Bona nit.
Bona nit.
Bé, bé, bé.
Recuperada o encara amb l'emoció del que vau viure a Mercin?
Una mica eufòrica, eh?
Jet lag, no puc acusar el jet lag perquè, a veure, no n'hi ha.
No és una excusa.
Són moltes hores de viatge, més de 4.000 quilòmetres de distància entre Tarragona i Mercin.
Per terra, si fessis el recorregut caminant, evidentment no ho van fer perquè encara aniríem per Andorra.
Però això, ara posam una mica el dia i començar a prendre consciència de la importància del que va passar allà a Mercin perquè no n'érem molt conscients.
Ara n'ets conscient o m'imagino que en aquell moment no n'ets conscient que estàveu vivint o retransmetent un moment històric per Tarragona?
No, que va sobretot als periodistes que estaven més pendents, que no s'acabessin les bateries als telèfons.
I a veure si es podia gravar bé el moment en què es designava Tarragona pendents de fer les fotografies.
no en vam ser pendents per dir-te que ni ens vam assabentar que hi havia un cartellet on posava el Tarragona, el que va ensenyar Meredadi, que l'estava mostrant.
Nosaltres vam saber que era la ciutat designada perquè vam veure que saltava la delegació.
De fet, a Tarragona ens en vam assabentar gràcies a tu.
Sí, sí, sí, vaig agafar de manera involuntària tot el protagonista, tot el protagonisme que no em corresponia...
No, te ho va donar Meredadi, et va fer, mira, la Tere farà de mestres de cerimònies.
Ah, cert, havíem quedat abans, m'ha dit, escolta, si vols el trampoli a la fam, el teu minut de glòria, jo no ho diré aquesta vegada, aquest cop, sinó que ens aniré al cartell.
Clar, ens vam quedar, a més a més, tots en aquell moment d'ostres, quina incertesa, fins que no vas dir Tarragona, aquell crit que em va sortir de dins.
Sí, però jo crec que no dic Tarragona, sinó dir, Tarragona?
Em va interrogar a Tarragona? Sí, a veure si...
I ho vam confirmar.
Ho vam confirmar, perquè és que el vot que va pagar tota la delegació de Tarragona, tota la candidatura, va ser tan gran que es veia que estava confirmat que Tarragona era l'elegida.
Assaludem també el Miquel González, Miquel, bon dia.
Molt bon dia.
Amb ell ara també anem a tot l'impacte mediàtic que ha tingut a Twitter, a Facebook, a les pàgines webs, que vaja, que hi ha hagut un rebombori aquest cap de setmana a internet, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, ho comentàvem abans al sumari, les etiquetes han anat molt ràpid, l'etiqueta TGN2017 al Twitter, aquest hashtag ha estat, doncs no sé si va arribar en algun moment, a Trending Tòpic a Espanya, no vaig comprar-ho dissabte al matí, però de ben segur que va ser una de les molt utilitzades, eh?
Sí, sí, va arribar a ser Trending Tòpic, eh?
Va arribar, va arribar.
Al matí, al TGN2017, i a la tarda Nàstic, perquè estava donant la campanada a la Soronya.
Això sí que és vital, això sí que ho vaig veure a la tarda que Nàstic va ser etiqueta, i després comentarem, doncs, una mica aquest rebombori, no només al Twitter, perquè també al Facebook i fins i tot a les pàgines web, recordem que la web de Tarragona 2017 va quedar totalment col·lapsada, doncs, durant un parell d'hores o fins i tot més, degut a l'allau de visites que va comptabilitzar.
Ha tingut un gran impacte mediàtic. Tere, allò que no vam explicar dissabte, o allò que encara no hem explicat, com van ser aquells moments de després, la gent què va fer, com ho va celebrar, com vau viure des de Mercin, que Tarragona ja era ciutat o vinc pica?
En quant se sap, que diuen que és Tarragona, doncs, corredisses amunt i avall, perquè anàvem molt ràpid, molt apretats de temps, havíem de marxar...
Us deixàvem buss.
Sí, havíem d'abandonar l'Hotel Hilton a les dues del migdia, la decisió es va saber sobre un quart a les onze i vint del matí.
I vint i, sí, aproximadament hora local d'aquí.
Doncs, a partir d'aleshores, tot corredisses, roda de premsa d'Alejandro Blanco, de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Després, Mare Dadi també va convocar una roda de premsa, però clar, els periodistes, tant els que havien vingut de Madrid, com els que havien vingut de Barcelona, com els que érem de Tarragona,
estàvem pendents d'aquelles connexions, de poder parlar en directe amb l'alcalde, amb Alejandro Blanco, va convocar la roda de premsa i només va acudir la premsa d'Alexandria.
Vull dir que, pobres, el damunt d'haver perdut, encara ens està esperant, a Mare Dadi, que acudíssim nosaltres a aquesta roda de premsa de valoració,
que també t'ho he de dir, seria interessant saber per què Tarragona, quins van ser els motius que van portar el comitè a l'assemblea d'escollir Tarragona.
Llàstima que a Augusta ens deixava, no?, hagués sigut interessant.
I també teníem el temor que tots s'endarrerissin una mica en el temps, que era la tònica general dels últims dies, no van puntuals, és ara mateix,
però l'ara mateix és d'aquí una estona, i teníem un poixó que tots anés retardant i que haguéssim de marxar, de mercint,
sense saber quina havia estat la decisió, també era aquest el problema.
Home, jo m'hi hagués quedat, ja haguessis tornat un altre dia, això, rai.
Sí, però per trobar una altra vegada les combinacions...
Sí, perquè és un viatge que Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Escolta'm, revivim aquell moment, Ter, aquell moment en què escoltàvem a Tarragona Ràdio,
escoltàvem que Tarragona ja era la ciutat escollida.
Acorde l'organització dels jeux mediterranéens 2017
a l'ICMG, a l'organització dels jocs mediterranéens de 2017,
a l'organització dels jocs mediterranéens 2017,
i a l'organització dels jocs mediterranéens 2017,
per majoria absoluta.
Abraçades de la gent de la candidatura, celebracions i un moment de molta emoció,
molt emotiu...
A mi encara se'm posa la pell de gallina.
Mira, doncs, encara no l'havia escoltat,
aquest tall en directe que vam gravar des de Tarragona Ràdio allí a la sala,
on s'ha fet a l'assemblea, i ara m'hi ha emocionat.
És que, clar, tenia tots els ingredients del suspens.
Primer en francès...
Esperes que ho diguin, no, després ho diuen en anglès...
El paperet...
S'accent el paperet i...
Però no saps qui està saltant d'alegria,
si Alexandria o Tarragona, Déu-n'hi-do, doncs sí, sí.
Clar, qui ens ha faltat allò de la Ville de Tarragón, no?
Ens ha faltat aquella frase mítica en aquests casos.
Sí, que, per cert, avui fa 25 anys que Juan Antonio Samarang
va pronunciar aquell a la Ville de Barcelona.
Avui 25 anys.
De fet, ho recordàvem aquest cap de setmana, això precisament perquè
Pascual Maragall, ex-president de la Generalitat,
al Cauda de Barcelona llavors, i amb els Jocs Olímpics de Barcelona,
van fer un retrobament molt especial a Tarragona Ràdio
amb el Cauda i Pascual Maragall,
i, de fet, l'Alcalda fins i tot ho va comentar a l'Expedició Tarragonina.
Sí, perquè va dir que havia rebut 100 missatges de telèfon mòbil,
felicitant-lo per haver estat la seva ciutat,
l'elegida com a seu dels Jocs del Mediterrani,
i li vam demanar quins eren els missatges
o la felicitació que més l'havia agradat o l'havia impressionat.
Va dir que ens havia rebut missatges d'Artur Mas,
del president José Luis Rodríguez Zapatero, fins i tot,
però, per sobre de totes, va destacar això que van fer a Tarragona Ràdio,
que era connectar l'alcalde de la Barcelona Olímpica
amb l'alcalde que serà...
No ho sabem, però almenys avui sí.
Però almenys la designació que serà també una Tarragona Olímpica,
a la Tarragona dels Jocs del Mediterrani, va destacar precisament això.
Diu, especialment, me va agradar molt,
quan li van demanar quin consell li donaria a Pep Fèlix Ballesteros,
l'alcalde de Tarragona va dir,
Maragall m'ha dit que sigui tossut, tossut, tossut.
Era aquesta la frase que més li va agradar a Josep Fèlix Ballesteros,
l'alcalde de Tarragona.
Ho escoltem això?
Vinga, escoltem aquest moment en què l'alcalde recorda allò que va viure a Tarragona Ràdio.
M'ha fet molta il·lusió una cosa que m'ha fet Tarragona Ràdio,
que és que he pogut parlar en directe amb Pasqual Maragall,
que és una persona, un gran alcalde, del que vaig aprendre molt.
Entre altres coses, les meves estades als barris,
aquelles tan famoses de dormir a cada barri,
ho vaig aprendre d'ell, ho vaig copiar directament d'ell,
per què dic, i també la seva experiència.
Quan li han dit, li podia donar un consell a l'alcalde de Tarragona,
que sigui tossut, que sigui tossut vol dir que no pari de picar pedra
com hem fet aquests anys, tot i les dificultats.
I després agraeixo molt, molt, molt també el missatge públic i privat
que ens ha fet el president de la Generalitat, el senyor Artur Mas.
Ha estat un missatge molt bonic.
Ara m'acaba d'arribar també, me l'ha ensenyat el del Josep Progret,
president de la Diputació, o el president Montilla,
que m'ha enviat també un missatge molt carinyós i molt amable.
Doncs així ho recordava l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros, els mitjans de comunicació
d'aquesta expedició tarragonina.
Per cert, éreu força mitjans de comunicació, no?
Sí, érem els mitjans de comunicació de Tarragona,
ara no recordo quants érem, potser sis o set,
però van de venir dos companys de Barcelona,
la companya Àngels Fabregas del Diari Esport
i també el company del Mundo Deportivo,
i de Madrid venia una altra expedició,
de l'ASA, del Marca, d'Europa Press,
de l'agència EFE,
que eren els que cobrien aquest esdeveniment.
Ens vam adonar llavors que era una notícia
més rellevant del que potser podíem imaginar,
que hi hagués gent de fora, de Madrid,
que vingués a cobrir aquesta,
la que després va ser designació de Tarragona,
ens va fer veure que, ostres,
doncs potser ens vam de començar a creure
que és important el que està passant aquí a Mercin.
Mercin, maco?
No ho sabem tampoc massa, no?
Poc vam sortir de l'hotel, eh?
El hotel era maco, això?
Sí, el hotel sí que ho podem dir, no?
A veure,
tenia bastantes estrelles,
el que passa que, clar,
estrelles vàlides pels anys 70-80.
Es van quedar allà.
Aquell hotel es va quedar allà.
Eren hotels de molta moqueta
i d'un aspecte antic.
Crec que no és una ciutat,
pel que vaig poder copsar,
no gaire turística,
tot i que té ingredients que la podíem fer,
doncs molt bonica,
té un passeig marítim molt important,
on la gent passeja,
jo crec que devia ser una ruta del Corriol Estérol,
com és la Nacional 340,
que va cap a Bona Vista, fins i tot.
Doncs aquest passeig marítim,
tipus malecón de la Bana,
molta gent pescant,
assegut a la Bana,
mirant el mar,
passejant, fent gimnàstica,
hi havia moltes zones de gimnàstica,
això és la visita que vaig fer,
una hora,
que vaig a veure una mesquita
i torno a l'hotel.
Ho vens prou bé,
potser a partir d'ara...
La farem amb baixadora...
No, no,
potser a partir d'ara Mercins
era més turística del que esperàvem.
Igual amb els jocs,
el que passa és que trobo un inconvenient.
Primer,
les males combinacions per desplaçar-te,
no pot ser que estiguis tota la gent
que vindríem d'Espanya,
de França,
d'Itàlia,
que perdis tant de temps
en arribar a aquesta ciutat.
Un dia, pràcticament.
Un dia.
A veure,
a Egipte ho tenen bé
perquè està relativament a prop,
però tota aquesta gent
que venim d'aquests països,
Portugal,
França...
No, Portugal no,
perquè no toquen el Mediterrani,
per tant no els convidaran mai.
Ara que Andorra no té mar...
I mira.
I forma part.
Mira.
Doncs això que us explicava,
que males combinacions per arribar-hi,
això és un punt negatiu,
i la ciutat,
si se li dona aquest aspecte turístic,
aprofitant aquestes vistes al mar,
aquesta proximitat a les platges,
té platges,
té un port a banda superimportant
de la magnitud del de Tarragona.
El que passa és que això potser
falta que es creguin
que són una ciutat turística important.
Suposo, Teres, si em permets, Pepe,
suposo que les diferències
del viatge d'anada,
el de tornada,
amb allò que tens molt de temps per pensar,
molt de temps per reflexionar,
l'avió, l'autobús,
suposo que són molt diferents,
no, Teres,
la idea de quan vas cap allà,
de quan tornes, diguéssim.
El viatge d'anada se'ns va fer relativament ràpid,
de tornada,
llarguíssim.
Suposo que és pel cansament,
arribar a la descompressió,
que es diuen,
buf,
ja respiro tots com abatuts,
és que semblava que havíem perdut,
però perquè arrossegàvem aquest cansament
de tots els dies,
estrès de,
no només cansament físic
de les hores de treball o de viatge,
sinó de tensió,
no, a veure si sortirà bé,
si serà Tarragona a l'Eligida,
per tant...
Fixa't que pensava que era al revés,
l'anada més tranquil·la,
més llarga
i la tornada allò amb més eufòria,
més ràpida.
Doncs no,
no semblava que havíem guanyat el joc,
sí que de manera puntual,
potser al viatge de tornada
algú us despertava,
hi havia gent molt animada
que intentava animar la gent,
però res,
no ho responia tothom.
Escolta,
parlaves de mesquites,
que en vas anar a veure una,
el dia començava d'una manera curiosa,
Mercín,
ho escoltem?
Ho escoltem.
Explica'ns això,
Tere,
explica'ns-ho.
La incultura de tots,
perquè no sabíem
que és una crida a l'oració
que es fa de manera habitual
a primera hora del matí
a les diferents mesquites.
A primera hora,
quina hora vols dir?
Les cinc d'aquí,
les sis eren allà
a primera hora del matí.
Clar,
és un home amb un magàfon
que està fent aquesta crida
a l'oració,
vas voltant al llit,
m'imagino.
davant mateix
de l'hotel Mercín,
que era on estàvem
allotjats els mitjans de comunicació.
La primera nit,
imagino que estava tan cansada
que no ho vaig sentir,
però la gent ho comentava.
Ostres,
heu sentit aquesta nit?
Com espantada,
no?
Què passava?
Què deien?
I dic,
calla,
a veure si ho escolto.
La segona nit
ho vaig escoltar
i dic,
calla,
agafo el micròfon
i a que em desperta,
almenys ho aprofitarem.
I sí,
així va ser.
Home,
deuries fer un bot del llit
d'aquells
que està passant aquí,
no?
Sí,
perquè semblava una mica placecta,
eh?
Allò de...
Les sirenes...
Confinen-se en sus casas,
no?
Que dius,
clar,
no estic entenent,
a veure si és el placecta
de Mercín,
no?
Allí amb el megàfon
i sonava per tota la ciutat,
especialment a l'hotel.
Aquest i després
hi havia una actuació
d'un cantant
que deu ser com el
Bustamante Turk,
un talàngel,
que actuava
matí,
migdia i nit
al nostre hotel,
a l'hotel on estàvem
la premsa,
però a banda trobava
els cartells
del talàngel
per tota la ciutat.
Era famós, eh?
Sí, sí, sí.
Deduem que era
bastant famós.
Famos allà a Mercín,
no?
Ho hem d'investigar,
això, eh?
Estar a la Spotify
o alguna cosa d'aquesta.
Ho haurem de buscar
perquè actuava
tot el món,
però especialment
al matí i a les nits
al nostre hotel.
el Hilton
o el vostre
Almercín?
Almercín,
Almercín,
el dels periodistes, eh?
Clar,
potser no era tan famós,
si actuava
al nostre hotel.
Ho buscarem,
ho investigarem.
Ara ha mirat així.
Àngel Mercín.
Així hem fet.
I Àngel.
I Àngel.
El dia començava així,
amb aquesta oració,
aquesta crida de l'oració,
i acabava
d'una manera
ben divertida,
acabava amb aquest so
que escoltareu.
I ja ho haureu
descobert ràpidament,
és en pariturroca,
Tere.
Sí,
adaptada amb lletra
dels Jocs del Mediterrani.
Tenim la lletra aquesta,
no.
O vas poder enganxar
alguna cosa?
Això que ho van improvisar,
o és que ja ho tenien preparat?
No, no,
era una cinta gravada, eh?
Ostres,
ja ho tenien preparadíssima,
això.
Amb una lletra expressament preparada.
Semblava el Marc Parrot, no,
qui cantava?
Semblava el Chavó de la Peca
qui la cantava.
Sí,
semblava, semblava, eh?
Clar, clar, clar, clar.
O els pets, no,
que van fer aquesta versió,
ara ho estic recordant.
Igual sí, eh,
que era aquesta versió.
Ah, teniu raó, que la van fer,
l'han passat els pets.
És aquesta, és aquesta.
Aquell acte que van fer
al Serrallo de suport.
Sí.
Molt bé.
Mira, ara fa dies que en parlem,
bueno, fa dies,
fa dos dies que en parlem
i ara ens n'hem adonat.
És aquesta versió, sí, sí.
Vull dir que va acabar
amb una mica d'eufòria
i festa a l'autobús, eh?
Això era l'autocar,
clar, era la recta final
del trajecte,
aquest Barcelona-Tarragona.
Allà veuran,
sí, l'autobús era nostre,
a l'avió no ens van deixar
posar aquesta emperita roca,
tot i que sí que van deixar
parlar algun membre
de la nostra delegació
pel megàfon.
Jo estava amb el micròfon
esperant que el comandant de Tor
donés la benvinguda
a tots els passatgers
i felicités a Tarragona
per la consecució
d'aquests jocs al Mediterrani.
No va ser així,
però sí que un membre
de la nostra expedició
va poder agafar el micro,
va dir felicitats a Tarragona
i llavors alcalde
paga'ns una cervesa
i Natàlia Rodríguez
canta alguna cosa.
I què va cantar?
La pobra Natàlia
es va veure obligada
a entonar
doncs la primera part
d'allò,
trelejar-se la...
de l'emperito roca.
No ens van deixar gaire, eh?
Deien que hi havia turbulències,
que feia molt mal temps,
que tots, sisplau,
ens asseguéssim,
que ens cordéssim el cinturó
però que no estiguéssim drets
perquè llavors
la qüestió
ja s'esmadrava una mica, eh?
Clar,
ja s'hauria començat
tota a desmadrar.
Doncs molt interessant, eh?
Les explicacions
de la Tera Ortega
que des de dissabte
a la nit
ja és a Tarragona
i que amb ella
van viure intensament
aquesta assemblea Tera.
Gràcies.
Alguna cosa més a destacar?
No, no, no.
Bon, i n'hi ha tantes, no?
Sí, batalletes.
Batalletes, eh?
Aquelles que sempre
s'expliquen
i en viatges com aquest.
En tot cas,
gratificant professionalment.
És una cosa gratificant, eh?
Això sí, eh?
De l'experiència,
aquesta experiència professional
potser només comparable
amb l'ascens del Nàstic
a primera divisió.
Jo no ho vaig veure
en primera persona
allí al camp del Xerès,
a Xapín.
Per tant,
aquesta és l'experiència
in situ
més gratificant
professionalment
que he viscut
de moment
aquí a Tarragona Ràdio.
Doncs molt bé, gràcies, Tere.
Ja tornem a saludar
el Miquel, Miquel.
Estic aquí, estic aquí.
No he marxat, eh?
No he marxat, no he marxat.
I és que, com dèiem,
analitzarem Tarragona 2017
a les xarxes socials,
a internet.
Fem un clic especial
avui, Tarragona 2017.
Vinga.
I és que, com dèiem,
aquest cap de setmana
les xarxes socials
van treure fum,
la web de Tarragona 2017
va treure fum
i, de fet,
va treure...
Massa.
Massa fum a treure
perquè es va quedar
col·lapsada.
Miquel,
analitzem una miqueta
la presència que ha tingut
aquest cap de setmana
a les xarxes socials
tot això de Tarragona 2017.
Doncs el titular
seria impacte total
a internet i xarxes socials
pel que fa el Tarragona 2017
perquè, déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do
les xifres que hem recollit.
Comencem, si et sembla,
comentant aquesta
llau de visites
que va rebre dissabte
la web de la candidatura
a www.tarragona2017.org
que va provocar
que des de les 2 de la tarda
estés col·lapsada
i sense servei.
Vull dir,
gairebé fins a mita tarda,
no?
Unes 3 o 4 hores
potser va estar...
Aproximadament
no es va poder...
Sí, sí, sí.
Fixa't que des de les 10 del matí
i fins les 2 de la tarda
de dissabte
la web va rebre
28.000 visites.
Ostres!
Una xifra que, evidentment,
no havia sòlit
des de l'organització.
Diuen que no havia sòlit
i que, de fet,
és comparable
a la que reverien els diaris
els diaris digitals espanyols
o fins i tot més.
Déu-n'hi-do.
Els que...
Per tant, vaja,
que tothom va voler entrar
a la pàgina web
i, evidentment,
es va coapsant tantíssima gent.
Si ens fixem en la pàgina web,
sembla que l'estan actualitzant
a poc a poc.
Suposo que ara, doncs, clar,
és això, no?,
que s'estan posant al dia.
Perquè si entrem a la web,
encara hi ha un dels banners
que posa
Tarragona candidata.
Vull dir que aquí
ja ho estan canviant.
En tot cas,
sí que ja hi ha vídeos
del dia de l'Assemblea,
però, vaja,
m'imagino que això serà
un procés.
Ho estaran processant.
Dimecres passat,
que fèiem un clic també especial
una mica analitzant
la prèvia
de la candidatura
del dissabte,
fixa't que buscàvem
al Google
les paraules,
vaja,
Tarragona 2017
i el Google ens retornava
així en brut
775.000 resultats.
Sí, i ara?
775.000.
Aquest matí
hem tornat a repetir
l'experiència,
hem tornat a repetir
el procés
i ens en retorna
gairebé 820.000.
O sigui, que ha augmentat
exponencialment moltíssim.
Ha augmentat bastant.
De 49.200 imatges
que indexava
el buscador Google,
hem passat a 63.600
aquest matí.
Déu-n'hi-do.
Vull dir que
les fotos,
les imatges,
les portades de diaris,
ja ho he vist
que han augmentat.
I parlant de portades
de diaris digitals,
doncs l'impacte
ha estat també
grandiós
perquè s'han generat
més de 600 articles
referents
a la candidatura.
Per exemple,
què destaquem?
Doncs marca.com
deia
Tarragona 2017
otro éxito
del deporte espanyol.
ABC.es
per exemple
deia
júbilo en Tarragona
por la concesión
de los juegos mediterranios.
Moltíssimes,
que n'hi ha molts.
És el que deia la Tere
que no només hi havia
periodistes d'aquí
sinó que un impacte
gairebé
a tota Espanya.
Esport
deia
los voluntarios
celebran
l'elección
de la ciudad,
el mundo.es
també Tarragona
2017
serà austera,
deia el mundo deportivo.
Ara.cat
també deia
que Tarragona 2017
una oportunitat
de promoció turística.
Vull dir que
ja ho veus
moltíssims,
moltíssims.
Molt impacte mediàtic.
i fins i tot
els més a prop
de casa nostra.
Amuletos
i supersticiones
dieron sus frutos
en Tarragona 2017,
deia el diari
de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Puncat.
Doncs ja ho sabeu,
pel que fa
impacte mediàtic
d'aquesta
Tarragona 2017.
Anem a les xarxes socials
perquè dimarts
al Facebook
al grup de Tarragona
2017,
el grup oficial,
estem parlant del grup oficial,
hi havia inscrit
6.245 persones.
I ara?
Avui,
perdó,
6.330.
N'han pujat
unes quantes,
doncs.
Sí,
però jo m'esperava més.
No, no, no.
No massa, no massa.
I al Twitter,
doncs hem de comentar
evidentment
l'ús massiu
d'aquesta etiqueta
TGN 2017.
Trending topic.
Trending topic
al matí,
com dèiem abans,
més de 1.500 tuits.
Va arribar un moment
que anàvem
a 46 tuits,
perdó,
32 tuits per hora,
vull dir que
Déu-n'hi-do.
I tenim també
doncs
que han tuitejat
aquesta etiqueta
més de 810 usuaris,
més de 810 persones
van ser les
les que van tuitejar
aquesta etiqueta.
És una estadística
que hem fet,
de fet,
entrant a una pàgina web
que tothom pot fer
aquest exercici,
followthehastag.com
ho hem posat al Twitter.
Allà poses l'etiqueta
TGN 2017
i allà
et fa una mica
un mapa,
una estadística
dels tuits
que estan
sota aquesta etiqueta.
I si em permet
són xifres
tirant a la baixa.
Sí, perquè només
en pot analitzar
1.500.
Per tant,
és moltíssim més,
evidentment,
si no no hagués sigut
30 in tòpic.
Què més, Miquel?
Ha augmentat
espectacularment
les visites
al web
de Tarragona Ràdio.
Jo diria que
poques vegades
hem vist que una notícia
hagi estat llegida
més de 400 vegades,
com ha passat,
a les notícies,
als vídeos.
Només dissabte
la web
la van visitar
2.000 persones
amb més de 4.500
pàgines vistes.
Què vol dir això?
Doncs que
les diferents notícies,
els diferents vídeos,
les diferents seccions,
tot comptabilitza.
Visites de fins a 21
països diferents,
la majoria d'Espanya,
des de Tarragona,
Barcelona i Madrid.
Altres països,
Anglaterra,
Itàlia,
Estats Units
i Corea del Sud.
Corea del Sud.
Corea del Sud, sí.
Mira,
algun Tarragona
que deu estar per allà.
D'aquestes 2.000 visites,
un 43%
són noves visites.
O sigui,
és gent que...
Sí, que per primera vegada
dissabte van entrar
a la web de Tarragona Ràdio.
Sí, i fins i tot
una cosa curiosa
i a nivell més personal,
Pepe,
dissabte,
algun preguntava
a través del Twitter
quina era
la web de la ràdio
i on podien escoltar
quina era exactament
l'enllaç directe
a la ràdio en directe.
O sigui,
l'enllaç a la ràdio en directe
per escoltar-ho
a través del Twitter.
Per escoltar-ho a través de Twitter.
Sí, que es va anar compartint.
I parlant del Twitter
ha augmentat,
Tarragona Ràdio en si
ha augmentat
amb uns 50 seguidors,
ja hem assolit
la xifra dels 1.300,
missatges de felicitació
per la cobertura
a través de Twitter,
a través de Facebook,
a Tarragona Ràdio
i sobretot
a la nostra companya
Tere Ortega
que em consta
que el seu Twitter personal
també ha augmentat.
I quin seria
el tuit més repetit
o la definició
d'aquestes felicitacions?
Doncs un dia intens
de ràdio.
La gent es queda amb això.
Això sí,
va ser un matí de ràdio.
Un matí de ràdio
i a Tarragona Ràdio
ho vam viure
molt intensament.
Miquel,
alguna dada més?
Algun detall més?
No, no,
simplement això
emocionat també
amb aquest tall
que posàvem abans.
Jo el vaig escoltar
amb l'auricular
des que no estava
aquí a Tarragona
però realment
va ser un moment emotiu
i que les xarxes socials
també el van reutilitzar.
Molts nervis abans,
això sí,
molts periodistes,
aviam,
estem esperant,
aviam què passa,
que diguin alguna cosa,
sisplau.
També ho vam poder copsar
amb aquesta etiqueta
TGN 2017.
TGN 2017
és l'etiqueta
que vam utilitzar
també a Tarragona Ràdio
per seguir-ho en directe
i que ho utilitzarem
fins l'any 2017,
que en tenim uns quants anys
per tant.
Miquel,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Que vagi bé,
és el click
que hem fet avui
dedicat a analitzar
l'impacte
que ha tingut
l'internet
i les xarxes socials
a Tarragona 2017.
Gràcies.