Les 10 del matí i 11 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Recordareu que ara fa una setmana vam repassar i vam analitzar
totes les actuacions que s'estaven realitzant
en el marc del Pla Integral de Camp Clar,
el primer pla integral que es va adjudicar a la ciutat de Tarragona
i que s'acabarà aquest 2011.
Per tant, a Camp Clar s'està ja a la fase final d'execució.
Avui volem analitzar l'altre pla integral
que s'està executant a la ciutat de Tarragona,
és el Pla Integral de la Part Alta.
Aquest va venir més tard i encara, de fet, estarà vigent fins al 2013.
Ara volem repassar això, el que s'ha fet,
i analitzar el moment actual en què es troba aquest pla.
I per això hem convidat la regidora responsable del PIPA,
d'aquest Pla Integral de la Part Alta, la senyora Carme Crespo.
Senyora Crespo, molt bon dia.
Molt bon dia.
A nivell general, i ara entrarem una mica en detall,
però si haguéssim de fer una mena de fotografia,
de radiografia de l'estat actual d'execució del pla, quin seria?
Doncs que anem bé.
Anem bé perquè tenim ja entre ejecutat i en aquest moment en ejecució
i ja projectat per començar els propers mesos un 60% del pla.
Per tant, això vol dir que anem bé,
que amb els dos anys que ens queden ho assolirem perfectament,
tots els objectius del Pla de Barris,
i la veritat és que estem satisfets dels resultats d'aquesta empenta d'aquests dos anys,
en el qual el Pla de Barris de la Part Alta, que recordo,
és més la part de territori, la part urbanística és més important,
doncs que amb el Pla de Barris de Camp Clar,
això vol dir que costa més abans no es fan els projectes i s'executen,
però que el grau d'execució és totalment correcte.
Un 60% és un bon...
Bé, de fet, ens van felicitar la comissió de seguiment del Pla de Barris,
que està presidida per la Generalitat,
per la Política Territorial i Obres Públiques,
i en el qual també hi ha els veïns i els sectors implicats a la part alta,
ens van felicitar precisament pel grau assolit del Pla de Barris.
Recordem la xifra econòmica, el pressupost,
és a dir, quant destinen l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat a aquest pla?
Són 12 milions en total, doncs 50% cadascun.
6 milions cada institució.
Tot això es perllongar encara fins al 2013.
Anem per parts, quines serien les actuacions que destacaria la regidora?
Ja deia que, sobretot a la part alta,
hi ha més intervenció urbanística que no pas a Camp Clar.
Què és el que s'ha fet fins ara i que val la pena destacar?
Bé, ara ja s'han fet els carrers Comte, Mediona, La Nau,
Talavera i Els Àngels, Les Coques i la plaça d'Oli.
Estan ja preparats per fer aquests propers mesos,
de fet esperàvem que passi Setmana Santa,
el carrer Sant Domènec, Salines, Trinquet Vell,
la plaça El Pallol, la plaça Sant Joan i Vila Roma.
Això seran els projectes que ja estan fets
i que es desenvoluparan ara durant els propers mesos.
Això en quant a carrers.
Llavors recordo que hem canviat l'enllumenat de la plaça La Font,
que hem senyalitzat tots els monuments i també els carrers,
que també feia falta,
que la veritat és que en aquest centre històric nostre
no hi havia aquests rètols que indiquessin
on teníem el nostre precisament patrimoni mundial,
que això ja s'ha fet,
que també vam fer al Portal del Roser,
tots els accessos i l'arranjament del Portal del Roser,
que hem fet totes les excavacions de Cala Gapitu,
perquè ens entenguem,
que és el Beater i Sant Domènec,
que és aquest projecte que serà el centre cívic cultural
de la Paralta,
en el qual prèviament a fer el projecte de restauració
s'havia de fer aquestes excavacions i s'han fet.
Ara ja tenim també el projecte,
que a finals d'estiu ja començaran a fer-se les obres.
Recordo que ens hem trobat a la meravellosa sorpresa
d'una volta del fòrum de representació de 14 metres.
Aquesta volta no endarrerirà les tasques de restauració de la casa,
precisament perquè es podrà accedir pel Pallol,
que és el moment en què ara estem treballant
per a buidar aquesta volta.
Per tant, podem dir que la part urbanística
va amb molt bon ritme,
que amb els propers mesos s'acabarà.
Evidentment, l'edifici en el qual
que ha d'albergar aquest centre cívic i social de la Paralta
serà el que estarà fins al 2013 per la seva complexitat,
però tota la resta d'actuació urbanística
ja estarà cap a finals d'any o primers de l'any vinent acabada.
Una altra de les actuacions,
també recordo que hi ha Trinquet vell,
que ja vam tirar a terra una casa,
que s'ha de fer un altre centre allà
o hem de veure què fem,
però són ja petites actuacions que quedaran.
La gran gran és acabar el centre cívic.
I una cosa molt important de les actuacions fetes a la Paralta
han estat precisament les façanes que s'han fet
i de les quals hem donat subvencions.
De fet, hem tingut 108 sol·licituds de subvencions,
que és molt important,
però aquestes subvencions només pugen la meitat
del pressupost que encara tenim per subvencions.
Per tant, jo el que encoratxo és la gent de la Paralta,
els que tenen habitatges de propietat, de lloguer,
els comerciants que demanin subvencions,
perquè realment encara tenim el 50% dels diners disponibles
per donar més subvencions,
perquè en aquest moment hem donat subvencions
per valor de 700.000 euros.
s'han arranjat o hem donat subvencions
per arranjar façanes unes 43.
Per tant, 43 façanes ja es comencen a veure.
Realment, si anem per la Paralta ja veiem
que hi ha façanes que s'estan fent noves
i més que se'n faran conforme vagin rebent les subvencions
i que és molt important.
Aquesta partida era una de les partides també més importants
del Pla de Barris,
precisament perquè arrenjar els carrers està bé,
perquè a més a més fem un arrenjament total
amb el clavegueram i tot inclòs, les voreres,
però era important també que les cases es rehabilitessin.
Per tant, encara hi ha diners, jo animo a que em demanin.
Doncs ja que anima els veïns
i els propietaris d'aquest edifici a arreglar les façanes,
també val la pena recordar,
segurament els veïns ja ho saben,
els veïns del nucli antic,
on es poden adreçar o en quin és el punt
o a través d'internet o el punt físic
on poden demanar les sol·licituds.
És el Servei Municipal de l'Habitatge,
el carrer Descalços, allà mateix.
Allí els informaran de tot el que necessiten.
És la via més ràpida.
Ja han anunciat, des del punt de vista urbanístic,
tots els carrers que s'han arrenjat,
els que s'han d'arranjar en el futur més immediat
i després el gran projecte que tenim
del Centre Cívic Cultural de Cal Agapitu.
Ara s'han trobat aquestes troballes arqueològiques
que ja hem recordat a vostè
i de les quals vam parlar també molt més àmpliament
en dies anteriors.
A Cal Agapitu, exactament,
quina és la idea de l'Ajuntament per fer-hi allà?
El centre és un centre de quatre plantes
en el qual el projecte inclourà
tota la museïtzació de les restes que hi ha al pati,
perquè hi ha la zona més gran d'espai verd
a la part alta està precisament,
que no es veu a darrere de Cal Agapitu.
I allí, o sigui, el projecte serà de museïtzació
d'aquestes restes també d'incorporació.
De fet, no es pot fer massa,
variar massa l'estructura de la casa,
ja recordo que hi ha part de Muralla Romana
i d'altres parts,
però el que sí és cert és que hi haurà espai
per l'atenció, la unitat d'atenció a la dona,
de la unitat d'atenció a la gent gran.
Hi haurà dues plantes,
i a més a més el bé aterri,
el que és la prèdita capella,
per espais culturals de la part alta.
I, a més a més,
hi haurà després uns espais multiusos.
Per tant, podríem dir que no és un centre cívic,
com els que estem acostumats a veure,
però sí que és un centre social i cultural
com els més moderns que hi ha,
en el qual totes les activitats,
també de joves fins a grans,
hi tenen cabuda.
Per tant, és aquell lloc on es barregen edats
i diferents disciplines
que és on tendeix ara ja la cultura moderna,
a més a més.
És a compartir espais i a barrejar edats i cultures.
Per tant, és un espai que anirà destinat
bàsicament als veïns de la part alta,
tot i que la seva ubicació al costat del portal del Roser
podria fer pensar més d'un
que tindria també una destinació
pels visitants, pels turistes,
no té res a veure.
En principi, no.
És un centre per la gent...
Sí, els turistes tenen la seva...
a la volta al Pallol
i també a l'antiga audiència,
tenen el seu àmbit
i el centre aquest és exclusivament
per les persones de la part alta.
Tot i que la llei de barris aplicada a la part alta
té sobretot un component urbanístic,
des del punt de vista social,
també s'han fet actuacions?
O se'n faran en aquests...
No, no, se n'han fet
i es faran fins al final,
perquè les actuacions socials,
precisament amb la gent gran,
s'ha fet una gran tasca,
s'ha fet un inventari
de totes les persones,
les necessitats que tenen a la part alta.
s'ha pogut derivar alguns casos pocs,
no són molts els serveis socials
o els serveis corresponents,
això és una feina que ha fet precisament
la llei de barris,
també l'anex de salut als barris
també ha fet les seves activitats
i això es farà fins al final,
és a dir, aquestes partides no és...
s'acaben i es comencen a l'any,
però continua fins a final de mandat.
S'ha fet, doncs, també als telecentres,
recordo que s'han impartit moltíssims...
El telecentre de la part alta,
Pipa va posar una persona
i és la que imparteix els cursos,
precisament de formació,
en el qual hi ha hagut moltes persones
que han trobat feina,
precisament perquè han fet aquests cursos
i se'ls ha format.
És a dir, tota aquesta tasca està feta
des del començament, des del 2008,
i continuarà fins al final,
perquè són partides que no...
que venen repetint-se...
ja es van repartir entre els 4 anys
o els 5 anys que durés el pla de barris.
Clar, el que sí que es comença i s'acaba
són les parts més urbanístiques, evidentment,
o les subvencions que realment no s'acaben.
Ja està vist que els diners
que vam destinar a subvencions
estaven correctament dimensionats
perquè, doncs, ara que estem a l'Equador
una mica passat, tenim la meitat
dels diners destinats a subvencions demanades
i esperem, doncs, que s'acabin
fins al final del mandat del pla de barris.
De tota manera, sempre dic que si...
o tant de bo demanés tanta gent
que s'acabés un any abans la subvenció,
perquè sempre l'Ajuntament sabeu
que continua donant subvencions
i es continuaria donant
si algú la demana fora del pla de barris.
Des del punt de vista social,
i arran del que comentava fa un moment,
la principal problemàtica és la que pot afectar
aquestes persones generalment grans,
d'edat avançada,
algunes de les quals poden viure soles,
amb uns recursos econòmics limitats.
És això el que han detectat principalment?
Sí, però no ha estat...
O sigui, potser a priori
semblava que pogués haver més gent,
perquè era una preocupació
de les sessions de veïns,
és el seu moment, no?
I no ha estat tant com ens esperàvem.
Ha sigut poca la gent
que realment viu sola i necessitada.
I aquesta gent ja se'ls hi ha...
A través dels serveis socials de l'Ajuntament,
perquè no és feina del pla de barris
posar aquestes solucions...
El pla de barris detecta el tema,
però ho deriva a serveis socials.
Llavors ho deriva a serveis socials
o als serveis corresponents sanitaris
o al que correspongui.
I la veritat és que no ha sigut tant com...
En principi es pensaven els veïns,
inclús no a l'Ajuntament,
que podia haver-ne.
Això és positiu.
El pla de Crespo també ha servit
per dinamitzar,
des del punt de vista cultural i comercial,
el barri,
perquè al llarg dels últims mesos
hem sentit moltes vegades
que es feien activitats.
Molts ciutadans segurament
hauran passat desapercebut
que formaven part del PIPA,
del Pla Integral de la Part Alta,
però s'han fet gràcies al Pla Integral, no?
Efectivament, efectivament.
I es van fer unes jornades
que es van dir que ho va disparar alta,
que allí incloia una mica
tot el que era la dinamització comercial,
la dinamització cultural
i cap a allà on volíem anar.
S'han posat en marxa, la veritat,
amb èxit,
una sèrie d'activitats artístiques.
Aquestes activitats,
ells també, els artistes de la Paralta,
més a l'iniciativa seva,
també han fet que no fos només espais culturals,
que també n'hi ha alguns que només han sigut culturals,
sinó que han volgut dinamitzar el comerç,
per exemple, el Tarracopolis,
que és l'últim que s'ha fet.
I creiem, continuarem així,
doncs ara hi ha l'Underground Blues,
hi ha hagut la primavera de Titelles,
tota una sèrie d'activitats
precisament perquè la gent pugés,
la gent del reste de la ciutat,
pugés a la part alta
i, com si diguéssim,
visqués la part alta
de diferent manera de la gent
que hi viu cada dia.
De tota manera,
ja amb el tema comercial
és en aquell tema que hem d'incidir,
d'aquí a que s'acabi el pla de barris.
Ens cal, doncs,
un llibre d'estil que diguem,
del comerç de la part alta,
hem de fer un pla de comerç
de què volem,
on volem anar
i què cal fer
per dinamitzar més encara el comerç.
Jo crec que la part del comerç
és potser la que ens quedaria
una mica més feina per fer.
Ara, afortunadament,
és que fins ara també s'ha de dir
que no hi havia una associació específica
de comerços de la part alta.
Amb la resta d'entitats
hem tingut molt bona relació,
però potser faltava aquest vincle
més directe amb comerços de la part alta,
que ara s'ha fet una associació,
com suposo que sabeu,
i estem, doncs, amb ells,
treballant precisament
en què fer per millorar
precisament la dinamització comercial
de la part alta.
Sí, perquè aquí segurament,
i li anava a preguntar precisament
pel tema comercial,
perquè era una de les qüestions
on és més difícil
que l'Ajuntament hi pugui intervenir,
perquè moltes vegades, clar,
els establiments comercials
és també una iniciativa privada.
Segurament, a més,
la part alta té un determinat estil de comerç,
però falta d'altres.
A vegades parlen precisament
amb les associacions de vincers que es queixaven
a la falta d'un supermercat
o de botigues, entre comentes, bàsiques,
i en camí sí que hi ha altres tipus de comerç.
Aquí, vostè ha citat de fer
com una mena de pla,
de llibre de necessitats de comerç?
Volen detectar una mica les necessitats?
Sí, sí, ens hem compromès ara
a la nova associació
a fer aquest exercici previ,
precisament, doncs,
com això va sorgir també
de les jornades aquestes,
que es va detectar que s'havia de fer,
per què volem
i quins tipus de comerços
volem a la part alta.
Evidentment, això és independent
que hi hagi un supermercat,
que això no treu, no?
Però, com a mínim,
i també que, per exemple,
doncs com han de tenir...
També pot influir
a com han de presentar els aparadors
o com han de tenir els seus comerços
perquè sigui més atractiu
i més adient
en un espai com és el nostre centre històric.
És a dir, no és només un de dir
doncs aquests comerços sí,
aquests comerços no,
sinó que val molt més enllà.
Ho estem treballant
amb l'associació de comerciants
i, bé, tan aviat com ho acabem,
doncs ho presentarem
i ens posarem a treballar
aquests dos anys que queda
perquè realment, doncs,
el comerç del centre històric
tingui un canvi substancial
després del pla de barris.
Pel que els han explicat els responsables
de les associacions de veïns,
en aquest cas,
i també potser la de comerciants,
globalment el barri
se sent satisfet
de la marxa del pla integral.
Ho dic perquè,
quan parlàvem
i hem parlat durant molts anys
del pla de Camp Clar,
sempre va haver-hi un retard
en la seva execució,
va començar de manera molt lenta,
en canvi,
dona la sensació
que el pla de la part alta
s'ha pogut executar
amb un ritme més normal.
El còmput, ja ho diu,
és a dir,
vam començar el 2008,
es va signar el conveni
a finals del 2007,
però realment,
doncs,
quan comença a caminar
és el 2008,
evidentment,
què vam fer?
Començar a caminar
amb els temes més socials
perquè eren els que
no necessitaven infraestructura
per començar.
Això va semblar
que els primers mesos,
doncs,
no semblava que no caminava,
però realment
s'estava fent aquesta feina
de darrere,
aquesta feina prèvia de despatx,
al mateix temps
es feia el projecte urbanístic
que després ara
estem portant a marxa
i la veritat
és que la prova
és que aquells mesos
que semblava
que no tiraven
no era cert,
sinó que s'estava treballant,
s'estava cuinant
el que ara
doncs surt
i esclata,
no?
I la veritat
és que sí,
que anem a bon ritme,
bueno,
els números ho diuen
i com dic,
la comissió
en la qual està representat
tothom,
que tot just fa
encara no un mes
que van passar
ens van felicitar
pel grau d'assoliment
i també
ens van felicitar
i cal dir-ho
pel treball conjunt
entre administracions
amb tots,
sabeu que el centre històric
doncs és un centre especial
precisament
perquè hem de treballar
des dels arqueòlegs
fins als arquitectes
i que en tots
aquests espais
hem estat totalment
coordinats
els arqueòlegs
de l'Ajuntament,
els de la Generalitat,
els arquitectes
de l'Ajuntament,
els arquitectes
de la Generalitat
i s'ha pogut
desenvolupar
d'una manera ràpida
però també
ben fet
per dir-ho
d'alguna manera.
Molt bé,
doncs aquest és
l'estat actual
del Pla Integral
de la Paralta
de l'estat d'execució
que avui hem volgut analitzar
aquí a la Sintonia
de Tarragona Ràdio
amb la seva regidora
responsable,
la senyora Carme Crespo.
Senyora Crespo,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins al programa.
Bon dia.
Bon dia.