Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
us volem presentar una iniciativa
que ha sorgit de l'estudi de música
i especialment d'un dels col·laboradors del centre,
exalumne, el David Saneuja,
que ens acompanya aquí en directe als estudis de la ràdio.
David, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya la presidenta de l'estudi de música,
Teresa Valls. Teresa, bon dia.
Bon dia.
Una idea, una iniciativa,
és fer una flashmob el dissabte 19 de novembre
al Mercat Central de Tarragona.
Abans que res, perquè com que pagues les paraules en anglès
sonen tantes i la gent potser no s'aclareix,
David, explica'ns primer què és una flashmob, exactament.
Bueno, una flashmob és, en principi,
és trobar-se tots un dia en una hora en concret,
arribar, en aquest cas seria, al Mercat Central de Tarragona,
dissimular el màxim possible quan els hàgim trobat tots allí
i en aquesta hora en concret fer una acció.
Una acció pot ser una acció teatral, pot ser una acció musical,
pot ser el que s'hagi quedat en concret,
i sorprendre la gent.
Llavors, a veure aquesta reacció de la gent.
Has quedat en fer aquesta acció i llavors, a veure això,
sorprendre aquesta gent.
I la idea és teva, no?, personalment?
Bueno, és meva.
O en col·laboració amb la gent de l'estudi?
En col·laboració amb la gent de l'estudi vaig quedar,
doncs això, anava insistint a la Teresa Valls
i va quallar aquesta idea.
I per què surt la idea de fer una flashmob?
Doncs perquè sempre m'havia agradat,
he participat en alguna,
m'ha agradat aquesta idea i, bueno, és això,
m'agrada sorprendre la gent,
m'agrada fer accions teatrals,
accions musicals,
i m'havia captivat aquesta idea
i portar-la a Tarragona, com no.
I per què, Teresa, el mercat?
Trieu l'escenari del mercat
per fer aquesta iniciativa?
A veure, en el moment que el David proposa això,
a mi se'm va acudir de seguir el mercat.
El que passa és que, clar,
havíem de trobar la complicitat de la gent del mercat
i el moment oportun.
Aleshores, vam parlar amb l'associació de venedors,
amb el seu president, amb l'Albert Ribot.
Va acollir molt bé la idea
i a partir d'aquí, bueno,
sigui per proximitat, per veïnatge,
perquè les coses en aquell barri estan complicades
i penso que també és una manera de donar vidilla al barri
que ja en té de per si,
però que seria una vidilla diferent.
I llavors vam mirar quin dia es podia fer.
Nosaltres la volíem fer al voltant de Santa Cecília,
que és el dia 22, que és la festa de la música.
Aleshores, bueno, un dissabte semblava que venia bé,
que era una hora bona,
perquè hi podia haver gent
i nosaltres tampoc no teníem un excés de classes
ni d'activitats i ja està.
És a dir, heu triat el dissabte 19 de novembre
per la proximitat amb Santa Cecília.
I a quina hora?
A les 12.
A les 12 del migdia.
al Mercat Central, a la carpa, que ocupen actualment, clar?
Sí, sí, sí, al mig del Mercat Central.
Aleshores, David, ja teniu decidit què fareu?
O tot això és sorprès i no es pot explicar?
No, no, ja està decidit.
Està decidit serà una versió,
o la música de la cançó del Bon Dia dels Pets,
el que han fet és canviar la lletra.
Han fet una lletra, a dient, ja que estem al Mercat Central,
però és una lletra amb referència a les parades del Mercat Central.
Ha canviat la lletra una de les mestres,
una de les professores de l'estudi de música,
que es diu Marta.
Marta Soler.
Marta Soler.
Moltes gràcies, Marta.
Des d'aquí t'agraïm l'esforç que has fet,
que és molt difícil canviar una lletra.
I llavors hem fet referència a les parades,
als paradistes del mercat,
que fan una feina excel·lent.
I llavors el que hem fet és això, canviar-li la lletra.
Llavors s'ha d'aprendre aquesta lletra,
ens aprendrem una petita coreografia,
i llavors, doncs, és això, a les dotze,
tots hem de cantar aquesta cançó i sorprendre la gent.
Una lletra, doncs, relacionada amb la vida del mercat,
amb la realitat del mercat.
I això, aleshores, amb els paradistes,
heu parlat amb l'Albert Ribot...
Sí, ja tenim la complicitat una mica de l'associació de venedors,
i em consta, perquè ho he vist, que estan molt engrescats,
la idea també és que les parades puguin fer,
els paradistes puguin fer alguna de les accions,
ja ho veurem.
I, clar, la gràcia és que hi hagi molta gent que s'aprengui la lletra,
la lletra està penjada al Facebook,
perquè aquesta convocatoria...
Ah, la lletra ja està penjada al Facebook.
Sí, la lletra, a més a més,
hi ha una MP3 amb la música i una mena de caroca
per poder-se-la aprendre,
o sigui, està, el David ha fet aquí una feinada,
entre el David i la Marta han fet una feinada,
i es tracta d'aprendre'ns allò
i aparèixer allà a les 12 del migdia del dia 19,
a veure què passa.
Apareixer, però aparèixer...
Podem explicar alguna cosa més?
Què fareu?
Perquè, clar, diem, apareixerem allà,
farem accions,
cantarem aquesta cançó,
farem una mica de coreografia,
però podem explicar algun detall més?
A veure, la idea és estar a la cruïlla central
del que és el mercat.
Llavors, hi ha un grup de gent
que estarem a...
A veure, ja se'ns veurà,
se'ns veurà perquè també hem dit
que hem d'anar vestits d'una manera especial,
que és amb un jersei o samarreta llis
o de color fosc o d'un color viu.
Llavors, com que se'ns veurà,
es sabrà més o menys,
qui sàpiga que fem la flashmob
ja se'ns identificarà.
Llavors, és que ens segueixin.
El bonic d'una flashmob
és que s'hi afegeixi la gent.
Hi ha gent que som els capdavanters,
però el bonic és que fins i tot
la gent que no es trobi lli
és que s'hi afegeixi.
Si no se sap ben bé,
com que la tornada és repetitiva,
a la primera vegada no t'ho sobràs,
però a la segona ja sí.
I els moviments de la coreografia són molt fàcils.
És que a la segona vegada
que ho vegis és que t'hi afegeixis.
El bonic és que fins i tot, al final,
tot el mercat central canters i ballers.
Llavors, el bonic és que
quan vegis que dues persones
que comencen a cantar,
que després n'hi faran tres
i al final serem tots els que cantarem i ballarem,
és que tot el mercat central
s'acabés cantant i ballant
la cançó, en aquest cas, després.
El grup, de totes maneres,
que assajareu,
que portareu la iniciativa,
quantes persones sereu, doncs, calculeu?
Entre 15 i 20.
Entre 15 i 20.
Són els que...
I són tots alumnes, exalumnes, professors...
Una mica barrejat.
Una mica barrejat.
Perquè, clar, la convocatòria d'això,
segons la tradició de les Flashmob,
diuen que es fa a través de la xarxa social.
Aleshores, clar,
dintre del Facebook, en aquest cas,
hi ha el grup de l'estudi de música
i en el grup de la Flashmob
hi ha alumnes, hi ha professors,
hi ha exalumnes,
hi ha pares, mares,
coneguts de no sé qui.
Llavors, bueno,
es tracta que la gent
entri dintre d'aquesta pàgina,
digui que sí
i s'aprengui la lletra
i vingui allà i segueixi.
Però, clar, s'ha de saber la lletra,
perquè és la gràcia.
La gràcia.
Perquè, a més, la lletra canvia molt,
m'imagino.
Clar, perquè el bon dia dels fets
el tenim molt conegut i molt assumit, no?
Però, clar, després m'imagino
que la lletra canvia bastant, o del tot, no?
Del tot.
Del tot.
Però el bon dia es manté o no?
Sí, sí.
Les paraules bon dia i surten.
Sí, sí.
Perquè d'alguna manera...
Algú pot dir...
Algú que no sàpiga res pot dir bon dia.
És a dir, aquest és el mínim.
Aquest és el mínim per participar.
Cantar el bon dia.
Sí.
A la paraula, l'expressió bon dia.
Sí.
I després la lletra.
I hi ha gent que, en fi,
a dia d'avui i escoltant aquesta entrevista
i entrant al Facebook
pugui participar amb vosaltres
de tota l'organització.
Sí, sí.
Hi ha gent que vol serà molt ben rebuda
perquè aquestes coses, com més gent hi ha,
millor, perquè se t'escapen moltes coses.
Vull dir, és bastant...
Tot plegat és molt controlat però molt improvisat.
Llavors, clar, aquell dia allà
bueno, trobarem el que trobarem, no?
I, per tant, com més gent
tinguem còmplice d'això,
doncs molt millor.
Aquella expressió, com més serem, més riurem
i més cantarem i més ballarem,
en aquest cas també, no?
Vull dir que, i tant,
tothom, tot Tarragona està benvinguda
a la Flashmob de l'Estudio de Música
i del Mercat.
Vosaltres us aneu trobant a l'Estudio de Música,
us anireu trobant o què fareu?
O aquests 15 o 20 que porteu la iniciativa...
No, ens anirem trobant perquè, clar,
vull dir, la base de tot això ha de funcionar,
malgrat que hi hagi molta gent o poca gent
i que, com més ho sapiguem,
aquests 15 o 20 què hem de fer,
la gent més fàcil serà que s'hi enganxi,
sigui per el text,
sigui pels moviments,
però, vaja, tot plegat és bastant senzill,
vull dir que ningú s'espanti.
I el paper dels venedors al mercat?
Els hi demanareu alguna cosa especial
o si de manera voluntària
doncs volen jugar, entre cometes, amb vosaltres?
Bueno, una mica, a l'Albert Ribot li feia gràcia
que la gent hi participés activament també,
que no només s'ho miressin.
I aleshores, bueno, hi ha un moment determinat
en què aquests venedors fan una sèrie de coses
que ja els hi direm.
Carai, és a dir, que també...
Participar en de l'acció.
Clar, és que si no, què, s'ho miraran?
No.
Doncs ells també tindran els text imprès,
de manera que si hi ha gent
que en aquell moment s'hi vol afegir,
pugui agafar el text i pugui llegir-lo i cantar.
Us heu plantejat que pot haver-hi molta gent.
Bàsicament perquè, a més, és dissabte.
Molta gent que ho coneixerà,
però molta gent que potser de sorpresa s'ho trobarà.
Això és la gràcia.
Això és la gràcia.
No és un problema, això.
No, mai hi ha problemes.
Però ho deia fins i tot per l'espai,
perquè tampoc és un espai excessivament gran, no?
No, però a veure,
a veure, fer una flashmob i que no hi hagi ningú,
no ho veu ningú.
Llavors, clar, justament vam triar també
una miqueta alhora que hi hagués una miqueta de gent al mercat.
La gràcia és que la gent ho vegi
i sorprendre la gent.
Si no ho ha de veure ningú, tampoc no...
I com a estudi de música,
és la primera vegada que feu una flashmob?
Sí, sí, és la primera vegada.
No hem fet mai res d'aquest tipus.
Esclar, les coses van per aquí,
la gent jove és una cosa que et demana.
amb flashmob i flipzaps i aquestes històries.
I aleshores, doncs, bueno,
a partir d'una proposta ens hi hem enganxat i...
Perquè aquesta deu ser la manera més original
de celebrar Santa Cecilia que heu fet mai, no?
Sí.
Sempre és allò que fas al típic concert
o l'anada, no sé on, a sentir no sé què.
I aquesta vegada em dius, bueno, doncs, el món canvia,
hem de canviar també.
Sembla que tot ha de canviar
perquè si no hi ha coses que no funcionen.
I, bueno,
la vam rebre molt bé,
ho vam proposar
i tothom s'hi ha enganxat de seguida, per tant.
Molt bé.
Doncs avui, que és 3 de novembre,
us presentem aquesta iniciativa.
Per si encara no l'havíeu vist a través del Facebook,
com es pot tenir més informació,
com es pot contactar amb vosaltres,
com es pot veure i descarregar-se
la versió que has fet, David,
amb la lletra nova de la Cançó dels Pecs?
Tot això? On ho podem trobar?
A través del Facebook,
buscant això,
la Flashmob de l'estudi de música
i el Mercat Central de Tarragona
o a través del correu...
O enviant un correu a l'estudi de música,
llavors els enviarem
i es tracta de saber més o menys quan som.
Molt bé.
El correu de l'estudi...
Sí,
esmusica.estudidemusica.com
És música...
És música.estudidemusica.com
Aquest és el correu electrònic.
I si no, a través del Facebook,
posant allò Flashmob
de l'estudi de música del Mercat Central,
allà heu creat un grup
i teniu tota la gent adherida,
tenim la cançó, la versió...
Tot.
I un karaoke heu posat, no?
Sí, sí.
Una mena perquè la gent sàpiga...
Quan ho ha de cantar.
Exactament, la lletra.
Tot això teniu 15 dies
per anar preparant,
una mica més de 15 dies,
perquè això serà d'aquí dos dissabtes,
o tres dissabtes, millor dit.
El dissabte 19 de novembre
a les 12 del migdia,
just al mig del Mercat Central,
de la Carpa,
on hi ha totes les parades
del Mercat Central.
David Saneuja,
Teresa Valls,
felicitats per la idea,
la iniciativa,
molt divertida.
Gràcies.
Molt de res.
Que us vagi molt bé
tots aquests preparatius,
tots els assajos que calguin
i que tingueu molta gent
participant el proper dissabte 19
en aquesta idea.
Que vagi molt bé.
Estàs convidat.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Fins demà!
Nens disclan, un lop i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen.
Gent en sant, la brossa d'amagar, i un retardat que amb un esborreta se't mira i diu...
Bon dia!
Bon dia!
Ningú m'ha demanat, però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent.
I il·lumina d'esquerra tot l'espectacle de la gent.
Bon dia!
I il·lumina d'esquerra tot l'esquerra...