Les 10 del matí i 9 minuts, en aquesta quarta hora del programa,
el nostre primer convidat, com dèiem, és el tinent d'alcalde responsable
d'una macroàrea de promoció econòmica i ocupació,
però que inclou, a més, altres departaments relacionats
amb la programació de joventut i de centres cívics.
Tot i que avui i en aquests propers minuts parlarem, sobretot,
de qüestions relacionades amb això, amb la promoció econòmica
en un moment d'especial interès en aquesta àrea,
en fi, per qüestions òbvies relacionades amb l'impacte de la crisi econòmica.
Javier Villamallor, molt bon dia.
Un tema d'actualitat és la decisió que ahir anunciava la Generalitat
després de reunir-se amb tota la taula estratègica
que segueix el tema de l'aeroport,
i en una reunió en la que va participar el tinent d'alcalde Javier Villamallor,
una decisió, la de la Generalitat, relacionada amb la companyia Ryanair.
Una decisió de no denunciar el conveni amb Ryanair,
però això sí, amb el compromís de només, d'alguna manera,
finançar en funció de l'ús dels serveis que ofereixi Ryanair
a l'aeroport de les nostres comarques.
És una decisió, en fi, que comparteix plenament,
l'Ajuntament de Tarragona representat per vostè?
Sí, sí, de fet vam ajudar a prendre aquesta decisió
en aquesta taula estratègica que comentaves,
que formalment es va constituir ahir,
que tindrà un caràcter periòdic
i que permet crear un espai específic
per veure quin és el futur de l'aeroport de Reus
i fer seguiment de tots els acords o convenis que hi ha
amb companyies que operen des de l'aeroport de Reus.
Respecte a la qüestió de Ryanair,
el que es va decidir ahir és,
es va constatar una obvietat,
i és que tenim un conveni en vigor fins a l'any 2013
amb aquesta companyia.
Aquest conveni, contracte amb la companyia,
preveu unes clàusules de penalització
en el cas que algunes de les parts no compleixi el que està acordat.
Aquest incompliment, en tot cas,
es produiria a partir de l'any vinent,
perquè vull recordar que la clàusula preveu
que només sigui a partir de l'operació
de menys del 50% dels vols que tenim acordats
que seria penalitzada la companyia.
Per tant, això no passarà fins al proper any.
I el que sí que constatem és que la companyia,
a partir de l'1 de novembre,
ha traslladat la seva decisió, sembla ferma,
de no operar des de Reus
i el que estem intentant és, primer,
constatar si això s'arriba a produir el dia 1 de novembre,
ho constatarem llavors,
i començar a plantejar les alternatives
que hi hagi disponibles en el mercat.
Reconeixent dues coses.
En primer lloc, que el model Ryanair,
com molts dels avui en sabran,
és un model molt específic,
és un model low cost
que opera des d'aeroports regionals
i que per continuar fent atractiva
per aquesta companyia,
la seva operativa des de l'aeroport de Reus,
s'han de donar tota una sèrie de condicions,
moltes de les quals no depenen directament
dels operadors i de les administracions del territori.
Per tant, ens trobem una miqueta lligats de mans i peus.
La unitat d'acció és molt positiva,
la taula estratègica, podem dir,
que plega administracions locals,
Diputació de Tarragona,
Govern de la Generalitat, evidentment,
i la resta d'actors econòmics del territori,
i aquesta unitat d'acció és un actiu molt important
que tenim a l'hora de buscar un futur millor
i esplendorós per l'aeroport de Reus.
I quines alternatives creu vostè que es poden buscar
i es poden aconseguir des d'aquesta taula estratègica
que s'ha constituït?
A veure, amb el compromís que tenim econòmic,
totes les parts que participem en aquesta taula estratègica,
amb els recursos alliberats,
si arriba el cas que la companyia no opera
i, per tant, no li paguem els vols que no...
les freqüències que no fa,
això permetria alliberar recursos
i dedicar-los a la promoció de l'aeroport.
Com deia abans, no és fàcil trobar una alternativa
perquè és un model molt específic,
és un model que, com ja sabem,
es caracteritza per uns costos molt reduïts,
també té una subvenció, un finançament públic
que li permet operar amb aquests costos reduïts
i, per tant, les alternatives són difícils.
Tenim els vols charter,
hi ha companyies similars a Ryanair,
no amb les dimensions de Ryanair
i no amb la connexió amb tantes ciutats com Ryanair,
però que s'estan explorant,
que s'estan treballant des de fa temps,
no és una qüestió d'ara,
però, bé, veiem.
El que també em preocupa és que,
per fer atractius als aeroports regionals,
l'aeroport d'Arreus, l'aeroport de Girona,
hi ha una qüestió capital que no depèn dels ajuntaments,
que és la qüestió de les tarifes aèries.
Si el diferencial entre les tarifes de l'aeroport d'Arreus
i l'aeroport del Prat, per posar un exemple,
continua sent tan poc,
les companyies aèries escollen
a l'aeroport de Barcelona.
Això és una constatació òbvia.
Què podem fer?
Doncs podem presionar a qui gestiona els aeroports de l'Estat,
a ENA, perquè repercuteixi sobre les companyies
el cor real que té operant aeroports tan grans com Barajas o el Prat.
Vull posar dues dades damunt de la taula.
La primera és que,
quan comparem les tarifes que paga un passatger
per volar a Heathrow, a Frankfurt o a Charles de Gaulle,
hi ha diferencials respecte a Barcelona de fins al 60%.
actualment, és a dir, és molt més car,
un 60% més car la tarifa que es paga a Heathrow
en comparació amb el Prat.
I una altra dada és que el diferencial actual que tenim
entre l'aeroport del Prat,
que ha estat objecte d'una inversió
fantàstica i d'un aeroport
amb moltíssim de futur,
però, clar, si el model aeroportuari preveu que es dediqui,
és el mateix que ens dediquem als aeroports regionals,
doncs difícilment podrem omplir els slots que tenim disponibles
als nostres aeroports.
El diferencial és molt petit, és un percentatge molt petit
i, clar, això en resta competitivitat.
Clar, però aleshores, ja diu que segurament a curt termini
l'important és poder fer pressió a l'ENS AN
perquè rebaixi aquestes taxes aeroportuàries,
però a mig...
O no, que rebaixi o que pugi les del Prat,
perquè estan artificialment...
Que la diferència sigui realment evident
entre el que es paga a l'aeroport del Prat
o el que es paga en aeroports regionals
com el de Girona o el de res,
però a mig o llarg termini
la clau passa indiscutiblement
perquè la gestió la faci al territori?
Sí, per les dues línies que acabes d'apuntar correctíssimament.
La primera és que les tarifes
traslladin el cost real que té operar al Prat,
que és artificialment baix ara mateix
i en segon lloc, com ja s'ha reivindicat
i es va reivindicar el mes de juliol,
que als actors del territori
tinguem alguna cosa més a dir respecte a la gestió.
Perquè ara mateix estem fent una tasca de promoció
tots plegats de l'aeroport
que gairebé és substitutiva de la que podria fer AENA.
AENA no fa la feina de promoció
que estem fent els actors del territori,
que estem buscant-nos alternatives i solucions
a tots els espais lliures
que podria potencialment deixar rellenar
si no operar des d'arreus.
Per tant, estem fent de comercials de l'aeroport.
Aquest és un dels temes d'actualitat
del dia que volíem abordar amb Javier Villamallor,
però en fi, hi ha moltes altres qüestions
relacionades amb el Departament de Promoció
i Econòmica i Ocupació
que ens ocupen i que volen tractar
en els propers minuts.
I com deia, en la presentació,
tenint en compte el context de crisi,
hi ha una prioritat que s'ha marcat
aquesta àrea municipal,
amb el nou mandat que va arrancar
el passat mes de juny,
que és potenciar i millorar al màxim
els polígons industrials
com a àrees del terme municipal de Tarragona
que han de servir precisament
per captar inversions,
per captar noves empreses
que ajudin a dinamitzar
l'economia de la nostra ciutat.
En aquests primers 100 dies del mandat,
aquesta, vostè va dir,
que seria una de les prioritats.
I s'han començat a veure algunes coses?
Sí, jo crec que sí
i, a més, crec que objectivament
s'han fet passes endavant.
El primer que vam fer
a finals del mes de juny i júliol
va ser fer visites in situ
a tots els polígons
per constatar una cosa
que ja he dit repetides vegades
i que no em canso de dir
perquè és una obvietat.
Els polígons de la ciutat,
especialment el polígon Francolí,
algunes zones del polígon Riu Clà,
Entrevies,
presentaven i presenten
dèficits importants
de senyalització, d'accessos,
mobilitat, enllumenat, etcètera.
Qüestions que afecten
tant a zones públiques,
per tant, responsabilitat de l'Ajuntament,
com a zones privades de responsabilitat
dels diferents propietaris
i de les empresaris
que estan presents en els polígons.
Aquesta constatació va seguir
un pas,
el següent pas va ser
crear un espai específic
que es va acordar
pel plenari de l'Ajuntament
de fa dues setmanes,
un acord que es va prendre
per unanimitat
de tots els partits polítics
presents en el plenari de la ciutat
per crear una mesa específica
que millori
i que treballi per la millora
transversal dels polígons.
Això, per a alguns dels oients,
pot ser burocràcia,
els hi puc assegurar
que no és burocràcia,
els hi puc assegurar
que és un espai
on tothom
que des del govern
o des de l'oposició
té alguna cosa a dir
en els polígons
i parlo de diferents diners d'alcalde
que parlen
o que s'ocupen
del manteniment,
de la neteja,
de les llicències,
de la fiscalitat,
de la promoció
dels polígons, etcètera,
tots tenim un espai específic
per, amb caràcter periòdic,
tractar les problemàtiques
dels polígons.
També té presència
a l'oposició
perquè amb aquest tema,
com ja vaig dir
també a l'inici del mandat,
volem buscar
la màxima unitat d'acció
i consens.
La predisposició
que m'he trobat
per part del grup
de Convergència i Unió
del Partit Popular
i d'Iniciativa
per Catalunya
ha estat molt positiva
i s'ha sumat
en aquest front comú.
Creada aquesta mesa,
formalment creada
aquesta mesa,
visitant els polígons,
ara mateix estem fent,
i abans de final d'any
el tindrem engestit,
un pla integral
de millora dels polígons
que preveu
tot allò que hem de fer,
pressupostar
tot allò que s'ha de fer
i preveure
un calendari d'exegució.
Puntualitzant
que no tot depèn
de l'Ajuntament,
hi ha coses que tenen a veure,
rotondes que tenen a veure
amb altres administracions
i que l'Ajuntament
ha de fer una tasca
de traslladar
aquestes necessitats
i pressionar
perquè es posin
en l'agenda política
d'altres administracions,
hi ha d'altres coses
que depenen
d'empresaris
que fan la seva activitat
en els polígons
i altres
que tenen a veure
amb els responsables municipals.
Posaré dos exemples
de coses
que ja s'estan fent
i perquè la gent entengui
que més enllà
de crear una mesa
de coordinació
o redactar un pla,
no parem de treballar.
Dos coses.
Al polígons francolí,
a l'avinguda principal,
hi havia una situació
de deixadesa,
de matolls,
brutícia,
etcètera,
durant el mes
de finals d'agost
i començaments
dels setembre
es va fer una netegi intensiva,
es van retirar els matolls,
es va retirar
alguns residus
en una brossa
que hi havia
i ara l'aspecte
és molt més net
i molt més polit.
Això a continuació
ho farem
amb altres polígons,
amb el polígono
de les Gavarres,
amb el polígono
de Riuclar,
ho tenim tot calendaritzat.
Un altre element,
perquè quan dic
que no tot depèn
de l'Ajuntament,
a vegades l'Ajuntament
el que ha de fer
és traslladar
les necessitats
que hi ha
perquè qui s'ha d'ocupar
s'ocupi.
Algunes empreses
tenien postes
elèctrics
en desús
des de feia molts anys
i va ser una cosa
que els representants
d'aquestes empreses
en el polígon
frangolins
s'han traslladat.
Vull públicament
agrair la tasca
que també ha fet
la Cambra de Comerç
de traslladar-nos
moltes de les dèficits
que hi havia als polígons
perquè una vegada
conegut aquest dèficit,
aquests postes
elèctrics en desús
vam traslladar-ho
a les diferents companyies
i després
d'una miqueta
d'insistència
es van retirar
i ara també
millora
l'aspecte visual
dels polígons.
Per tant,
hi ha tota una acció en marxa,
tenim tècnics
de l'Ajuntament
específicament dedicats a això,
que no es dediquen
a cap altra cosa
que no sigui aquesta,
que treballen
tots els dies
per mirar de solucionar
el que té a veure
amb les llicències,
el que té a veure
amb el manteniment,
el que té a veure
amb l'enllumenat,
el que té a veure
amb la promoció
dels polígons,
etcètera, etcètera.
I vaja,
és una tasca
que jo crec que
donarà els seus fruits
estic convençut
perquè la implicació
de l'equip
que tinc és total.
I ja tenen detectades
algunes de les altres mancances,
és a dir,
vostè ja ha parlat ara
d'un parell d'accions
que s'han fet
en les últimes setmanes,
tenen detectades
en aquesta mena
de radiografia
dels polígons
altres mancances
o allà on,
sobretot,
s'haurà d'actuar?
Mira,
una de les coses
que ens ha sobtat
i que també tenim
en marxa
és que hi ha una entitat
que es diu
FEPE,
és la Coordinadora Espanyola
de Polígons Empresarials,
és una,
perquè tothom ho entengui,
seria el líder
en el sector
de l'explotació
i de la gestió
de polígons industrials,
és una entitat d'Astúries,
estem treballant amb ells
per fer un projecte
que es diu
FEPECI
i que és un sistema
d'informació
que permet,
utilitzant plataformes
com el Google Earth,
geolocalitzar
tota l'activitat
que s'està duent
en els polígons.
Això,
què pot significar?
Primer,
és una eina fonamental
per poder promoure
i captar inversió
en un polígon,
saber quines activitats
s'estan duent
ara mateix,
quines naus
hi ha lliures,
quins solars hi ha lliures
i quines potencialitats
en els polígons
es poden anar cobrint.
Segon lloc,
una qüestió
tan feixuga
i tan complexa
com és la recollida
i la distribució
de mercaderies
amb un dispositiu
que permeti
georeferenciar
les diferents naus
que hi ha en els polígons
facilita la tasca
dels transportistes,
cosa que indirectament
repercuteix
en menors costos energètics,
menors costos econòmics,
menor contaminació,
etcètera, etcètera.
Treballant amb CEPEC,
que és un, com dic,
un líder en el sector,
aconseguim
que un projecte pioner
a l'Estat
com és aquest
es posi
a l'abast de tothom
un cos
zero
informació
sobre
quina activitat econòmica
hi ha en els polígons
de la ciutat
i una persona
que vulgui establir-se
en els polígons
sabrà
quines naus
hi ha disponibles,
quines solars hi ha disponibles,
si la nau del costat
es dedica
al mateix que ell,
etcètera, etcètera.
Això és una manera
d'introduir
les noves tecnologies
en el que seria
la promoció dels polígons.
I ara, per exemple,
tenim constància
de quin volum,
de quin espai
està disponible
per poder captar inversions,
per poder captar
noves empreses
que es podrien instal·lar
a Tarragona?
És a dir,
queda molt espai
i tenim una oferta àmplia?
Disposem
d'una oferta àmplia
de sol industrial
per ser ocupat.
Només vull posar
com a exemple
el pla parcial 13,
que limitaria al nord
amb la nacional 340
i és on s'ha instal·lat
ara una firma comercial
com és Guala.
Allà hi ha espai suficient.
Però clar,
referint-me al cas
d'aquesta nova instal·lació
de Guala,
Guala fins fa pocs dies
no tenia un accés directe
i tota aquella zona
del polígon
no tenia un accés directe
per la nacional 340.
Clar,
això era un dèficit
que ja s'havia detectat
i que s'ha aconseguit pal·liar
amb la implicació
dels propietaris
dels terrenys
i també de l'Ajuntament
i de carreteres de l'Estat.
Per tant,
hi ha coses
que es van solucionant
i que demostren
que primer,
són polígons molt importants,
tenen dèficits importants
i s'han d'anar
espaliant o solucionant.
I quin tipus d'empreses
ens interessen?
O en un moment de crisi
com aquest
a l'Ajuntament de Tarragona
li interessa captar
qualsevol inversió
que pugui establir-se
en un polígon industrial?
A veure,
jo crec que en la zona...
Clar,
cal anar a veure
específicament els usos...
Cada polígon té
les seves especificitats, no?
Exacte,
tot es pot encabir
i a més la gent
entendrà que hi ha
una legislació
que impedeix
que algunes activitats
són més contaminants
o amb més risc
que es puguin col·locar
a prop de població,
etcètera.
Per tant,
hi ha una legislació
que ens ho marca
i que ens ho condiciona.
Però jo diria que,
primer,
qualsevol inversió
és benvinguda.
Hem de fer una estratègia
de promoció
de la ciutat
molt global,
no només enfocada
com fins ara
que s'ha fet una tasca
molt important
de promoció turística,
però hi ha altres àmbits
de la ciutat
que jo crec que tenen
molt de futur
i que encara no són
prou coneguts arreu
i que una estratègia global
que abarqui
des de tota la tasca
que està fent
de recerca
i docència
a la universitat.
Hem de treballar
més amb la universitat
perquè doni,
perquè tothom conegui
les línies de recerca
que s'estan fent
i pugui haver-hi transferència
a empreses del territori
o empreses
que es vulguin establir
sabent que la universitat
està investigant
en algunes matèries
com pot ser
la química,
l'aigua,
l'arqueologia,
el que sigui.
És a dir,
tenim una universitat potent.
També hem de saber
que hi ha un sector
que és el logístic
i crec que abans a la tertúlia
sentia que parlàveu
del Corre del Mediterrani.
Les possibilitats
que aquesta nova infraestructura
pot oferir a Tarragona
que ja té
una posició geogràfica
privilegiada
i que té un port
amb una força bestial,
doncs tot el tema logístic
també ens interessa.
Hi ha zones dels pòlidons
que es poden dedicar
a aquestes qüestions.
El tema d'instal·lació
de firmes comercials,
indústria parador,
etcètera, etcètera.
En funció de la zona
que tenim absolutament radiografiada,
sabem quin tipus de públic
o quin tipus d'empresari
pot estar interessat
en instal·lar-s'hi.
I en el marc de tot això
que estem parlant,
li vull preguntar
per Tarragona Impulsa,
perquè aquest és un projecte,
un concepte,
que es va posar en marxa
en el mandat anterior
i que segurament,
en fi,
molta gent o molts
tarragonins i tarragonines
hauran sentit
o començaran a sentir
cada cop més.
Quin paper ha de jugar
Tarragona Impulsa?
Què és Tarragona Impulsa?
I com es veurà
plasmat en la pràctica?
Bé,
perquè la gent ho entengui,
nosaltres ens hem basat
en un model
i l'anterior mandat
a l'Ajuntament
també es van inspirant
en aquest model,
que és el model
de Barcelona Activa.
Barcelona Activa
és una agència pública
que el que vol
és facilitar
tot el que té a veure
amb l'orientació laboral,
la formació
per trobar una feina,
el suport
per a crear una empresa
o el suport
per a que una empresa
creada es consolidi
i, per exemple,
s'internacionalitzi.
És a dir,
tot el que té a veure
amb el mercat de treball,
tot el que té a veure
amb la promoció econòmica.
el que volem
és que hi hagi
un espai específic,
un equipament específic
a la ciutat
on la gent
d'una manera fàcil
i accessible
trobi solucions
als seus problemes.
El tema
de Tarragona Impulsa
no es tracta
només
de fer el que
ja l'Ajuntament
ha estat fent
els darrers anys,
que és
gestionar
un volum ingent
de plans d'ocupació,
gestionar cursos
de formació ocupacional
per a persones en atur
o de formació contínua
per a treballadors,
ha gestionat
una borsa de treball,
ha gestionat
un viver d'empresa.
No només es tracta
que Tarragona Impulsa
sigui un espai
on es faci
tot allò
que s'està fent fins ara
i que es fa molt bé,
sinó que també
fem un salt endavant
i oferim nous serveis,
per exemple,
per a emprenedors.
És cap d'al·li,
això tampoc
ho hem descobert nosaltres,
ho hem descobert
altres que porten
molts anys de trajectòria
en l'àmbit
de les polítiques actives
d'ocupació,
que es diu,
les polítiques
perquè la gent
trobi feina.
la solució
en l'actual context
és facilitar
eines,
instruments,
perquè la gent
que té una idea,
que té un projecte empresarial,
el pugui fer realitat
i el pugui fer realitat
sent acompanyat
per l'administració,
facilitant al màxim
i no sent un entrebanc
la tramitació administrativa,
aconsellant
en persones
que tenen experiència
i que poden ser
empresaris més sèniors,
més experimentats,
si aquella empresa
és viable o no.
és a dir,
un acompanyament
perquè aquella persona
que té una idea
acabi desenvolupant
una empresa
exitosa.
Moltes de les empreses
que es creen
o que són novells
tenen difícil
els seus primers anys
de vida
i algunes d'elles
acaben fracassant
com a projectes empresarials.
L'Ajuntament
el que vol fer
amb Tarragona Impulsa
és crear un espai
on serveis,
no només l'Ajuntament,
sinó l'Ajuntament,
la Cambra de Comerç,
altres sindicats,
patronal,
fem conjuntament
una finestreta única,
un servei únic
d'orientació
i de formació
i d'acompanyament.
I això és el que
s'instal·larà físicament
a l'espai
a la Tabacalera.
Exacte.
Això és el que permetrà
que els serveis
que ara estan
molts eixis
disgregats
i que estan
poc visibilitzats
estiguin molt més
visibles,
que siguin molt més accessibles.
El Tarragona Impulsa
també vol crear sinergies
amb altres departaments
de l'Ajuntament.
Comentaves abans
que, clar,
la tenència d'alcaldia
que jo coordino
o que és la meva responsabilitat
treballa també
amb temes de joventut,
treballa també
amb temes
de centres cívics,
clar,
treballa també
amb temes
de coneixement.
Per tant,
és bo que hi hagi
un diàleg,
conecir energia
entre tots aquests departaments
que un nou edifici
com és el Tarragona Impulsa
segur que genera.
I aleshores,
tots aquests passos
endavant que comentava
en relació
sobretot amb els emprenedors,
tot això ja es podrà formular
un cop
s'instal·li,
Tarragona Impulsa
com a tal
es visualitzi
en el nou edifici
de Tabacalera.
És un pas
necessari,
fonamental
per poder
visibilitzar millor
el que fem
i d'una altra banda
també vull
qualificar una cosa,
tot el que té a veure
amb les polítiques actives
d'ocupació
per persones
en atur
és captar
el finançament autonòmic.
El Servei d'Ocupació
de Catalunya
que treballa
no només amb nosaltres
com a ajuntament
sinó amb molts altres ajuntaments
de Catalunya
financia una part importantíssima,
la major part
d'aquests programes.
Per tant,
aquesta tasca de coordinació
i de treball conjunt
amb el SOC
que és molt fructífer
fins al moment
i que segur que ho serà
en el futur
també
és bo que la gent
el conegui.
No estem sols,
l'Ajuntament no treballa sol
sinó que treballa
molt destretament
amb el Servei d'Ocupació
de Catalunya.
Sí, però amb això últim
que diu
i el fil d'aquest últim comentari
en relació al Servei
d'Ocupació de Catalunya
i la col·laboració
entre les dues administracions,
recordo que en els anteriors mandats
tant de l'Ajuntament
com de la Generalitat
s'havien impulsat
diferents tallers,
cases d'oficis,
cursos de tota mena
que havíem comentat,
per exemple,
amb l'exregidora Lola Herrera.
La sensació
que potser tenen
alguns ciutadans
és que precisament
amb el canvi de govern
de la Generalitat
i ara també
amb el nou mandat municipal,
ara com a mínim
no hi ha aquesta oferta
o l'oferta
ha davallat molt.
No, no, no,
en absolut, en absolut.
És a dir,
les convocatòries ordinàries,
vull també puntualitzar una cosa,
hi ha convocatòries ordinàries
de plans d'ocupació,
convocatòries extraordinàries,
vam...
abans de les...
un any abans
de les darreres eleccions autonòmiques
va haver-hi tot un pla de xoc
amb plans d'ocupació extraordinaris
entre la Generalitat
amb l'anterior govern tripartit
i els ajuntaments
que va abocar un volum
importantíssim de recursos
que van permetre fer
una convocatòria extraordinària,
és a dir,
cursos que no estaven previstos
i que van arribar
a moltíssima gent.
Ara estem treballant
colze a colze
amb el SOC
per presentar-nos
en totes les convocatòries
que tenen.
El moment que hi ha
una convocatòria
presentem una sol·licitud,
intentem que s'adecuï
al nostre perfil
de persona demandant d'ocupació,
per tant,
com tenim bon coneixement tècnic
de les persones
que demanen ocupació
i de quin és el seu perfil,
intentem que l'activitat
o el curs,
el taller,
la casa d'oficis,
el pla,
s'adecuï molt
a la persona
que tenim en atur
i també
a les prescripcions
del Servei d'Ocupació
de Catalunya.
Desitgem
i la col·laboració
és total
que les convocatòries
no redueixen
els recursos disponibles
i fins al moment
he de dir
que no m'arriba
aquesta informació
en aquest àmbit.
En altres àmbits,
com tu ja saps,
hi ha retallades,
en aquest àmbit
a mi no em consta
fins al moment.
Molt bé,
doncs també n'estarem
pendents
de totes aquestes iniciatives
que s'impulsin conjuntament
des de les administracions.
I un últim aspecte
sobre la promoció econòmica
que avui volíem abordar
amb el tinent d'alcalde
Javier Villamallor
tenint en compte
que també és una qüestió
d'actualitat.
Ahir parlàvem
en aquest programa
amb els organitzadors
de la Fira d'Art i Antiguitats
que hi haurà
aquest cap de setmana
al Palau de Congressos
que s'inaugurà demà divendres.
I precisament
arran d'això
és una bona oportunitat
per preguntar-li
si aquest pot ser
un model de fires
i quina és una mica
la filosofia
que l'Ajuntament
vol impulsar
respecte a l'espai
a l'espai Firal
en aquest nou mandat
que acaba de començar.
Bé,
el que hem de dir
és que
el Palau de Congressos
i el Recinte Firal
són un instrument
que té l'Ajuntament
per captar recursos,
per captar turisme
de negocis,
per fer activitat congressual.
Per tant,
és una font d'ingressos
i és una font important
perquè la nostra ciutat
es posicioni
en aquest terreny.
Dir que el que seria
el context actual
del turisme
de congressos
presenta
tres dificultats
o dos o tres
dificultats importants.
El primer
és que hi ha
una competència
bastant feroxa
entre recintes similars
arreu de Catalunya
i de l'Estat.
Moltes ciutats
han fet aquesta inversió
en el passat
i han intentat
doncs que
omplir d'activitat
els seus recintes
congressuals.
Com ho han fet?
Doncs ho han fet
o bé en polítiques
molt agressives
amb preus molt reduïts
que pràcticament
donen gratuït
el servei de congrés
i se deixen
les instal·lacions gratuïtes
cosa que nosaltres
no podem fer.
D'una banda
també hem de dir
que la situació econòmica
fa que alguns sectors
que són tradicionalment
els que organitzin congressos
el sector farmacèutic
o el sector mèdic
facin o menys congressos
o congressos
de menor durada
per tant
per tant
hi ha menys pastís
a repartir
per la conjuntura econòmica
i d'altra banda
jo diria
que també
hi ha un dèficit
que és objectiu
i és que
la capacitat hotelera
de la nostra ciutat
per un congrés
de dos o tres dies
per un volum
de 800.000 persones
doncs
pot tenir
pot tenir
no
té
insuficiències
té
presenta dèficits
de places hoteleres
per tant
aquest és el terreny de joc
competència ferotge
els sectors
que tenen més recursos
per organitzar congressos
pateixen la crisi
d'una manera important
en tercer lloc
un dèficit
de capacitat hotelera
dit això
l'objectiu
amb el que afrontem
el mandat
és d'una banda
fer que la ciutadania
de Tarragona
visqui el palau
de congressos
com un equipament
propi
això ho aconseguim
o ho volem aconseguir
amb activitats culturals
musicals
lúdiques
que
exposicions per exemple
que tenen lloc
dins del recinte
i que permeten que la gent
vegi allò
no com un equipament estrany
sinó com un equipament
seu
d'un ciutadà
i d'una altra banda
amb un atascar
de comercials
és a dir
això
amb el gerent
de l'empresa
amb els diferents membres
del Consell d'Aminicació
ho hem parlat molt
hem de fer
tots els prescriptors
del palau de congressos
quan dic tots
és els col·legis professionals
són les empreses
és l'Ajuntament
tothom que pugui
és benvingut
per donar-nos un cop de mà
i per en els sectors
on es mogui
intentar captar
congressos
el turisme de congressos
és un dels sectors
jo crec que té futur
i que és molt important
per una ciutat
aconseguir posicionar-se
en aquest terreny
perquè la persona
que ve a passar un dia
o dos
a un congrés
si li agrada
la ciutat on està
tornarà amb la seva família
i prescriurà
o recomanarà
visitar Tarragona
jo crec que Tarragona
ha de fer una tasca
molt important
de promoció
com ho comentava abans
globalment
i també
per posicionar-se
en l'entorn
del turisme de congressos
però en el sector concret
de les fires
de l'oferta de fires
n'hi haurà menys
n'hi haurà més
seguiran el model
per exemple
d'uns organitzadors externs
com és el cas
de la fira
d'aquest cap de setmana
d'Argentiguitats
el que estem intentant
és fer
com deia
màxima promoció
i amb tota la cautela
també de dir
que estem treballant
perquè hi hagi
fires importants
a la ciutat
hi ha una d'elles
que té caràcter periòdic
que es fa en un altre indret
i que estem ara
en negociacions
perquè vingui
i vull ser molt prudent
però que són fires
que mouen
un volum important
de gent
i que hem de donar
les màximes facilitats
per fer atractiva
la nostra oferta
però amb això
cal ser molt prudent
perquè s'està treballant
aquest any
estem treballant
per d'aquí un any o dos
perquè
aquest món
es treballa
a mitjà i llarg termini
exacte
aquest món
ara conrem
per recollir
d'aquí un any
o un any i mig
i com que la competència
està en ferotge
millor no donar pistes
als rivals
Javier Villamallor
tinent d'alcalde
de promoció econòmica
i ocupació
així acabem aquest repàs
alguns aspectes
d'actualitat
que afecten
el seu departament
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí en directe
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia