Us volem avançar un acte, una activitat que tindrà lloc demà dijous a la tarda
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Demà a les 7 de la tarda hi haurà una xerrada recordant la figura de Salvador Puig i Antic,
una xerrada, una conferència titulada Fem justícia amb la nostra memòria històrica.
El conferenciant és el senyor Pere Sanuí, membre fundador de la plataforma cívica
que demana la revisió del procés judicial militar que va patir Salvador Puig Antic.
Justament per avançar el contingut de la conferència i per donar a conèixer aquesta plataforma,
tenim ara mateix línia directa amb el senyor Pere Sanuí.
Senyor Sanuí, bon dia.
Bon dia.
Abans que res, expliqui'ns en què consisteix, quan i com es va fundar aquesta plataforma cívica.
Bé, la plataforma cívica la vam fundar un grup d'amics de la família el 99, el 1999,
quan vam recordar els 25 anys de l'assassinat d'en Salvador per part de la dictadura feixista del general Franco.
Llavors, amb aquests 25 anys es van fer un seguit d'actes i un grup d'amics, com ja he dit,
d'amics de la família i gent motivada, vam crear aquesta plataforma,
reclamant el dret que té la família a la revisió d'aquell procés que es va fer,
que no va ser un procés judicial, que va ser un consell de guerra,
que és un tema molt diferent.
Una revisió que reclamaven fa, per tant, 12 anys i que continuen reclamant.
Exactament.
Pensa que la primera reclamació, ja en època democràtica, el 84,
va ser rebutjada pel Tribunal Suprem i van tornar ara el 2005,
perquè justament el 99, quan els 25 anys de recordar la mort d'en Salvador,
el Parlament de Catalunya, en cessió ordinària de justícia,
va fer una declaració institucional en la qual rendien homenatge a El Salvador
i a altres lluitadors per les llibertats i lluitadors antifranquistes,
i va fer una aportació també econòmica perquè la família pogués tirar endavant una nova revisió.
Això va ser el 99 i, en efecte, el 2005, hi ha un bufet d'advocats,
els subvocats Martínez i Olga de la Penya van fer un procés de petició, de revisió.
Procés que es va iniciar el 2005 i que el 2007 el Tribunal Suprem Espanyol
va rebutjar injustíssimament, creiem, perquè hi ha dos bots particulars
de dos grans magistrats que defensaven el dret a les germanes,
però, malauradament, el 2007, el juliol, el Tribunal Suprem Espanyol
va denegar aquest permís.
I a partir d'aquesta denegació s'acaba d'alguna manera...
No hi ha alternatives? No hi ha possibilitats de continuar insistint en la revisió?
Sí, sí, evidentment, vam de seguida, en tant punt vam saber aquesta notícia,
el bufet d'advocats va fer una petició d'advocats en el Tribunal Constitucional d'Espanya,
malauradament aquest tribunal tan desprestigiat, però no hi ha més,
és la darrera opció jurídica, hi va remanar, i també, l'any passat,
també el Tribunal Constitucional espanyol ens va rebutjar el dret.
Per tant, a Espanya han tancat totes les portes a una possible revisió del cas,
sempre partint de noves proves, que és el que cal jurídicament
per poder accedir a una revisió.
Què suposa la figura de Salvador Puig Antic,
més enllà de les connotacions d'amistat amb la família,
què representa el que va patir, en fi, en el seu moment,
en el moment de la mort, a la recta final de la dictadura franquista?
Què representa? Aquests nois, jo, el que diré demà,
jo no intento mai justificar el que van fer,
jo només explico el que va passar, aporto dades històriques,
culturals, conjunturals, circumstancials del moment que es vivia a Europa,
que es vivia a tot el món, però en general a Europa,
ells van ser hereus directes del maig del 68
i de Paraga, de Paraga, el mes d'agost del 68,
llavors jo explico el que van fer, intento explicar,
donar unes raons per què van fer el que van fer,
d'enfrontar-se a la dictadura amb les armes a la mà,
sense pretendre justificar-ho.
Què va passar?
Doncs que, evidentment, com que ells actuaven al marge totalment
dels corrents normals que hi havia en aquell moment,
que era el PSU, que hi era el Partit Comunista d'Espanya,
els òrgans, podíem dir, els camins normals d'anar contra la dictadura,
eren els partits comunistes, tant a l'espanyol com al català.
Però en aquell moment també havia nascut el FRAP,
hi havia també l'ETA, o sigui, eren moments molt convuls,
i van aparèixer aquests nois que estaven totalment fora
del que s'esperava que fos una oposició,
eren uns autèmics outsiders.
Llavors van fer una activitat, es van equivocar,
ells mateixos es van autodisoldre,
llavors detenir amb el Salvador per casualitat,
perquè no tocava que ell anés a acompanyar amb el Xavi Garriga, etc.,
va significar crear potser, potser, un mite, potser,
perquè jo tampoc no ho diria,
perquè jo sempre he dit que els mil són uns outsiders,
que són uns marginats, uns oblidats,
perquè la gent, li puc assegurar que quan el UERGA
i el... van fer la pel·lícula Salvador,
moltíssima gent, en aquest moment en què la joventut,
avui dia Catalunya i Espanya,
és el bloc més important de la població,
la joventut m'ha dit, qui és aquest noi?
O sigui, són uns... jo, per mi, són uns marginats.
La meva experiència, al marge de l'amistat amb la família,
jo fa molts anys que estic darrere d'aquest cas Salvador,
perquè em penso que va ser un crim brutal de la dictadura,
que ha quedat absolutament sepultat sobre els plecs de l'oblit,
i és el que jo intento explicar,
que no, que no se n'oblidi,
perquè en Salvador és la punta de l'iceberg,
però hi ha milers d'assassinats,
com per exemple, jo em canso de repetir sempre,
els tres presidents nostres que estem recuperant,
el president Lluís Companys,
el president Carrasco Formiga
i el president del Barça,
Josep Sunyol,
tots assassinats pel mateix franquisme,
només perquè no eren ni feixistes
i només podrien ser democràticament lliures i catalans.
La plataforma que vostè representa
ara és a dir que, bàsicament,
anar pel país fent conferències,
recordant el procés al que va patir Salvador,
conferències, actes com el que tindrà lloc demà a Tarragona?
Sí, sí, exactament.
Em dedico a fer això.
O sigui, jo m'adreço als ajuntaments
a través d'una carta que tinc, una carta tipus,
i els ajuntaments que consideren que el que jo dic
i el tema Puig Antic és un tema que pot interessar a la població,
em truquen i vaig i faig la xerrada.
Sí, simplement això.
No és que sigui un pelegrinatge.
Mira, jo fa molts anys que estic fent coses
perquè penso que tinc un compromís ètic
amb la meva generació.
I és el que faig.
O sigui, demà no faré altra cosa
que repetir el que ja he fet
a l'allar de dotzenes i dotzenes
de petits municipis de Barcelona, de Catalunya.
El que passa és que demà
doncs podríem dir que se'm magnifica
perquè per a si vaig a una capital.
Estic molt agraït a l'Ajuntament de Tarragona
perquè m'han convidat
i per una vegada tindré un altaveu important.
L'acte, per cert, de demà serà presentat
pel regidor de Relacions Ciutadanes i Universitats,
Paco Zapater, que per cert és advocat
i també ha seguit molts casos.
Sí, sí, ho sé, ho sé.
I precisament segurament és un dels principals promotors
d'aquesta activitat.
Més enllà, doncs, senyor Sanuí,
de donar a conèixer, que no s'oblidi el cas
de Salvador Puigendic.
Aleshores, de les seves paraules entenc
que ja no queda cap altra possibilitat
perquè es revissi aquell procés judicial militar?
A Espanya no.
A Espanya no.
I per això ara estem altra vegada a Estrasburg.
Ja hi farem anar l'any 85, a Estrasburg.
Ara hi tornem a estar, sí, sí.
El passat mes el bufet d'advocats ha presentat
una petició de revisió a Estrasburg
en el Consell Europeu amb el Tribunal de Drets Humans,
perquè considerem que s'han vulnerat
els nostres drets personals.
Però li vull dir que d'escletxes
i de poder tornar-hi n'hi ha moltes.
El que passa és que pel tema que vam demanar a la revisió,
pel tema concret no,
perquè ja sap vostè que hi ha un principi jurídic,
que una cosa jutjada no es pot tornar a jutjar.
Però sí que podríem anar-hi per altres vies.
Però la via que vam triar, Clara,
amb la presència dels dos traumatòlegs,
que demà explicaré,
que vam veure el cadàver de l'inspector Bancos, etcètera,
aquesta via està totalment segellada
perquè el Tribunal Constitucional ens ho ha prohibit.
La pel·lícula Salvador, a vostès,
els hi ha ajudat d'alguna manera?
Com a mínim ha donat, ha revifat,
ho han recuperat o ha descobert per a moltíssima gent
el que va ser Salvador Puigentí?
Sí, sí, i tant.
Com jo li he dit, no li puc assegurar,
que a mi m'ho diuen, moltíssima gent m'ho comenta.
O sigui, si ve la gent gran, com jo,
ho recordem perquè érem allà quan van matar-lo,
l'immensa majoria de la gent,
recordi que la nostra població activa avui dia,
la meitat de la població també és de 35 anys,
per tant no saben,
perquè no s'ha explicat el tema.
El tema Puigentí és un tema sempre que molesta.
Ells, clar, érem els mil,
que eren un grup de nanos molt joves
i molt profundament preparats intel·lectual i políticament,
però, per contra, era un pèl esbojarrats,
van fer la feina aquells que creien que havien de fer
i quan van veure que havien fracassat es van retirar.
Però no hi ha hagut cap ressò.
D'això no se'n parla.
La gent ignora qui era en els mil.
Sempre em fan infinitat de preguntes.
Llavors penso que sí, que la pel·lícula,
vaja, jo, ja que m'ho pregunto a mi,
diria que no tinc cap dubte,
la pel·lícula de l'UERGA,
doncs ha significat que la gent digui
qui és aquest noi i que s'hagin preocupat
i que hagin descobert
que hi havia més gent que lluitava contra la dictadura,
que hi havia moltíssima més gent.
Per tant, paraules d'agraïment a l'UERGA
i al productor, clar, en roures,
sí, el de media pro.
Exacte.
A l'amo del futbol.
Aquesta tan de moda per altres temes.
En fi, lluable, doncs, la feina de la pel·lícula,
però també molt lluable aquesta feina
de la plataforma cívica
que demana la revisió del procés judicial i militar
a Salvador Puig Antic.
Demà arriba una conferència aquí a Tarragona,
a més titulada, i el títol crec que ho diu tot,
Fem justícia amb la nostra memòria històrica.
Això serà demà a les 7 de la tarda
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona,
una activitat oberta al públic en general
i també entenc de les paraules del senyor Sanuí
oberta a les preguntes i a les consultes
que li puguin fer les persones assistents.
Senyor Perasson Sanuí, membre fundador de la plataforma,
moltes gràcies per atendre aquesta trucada
i també per les explicacions prèvies a la conferència de demà.
És un plaer. Gràcies a vostè per trucar-me.
Fins la propera. Adéu-siau. Bon dia.
Bon dia.