This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Josep Félix Ballesteros, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com està d'ànim?
Bé, bé, bé, molt bé.
Molt bé, molt animat, amb molta energia, moltes ganes i sense parar de treballar.
Jo pensava que l'endemà de les eleccions podria descansar encara que fos unes quantes hores,
però no, no, ja a les 7 del matí cap a reunions.
Cap a no ha marxat de vacances, això vol dir que ha començat els contactes amb les altres forces polítiques?
Hem parlat telefònicament, vam parlar la mateixa nit de les eleccions amb tots,
inclús amb en Sergi de Riós, i hem tingut alguna conversa telefònica més preliminar,
només de tamteig i de calendari amb la resta de forces polítiques,
i avui tenim la primera executiva local aquesta tarda justament per fer anàlisi
i per dibuixar l'escenari de futur, sí.
Vol dir que a partir de demà es poden produir ja les primeres reunions formals
amb el Partit Popular i amb Convergència i Unió?
Bé, demà exactament no ho sé, perquè ho hem de fixar encara,
però sí, en els propers dies i sobretot la propera setmana seran claus
pel futur calendari.
Ha marcat ja el seu full de ruta, és a dir, què vol fer?
És a dir, aquesta tarda té executiva local, quina és la seva prioritat?
Primer, Convergència i Unió o el Partit Popular?
La primera prioritat era, en primer lloc, de veritat,
agrair les moltíssimes trucades, mails, entrades a Facebook i Twitter
que ha tingut i felicitant pel resultat,
perquè és veritat que vist el panorama general, doncs, Déu-n'hi-do, no?
En segon lloc, és rebre trucades de molta gent, de sectors empresarials,
també de sindicats, d'entitats que ens han dit
feu un govern sòlid, fort, estable, no feu componentes estranyes
i d'inestabilitat i, sobretot, adopteu grans consensos
al voltant dels grans temes que té plantejats aquesta ciutat, no?
I després, doncs, planificar el futur de les converses ja oficials
a partir del resultat definitivament electoral que es produirà,
sembla que avui, avui la Junta Electoral ja proclama els resultats definitius,
els eleva definitius i, per tant, obrirem ja converses
amb l'objectiu, òbviament, de formar govern,
de formar govern amb qualsevol de les fórmules,
jo preferiria un govern estable o amb govern amb majoria relativa,
amb suports puntuals amb aquests grans temes de ciutat
que ens preocupen, pressupostos, POUM, futur dels sectors econòmics,
infraestructures, capitalitat, etc.
Ha dit que espera els resultats en definitius de la Junta Electoral
perquè això pot marcar quina és la segona força política,
que és la conversència i un partit popular.
Si vol, és una qüestió purament formal i simbòlica,
però jo crec que s'ha de tenir en compte, evidentment.
Perquè aleshores voldria dir que començaria a parlar
amb la segona força política, sigui quina sigui.
Sí, clar, ja ho he dit des del principi,
formalment ho faríem així, encara que no implica cap prioritat
des del punt de vista de preferència.
El fet que hagi rebut, com diu, tants comentaris,
demanant un govern estable, tot i que ha posat damunt de la taula
ara mateix en diverses possibilitats,
l'empenya especialment a buscar aquest govern estable
amb una altra força política?
Sí, sí, jo sempre he cregut fermament.
De fet, el passat mandat haguéssim pogut governar
amb un govern, diguéssim, de majoria relativa,
però crec que els grans projectes que hem abordat
i que hem començat a desencallar històrics
no s'haurien pogut fer sense un govern estable.
parlo del POUM, que finalment va ser per consens,
parlo del pla estratègic, parlo del debat
i el document d'infraestructures ferroviàries,
parlo de la sortida de l'Ajucac del Mercat Central,
en fi, de temes reals, o l'Escola Oficial d'Idiomes,
temes realment importants i històricament encallats.
Temp, de totes maneres, que aquesta no sigui finalment una decisió
la del futur govern de la ciutat de Tarragona,
que es prengui en clau estrictament tarragonina?
Jo amb les converses aquestes preliminars, insisteixo,
telefòniques, informals, només de, gairebé fins i tot diria,
de cordialitat i de temptets,
els he demanat a tots, a tots, a tots tres,
que la clau de la negociació sigui exclusiva
i estrictament i genuïnament tarragonina.
Per part meva ho serà,
perquè així ho vaig expressar a l'executiva nacional del meu partit,
així ho penso dir aquesta tarda a l'executiva local,
i en el meu cas i en el nostre cas només estarà Tarragona davant la taula.
No serem ni moneda de canvi, ni bescanvi,
ni condicionant per cap altre pacte fora d'aquí de la ciutat de Tarragona.
I pel que m'han dit els dos candidats de Convergència i Unió i del PP,
ells també pensen fer-ho amb aquesta clau.
m'ho va dir amb molta contundència, especialment el senyor Alejandro Fernández.
Per tant, he de creure que serà així.
En qualsevol cas, sí que és veritat que en aquestes 48 hores que han passat després de les eleccions,
hi ha com a mínim moltes informacions periodístiques
que apunten a diferents elements de la política catalana,
l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de Barcelona,
la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Tarragona,
els pressupostos del govern de la Generalitat,
els primers pressupostos del govern d'Artur Mas que s'han d'aprovar al Parlament.
És a dir, aparentment hi ha moltes peces en joc
en les quals una seria fins i tot la seva alcaldia.
Sí, però jo crec que qui faci això amb clau no genuïnament tarragonina,
amb els quatre anys d'aquests crucials que tenim per davant,
per sortir de la crisi, s'equivocaria.
És més, jo ho denunciaré.
Jo ho diré públicament, si algú no ho fa amb clau genuïnament tarragonina.
Per tant, estic convençut que la paraula donada dels dos candidats
amb els quals hem de parlar en els propers dies val,
i com que val, espero i estic convençut que serà amb clau genuïnament tarragonina.
Dirigents com la presidenta del Partit Popular de Catalunya,
Lídia Sánchez Camacho, s'ha encarregat de demanar
que li deixin al Partit Popular en capçal a les alcaldies,
per exemple, de Badalona i Castelldefells,
on ha estat la llista més votada.
Situacions com aquesta, considera que afavoreixen la seva postura de partida?
No sé si l'afavoreixen, però jo sempre he estat...
De fet, aquí a l'Ajuntament de Tarragona
sempre ha estat la llista més votada la que ha format govern,
excepte el període estrany de la moció de censura de l'any 89,
només per dos anys,
i crec que ha de seguir sent així,
i ho crec com a criteri general.
Per tant, crec que val,
i més amb ciutats i pobles on el que està en joc és una figura tan emblemàtica
i tan, fins i tot, diria que, unipersonal com és l'alcalde.
Vostè, com a punt de partida,
prefereix una de les dues coalicions,
un dels dos pactes, amb Convergència i Unió amb el Partit Popular?
Té una preferència de sortida?
No, no, jo vaig dir abans de les eleccions,
perquè ara és, diguéssim, més obligat dir-ho,
però abans de les eleccions ja vaig dir
que no tenia posicions apriorístiques ni prejudicis,
que estaria disposat a parlar amb totes les forces polítiques
i que el que volia era arribar a grans consensos
amb els temes importants que té plantejats la ciutat.
I afegeixo ara, i abans també,
que avui un govern estable
o amb majoria relativa,
però amb els temes importants aclarits i consensuats.
Hi ha dues veus destacades de la seva candidatura,
el número dos, l'advocat independent Paco Zapater,
i el portaveu de l'executiva local del seu partit,
el partit dels socialistes Javier Villamallor,
que s'han manifestat en aquests micròfons
a favor de prioritzar, si és possible,
un pacte amb Convergència i Unió.
Diuen que se sentirien més còmodes,
que seria el més lògic per a la ciutat.
Jo dic el que dic,
i són les seves opinions personals,
i evidentment són respectables,
però jo dic el que dic,
és a dir, jo dic que conversaré amb tots,
que parlaré amb tots,
i que amb tots està obert
a la possibilitat de fer un govern sòlid i estable.
I, per tant, quan dic això,
ho dic amb convicció,
perquè és a mi qui em toca portar en primera mà,
i en directe, i en viu,
i no tindré ni delegats
que puguin anar a aquestes negociacions,
les faré jo directament.
El que dic jo és el que va a missa,
i parlant-hi amb la contundència.
Ahir Alejandro Fernández,
en aquest programa i en aquests estudis,
va dir que la prioritat era de vostè,
d'encetar les converses,
perquè era la llista més votada,
i que només en el cas que vostès
no aconseguís un pacte estable,
aleshores es podria plantejar la fórmula
Convergència i Unió-Partit Popular.
S'ho creu?
O tem que hi hagi maniobres al darrere
que el vulguin treure de l'alcaldia?
No, jo m'ho crec perquè m'ho ha dit així, també.
M'ho ha dit tal qual.
Jo no ho he sentit a l'entrevista,
però m'ho crec perquè, en fi,
la conversa que vam tenir telefònica,
insisteixo, molt preliminar,
sense detalls, sense avançar res,
m'ho va dir així, també.
És a dir, et toca a tu,
com a força majoritària
i com a primera força de la ciutat,
obrir converses,
i així ho farem en els propers dies.
I crec que és un gest que l'honora
i que més respon a la realitat política de la ciutat.
En aquesta entrevista,
Alejandro Fernández també va dir
que davant d'un hipotètic govern en minoria,
encapçalat per vostè,
no plantejaria mai una moció de censura
si no hi hagués un cas extraordinari
o un escàndol durant aquests propers quatre anys.
Què li sembla?
Bé, això a mi no m'ho va dir,
però com que ho ha dit tan clara i nítidament,
doncs em sembla molt correcte
i digne d'elogi des del punt de vista polític,
de formes i de fons,
i em sembla correctíssim
perquè la ciutat no...
En general, les ciutats no es poden permetre
inestabilitat en un moment com aquest.
A l'hora d'haver dit aquestes converses
amb els altres partits,
quines seran la llista de temes
de prioritats que vostè considera
que són bàsiques per negociar,
per posar-se d'acord?
Doncs, en primer lloc,
el tema de la capitalitat i la llei de vagaries.
En segon lloc, el tema sanitari.
El mapa sanitari és molt important per a la nostra ciutat.
En tercer lloc, el desenvolupament del POUM.
És fonamental que aquesta ciutat
pugui aprofitar totes les oportunitats que se'ns obren.
en quart lloc, l'acabament dels grans projectes històricament pendents.
Mercat, Escola Oficial d'Iliomes, façana marítima, etcètera.
En següent lloc, les infraestructures ferroviàries,
que són fonamentals per a la nostra ciutat,
no només de passatgers sinó de mercaderies.
I, en últim terme, però no per això menys important,
el Tarragona 2017.
Aquest inici de la llista,
amb temes de capitalitat i de la qüestió sanitària,
apunten molt a temes que ha plantejat Alejandro Fernández,
precisament en els seus dies de campanya electoral.
Potser l'apropa una mica més, aquesta formació?
No, no, no, si vostès fan una lectura del discurs
que jo vaig fer a l'últim dia de campanya,
aquests dos temes van sortir clarament,
marcats, clarament apuntats,
fins i tot en l'entrevista que, perdó,
en el debat que es va fer en el diari de Tarragona,
jo també els vaig apuntar com a temes fonamentals,
inclús vaig anar més enllà,
i no només rebutjava la llei de begueries,
sinó que demanava la derogació dels consells comarcals.
Per tant, forma part de les meves prioritats,
i és veritat que coincideix amb les expressades per un candidat,
suposo que de l'altre també, no?
Com se sentiria si finalment l'11 de juny
no és proclamat l'alcalde de Tarragona
per un proper mandat de quatre anys?
Doncs amb molts ànims per tirar endavant
les decisions que prengui la ciutadania
en els propers quatre anys,
per tant, jo estaria igualment a l'Ajuntament
i aguantaria quatre anys,
no me n'aniria a fer cap altra cosa,
però és una possibilitat real que no contemplo.
No contempla?
No, que no contempla.
Jo estic absolutament convençut i amb ànim
per tirar endavant el govern de la ciutat
i, per tant, és una possibilitat
que en aquest moment no contemplo.
El que passa és que si vostè demana l'exercici mental
i teòric de plantejar-m'ho,
doncs amb ganes de seguir apostant
per aquesta ciutat com sempre he fet.
Se sentiria traït, fins i tot,
tenint en compte que ha guanyat clarament les eleccions?
Home, traït no ho sé.
Jo no ho sé,
però moltíssima gent que m'ho han dit sí,
moltíssima gent que a Tarragona
han dit que seria i és injust,
jo crec que sí, moltíssima,
i de tota edat, de tota condició i de tota ideologia.
Com analitza els resultats?
Ara que ja han passat unes quantes hores
i que potser la dinàmica tan ràpida
ja ens fa preveure i parlar molt del mapa polític
i del que pot passar a l'Ajuntament de Tarragona,
però ara que han passat un parell de dies,
com analitza els resultats obtinguts pel seu partit?
Jo podria començar dient que,
per part meva, doncs, molt bé, excel·lents,
i amb bon resultat,
i és veritat que és un bon resultat,
vist el panorama general.
Per tant, en Tarragona s'ha votat amb clau local
pel que fa amb nosaltres,
és a dir, ha prioritzat
i ha tingut prioritat el vot alcalde,
que és el vot partit,
excepte amb dues excepcions.
El Partit Popular,
que ha tingut un vot important,
per tant, la gran notícia d'aquestes eleccions,
com es destacava a tot arreu,
és el bon resultat del Partit Popular,
i l'enfonsada general d'Esquerra Republicana,
que crec que en el cas de Tarragona
ha estat profundament injusta,
però, en fi,
jo soc dels que pensen que els ciutadans,
quan voten,
ho vaig dir abans i ho dic ara,
no s'equivoquen mai, no?
I després aquí plana una incertesa,
que és com valorar el resultat
de Convergència i Unió,
que, en fi, no m'atreveixo a valorar-lo.
Doncs li anem a preguntar precisament
per aquests resultats,
perquè són els pitjors que ha tingut
la Federació Nacionalista
des de fa més de dues dècades.
Sí, sí, sí,
sembla que sí,
i, per tant, suposo que ells també faran
la seva anàlisi corresponent
de candidat,
d'estratègia de partit,
de missatges, no?
En un context en què tot els hi anava de cara, no?
Per tant,
ara, això els toca a ells,
considerar-ho.
Jo crec que la gran notícia aquí
és el bon resultat del Partit Popular
i l'enfonsada general d'Esquerra Republicana.
Té la sensació, ara,
amb els resultats a la taula,
de que ha fet bé la feina en aquests quatre anys?
Sí, sí, home, evidentment m'he equivocat
moltes vegades, com tothom,
i jo cada dia m'equivoco
i caic i em torno a aixecar,
però sí, sí perquè
inclús amb un sondeig
que vam fer ara
molt ràpid aquests dilluns passats,
seguia veient la sensació entre la gent
majoritària,
àmpliament majoritària,
que Tarragona ha millorat molt, no?
I que la figura de l'alcalde
era coneguda
i apreciada amb una nota
inclús més alta
que les enquestes
preelectorals.
En el context nacional de Catalunya,
el seu resultat,
que ja va debatre el dilluns
en l'executiva nacional del PSC,
com el valora?
Se sent especialment satisfet
d'haver obtingut
aquesta majoria relativa
a l'Ajuntament de Tarragona?
Sí, però no em consola,
no em consola.
El fet que quan vam entrar
a l'alcalde de Lleida i jo
i el de Sabadell,
doncs alguns aplaudissin,
no em consola,
perquè el panorama general
és de molta preocupació,
d'un resultat dolent,
perquè aquí no cal posar
panys calents,
un resultat dolent,
realment dolent,
que ens ha de fer reflexionar
sobre si ens consideren
o no útils
com a oferta electoral
als ciutadans de Catalunya,
si els missatges,
la metodologia de contacte
amb ells són els adequats,
que crec que no,
i si els lideratges
són els que es corresponen,
que ja l'expresident
de la Generalitat
i primer secretari del partit
ja va manifestar
que ell estava disposat
a donar pas
a una altra directiva.
Per tant,
jo crec que tot això
és la reflexió
que hem de fer
a partir del mes de juny,
juliol,
i sobretot a la tardor
amb el Congrés extraordinari.
Vostè,
què faria amb el partit?
Refundar-lo,
gairebé?
Refundar...
Jo crec que nosaltres
el que hem de fer és
mantenir els principis
fundacionals intactes,
perquè són en els que
se situa la majoria
d'aquest país
quan es fan enquestes
demoscòpiques.
Nosaltres som un partit
catalanista,
social i de progrés.
I crec que aquestes
tres idees força
són acceptades
com a pròpies
per la majoria
de catalans i catalanes.
Què hem de fer?
Doncs miri,
fer propostes
més innovadores,
acostant-se
més a les classes
mitges.
No ser tan vistos
com a sucursal
de Madrid
o tenir
molta més influència
a Madrid.
Ser
genuïnament
catalans
i profundament
arrelats
en el territori.
Per tant,
jo crec que els propers
lideratges
hauran de sortir
del municipalisme
català.
I finalment,
entendre
que els ciutadans
volen participar
més en política.
El que està passant
amb això del 15M
no és
que es rebutgi
la política
sinó la forma
de fer política
que s'ha tirat
endavant fins ara.
I compte,
no només
critiquen els polítics,
també els banquers,
també les empreses,
també els sindicats,
també mitjans de comunicació,
també la justícia.
És a dir,
s'està qüestionant
el sistema
i es vol
més democràcia
i la democràcia
que no consisteixi
només en anar a votar
cada quatre anys.
Doncs,
els partits polítics
hem de rebre el missatge
i hem de buscar
els mecanismes
perquè aquesta democràcia
real,
aquesta consulta
i participació real
entre elecció
i elecció
es produeixi
en el sí
dels nostres partits
i a les institucions.
El resultat
que va obtenir
diumenge passat,
la bala,
l'empeny,
ha jugat
algun paper determinant
en la futura direcció
del Partit dels Socialistes?
M'obliga,
m'obliga,
m'obliga,
m'obliga a jugar fort
amb la futura direcció
del Partit dels Socialistes
de Catalunya
a tot Catalunya
i crec que és bo
per la política
tarragonina
que els tarragonins
estem en primera línia
de les grans decisions
a Catalunya
perquè si això és així
no ens tornarà a passar
que no tinguem
mai més
un conseller
d'aquestes comarques,
que l'opinió
de la gent
de la Catalunya nova
i especialment
del sud de Catalunya
no compti
o no compti prou
i per tant
crec que és una obligació
un cop
tingut aquest bon resultat
formar part
de la direcció
del nucli
de la direcció
del Partit dels Socialistes
de Catalunya
i fer política
a Catalunya.
El millor líder
del PSC del futur
podria ser Àngel Ros,
alcalde de Lleida?
Podria ser Àngel Ros
però qualsevol
dels alcaldes
i alcaldesses
que han tingut
un bon resultat
tenim un bon
planter,
tenim un extraordinari
planter
que podien fer
un treball
extraordinari
i també és veritat
que no necessàriament
el futur
primer secretari
ha de ser
el líder electoral
del nostre partit
per tant
podia haver-hi
una bicefàlia
que ens ha donat
molt bons resultats
quan ha existit.
Els socialistes,
el grup parlamentari
de socialistes
al Parlament de Catalunya
creu que
hauria de tenir
una actitud
propensa
a aprovar
a donar el vistiplau
als propers
pressupostos
del govern
de la Generalitat
o tenint en compte
la política
engegada pel govern
d'Artur Mas
sobretot de retallades
que vostès
els socialistes
han criticat tant
s'hauria d'allunyar
d'aquesta possibilitat?
Jo crec que
globalment
sense entrar en detalls
l'actitud
del grup socialista
del Parlament de Catalunya
hauria de ser
l'actitud
de la investidura
és a dir
ser responsables
facilitar
governabilitat
i posar
l'accent
a les polítiques
socials
per tant
i de país
evidentment
de millora
de l'autogovern
del país
i si fem
aquestes tres premisses
responsabilitat
facilitar
governabilitat
polítiques
socials
i tirar endavant
aquest país
i el seu autogovern
i aprofundir
el d'autogovern
jo crec que
fins i tot diria
que ens podíem
acabar entenent
evidentment
tot dependrà
de la profunditat
de les retallades
de com
s'escapsi
si és que s'escapsa
l'estat del benestar
aquesta entesa
de la que parla
hipotèticament
el Parlament
de Catalunya
també es podria
traslladar
a l'Ajuntament
de Tarragona
com hem analitzat
en aquesta entrevista
seria de fet
favorable
pels interessos
de Tarragona
un pacte
amb convergència
i unió
que ara
és qui té
el govern
de la Generalitat
i per tant
l'entesa
entre les dues
administracions
encara
les dues institucions
encara podria ser millor
segurament
segurament
la podria millorar
això
no ho negaré
perquè és una obvietat
però l'alcalde
de Tarragona
té l'obligació
d'entendre's
amb el govern
i jo
crec que honestament
m'he entès
amb el conseller
Recoder
en la primera entrevista
vam estar d'acord
amb tots els plantejaments
que vam fer
vostès
em van tenir
complida
informació
amb el conseller
Puig
vam signar
un conveni
de col·laboració
amb la Guàrdia Urbana
pràcticament
a les poques setmanes
de ser conseller
amb el conseller
de Cultura
estem parlant
amb el Ministeri
de la Futur
Plata Bacalera
amb Esports
de la Generalitat
hem parlat
del futur
de Tarragona
i de la gran candidatura
2017
és a dir
jo crec que l'alcalde
de Tarragona
no pot permetre's
el luxe
de no tenir
bones relacions
amb el govern
de Catalunya
la qual cosa
no vol dir
que no el critiqui
de quan en quan
quan toqui
i quan calgui
sigui d'un signe polític
o d'un altre
per acabant
fins on està
disposat a cedir
en les negociacions
en tota la negociació
sempre hi ha
es tires i arronses
fins on estaria
el fins on no el sé
el que sí que sé
és el punt de partida
no tinc prejudicis
ni hi ha priorismes
és a dir
que qualsevol tema
amb qualsevol dels candidats
de les altres formacions polítiques
sí
jocs del 2017
que ha estat un dels temes
a vegades molt criticat
especialment pels partits
de l'oposició
l'anterior mandat
pot ser un dels temes
més espinosos?
doncs home
si algun candidat
ho posa damunt la taula
pot ser un dels temes
dels que parlem
i insisteixo
com he dit
la resposta anterior
sense cap apriorisme
i sense cap prejudici
però l'assessió estaria
fins i tot
per cedir temporalment
l'alcaldia
algun dels altres candidats?
home
no és la possibilitat
que jo contemplo
ara li he dit
que el contemplo
la possibilitat
d'un govern fort i estable
doncs
encapçalat per mi
i amb amplis consensos
o un govern
de majoria relativa
a partir del resultat electoral
jo aquesta possibilitat
no la contemplo
l'última que planteja
molt bé
doncs així
acabem aquest repàs
se li ha girat feina
a vostè i als altres
líders polítics
això de la política
sempre és igual
quan penses que has acabat
és el principi
de la nova etapa
doncs estarem pendents
evidentment
durant els propers dies
d'aquestes negociacions
i d'aquestes converses
entre les tres grans
forces polítiques
les més votades
el passat diumenge
en les eleccions municipals
a Tarragona
senyor Josep Félix Ballesteros
alcalde de la ciutat
candidat a la reelecció
pel partit dels socialistes
gràcies
per acceptar l'invitació
del matí de Tarragona Ràdio
moltes gràcies a vostès
i a la seva disposició
fins la propera
bon dia
Gràcies