Les 10 del matí i 9 minuts han passat ja 10 dies de les últimes eleccions generals
i avui volem tornar a analitzar, volem repassar l'actualitat política
que es deriva del resultat de les urnes del passat 20 de novembre.
La setmana passada ja vam passar per aquests micròfons
els diputats electes de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes,
Jordi Janer i Francesc Vallès,
i avui hem convidat Alejandro Fernández, diputat electe del Partit Popular,
secretari general d'aquesta formació política a nivell de la província de Tarragona
i portaveu del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Tarragona.
Alejandro Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
Se sent 10 dies després el gran triomfador de la jornada electoral del VINENA?
Les alegries en política duren poc, perquè després has d'administrar la victòria
i això no sempre és fàcil.
Evidentment ens va anar molt bé el resultat, sobretot a la ciutat de Tarragona, és històric,
però tampoc no sento jo una eufòria que em permeti treballar.
No ho han celebrat especialment al Partit Popular?
Bé, és que no estan les coses per massa celebracions.
El dia mateix de les eleccions, a la seu de...
Bé, on vam fer la celebració, perquè era una celebració del resultat electoral,
tothom estava molt content però a la vegada no teníem l'eufòria, per exemple, de l'any 2000.
I això que havíem tret millor resultat aquí que l'any 2000.
Bàsicament per què? Perquè és que la situació del país és la que és
i per tant tampoc no és qüestió ara de començar a saltar.
Analitzat els resultats electorals, m'imagino, molt específicament de la ciutat de Tarragona.
On està la clau de l'èxit del Partit Popular,
que per primera vegada a la història els ha portat a guanyar unes eleccions generals?
Jo crec que, i això és veritat,
i jo mai he intentat traslladar un resultat d'una convocatòria electoral amb una altra.
No m'agrada fer aquest tipus d'interpretacions perquè serien un error
i a mi m'agrada el comportament electoral, és una disciplina que m'agrada estudiar.
I, en fi, no es pot traslladar directament a dir
si demà es fessin eleccions municipals jo guanyaria,
perquè probablement no seria així.
Però sí que és veritat que marca una tendència
que es va iniciar a les autonòmiques de fa un any
en les quals vam empatar amb el PSC,
després les municipals on vam empatar amb Convergència i Unió
i ara les generals on hem trencat aquest empat
que teníem amb les altres formacions polítiques per guanyar.
Això què significa?
Significa que el Partit Popular, per primera vegada a la història,
la ciutat de Tarragona és un partit capaç de guanyar eleccions.
I això és molt important,
perquè immediatament te situa com a alternativa.
Jo fa molt de temps que dic que el Partit Popular a la ciutat de Tarragona
ja no és un partit bisagre que pugui donar recolzament
amb un dels històrics dos grans partits,
sinó que és un partit que està en condicions d'igualtat amb la resta,
que pot guanyar, que pot perdre, però ja no és el tercer en discòrdia.
Ara mateix estem en disposició de guanyar
qualsevol convocatori electoral a Tarragona
i això la gent ho percep i et dona utilitat.
És a dir, el que ens havia passat històricament moltes vegades
és que en determinades convocatòries
una part del nostre electorat
no ens veia com un partit capaç de guanyar
i això desmobilitzava una mica el nostre electorat
i això passava bàsicament a les autonòmiques i a les municipals.
El nostre electorat sempre era bàsicament de generals.
Ara tenim l'electorat molt mobilitzat, sempre.
i sobretot hem trencat barreres importants, hem guanyat
i això significa que, en fi, com deia abans, jo no faré trasllacions directes,
però és evident que tenim les nostres opcions de guanyar
unes eleccions municipals a Tarragona i ho podem arribar a aconseguir.
Per tant, l'objectiu d'aquí tres anys i mig
és ser el partit més votat a la ciutat?
Sí, l'objectiu és aquest.
El maig del 2015, quan hi hagi eleccions?
Sí, l'objectiu és aquest.
Jo no puc entendre la política sense la vocació de guanyar
perquè, en definitiva, quan un es dedica a la política
i l'apassiona de debò, el que té són unes idees
que trasllada la societat per aconseguir un recolzament majoritari.
Després, les circumstàncies et posen en una situació o en una altra.
Però jo no m'imagino la política sense la vocació de guanyar,
d'aconseguir el recolzament més gran per transformar la societat
que per això et dediques a la política.
Per tant, l'aspiració és guanyar.
I després ja veurem el que passa, però l'aspiració és guanyar.
Tarragona s'ha convertit en la primera capital de comarca de Catalunya
que guanya unes eleccions al Partit Popular
amb les eleccions del 20 de novembre.
Això situa més, preferentment, Alejandro Fernández
en un punt important dins del partit a nivell de Catalunya
i a nivell fins i tot d'Espanya?
Bé, la veritat és que aquestes coses són així, és veritat.
Si treus un bon resultat electoral,
doncs estàs millor posicionat dintre del teu partit.
Però tampoc concretaria exactament això que significa.
Significa que a la província de Tarragona estem fent bé les coses
des de fa temps ja,
però estem recollint els fruits ara d'una bona tasca
i per tant això, evidentment, et posiciona dintre del teu partit
millor que si treus un mal resultat, crec que és evident.
Amb la perspectiva que dèiem del 2015 i amb aquest objectiu
que es marca Alejandro Fernández de ser el partit més votat a les eleccions municipals,
vostè descarta deixar la política municipal i anar a Madrid
amb un futur govern del Partit Popular?
Es vol quedar aquests tres anys i mig fent política a Tarragona Ciutat?
La gent del meu partit, la direcció del meu partit,
sap, perquè jo els hi he traslladat,
que tenim una oportunitat històrica de guanyar una selecció a Tarragona,
de tenir un...
Ara hem guanyat per primera vegada una selecció
en una capital de província catalana
i tenir l'oportunitat d'aconseguir una alcaldia
en una capital catalana per primera vegada a la història.
Per tant, ells saben que tot el que pugui passar,
en el meu cas personal,
ha d'estar supeditat a aquest objectiu.
Crec que en política és important cobrir etapes,
no avançar-les.
Aquesta és la raó per la qual ara mateix
nosaltres acceptem la nostra posició d'oposició
a l'alcalde Ballesteros
i l'acceptem tranquil·lament
i creiem que és un objectiu possible.
I per tant, jo ara mateix tinc clar
que la meva etapa política a Tarragona
ha de ser molt llarga
i és ara mateix el que em motiva.
Serà oposició durant aquests tres anys i mig
a l'Ajuntament de Tarragona,
oposició, com diu vostè, a l'alcalde Ballesteros,
però en qualitat de diputat
voldrà fer de pont
entre el que pugui fer el govern de l'Estat
i pugui beneficiar o no a la ciutat de Tarragona?
Ahir mateix no hem fet massa publicitat
perquè no vam fer convocatòria de mitjans
però tampoc no vam dir
que fos una reunió secreta ni molt menys.
Per tant, ell també pot parlar de la mateixa.
Ahir mateix vam tenir una reunió,
Ballesteros i jo,
per analitzar punt per punt
cadascuna de les inversions
que el govern central té a la ciutat de Tarragona
o ha de tenir en el futur.
Va ser una reunió gairebé més tècnica
que política.
És a dir, vam agafar la tramitació gairebé
de cada expedient
per veure en tocava.
Jo, el primer que he de dir sobre aquesta qüestió
és que jo no em dedicaré
durant aquest mandat a dir
que els anteriors ho han fet molt malament
i que per això les coses no van bé.
No m'agrada aquesta tècnica.
De fet, va ser la tècnica que va fer servir
malauradament el mateix Ballesteros
i la senyora Floria
en qualitat de portaveu
durant tot el mandat anterior
que es dedicaven a culpar els seus antecessors
de lo mal que anaven les coses.
L'herència que ens trobem
no és que sigui per tirar cuets,
però no avances
si et dediques a mirar sempre
el que han fet els anteriors.
Per tant, nosaltres agafem l'herència que agafem,
la intentarem millorar.
Sempre dic que Tarragona necessita
com a mínim un any de tranquil·litat,
un any i mig de tranquil·litat.
Moltes vegades, quan algú ens retreu
que estem cooperant o que no estem posant pals a les rodes
al govern Ballesteros,
jo sempre dic que després de tres eleccions seguides,
tres, en un any,
autonòmiques, municipals i generals,
Tarragona necessita tranquil·litat
perquè la situació és crítica.
Per tant, cadascú dintre de la seva responsabilitat,
jo com a diputat a Madrid,
el govern de Convergència,
en aquest cas la senyora Força,
el Parlament de Catalunya
i el senyor Ballesteros com a alcalde de la ciutat,
cadascú ha de treballar amb tranquil·litat
per veure com millorem Tarragona.
I en aquesta reunió dèiem l'alcalde
de què van parlar,
quins temes van tractar,
d'aquestes qüestions tècniques
que vostè nomenava fa un moment?
De totes, de totes.
Van parlar de la 27,
van parlar de la façana marítima,
van parlar de l'1% cultural
de la darrera fase de la catedral de Tarragona,
van parlar del futur museu arqueològic,
de com estaven les coses,
van parlar del tercer fill de transport de mercaderies,
van parlar de tot,
i de projectes fins i tot més petits.
I vam analitzar on estaven exactament cadascun dels processos.
I es van posar d'acord en alguna cosa?
O simplement la conversa tenia l'objectiu
de fer aquesta fotografia de la situació dels projectes
i veure com es poden encara en aquesta legislatura que ara comença?
Bàsicament l'acord al qual vam arribar és,
un, el que jo he dit, jo li vaig assegurar
que no em dedicaria a culpar-lo amb ell
de la situació actual,
perquè insisteixo, no porta enlloc això,
els selectors ja han votat.
Jo sempre dic que,
això ho deia molt sovint el mandat passat,
quan el mateix senyor Ballesteros
parlava tot el dia del mandat de Joan Miquel Nadal,
la ciutadania ja va decidir
que aquest mandat s'havia acabat
i li va donar a vostè el mando,
exactament el mateix, a mi no em servirà de res
culpar tot el dia Ballesteros de la situació actual,
el que he de fer és mirar cap al futur.
I ell, de la seva banda,
evidentment, doncs ens vam garantir col·laboració mútua.
Llei, el trate institucional,
podríem parlar-ne?
Entre un diputat del PP a Madrid
i un alcalde socialista a la ciutat de Tarragona?
Per suposat que sí.
Coses concretes,
façana marítima i tercer fil,
aquesta via de sortida de les mercaderies.
Amb això, vostè ha canviat una mica d'opinió
respecte al que havia dit en campanya electoral
i estaria oberta la possibilitat,
en el tema del tercer fil,
a que de manera provisional passin per la línia de la costa?
El problema és que no acabo de veure
això de la provisionalitat d'aquest projecte.
No ho acabo de veure.
M'estan intentant convèncer,
però com que soc una mica tossut,
no ho ets.
No ho veig.
És a dir, jo continuo pensant
que el senyor Recoder
va defensar la línia Reus-Roda,
que em sembla la més raonable
per transportar mercaderies
des del port de Tarragona,
bàsicament perquè no passa per les platges de Tarragona,
i continuo pensant el mateix.
Per tant, fins que no vegi
absolutament impossible
recuperar la línia Reus-Roda,
jo continuaré pensant el mateix.
I, evidentment, si algú em digués
mira, això és provisional,
i aquest dia comencem les obres
de la façana marítima.
Clar, però és que això és...
Crec que és impossible
que algú m'ho pugui dir.
Crec que és impossible.
Per tant, continuo pensant
que el tercer fill
passant per les platges tarragonines
és un entrebanc a la façana marítima.
I com que la façana marítima
no es veurà aquest mandat,
però continua sent
el gran projecte de la ciutat de Tarragona,
el gran projecte de la ciutat de Tarragona
no podem renunciar.
De tota manera,
és un tema que hem d'anar a parlar.
La façana marítima està clar
que no es veurà aquesta legislatura,
però en aquesta legislatura,
en aquests quatre anys del govern d'Espanya,
vostè creu que algun abans es podrà fer?
Jo espero que sí.
Crec, sincerament,
i és una de les coses
amb les quals discrepo més
del senyor Ballesteros,
que tota la paperassa,
dit amb tot el respecte
que s'ha fet amb els darrers temps,
no acaba de ser massa consistent.
I, per tant, la vull analitzar
per veure exactament on estem
i veure si hem de canviar d'estratègia
o si hem d'encetar una nova etapa
o si realment això que s'ha fet
en els darrers anys serveix o no.
A 27,
en quin moment es troba, segons vostè,
i després de parlar amb l'alcalde també d'aquest tema?
Bé, doncs,
el que s'ha de fer és intentar,
dintre de les possibilitats,
en aquells contractes que han estat rescindits,
algunes de les empreses
estan disposades en alguns dels trams
a arribar a un acord per la no rescissió,
tot i que s'havia arribat fins i tot
a un acord de liquidació de l'obra allà feta,
perquè si s'obre un nou procés de licitació,
això podria ser tres anys de retard afegit,
i Tarragona no s'ho pot permetre.
Per tant, fins al Morell
tindríem possibilitats d'aquest mandat acabar,
del Morell a Valls
és un dels trams que hem de recuperar
perquè està rescindit el contracte,
i després, des de Valls fins a Montblanc,
és un altre que està rescindit el contracte,
i jo ja he de dir que,
tot i que encara no he pres possessió com a diputat,
estic en contacte amb les empreses
per intentar veure si això es pot recuperar.
És una de les coses en les quals ja m'he posat,
però m'estic posant a treballar més ràpidament,
perquè, insisteixo,
una nova licitació no ens la podem permetre.
Tabacalera i Museu Nacional Arqueològic,
també la ciutat fa un moment.
Al complex de la Tabacalera
encara hi ha unes obres que s'han de finalitzar
i que provenen d'aquells fons del president Zapatero
que vostès, des del Partit Popular a l'oposició,
també van criticar en el seu moment.
Estem parlant dels anys 2008-2009.
Ara s'estan acabant unes obres,
però a la Tabacalera hi ha d'anar,
teòricament,
el nou Museu Nacional Arqueològic de Tarraona.
Vostè està d'acord, com a diputat,
en que el museu, a mig o llarg termini,
és trasllà de allà
i estaria d'acord també en que l'Estat
cedeixi la titularitat al govern de la Generalitat?
Totalment, però he de dir
que aquest és un dels temes que més verd està,
després de les converses que he tingut darrerament,
incloses les que he tingut amb el senyor Ballesteros.
Verd vol dir que...
Que ara mateix re.
No hi ha res.
Re de re.
Així de contundent.
Per tant, aquesta legislatura no preveu que es pugui fer res?
No, no, jo no dic que aquesta legislatura no es pugui fer res.
He dit que aquest és un dels projectes que està més verd.
Que el que s'ha fet no ens serveix.
Bàsicament, no vull, tampoc insisteixo,
no vull dedicar-me a criticar,
però que ara mateix no tenim res.
Serà diputat a partir del 13 de desembre,
que es constituiran les Corts.
Ja ha pensat que és el que més li agradaria fer?
Voldria activar de manera més immediata
com a diputat per la demarcació de Tarragona?
Sí, aquelles coses que estan a les meves mans
i que sobretot em puguin donar l'oportunitat
de treballar per Tarragona.
És a dir, allà has de fer una mica de corcó.
I si se'm permet l'expressió.
És a dir, allà hi ha 52 províncies,
50 províncies, dos ciutats autònomes,
cadascuna tan legítima com les altres.
i, per tant, amb un pressupost molt reduït,
s'enceta una mena de batalla pacífica,
però batalla en definitiva,
per captar les inversions del govern central
a cadascuna de les províncies.
Això què significa?
Que has d'estar ben posicionat en el teu partit,
que has de dedicar-t'hi molt
i has d'estar als ministeris fent una mica de corcó.
I a mi és una cosa que m'agrada
i, per tant, la faré encantat de la vida.
I, insisteixo, ara mateix,
els dos temes que estan,
perquè estan en una situació de provisionalitat
i que necessitem actuar ràpidament,
és la T11 i la 27.
Per tant, em dedicarem a això ràpidament, immediatament.
La T11, tantes vegades criticada,
sobretot per veïns, conductors, usuaris,
perquè es parla molt de la lentitud d'aquestes obres.
Es considera que és una prioritat activar aquesta obra
que sembla que s'ha perllongat moltíssim en el temps?
Bé, hi ha hagut problemes de pagaments
i, clar, les empreses no viuen de l'aire.
També he tingut converses amb les empreses
que estan treballant allà
i el que em diuen és que, en fi,
si hi ha per part del Ministeri
una mínima voluntat de tirar endavant,
ells la tenen tota,
perquè les empreses no ho estan passant bé
i tot el que sigui per ells fer feina
és una benedicció.
Per tant, jo, és el que deia abans,
si tenim ja algunes coses que estan a mig acabar,
acabem-les, posem-nos amb això
i ja veurem, ja planificarem en els mesos següents.
Però ara el tema de la 27 i de la T11
són els més urgents.
En aquesta feina de Corcó, que comentava fa un moment,
malgrat la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés,
li agradarà comptar amb el suport dels altres diputats,
del Partit dels Socialistes i de Convergència i Unió?
Sí, i a més he dit públicament
que, ho he dit moltes vegades,
tenim una bona relació personal
i crec que això pot ajudar.
Hem tingut una campanya,
com totes les campanyes són d'orilles,
però no hi ha hagut cap tipus d'atac personal.
En fi, sempre ho dic en broma
i no sé si els agradarà als protagonistes,
però vaja, que no tenim la relació
que tenien Joan Miquel Nadal i Xavi Sabater
quan eren diputats a Madrid.
Els dos els tinc gran carinyo,
però és veritat que teníem una relació molt complicada
i això feia que no poguessin col·laborar.
Jo amb el senyor Vallès i amb el senyor Janer
tinc una bona relació
i, per tant, estarem parlant constantment.
En fi, tenim el nou panorama polític
que sobra després de les eleccions
amb la Constitució de les Corts
la setmana del 13 de desembre,
amb el debat d'investidura la setmana del 20.
tindrem nou president i nou govern espanyol
just abans de Nadal.
Això en un context de crisi econòmica europea brutal.
Li està agradant el que està fent Mariano Rajoy
aquesta primera setmana després de les eleccions?
Que està sent tan analitzat i tan comentat
pel fet que no ha sortit a la llum pública
a llançar cap missatge després de la nit electoral?
Jo crec que la gent ja no sé de què se sorprèn,
perquè és l'estil de Mariano Rajoy
i la gent continua menyspreant aquest estil
i, finalment, el que fa la gent
que menysprea aquest estil
és un insult a la intel·ligència, no?
És com quan deien, perquè això ho van intentar dir molt,
avui, precisament, l'editorial de La Vanguardia
va en aquesta línia, no?
És com quan des de l'esquerra es deia
que Mariano Rajoy era Dropo, no?
Doncs, en fi, una persona que es treu
que va ser el registrador de la propietat més jove d'Espanya
en 23 anys, Dropo no pot ser.
Tot al contrari, ha de ser una persona
amb una constància i una capacitat de treball extraordinària.
O ets un geni universal
o per ser el registrador més jove de la història d'Espanya
en 23 anys és que ets una persona constant
amb capacitat de treball.
El que passa és que ho fa amb discreció
i crec que ho fa bé.
I crec que ho fa bé perquè ara mateix
si analitzem una mica el que ha fet
des que va començar,
el primer que va fer van ser trucades
a tots els governants europeus.
I aquestes trucades van anant la línia de dir
senyors, aquí s'ha produït un canvi polític a les urnes.
Per tant, aquí no passarà com a Itàlia i com a Grècia
que la burocràcia europea decidirà els governs.
Aquí han sigut els ciutadans
i un govern sòlid, fort, que farà les reformes.
Ara bé, no se li pot exigir a una persona
que ni tan sols ha estat investit president del govern
que faci públicament de president.
És que, èticament, jo ho trobo...
El que passa és que, en el cas concret de Mariano Rajoy,
hi ha gent que el critica quan fa una cosa
i quan fa la contrària també el critiquen.
És a dir, la qüestió és criticar-lo.
Si hagués sortit com a president
sense encara investir,
ara l'estarien criticant
per haver sortit sense ser president.
i, en canvi, està fent de president,
però de manera molt més prudent,
que és parlar amb els líders,
parlar amb el govern,
fer un traspàs de poders raonable,
sense dedicar-se a destrossar l'adversari polític.
Crec que això és molt important,
perquè s'estan produint reunions
entre els ministeris i els responsables,
Soraya, Sade, Santa Maria i el seu equip,
i aquí ningú no ha sortit a dir
que això és un desastre,
cosa que moltes vegades passa,
que, per exemple, a Catalunya
el traspàs de poders no va ser modèlic,
la veritat, entre el tripartit i Convergència i Unió.
Aquí sí ho està sent.
Per tant, jo crec que el comportament
és el que ha de ser.
Hem dedicat tota l'entrevista
bàsicament a parlar amb Alejandro Fernández
en qualitat de diputat electe.
Per acabar l'entrevista,
en qualitat estrictament de portaveu
del grup municipal del Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona.
Han començat ja a parlar
amb el govern de l'Ajuntament,
amb el govern municipal
i amb el tinent d'alcalde Pau Pérez
dels pressupostos de l'any vinent.
Ho farem els propers dies.
Encara no ens hem posat.
I els primers inputs que li han arribat,
què li semblen?
Doncs estem una mica desconcertats
perquè ahir ho vaig comentar
en el plenari que es va celebrar
que aquest govern es dedica...
Bueno, comencen a semblar
l'Helena Salgado i el Zapatero.
És a dir, cada dia ens aixequem
amb una notícia,
s'acomiadaran treballadors de no sé on
i l'endemà el desmentit.
Se suprimirà el síndic de Greuges.
Ahir el desmentit.
És a dir, cada dia estan enviant
uns missatges als mitjans
per després desmentir-los.
Això genera incertesa, inseguretat
i és el pitjor que es pot fer.
Per tant,
el que necessitem és papers
i veure exactament quin tipus
de reestructuració s'ha de fer
a l'Ajuntament de Tarragona.
Hem de recordar una cosa.
Nosaltres vam arribar a un acord
en referència a les taxes i els impostos.
Per cert, Tarragona és la ciutat
gràcies a aquest acord
que menys puja els impostos
de tota l'àrea de Tarragona
perquè és que l'alternativa era
com dic sempre,
l'única alternativa era
liquidar el mandat,
presentar una moció de censura
i endavant.
I això ni és el moment
ni es pot frivolitzar
amb aquestes coses.
I ara el que toca
és que el govern
faci un pas endavant
i digui, sí,
hem pujat uns impostos
però ara hem de reestructurar
que digui com ho vol fer
perquè és que
és un govern
massa permeable
a l'opinió pública.
És a dir,
ells fan un anunci,
sondegen a veure
amb quines reaccions tenen
i després es fan enrere.
I així no es governa.
Així no es governa
perquè evidentment
si tu fas un anunci
de reestructuració
la gent,
una part de la gent,
la reestructurada,
entre cometes,
mai no estarà d'acord.
Però és que si no,
no es prenen les decisions
mai de la vida.
I aquí,
tenen una por enorme
a enfrontar-se a la realitat.
I ja s'ha demostrat
que si t'enfrontes
a la realitat
tens més possibilitats
de sortir-te'n
que no si t'amagues constantment.
A l'espera de rebre
aquests papers,
aquesta proposta concreta
de pressupostos
de l'equip de govern,
els criteris, però,
del Partit Popular,
per on passarien?
Per unes retallades importants
en alguns àmbits en concret
de les competències municipals?
O per on?
Jo crec que tot el que sigui
reducció
d'estructura administrativa,
i estic parlant de
funcions d'empreses,
imprescindible.
Estic parlant
de supressió
de despeses
innecessàries,
reducció
de despeses
protocolàries,
reducció
en despeses
també de comunicació.
Hem de prioritzar
el més important.
Aquests serien
els criteris bàsics.
A partir d'aquí,
per donar resposta
a aquests criteris,
hi ha moltes alternatives.
que les presentin
i les analitzarem.
Doncs així acabem
aquesta entrevista avui
amb el diputat electe
del Partit Popular,
però també portaveu
del grup del PP
a l'Ajuntament de Tarraona,
Alejandro Fernández.
Senyor Fernández,
que li vagi molt bé
aquesta experiència
a Madrid,
al Congrés,
que segur que en tindrem temps
i molts moments
per anar-la seguint
durant els propers anys
com a diputat,
que dèiem.
Gràcies i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.