música
de Tarragona.
I després,
com no...
I l'obra de teatre?
I l'obra de teatre,
que el títol és
Històries de l'Escola,
també molt divertida.
I a més,
després al final de tot,
com sempre se fa
per donar l'acomiadament,
la seva copa de cava
i el seu pica-pica.
El més bonic de tot
és que tots
se puguem tornar a trobar.
O sigui, jo,
per exemple,
que porto molts anys
aquí a l'escola,
quan venen els exalumnes
a buscar certificats,
a buscar llibre d'escolaritat,
el primer que t'hi diuen
Ai, Fuen,
si tornéssim aquí,
professors que han marxat,
a veure el dia
que es trobem tots,
bueno,
doncs serà el dia idòni,
serà el idòni
perquè tots vinguin cap aquí,
tots es trobem,
donem una volta per l'escola
i tots junts,
doncs, bueno,
celebrem tot el que han fet
durant aquí nosaltres,
no?
Aquest és el del dia 8
i el del dia 15
i el del dia 15
i ràpidament
que ja se'ns acaba el temps,
Carme.
El dia 15
el que sí que voldria dir
és que el dia 15
també hi participa
molt directament
la...
com és el de...
els serveis territorials
d'ensenyament a Tarragona.
Llavors,
amb aquest
farem un acte
dedicat a la funció,
a la vocació del mestre,
doncs,
tots els mestres
hi són cridats.
Amb aquest acte
es lliurarà també
un reconeixement
als mestres
que s'han jubilat
aquest curs anterior,
però llavors
el que farem
serà primer que res
una xerrada aquí a l'escola
a una conferència
a càrrec del senyor
Josep Maria Sabater Bosch,
després ens anirem
als Jardins Romans
en aquest marc
tan incomparable
que tenim al voltant
de l'escola
i allà tindrem
doncs
les salutacions institucionals,
el lliurament
d'aquest reconeixement
i l'actuació
d'una banda de jazz
del Big Jazz Band
de Terrassa
i llavors
després de tot això
tornarem aquí a l'escola
a fer
doncs
un refrigeri
i una copeta final
per poder-nos acomiadar.
Per tant,
esperem que vinguin
totes les persones
que senten aquesta vocació
estan convidades
el dia 15.
Per tant,
tothom,
tots els mestres
de Tarragona
que s'hi vulguin sumar
poden venir.
Fins a quin dia
a l'exposició, Carme?
Fins el mateix dia 15.
Fins el dia 15
podeu venir a acostar-vos-hi
al matí
fins a les 6 de la tarda
si no m'equivoco
i la podeu visitar
Font Santa,
Carme,
Carles,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi bé
a la celebració
d'aquest 75è aniversari.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies.
Doncs ja ho sabeu.
Si heu sigut alumnes
o simplement
vaja,
vau conèixer una mica
la història del Col·legi
del Miracle
us hi podeu acostar
fins al dia 15
per veure aquesta exposició.
Gràcies,
doncs,
Josep Pardila.
Des de la unitat mòbil
amb el suport
de Joan Maria Bertran
ara canviem d'ubicació,
no?
I marxeu fins al refugi
número 2
del Moll de Costa,
si no m'equivoco.
Doncs si no massa lluny
perquè d'aquí unes dones
es presenta
la segona edició
del Festival Food Photo Festival.
Fins allà anirem
per conèixer aquest any
que ens tenen preparat
per enguany.
Perfecte,
doncs,
d'aquí una estona
ens retrobem
a través de les zones.
Gràcies, Pep.
Adeu,
fins ara.
Gràcies al Josep Pardila
i al Joan Maria Bertran.
Falten 5 minuts i mig
per arribar
al punt horari
de les 11.