Jordi Freixas, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quin balanç feu d'aquesta dutxana edició del QS?
Doncs jo diria que millorable fins ara,
perquè és una edició que ha tornat a concentrar-se en dues setmanes.
Això ha permès que el públic també estigui molt concentrat en el QS.
Hem intentat coordinar les dates que eren difícils
amb altres actuacions que es produïen a la ciutat,
i val a dir que amb això el fes un esforç
i ha hagut de canviar tres dates internacionals
per no coincidir.
I això és degut a la bona coordinació
que hi ha hagut també amb el fet, amb la resta de participants.
I en aquest sentit el resultat ha estat jo crec que immillorable.
Cada dia ha estat ple,
i a més hi ha hagut dos dies com va ser el concert d'homenatge
als 30 anys de Bon Marley amb Nacho Terrés,
en què es va petar la sala i tothom s'ho va passar molt bé,
la sala vull dir l'espai,
i no cal dir la clausura amb la cantant que té un gramí, per cert,
de Costa d'Ibori, d'Obed Naboré,
que va ser un final apoteòsic i que us ho pot dir qualsevol que hi hagi estat,
amb la gent dret assaltant i ella donant-ho tot,
allargant el concert, la gent no volia que acabés,
no sé, va vendre, no sé quants discos,
perquè veritablement va ser una clausura apoteòsica,
però que va tenir tot tipus de concerts,
tal com preveiem dintre el que és el Festival de Músiques que és.
Un festival que porteu ja 12 edicions,
el vau inventar i ha arribat fins aquí,
ha canviat, diries, una mica, l'esperit de fons,
o continua sent el mateix, malgrat aquestes 12 edicions?
L'esperit continua sent el mateix,
el que sí que ha canviat és la realitat,
l'esperit continua sent la d'oferir músiques d'altres llocs,
o inclús d'aquí,
però que seria difícil veure-les de forma normal,
penseu que per aquí he passat amb aquests 12 anys,
des de músics d'Austràlia a Mongòlia,
fins a Sud-amèrica,
o sigui, des dels Lapons de Noruega
fins a les parts més remotes d'Àfrica, diguéssim, no?
I aleshores, en aquest sentit s'ha continuat,
el que sí que ha anat amb vis és un canvi en el públic,
per exemple, el concert que es va fer l'altre dia d'Arifa,
els turcs, que van fer,
el primer tema va durar tres quarts d'hora,
o sigui, el concert va ser dos o tres temes només, no?
La gent va entendre com funcionava aquella música,
la va deixar,
i en realitat, això, set anys enrere,
aquest concert hauria desaparegut la meitat del públic, no?
Perquè no entendria,
perquè no hi hauria entrat en la dinàmica del concert,
en canvi, ara, el públic que ve sap molt bé a què ve el que és,
ve a veure propostes noves que normalment no coneixerà,
però això té molt d'interès també en comprar el disc,
perquè es troba allà i diu,
això ho he vist aquí i això ho vull a casa, no?
i, per tant, veure tots els dies, tots, absolutament, tots, absolutament ple,
i trobar-nos en dos dies que més estigui a rebentar la plaça,
tots els voltants i la gent votant,
la veritat és que ens reconforta
i d'alguna manera fa que el públic sigui especialment important
perquè la resposta del públic sigui important perquè aquests concerts sortin bé, no?
Pensem que han passat gent des de Catalunya, com el Jaume Vilaseca, quartet,
però amb invitats de la Índia,
han passat per Occitània,
han passat per Cuba amb el César Rodríguez,
que eren els músics que van venir, que vam enganxar el vol
i amb una proposta van venir amb Quincy Jones, no?,
i de la mà de Quincy Jones,
i van fer un concert de jazz espectacular, no?,
on de Cuba hem pogut anar
el que era la música i l'aclamació
amb l'actriu Mónica Van Campen
i el Jordi Gaspar
i passar el concert aquest que dèiem dels més exitosos de Marla i 30 anys
amb Nacho Terres i de Whirlas
o anar-nos a Turquia, a Iran, a Romania,
amb els Arifa,
que són un dels grups més premiats ara a nivell internacional
per als circuits de Wally Music, no?,
o acabar a Costa d'Ibori amb un artista molt potent
que és Dovet Naure,
que com vaig explicar nosaltres el vam trobar
en un festival Womex a Copenhague,
que feia tot aquest concert
totalment embarassada, diguéssim, no?,
i va arribar aquí,
que fa quatre mesos que ha tingut la criatura,
i que hi va veure l'energia, els vots
i tot el que feia a dalt de l'escenari,
a part de tenir una vertiginosa veu i proposta,
i a part de jugar amb tot un munt de ritmes africans,
doncs es va veure un espectacle realment
dels macos macos que s'han viscut al llarg d'aquests 12 anys, no?
La feina a partir d'ara, Jordi,
és anar a buscar talents de cara a la propera edició?
Mira, això sempre ho estem fent.
Nosaltres, ja com a agència, diguéssim,
sortim entre tres i quatre fires internacionals a l'any
amb què anem a veure propostes i coses.
Aquests dies justament marxem cap a una altra part del món, no?,
a veure coses, i d'aquí ens nodrim per les programacions
que nosaltres podem produir, com és el que és, o d'altres,
i al mateix temps portem música per d'altres espais, no?
I, per tant, és un continu, però un continu que d'alguna manera
es veu recompensat en el moment que veus que veritablement
el públic arriba a comunicar amb l'artista que ve de lluny,
i encara que a vegades no entengui prou bé les claus
de la seva música, ha après a acceptar-ho
i ha après a disfrutar-ne,
que és el que potser ha sigut una tasca pedagògica
feta entre tots, entre públic i nosaltres,
i que és el que hem anat fent durant tots aquests 12 anys, no?
Tot i que encara falta un any.
Jordi Freix, té ara mateix algun grup en ment?
És a dir, alguna proposta de l'any que ve?
Alguna cosa a millorar o a refer?
Les propostes sempre en tenim,
també molt depèn de les possibilitats del festival.
Per dir-ho d'alguna manera, aquest any no hem entrat al Camp de Mar,
normalment entravem al Camp de Mar amb algun tipus de proposta.
Aleshores, hi ha propostes de nivell
que van davant del Pla de la Seu, davant de la Catedral,
que tenim en ment,
o d'altres que no havíem pogut portar un any,
però hem pogut portar un altre,
que a vegades depèn de les llires i tal,
i hi ha propostes que podrien anar al Camp de Mar,
tot depenent de la disponibilitat i de la voluntat en fer-ho, no?
En aquest sentit, tenim el cap ben ple de música,
i mentre el públic i l'Ajuntament
ens continuï donant el suport i la possibilitat
per tirar-ho endavant,
només cal veure, jo diria, el que sé,
per veure que ens ho prenem amb molt d'interès.
És a dir, no portem propostes de baixa qualitat,
abans que feia això, no ho farem,
diguéssim, no farem un festival que pugui tenir dos concerts més,
simplement perquè són molt més baratets, per dir-ho d'alguna manera,
sinó que el que volem és que la marca QC
continuï tenint la qualitat que creiem que té.
I això, com hem dit, és una virtut
de l'organització a través de la regidoria de cultura,
del públic que li dóna el suport
i dels músics que hi assisteixen
després d'una selecció que procurem que sigui molt pensada, no?
I que tingui tota una progressió,
tal com si us fixeu,
els concerts del QC no es fan perquè sí
i comencen d'una manera i acaben d'una altra, no?
Normalment van increixent d'ho
i procurem compaginar el que és el concert intimista
amb els concerts d'explosió corporal, d'alguna manera, no?
Doncs creiem que això és el que representa una mica
totes les músiques del món.
Una qüestió, Jordi, ja per anar acabant,
quantes persones creieu que poden haver passat aquests dies
pel Pla de la Seu i per la Pla de Salsadassos?
Doncs no ho sé, si comptes que normalment
podien arribar a haver-hi entre les cadires
que quasi podien ser 400, 500
i els dies forts, no en tinc ni idea
perquè estava rebentat, hauria d'estudiar una mica,
però serien el doble ben bé els dies de...
de Nacho Terrés i d'Obet Naore, no?
Que podien arribar a les 900, no ho sé.
Estem valorant-ho en aquest moment
i m'agafes molt al damunt encara
havent acabat el festival, no?
En qualsevol cas, 7 milers de tarragonins i tarragonides
i gent de fora, eh?
Com també ens comentaves,
que han passat aquests dies per aquesta dotxena edició
del Festival de Músiques a què sé.
Jordi Freixa, director de Tot plegat,
gràcies per explicar-nos-ho
i t'esperem l'any vinent, a la propera edició.
Gràcies a vosaltres perquè sou la quarta pota, diguéssim,
al públic, l'organització, els artistes
i si no hi hagués una voluntat
i en especial a la vostra ràdio
per difondre contínuament
i per entrevistar els músics directament,
doncs veritablement
no tindria tampoc la projecció que sí.
Gràcies a vosaltres.
És un plaer. Gràcies, Jordi Freixas. Bon dia.
Bon dia.