Passen sis minuts a dos quarts en d'una.
Després de l'espai al carrer amb la Fundació Casal Amic,
tornem a sortir a l'exterior.
Anna, amb la unitat mòbil ens n'anem
fins a la baixada de la peixateria.
Anem a visitar, com hem fet ja altres vegades,
l'estudi de l'artista tarragoní Josep Maria Rosselló,
que segur que té moltes coses per explicar-nos.
Tornem, doncs, a l'exterior.
Josep Sunyer, bon dia, Pep.
Hola, Ricardo, bon dia.
Com estan les coses aquí a l'estudi?
Doncs mira, ara mateix per aquí fora estan fent obres, eh?
Per la part de fora, és a dir, que si sentiu uns sorollets
amb les obres de fora, que estan fent obres en aquest carrer
que surt en parella de la peça de la Font.
Però aquí dintre l'estudi estem tranquil·lets, eh?
Amb en Josep Maria Rosselló estem molt tranquils.
I ara ens explicarà, volem parlar de moltes coses, eh?
Però hem vingut bàsicament perquè properament
exposarà a la Toscana, a Itàlia, concretament.
Ens seguirà l'atenció que ho podem explicar, no?
Josep Maria Rosselló, què tal? Bon dia.
Bon dia i bona hora. A més a més hem acordat amb els obrers
que no faria un soroll mentre es féssim el programa.
Cosa que està molt bé, perquè estan arreglant l'enrisolat
i la casa del costat.
Però ara mateix passa el tenen turístic per aquí fora, eh?
Això també és habitual, eh?
I jo amb això ja no hi puc fer gran cosa, perquè esclar,
seria molt fort, no?
Com ha anat això d'exposar la Toscana?
Com ha sorgit aquesta exposició?
Mira, entre el gener, entre el desembre i el gener
d'aquest any passat, i d'enguany,
jo vaig exposar a Lleida, amb la Galeria La Petit Atelier,
i llavors, doncs, bueno, arrel d'aquesta exposició
i tot això, se'm va proposar ara
de fer aquesta fira de la Toscana
i llavors probablement
després es feia algunes coses més
i bé,
bueno, doncs això
posen un estant
a la meva disposició
on hi haurà deu peces,
diguem, baire, entre elles,
generosament exposades
i una d'elles, que és el circ La Glòria,
és la que s'ha fet servir com algú que insignia,
diguem, d'aquesta mostra.
Estava pensant que la Toscana
deu ser un bon lloc per viure,
per un que es dediqui a aquest ofici, no?
Sí, sí, sí, sí, teòricament
tothom podria suposar que jo me'n vaig de vacances a la Toscana,
però no, no, perquè hem de ser rigorosos i sincers,
aquestes coses
tenen uns costos
i llavors, si jo hi havia jo ara a la Toscana
i m'estic allà uns dies,
coses que faria encantat de la vida,
no, però això costa uns diners també
i llavors no estem en època de grans gastos,
sinó de tot el contrari.
Quines peces aniran cap a la Toscana?
Bueno, i va, ja dic,
aquesta peça gran, diguem,
que es diu el circ La Glòria
i llavors una altra que es diu
Glorant la Terra Mollada
i hi ha barrius títols
i ara no tinc aquí al davant el llistat,
llavors estic fent un exercici de memòria.
Diguem, i després hi ha una col·lecció
de peces menudetes, no, petites,
i que sempre acompanyen, diguem,
aquest tipus d'exposicions, de mostres.
Content d'exposar la Toscana?
És una fira, això? És important?
Bueno, sí, és una fira,
és una de les bastantes fires
que es fan a Itàlia, no,
i llavors, bueno, Itàlia és un terreno
molt meu, ja hi he fet bastantes coses,
ja es va participar en altres fires
fa tres o quatre anys,
i a més a més, jo arrenco a Itàlia
quan hi vaig l'any 84,
sí, l'any 84,
amb la quadra de Sevilla,
l'Enrique Morente,
i el Valet Nacional de Madrid,
i llavors, per presentar
la Pasqua Popular flamenca,
i d'això, doncs, bueno,
és la primera pintura en directe
que jo vaig fer,
i de fet està considerada
com la primera pintura en directe
que es fa per teatre,
dins de la història del teatre,
i llavors, doncs, bueno,
això, diguem, em va donar
una certa repercussió,
i bé, s'ha mantingut en diverses coses.
No n'hi ha més,
perquè jo no hi he posat tampoc el coll
com potser li hauria de posar,
però, esclar, tenim moltes coses
entre mans i moltes coses a fer.
I tampoc no pots posar
tot el que voldries en cada puesto.
Són llocs que no són lluny,
per exemple, relativament a prop,
no, però que sempre, esclar,
has de fer números abans
de decidir fer una cosa
o no fer-la.
No és tan alegre
com es pot veure des de fora.
Molt bé, Josep Maria Rosselló,
que està content
perquè es posa a la Toscana,
però també perquè ha pogut
recuperar el seu arxiu
després de molts anys, no?,
de litigi.
Sí, bueno, no,
la litigi ha durat tres anys,
l'arxiu, diguem,
es va acumular en documentació
i tot fa 17 anys, 18 anys,
jo li vaig entregar
al meu representant
una sèrie de documents,
fotografies,
una biografia escrita,
fotografies originals,
però llavors les fotocòpies
no eren gaire bones,
només costaven cares.
i jo vaig dir,
mira, et mires tot això
i llavors, doncs, bueno,
et fotocopis el que t'interessi,
no?, ja està.
Però això mai més no va tornar
i jo, per més que deien,
oi, doncs, porta-me a això
perquè hi ha fotografies originals
i jo no les puc utilitzar.
Ara ja, diguem,
des de fa 10 anys,
hem entrat a l'era informàtica
i llavors això ja no pot passar
perquè tu informatitzes una fotografia
i la tens a l'abast
de qui la necessiti
però tu conserves l'original.
I llavors, doncs, bueno,
això no venia mai,
no venia mai
i quan ja vaig,
per altres raons,
no?,
vaig decidir tallar el contracte
llavors li vaig reclamar judicialment
i això en 4 anys,
no?,
llavors ara s'ha recuperat tot plegat
amb bastant bon estat,
entre altres coses,
no?,
i a més a més
hi ha bastanta documentació
sobre preus, exposicions
i coses que es van fet
des de l'any 60.
Jo vaig començar a exposar l'any 67,
o sigui que,
Déu-n'hi-do.
Hi ha algunes fotografies també
que ja estan lligades a,
diguéssim,
tenen un gran valor sentimental,
no?,
que refleteixen uns moments,
en fi,
importants.
Home,
sí,
sí,
perquè hi ha una fotografia
amb la Lola
i la Núria Espert
a Madrid,
per exemple,
després hi ha fotografies
fetes a Roma,
només n'hi ha tres
i només sóc jo
que les tinc.
Si els altres
que hi van participar
les tenen,
les tenen a partir
del que jo tenia,
els hi vaig enviar
fotocòpies d'això,
però esclar,
amb les fotocòpies
tampoc no es poden fer
grans alegries,
no?,
i llavors,
bueno,
aquestes tres,
perquè n'hi havia
moltes més,
però el fotògraf
es va discutir
amb l'agència,
l'agència va retrencar
les fotografies,
bueno,
hi ha lios d'aquests
que quan dius
només queden
tres fotografies
d'allò,
sí,
tres fotografies
i una filmació
de la RAI.
Allò que era,
expliquem-ho,
perquè potser
els sovies no ho saben,
allò de Roma.
El de Roma va ser,
ja ho he dit abans,
una obra que es va dir
la Pascua Popular Flamenca
i que es va fer
per una sola vegada,
és a dir,
es van fer quatre representacions
i a Roma,
a Espanya,
no s'ha de veure,
per una sola vegada
la Quadra de Sevilla,
València Nacional de Madrid,
Enrique Morente
i Manolo Sanlúcar
i jo.
I llavors,
doncs és clar,
juntar tota aquesta parròquia,
no?,
era bastant complicat,
es va fer per aquest,
per aquesta fi,
dins de la Pascua de Roma,
que se celebrava
al Gran Festival de Teatre
de la Pascua de Roma.
I llavors,
doncs bueno,
això,
un èxit sense precedents
i això sí,
molta premsa
i tot això,
però de document gràfic
n'hi havia molt poc,
per problemes,
senzillament per problemes.
I llavors aquest document gràfic,
curiosament el tenia jo.
I esclar,
les fotos originals
estaven allà dintre,
a veure,
qui diu aquesta,
es diu una fotografia
que l'havien enviat
del Museu Nacional
de Belles Arts,
del quadro que hi ha
lliure des dels anys,
de finals dels 70,
no?
I així,
moltes coses
que, bueno,
que formen part d'un arxiu,
no?
Documents de preus
des de l'any 68
o 69,
no?
Preus de les galeries,
les galeries
en les quals s'ha exposat,
tota la documentació,
tota aquesta documentació,
que és,
diguem,
documentació interna,
però que després està
a l'abast
de les persones,
diguem,
interessades,
ja siguin crítics d'art,
ja siguin,
en fi,
es necessita aquesta documentació,
això és l'arxiu de l'artista.
Li va explicar,
Sabadour Taura,
l'altre dia que es van veure,
escolta,
que m'han recuperat les fotografies.
Sí, sí, sí,
a més a més,
ja han quedat,
han quedat,
perquè també fa,
ara ja me'n recordo,
que fa,
deu fer 7 o 8 anys,
oi, sí,
es van recuperar les teles de Roma
al cap de 20 anys
d'estar trencades
en un magatzem,
no,
unes teles que fan 7 metres
de llarg,
esclar,
i jo tinc les 4
que es van pintar,
restaurades,
es van restaurar aquí al taller,
amb un equip de gent
i tot plegat,
i, bueno,
es van posar al port
per poder-les fotografiar,
quan vaig fer tot allò
del cadàver en grafiti.
i li vaig fer proposta
sobre una de les teles,
i, bueno,
una de les teles
ha d'anar a parar a Sevilla,
està clar,
no,
jo tinc les 4
i d'aquestes 4
em faig una distribució,
n'hi ha una que està danyada
i aquella,
diguem,
aquella,
doncs, bueno,
quedaria una mica
en tierra de nadie,
no?
Ja,
Maria Rosselló,
amica personal
de Salvador Tàbora,
que l'altre dia venia aquí a Tarragona
a actuar
amb el quadre de Sevilla
al Camp de Mar,
però també amic de molts artistes
que es posaran aquí mateix
amb la mare
a partir de setembre,
repren el cicle,
no?,
d'exposició d'artistes
aquí a Baixada Peixateries?
Exacte,
reprenc altra vegada
aquestes petites mostres
de projectes
perquè es van tindre
aquest,
bueno,
vaig haver de desmuntar
tot el taller
per poder pintar el tríptic
del Teatre de Tarragona,
ara un cop pintat el tríptic
està aquí girat
esperant que diguin
dia i hora
de trasllado
a instal·lació
i llavors,
doncs, bueno,
el taller comença lentament
comença a recuperar
una mica el seu ser
i ha hagut el de l'arxiu
que aquí van entrar
caixes i de tot
i es va tindre que,
bueno,
urgentment minimitzar
tot això,
no?,
i ara ja estem així,
a un pas
de recuperar
l'espai expositiu.
Llavors,
doncs bé,
la primera mostra
serà de José Luis Rosal,
alumna de l'Escola d'Art
que fa molts anys
que ens coneixem
i llavors ens vindrà
acompanyat del grup Nadine
de teatre
i és sobre la pel·lícula
Metropolis
del Frisland,
no?,
i després estic parlant
amb un gran fotògraf
basc,
amic també
de fa 30 i escaig d'anys
de l'època de Madrid,
no?,
per presentar una cosa seva,
que és el Miguel Ángel Gabueca
i, bueno,
ara li haig d'enviar unes coses
i llavors a veure si arribem
en quins acords arribem,
no?
És a dir,
que ja acabem,
el que tenim aquí al darrere,
mirar al Teatre Tarragona,
el hall,
això que hi ha aquí
darrere d'esquenes?
Sí,
això que veieu aquí d'esquenes,
que és així,
tot gran i tal,
com a plastificat,
però això,
això és el que va al teatre,
no?
Suposo que allà al darrere
no es pot explicar o sí?
El que hi ha al darrere
s'ha vist parcialment en premsa,
és a dir,
jo estic escrivint
al diari de Tarragona
tres articles
que s'han anat repartint,
ara aquest any sortirà el...
Ai, aquest any, perdó.
Aquest mes sortirà el segon,
no?
Cap a finals,
en penso,
on explico cadascuna
d'aquestes peces
d'una manera molt particular
i molt meva,
no?
Sense parlar específicament
de pintura,
sinó més aviat de visions.
I llavors,
bé,
diguem que s'ha vist,
fotogràficament,
s'ha vist trossos
d'aquestes peces.
Senceres, no.
Senceres, no,
perquè jo us haig de dir
una cosa en secret,
jo tampoc les he vist juntes.
aquí al taller,
mimicaven dos peces
d'aquestes juntes.
Per tant,
el que és la peça central
s'ha anat col·locant
cap a una banda
o cap a una altra,
depèn per anar veient
una peça o una altra,
però les tres juntes
només les he vist
fotogràficament.
Jo no he volgut
que en cap moment
es poguessin veure
les tres juntes,
ni fotogràficament,
perquè aquesta ha sigut
la meva visió
i com s'ha hagut
de treballar tot això.
Jo no les he vist juntes,
no les veu ningú.
Doncs,
haurem d'esperar
per veure-les,
la inauguració.
Quan s'inauguri
el Teatre Tarragona,
Josep Maria Rosselló,
gràcies per obrir les portes
una vegada més
del seu estudi
i fins la propera.
D'acord,
moltes gràcies.
I ara això és tot
des d'aquí,
des de l'estudi
de Josep Maria Rosselló,
que ben aviat
tornarà a tindre molta vida,
ja en té ara,
però encara tindrà més
amb aquestes exposicions
que es faran temporals
a partir del setembre.
Gràcies,
doncs,
Josep Sunyer,
en directe
des de la unitat mòbil
des de l'estudi
de l'artista
Josep Maria Rosselló.
Un altre testimoni,
una altra qüestió
que ens ha arribat
des de l'exterior
dels nostres estudis
en aquest matí
i migdia
ja de dilluns.
Passen tres minuts
de tres quarts d'una,
encara tenim pràcticament
tres quarts d'hora
de programa,
encara tenim moltes coses
per comentar,
moltes coses
per escoltar,
coses com aquesta.