Com cada any per aquestes dates, els portants de l'aigua de Sant Magí
es preparen per anar a buscar-la a l'ermita de la Brufaganya.
Així que aquest matí, abans que marxin, el proper dimarts a la tarda,
aquest matí hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el president dels portants, el senyor Vicenç Gabriel.
Senyor Gabriel, bon dia.
Bon dia a tothom.
Com ho tenim, això? Com sempre?
Sí, com sempre hi ha guany més esperançats
que crec que no plourà tant com l'any passat.
Perquè, Déu-n'hi-do com va ploure.
Perquè el problema és la baixada.
Durant la baixada vam dir, de sort que no es va ploure,
però el professor sí que ens va mullar a tots, però bueno, ho tenim.
Els portants, quan pujaran cap a la Brufaganya?
Els portants pujarem a la Brufaganya el dimarts, sobre les 5 de la tarda.
Allà ens trobarem amb els de la societat de Sant Antoni de Valls,
que pujan els carros i els cavalls amb els seus camions.
Allà recollirem simbòlicament l'aigua,
carregarem les portadores que porten els carros, les lligarem als carros.
I una vegada acabat tot això,
improvisarem un altar a baix a la capella de les fonts,
amb una taula, amb uns collars de cavall,
un ram de flors i uns cascabells o el que sigui.
I mossèn Gallar, d'esquenes a la font,
ens farà la celebració.
I aquest és un de, per mi, per mi, jo sempre ho dic,
i potser em repeteixo, però és un dels moments més emotius.
Allà ens encoratja, ens diu que hem de donar un testimoni,
i realment la veritat és que sí,
que t'arriba una mica a dintre,
en aquells silencis que hi ha durant la missa,
que també sents el brullar de l'aigua,
perquè tothom està molt callat,
malgrat som relativament, bueno, els portants, els de Sant Antoni,
i amb algun debot que puja i que s'hi afegeix,
doncs això, molt bé, t'arriba a dintre,
i a més a més t'encoratja a fer bé la baixada
i a portar aquesta aigua que ens esperen tots els debots de Sant Magí,
o no debots, o tota la ciutat de Tarragona.
Allí passaran, doncs, per tant, la primera nit.
Sí, allà passarem, una vegada acabat la missa,
soparem, i uns sota el carro, els altres a la tenda de campanya,
com sigui, dormirem, i a les sis del matí
ens llavarem, i normalment et despeges aviat,
perquè si et rentes la cara a les fonts,
la temperatura de l'aigua t'ajuda a despejar-te.
Com està l'espai? L'han anat a veure?
Està prou ben acondicionat, com en anys anteriors?
Sí, bueno, últimament s'ha creat una agrupació
que diu Amics de Sant Magí al seu entorn.
Són gent de tot l'entorn de Sant Magí,
com és els de Santa Coloma de Caral,
Igualada, no ho sé,
diversos pobles que s'han ajuntat,
i una vegada al mes van i estan treballant
per adequar les fonts, l'entorn, la capella,
perquè aquí hi ha dues coses.
Una cosa és la font, a baix, on recollim l'aigua,
que això és un espai,
i després hi ha el santuari, que n'és un altre,
on tot necessita cuidar-se.
S'ha intentat recuperar una mica el camí que va a dalt,
o les coves, on se suposa que Sant Magí va fer oració.
En fi, és una gent que fa una tasca molt acomiable,
i, bueno, doncs, se'ls ha d'agrair moltíssim,
i gràcies a ells, doncs, tot això es va mantenint millor.
Quanta gent calculen que pujaran deportants aquí de Tarragona,
i quants carros i carruats es portaran també la gent de Sant Antoni de Valls?
Seran nou carros, si, vaja, d'acord amb les últimes notícies,
les confirmacions que vam tenir ahir,
quan arribem a Tarragona s'hi afegirà el carro de la bota,
i llavors hi haurà el carruatge dels portants.
Gent, doncs, que fem la baixada,
entre pituts i flot, són 80 persones que fem la baixada.
Entre portants, gent de Sant Antoni de Valls,
i amb algú que s'afegeix d'autoritat,
jo, tal, doncs, sobre uns 80.
Que és la xifra més o menys dels últims anys, no?
Sí, però que, clar, no podem ampliar-ho,
perquè, clar, amb un carro hi caben 4, 5 persones.
Si anem nou carros tirant llarg 10,
perquè més de 10 ja és complicat,
doncs vol dir que, com a màxim d'alt, n'hi van 50.
Els altres van a peu.
Dimarts, doncs, al vespre, pujaran l'ermita a la Brufeganya,
ja faran la missa, soparan,
passant la primera nit,
i, com deia, dimecres, el dia 17, a primera hora,
començarà la marxa.
Quin és el recorregut?
Bé, el recorregut és l'habitual.
Sortim de la Capilla de les Fans,
l'alcalde de Puntils,
és el que ens ve a donar el bon dia,
ens fa un cafetó i un coca amb xocolata
i un talladet amb ell i la senyora,
que és molt d'agrair,
i venen a quarts de set del dematí
perquè ja puguem sortir a les set.
I, a més a més, simbòlicament,
el que fa és,
portar-nos la barreja,
que és la beguda,
que és la beguda típica dels traginers,
el que passa que avui en dia
doncs està en desús,
és mosquatell i anís,
que Déu-n'hi-do,
quan fas el traguet,
sort que el posa amb el porró
i, a més a més,
és simbòlic.
A partir d'aquí,
doncs anirem fins al cruce,
anirem baixant,
fins al cruce de Carol,
Carol,
tirant cap a Santa Coloma,
seguirem cap a Carol,
i a l'altre,
passant una,
santa perpètua del que hi ha,
sobre les 9 o un quart de 10,
pararem a esborzar,
amb una esplanada que ja tenim feta,
sobre tres quarts d'11 estarem a Carol,
sobre dos, tres quarts d'una estarem al pont d'Armentera,
i dos quarts de dues,
més o menys estarem a Santa Escreus.
El tros de pont d'Armentera fins a Santa Escreus,
aquest és terrorífic,
perquè es fa a l'una del migdia,
amb esfal,
i no hi ha una sombra ni per morir.
Aquest és el pitjor tram.
Per supòs,
vull dir,
aquest és dur,
i si vas a peu malament,
i si vas a carro,
doncs també.
I arriben a Santa Escreus al migdia.
Arribem a Santa Escreus al migdia,
llavors desenganxen els carros,
els cavalls dels carros,
llavors allà a Matxa ja ens acondiciona,
els acondiciona unes mangueres
per poder dutxar els cavalls.
Els cavalls descansen,
mengen una mica,
i per un altre costat,
nosaltres també aprofitem
per recuperar forces,
i la gent que ha caminat molt,
doncs a la sequia aquella que passa per allà,
doncs es treu el calçat que porti,
llavors quan posa els peus dintre,
surt hasta el port d'aigua,
perquè Déu-n'hi-do,
no és problema,
però Déu-n'hi-do,
perquè és molt dur.
I no és perquè la gent no estigui acostumada
a caminar,
que n'hi ha que hi estan
i n'hi ha que no hi estan,
però el problema és que
l'asfalt dels últims 4 o 5 quilòmetres
crema i molt.
I allà dinen?
Sí, allà dinem,
bueno, tot és catering,
vull dir,
bueno, catering,
vull dir,
allà muntem unes taules,
uns parasols,
perquè encara que és l'arboleda,
doncs hi entra,
ja n'ha rebut prou de sol,
i una vegada acabat sobre les 5 de la tarda,
ajudem a carregar totes les taules,
tots plegats,
perquè és clar,
això entre tots és un moment,
si ho han de fer uns quants,
i llavors anem camí cap a Bràfim,
arribem a Bràfim,
allà ens espera l'alcalde,
donem un tomet pel poble,
i anem a dalt al santuari del Loreto,
i al poli esportiu,
que està al costat del santuari,
i allà,
a la direcció del poli esportiu,
ens accedeix les instal·lacions,
que són per poder-nos dutxar,
i la piscina,
i això sí que s'agraeix.
Això s'agraeix molt, no?
L'arribada a Bràfim
és segurament el mes de 16 anys.
Sí, això s'agraeix,
sí, sí,
és la...
Clar, és que ha sigut un dia dur, eh?
Han començat entre mitos i flotes,
que ja has dormit malament,
t'has llevat a les 6 del matí,
i arribes allà a les 7 de la tarda,
i Déu-n'hi-do.
Bé, llavors una vegada això,
doncs, bé,
fem aquest sopar que diem
on ens troba tota la gent
que conflueix a la Ruta Magiriana,
que són arcaldes de tots els pobles,
o sigui,
l'anfitrió, per dir-ho d'alguna manera,
és l'arcalde de Bràfim,
i llavors,
doncs,
els que són de més avall pugen,
i els altres baixen.
I realment,
és molt curiós perquè,
bueno,
doncs,
hi ha municipis
que no es coneixen,
perquè en el fons
són municipis de 3 consells comarcals diferents,
i del Tarragonès,
el Camp,
i com que el de Bràfim,
vull dir,
que es troben allà,
i bueno,
doncs comparteixen
totes les seues inquietuds i tal,
i tots plegats,
i és un sopar molt senzill,
perquè ja m'explicaràs
el pressupost i com el que cae,
però bé,
molt bé,
la gent està molt contenta,
i llavors,
bueno,
ens anem a dormir,
demà el dematí,
bueno,
dormim a l'entorn de l'ermita,
del Loreto,
i els carreters me'ls dormen
a l'entorn de sota el carro,
perquè hi ha qui don perfectament
sota el carro,
ja porta més o menys
un matalasset o el que sigui,
i ells sota el carro.
Llavors també ens llevem
a les 6 del dematí,
a Bràfim,
i anem tirant
al Coll de Nulles,
els amics,
la Francesa i la seva senyora,
ens obsequien,
amb col·laboració,
em sembla que amb l'Ajuntament,
un talladet i una pasteta,
allà al,
com se diu,
al restaurant Coll de Nulles,
entrem a Nulles,
donem un tomé,
entrem,
només passem per Nulles,
i llavors arribem
a l'Argilaga.
A l'Argilaga.
L'Argilaga allà ens esperen,
a la plaça,
hi ha una esborçada de forquilla
que ens convida
l'Ajuntament de la Secuita
en col·laboració
amb la pedania de l'Argilaga
i amb la comissió de festes
de l'Argilaga,
tots plegats.
Molt bé,
bé,
aquí hi ha una anècdota
que ho vam descobrir
fa dos anys,
l'exferrer del poble,
dic l'exferrer
perquè és un senyor molt gran
que té 90 i tants anys,
91,
doncs quan vam passar
el primer per la Secuita,
davant de casa seva,
va treure un Sant Magí
i el va posar en una tauleta
i llavors parlant
amb l'Argalda de la Secuita
o la Vicau del Roca
li vam dir,
home,
doncs aquest senyor
si va ser ferrer
durant tants anys,
això dels carros
li deu caure molt a prop
i li vam dir
que vingués
a esborçar l'Argilaga
i que
de tornada
cap a la Secuita
o de marxada
cap a la Secuita
que li...
que el pedríem dalt el carro
i l'any passat va disfrutar
com un nen
amb ser de tres naves
i en guany diu que repetirà.
Escolten,
tot aquest recorregut
i totes aquestes històries
fa la impressió
que a més segurament és certa
que els pobles
per on passen els portants
disfruten tant de la festa
com la pròpia Tarragona,
no?
Doncs sí, sí, i a més a més
doncs s'ha creat aquest...
Ens esperen, realment
després arribem als Pallaresos
i com que jo hi tinc una casa
fa molts anys
i hi tinc molts amics
voldrien que també esborguem
els Pallaresos
i sí, per què no veniu
més tard
i esborgeu
a vista bé
i escolteu
pareu.
Vull dir, sí, sí.
La veritat és que...
I, a veure,
més que això
nosaltres estem contents
perquè
hem sàpigut difondre
i donar el testimoni
de Sant Magí
del patró de Tarragona
i això també és molt important
vull dir, perquè la gent
avui en dia
jo crec que coneix
tothom bastant
la història
del nostre sant.
Total, que estàvem
en aquell esmorzar
de forquilla
espectacular
de l'Ars i Laga
que això és a mig matí, no?
No, no, no, no.
A primera hora.
Sí, un quart de deu.
Un quart de deu.
Mira, el problema
que tenim amb els carros
és que
va el pas que va
i prou.
Vull dir, no podem accelerar
encara aquest últim.
Llavors,
arribem als Pallaresos
sobre les 11.
11.
un quart de 12.
Llavors, allà també
rep l'Ajuntament
o en aquest cas
suposo que serà l'alcalde.
Allà ens fan
un petit aperitiu
i llavors anem directament
cap a Sant Pere i Sant Pau
a les dependències
d'Ematxa.
Ematxa,
a part de baixar l'aigua
i de fer totes aquestes coses,
cedeix
les seves dependències
i instal·lacions,
les dutxes i tal,
perquè tots plegats
es puguin dutxar
tots els que vulguin
i
per poder anar a dinar,
fer l'últim dinar
i
automàtic
i a les 5
tornar a enganxar
a les 6
fer la desfilada
per entrar a Tarragona.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona
no hi ha novetats
pel que fa al recorregut,
faran el que és habitual
i arribaran a les 7 de la tarda
a la plaça de la Font.
Sí, allà esperem que
mossèn Gallar,
que està molt recuperat
de la seva salut
i que tots plegats
hem estat resant
a Sant Magí per ell
perquè
estés a aquests moments
amb nosaltres
i ell estava
molt animat,
el domençat també
ens va fer la missa
a les famílies
que vam anar allà
al Santuari de la Bufeganya,
farà la benedicció
i després
doncs
pujarem l'aigua
a l'ermita
del portal de Carro
sobre les 8
i allà
els portants
com es diuen
en castellà
missió incomplida
haurem fet
haurem
complert una altra vegada
amb el que ens ha encomanat
o el que ens demana
la ciutat.
Perquè aquesta forma
de baixar l'aigua
des de quan
la fan així?
Nosaltres?
Els portants.
Ah, els portants.
Aquest serà
la 18a vegada.
18a vegada.
Sí, va començar
el 94
la 18a vegada.
Fan la majoria d'edat.
També té raó,
mira, no hi havíem pensat.
A vegades
es pensa amb el 20.
Sí, sí, la majoria...
I d'aquí dos anys
podran celebrar
el 20è aniversari.
El 20è aniversari, sí, sí.
Arribarà l'aigua
a les 8 quarts
de 9 del vespre
com sempre
al portal del Carro
i a més en un dels actes
més tradicionals
i jo crec que també
més estimats
per la gent d'aquí,
per la gent de Tarraona.
Tenen vostè aquesta sensació
quan estan pujant l'aigua
des de la plaça La Font
cap al portal del Carro?
Molta, molta.
És molt emocionant
veure com la gent espera
i que si l'Alfàbrega,
que si l'Espígol,
que si la plaça La Font
de Gomagom
i després
quan arribes allà dalt
que pràcticament
no pots entrar
a l'església
amb les portadores
per simbòlicament
deixar-les allà
perquè la gent
ja comença a fer cua
per recollir l'aigua
que li pertoca.
Què té Sant Magí
que no tinguin
altres sants
o santes?
Bé, jo suposo
que cadascú
és de casa seva
i el de casa seva
és el millor,
dic jo.
I això,
a veure,
per mi,
suposo que de tot arreu,
clar,
dir que Sant Magí
era millor
que un altre sant
no m'atreviria a dir-ho mai.
No, però més que millor,
pitjor,
és a dir,
aquesta devoció
per un sant
d'aquestes característiques.
Jo, per mi,
doncs,
me'l van inculcar a casa,
el meu avi
era dels que anava,
vivia al carrer en Granada,
era pagès
i anava amb el seu carro
i anava a buscar
l'aigua de Sant Magí.
El meu pare,
en canvi,
ja no ho va fer.
I llavors,
el meu avi era un home
que estimava molt Tarragona,
el meu pare també,
però jo,
de petit,
anava sempre amb el meu avi
per tot Tarragona.
Jo em conec
tot Tarragona,
totes les tradicions
i he anat als toros,
als castells i tal,
perquè era un crió,
jo sempre amb l'avi
i tot això
i la professora de Sant Magí
amb l'avi
i els toros
i el concurs de castells
amb l'avi.
L'avi li agradava
tot el que era de Sant Magí
i totes les festes de Tarragona
i això m'ha fet estimar
i vull dir,
no ho sé,
jo ho veig
amb tant les meves filles
perquè encara,
jo en tinc quatre
i estem fora,
de quan en quan,
quan és Sant Magí
i no estan aquí,
diu,
papa,
ja sé que Sant Magí,
ens n'han recordat
amb Sant Magí.
Vull dir,
ja estiguin allò on estiguin.
Escolta,
quants litres d'aigua
es poden arribar a repartir
aleshores el dijous
quan arribin
entre la gent
que vagi allà
al portal del carro?
Nosaltres en baixem 4.000.
Del tot,
del tot,
no s'arriben
perquè sempre has de
tenir una mica de previsió
però 3.500
sí que s'arriben a repartir.
Tu pensa que també
en portem als hospitals,
a les germenetes dels pobres
i en guany,
doncs que no hi havíem pensat,
no sé per què,
perquè això,
la tasca aquesta
la fa un altre grup,
doncs el soci sanitari
del Francolí
ens han demanat
que tots els malalts
o les persones
evidentment
normalment són grans,
que potser també
volien gaudir
d'aquesta aigua
i cap problema
també els hi portarem,
ens han dit
que no tenen prescopes
per poder
pagar les ampolletes
perquè clar,
les ampolletes,
l'aigua no es ven,
no hi ha transició
comercial
amb l'aigua,
li han dit
que no hi ha problema
que això
entre a la cofredia
els portants
i tots plegats
per aquesta gent
que no siguin sense aigua.
I els portants,
senyor Gabriel,
la resta de l'any
fan alguna altra cosa
o no?
O bàsicament
la seva unió
com a grup
és portar un cop
a l'aigua,
anar a buscar l'aigua
a la profeganya
i ja està.
Evidentment,
això és així,
però el que
no és l'única
trobada de l'any.
Nosaltres durant l'any
anem fent les trobades
en funció del calendari.
O sigui,
per Nadal,
doncs ens trobem
tots
amb una pregària,
amb una missa,
al portal del carro,
bé,
tothom que pot,
la gent de Valls,
ens desitgem les festes,
celebrem el Nadal
una mica abans
tots nosaltres,
després intentem
que
a l'hora de la calçotada,
que és una cosa
molt típica
i de casa,
doncs tots els que podem
ens trobem a una calçotada
i seguim parlant
de si farem
o no farem.
Llavors,
el mes de juny
hi ha la plec de la rosa,
la plec de la rosa
que es celebra
a la Cofredia
i les roses
aquelles
que es curiaven
al bosc de Sant Magí
que són unes roses
blanques,
buscanes,
que estan tacades
de vermell blanques
que
diu
la tradició
que és
quan els
romans
van d'agullar
Sant Magí
va saltar la sang
i va esquitxar
aquells rosers
i per això
són així,
doncs l'anem a celebrar
amb ells
i llavors,
bé,
i evidentment
la trobada
de Sant Magí.
Hi ha una junta directiva
que
és la
que portem
tot a...
som nou persones
els que portem
tot el tema
de coordinació
i anem preparant
les coses
i a queixos
ens reunim,
doncs no sé,
una vegada passat
Sant Magí
per fer balanç
de com ha anat,
veure les indicacions
i una vegada passada
Setmana Santa
doncs llavors ja
comencem a entrar allà
amb força.
una de les novetats
que portem
és els carros
i portarem uns cartels
que és una làmina
que és una...
o sigui,
és la reproducció
d'una làmina
que ens va fer l'any passat
a l'Antonio Tomàs
o es va fer el quadre
i ens van fer una làmina
i és un cartel
que es veu
un carro d'esquena
amb dos portants
darrere
i és el carrer
Marceria
i llavors
és portants de l'aigua
i l'anagrama nostre
i ho portarem
a cada costat.
Això és el que distingeix
els carros
com antigament
cal papet
cal no sé què
o cal no sé quant.
Molt bé,
doncs tindrem oportunitat
de veure'ls.
Dimarts marxarem
a la tarda
cap a la profeganya
i seguirem
com cada any
el seu recorregut
també
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Vincenç Gabriel,
el temps
han mirat per internet
com quines són les previsions?
Sí, sí,
portem 15 dies
mirant tots els vídeos saps
a punta que no plourà.
Que no plourà.
A punta que no plourà.
Vaja,
no és tan mínima
la possibilitat
i si plou
una miqueta de mulledeta
no passa res.
Tampoc passa res.
Perquè, ojo, eh?
Una refrescadeta
amb el sol
que caurà
segons en quin moment.
No aniria malament.
Vicenç Gabriel,
president dels portants
de l'aigua de Sant Magí.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé
l'experiència
de la setmana que ve.
Molta sort.
Moltes gràcies
a tothom
i que tindrem l'aigua
a la seva disposició
que per això la anem a buscar.
Els anirem a veure
el dijous 18 a la tarda.
Gràcies,
que vagi bé.
Bon dia.