Avui deixem els últims minuts,
reservem els últims minuts del programa per parlar de teatre,
però també per parlar d'un aniversari,
perquè un grup tarragoní, com és en zona Zàlata,
està d'aniversari i celebra els 25 anys,
i ho fa fent teatre.
Aquest cap de setmana, divendres i dissabte a la nit,
estrenarà el Teatre Metropol l'obra El bosc sagrat.
I avui el director del grup i l'autor de l'obra,
el pare de la criatura, el Joan Pasqual,
ens acompanya en aquests darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Joan Pasqual, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats pels 25 anys, no?
Gràcies, sí, sí, estem contents.
Com estem amb el muntatge del bosc sagrat? Com ho tenim?
Bé, dos dies vista, doncs, amb els nervis normals i lògics
davant d'una estrena.
Sempre un espectacle comporta un treball en equip,
un treball on hi ha implicades moltes persones, molta gent.
És un projecte, doncs, bastant potent,
en el sentit que hi ha música en directe,
hi ha tota la part plàstica que nosaltres sempre mantenim
com una tradició del nostre segell personal
i això comporta, doncs, bé,
que hem d'acabar d'ajustar tot l'engranatge
perquè el divendres s'estigui tot a punt per treballar.
Què és el bosc sagrat?
Què s'amaga darrere d'aquest títol?
El s'amaga una petita...
Jo el defineixo com una farsa contemporània.
Nosaltres partim de la nostra poètica molt personal
lligada a el que seria un teatre contemporani,
un teatre en què s'està sempre a la recerca de poètiques pròpies
i poètiques molt actuals,
però sense oblidar-nos d'una tradició que està allí sempre latent
i que s'ha de tenir sempre en compte.
i, per tant, també trobem el que...
Ho podríem trobar, doncs, personatges de les farses romanes,
personatges de la comèdia de l'art,
personatges d'aquestos personatges estereotipats
o d'un cert estereotip que ens ajuden per explicar
el que sempre estem explicant,
que són aquelles coses que en la vida ens preocupen.
I què s'explica, doncs?
Quins són aquests conceptes tan bàsics i tan generals
que apareixen moltes vegades al teatre?
Bé, sempre és la vida i la mort,
sempre és les contradicions que tenim les persones com humans,
i en aquest cas és molt ubicat en un espai molt...
Jo li dic les catedrals contemporànies,
que són els grans magatzems, els grans supermercats.
Llavors, tota l'acció succeix dintre del que seria
uns grans supermercats, i en aquest cas d'electrodomèstic,
al voltant dels quals van sorgint tota una sèrie de personatges
que ens parlen de la burocràcia, del consumisme,
ens parlen de la violència,
ens parlen d'aquests elements
que configuren el nostre dia a dia en realitat.
És una obra 100% Joan Pascual?
100% Zona Zàlata.
Sí, Joan Pascual i Zona Zàlata.
Molt bona l'apreciació.
Sí, t'ho explico una mica.
Sí, és una obra que parteix d'una proposta inicial meva,
però mantenint, com t'he deia,
aquesta característica pròpia del propi col·lectiu.
N'hi ha molt de treball d'improvisació,
molt de treball d'aportació dels propis sectors,
de la gent que després al voltant d'aquest treball
va elaborant textos,
va elaborant tot el concepte d'espai escènic.
I per tant, jo sempre dic l'autoria,
jo diria que l'auditoria pràcticament és de tots.
Evidentment, jo al final sóc l'últim responsable
i per allò bueno i per allò malo,
doncs sí, la signatura és meva,
però sense aquests actors que tinc,
doncs és possible que no hagués pogut fer aquest espectacle.
Es nota, doncs, que és un espectacle Zona Zàlata.
Ho dic per a aquells que us hagin vingut a veure altres vegades
i per a aquells que no sàpiguen res de Zona Zàlata.
Sí, sí, sí, és un segell nostre,
que jo sempre defineixo els nostres espectacles
com uns espectacles molt lligats als sentits,
són molt corporals,
en el sentit que per nosaltres
l'acció de l'actor,
la presència física de l'actor és molt important.
I de fet, nosaltres cavalguem sempre
amb unes línies o amb uns límits
a vegades difícils de definir,
entre teatre, dansa, arts visuals,
diríem, amb aquesta multidisciplinaritat,
que està molt lligada
als conceptes actuals de creació
i que en definitiva
el que intenten és partir
o a través de tots aquests mecanismes
o aquests elements creatius
que tenim a les nostres mans
d'on s'articular un discurs
que sigui comprensible
i que a més sigui molt actual.
Quanta gent interven en el muntatge?
Per exemple, d'actors...
Actors, som vuit actors.
Tots de la companyia?
Tots de la companyia.
O heu fet algun fitxatge
per celebrar els 25 anys?
No, no, no, són tots històrics,
ja, alguns són molt històrics,
són 25 anys,
però a part dels 25 anys,
és a dir, els més històrics,
ja portem 30...
L'altre dia comptaven 35 anys
dedicats al món de l'espectacle
i per tant ja comença a haver de darrere
moltes coses i molta història
i després la resta dels més,
diguéssim, els menys vells
els més novos, doncs ja són de 6-7 anys.
Per tant, som una gent que ens coneixem moltíssim,
que estem tots dins d'un mateix projecte
i per tant això en moments determinats
facilita molt perquè tots entenem els còdics
i entenem cap on anem
i el que volem fer com a creació.
Aquesta creació, aquesta obra,
aquest bosc sagrat,
és una aposta contundent, clara,
de posar jo damunt de la taula 25 anys
de mostrar el que és zones al·lat
en aquests 25 anys,
és una aposta arriscada,
és una decisió de dir
anem a tirar la casa per la finestra,
llançar la casa per la finestra...
No, jo diria que és la continuïtat.
No li donem un valor tampoc especialment extraordinari.
No, no, jo als 25 anys, evidentment,
poses un èmfasi perquè fas una parada,
però és una parada més aviat circumstancial
en el sentit que veus que darrere
i per una tradició,
els 25, els 50,
és allò que hi ha cosa
que un pare o s'atura una mica
i mira una mica enrere
i analitza quina és la seva situació
o intenta observar
quina ha sigut la seva trajectòria,
però més enllà d'això,
nosaltres, és una continuïtat,
nosaltres no hem deixat mai de produir,
no hem deixat mai de treballar,
no hem deixat mai d'estar sempre
amb aquest neguit
que provoca el fet d'intentar ser creador
i, per tant, és un més
i, evidentment, sí que és una aposta
en el sentit,
és una aposta per nosaltres important
perquè és una continuació,
com t'he deia, d'aquest treball
i aquestes ganes d'anar mostrant,
mostrant diferents registres
de la nostra realitat
i a partir d'aquí, doncs, és continuar
i esperem continuar molts anys més,
a més, insistint, insistint.
Fa molt que hi esteu ficats en el projecte?
És a dir, tot això neix ja fa temps
i ara veurà la llum aquest cap de setmana?
Ja fa temps, ja fa temps.
De fet, aquest és un projecte
que s'ha anat treballant
conjuntament en altres petits projectes,
que també és una característica nostra.
Nosaltres, a part de la cosa estrictament escènica
o de teatre o d'arts escèniques,
també anem desenvolupant sempre molts projectes
en l'àmbit de la redacció i la performa
i, per tant, és un treball que ve lligat
amb altres propostes creatives
que hem estat desenvolupant.
Jo diria que fa un any i mig o dos anys
que estem treballant amb el projecte,
el que passa és que no directament amb ells,
sinó que col·lateralment, com t'ho dic,
anem elaborant altres treballs
que després potencien el que s'ha convertit
en aquest espectacle,
en el que és aquest espectacle del Bost Sagrat.
Estreneu el Metropol, divendres i dissabte a la nit.
Lògic, estrena el Metropol.
Estreno el Metropol.
Sí, jo sempre dic que és tornar una mica a casa.
Jo he presentat pràcticament
tots els nostres espectacles al Metropol
i abans de ser, diguéssim, reformat
i posat al dia,
doncs ja hi treballàvem i actuàvem al Metropol.
És un espai que per la gent de Tarragona
ens resulta sempre molt agradable.
és un espai petit però que molt proper
a nivell de relació actor-públic
i per tant és un espai que a nosaltres sempre ens agrada tornar.
I jo m'hi trobo molt a gust amb aquest espai
i a part que el personal tècnic
que fa funcionar el teatre
és un personal magnífic i extraordinari
i a més jo moltes vegades penso
que tenim allí també gent
que pot aportar moltíssimes coses.
Però el penseu que hi ha gira després?
Sí, sí, sí.
De fet, gira en tenim
i el que diríem el projecte bo sagrat
que li diem nosaltres
que és l'espectacle
més aquestes accions
o aquestes performances
o aquestes propostes, accions poètiques
que diem nosaltres
i algunes instal·lacions plàstiques
que van també acompanyant el propi espectacle
girarà i tenim...
Hi ha unes sortides a Itàlia, a França, a Portugal, a Lisboa
un centre d'art
el Brasso do Plata
que anirem al juny
després passarem per Madrid
passarem per València, per Saragossa
i la intenció
ara en aquests moments
estem intentant negociar
una sala a Barcelona
per fer temporada també.
Déu-n'hi-do
també no seria gaire lògic
anar per tot el món
i no anar a Barcelona, no?
Bé...
A vegades pot passar, per en fi...
Sí, a vegades és difícil també
però és un problema
també que els espais que són els que són
i hi ha unes filosofies de programació
que són molt respectables
i a vegades costa
i a aquestes grans ciutats
a vegades no és fàcil trobar espais
perquè també hi ha molta gent
que està proposant moltes coses
i bé, jo penso que és un bon moment
per entrar-hi una altra banda a Barcelona
que ara fa temps que no anem
però de totes maneres estem contents
perquè tot aquest projecte té bastanta sortida
i n'hi ha tot un intercanvi
amb altres grups
i altres col·lectius creadors
d'arreu de l'estat espanyol i Portugal
que són molt interessants
i que a més en aquests moments
s'està produint
davant d'una crisi real i clara
en tots els àmbits
i evidentment també en el de la cultura
doncs això està provocant també
que la gent o els creadors
doncs tinguem o estiguem reinventant-nos
i buscant altres formes
de presentar els nostres treballs
sense necessitat
de moltes vegades
d'estar pendents
de si n'hi ha o no n'hi ha diners
evidentment els diners són importants
per funcionar
però n'hi ha alternatives
i n'hi ha altres possibilitats
de fer intercanvis
que ens semblen que són interessants
i que hem d'anar buscant altres fórmules
per moure'ns i presentar els nostres treballs
Parlen de diners, Joan
en aquest espectacle
produeix alguna administració pública
a l'Ajuntament de Tarragona
o és un producte...
Jo diria que és una producció nostra
amb l'ajuda important també
de l'Ajuntament de Tarragona
és claríssim
el fet de poder accedir al metropol
ja és important
hi ha hagut una petita ajuda econòmica
i a nivell de producció
el gruix
el gruix és un gruix
que surt del nostre treball
de zones a l'etat
la pregunta és molt tòpica
però clar
si celebrem 25 anys
o si esteu celebrant
els 25 anys
aquella pregunta de dir
quin balanç en fa
el director
quan fa la...
quan posa la mirada enrere
se sent
satisfet
plenament satisfet
o mínimament satisfet
de la feina feta?
Diguéssim que la resposta
seria també tòpica
és a dir
estem contents
jo estic contentíssim
estic feliç
per diverses qüestions
primer perquè continuem vius
això ja és important
segona perquè continuem
fent el que ens dona la gana
que això en un moment determinat
de l'espectacle
ho dic
que malgrat tot
nosaltres hem continuat
fent sempre
el que ens ha donat la gana
com hem volgut
i la manera que hem volgut
sense dependre
ni de modes
ni d'històries
ni de qualsevol altre element
que pugui
moltes vegades dificultar
o manipular
la creació
i per tant
això ja és important
després
em miro enrere
és a dir
el que veig
moltes vegades
tinc una certa enyorança
perquè abans
quan després d'un bon sopar
doncs m'acostava
molt menys recuperar-me
i ara m'acosta
una mica més
i per tant
això sí que ho notes
que a nivell de coco
estàs molt fresc
a nivell de cos
comença moltes vegades
a pesar una mica els anys
i parlant una mica
més en sèrio
a nivell del que és
el projecte creatiu
doncs no puc estar descontent
perquè estic rodejat
a més de gent
amb molt bones vibracions
amb moltes ganes de treballar
i com la creació
ha de ser indiscutiblement
un treball col·lectiu
a part de les propostes individuals
quan tens al voltant gent
que saps que pots comptar
amb elles
per el que faci falta
en aquest àmbit
de la creació
doncs
això és impagable
i dones àl·lat
jo dic que som una família
molt gran
a més
vull dir que n'hi ha molta gent
que en el moment
que demanes ajuda
o demanes col·laboració
estar sempre disposada
a col·laborar
i a participar
i per tant
això és
penso que
diríem que
del que hem recollit
en aquests 25 anys
és amb el que em quedo
és dir
amb les persones
que moltes d'elles
a més se'n converteixen
després en grans amics
però a més
amb els creadors
que permeten
o estan sempre disposats
a fer un intercanvi
i un diàleg
entre llenguatges
i entre
propostes personals
m'imagino que el projecte
Vos Sagrat
us ocuparà pràcticament
ja tot aquest any
d'aniversari
que Déu-n'hi-do
ja és molt
tot l'any
i hem d'afegir
que també
estem planificant
també dintre dels tòpics
un llibre
el llibre dels 25 anys
de les zones àl·lates
que em sembla
que quedi constància
no sé per què
però la història
és sempre una cosa
que jo tinc
sempre els meus dubtes
de la història
és el que és
en definitiva
som molt petitets
i veient com està el món
i el que està passant
arreu
en aquests moments
tant en l'àmbit natural
com en l'àmbit
també del social
veus que tot això
és molt més senzill
i molt més fàcil
i al mateix temps
és bastant més dur
del que moltes vegades
nosaltres mateixos
som capaços
d'intentar entendre
i a part d'això
també n'hi ha
però malgrat això
fareu al llibre
sí, sí, farem el llibre
malgrat això
farem el llibre
perquè és d'aquells tòpics
llavors sí que estem il·lusionats
és en un altre projecte
amb Arola Editors
d'iniciar
un nou projecte
de col·lecció
dedicada
a el que són
els processos de creació
en l'àmbit
de les arts escèniques
en el sentit
de llibres
on s'hi pugui explicar
on s'hi pugui veure
on s'hi pugui trobar
el procés
que per mi
moltes vegades
és quasi
tant o més interessant
que el resultat final
d'una obra d'art
que és el procés
i explicat
i analitzat
i moltes vegades
vist des de dins
i des de fora
el per què
o com
s'hi arriba
a configurar
un espectacle
en aquest cas
com és una col·lecció
d'arts escèniques
un espectacle
o de dansa
o de teatre
i aquesta col·lecció
em fa molta il·lusió
perquè a més
és d'aquella part
de la creació
que moltes vegades
s'espert
i sí que després
això s'oblida
i allí perdem
el que diríem
perdem allí
un bagatge
i perdem
unes referències
unes referents
i evidentment
si perdem els referents
després
perdem moltíssima cosa
o molt camí
moltes vegades
ja iniciat
per altres persones
i per tant
aquesta col·lecció
o aquests llibres
o aquesta col·lecció
específica
dels processos
de creació
en les arts escèniques
és una cosa
que em fa molta il·lusió
Molt bé
doncs al marge
de tots aquests projectes
que comentem
de l'aniversari
del Bosch Sagrat
de l'obra
que presenteu
aquest cap de setmana
al Metropol
més enllà
com a gent d'aquí
com a gent de Tarragona
el panorama cultural
el panorama teatral
com el veus
en aquest 2011
a les portes
de tenir un nou
equipament teatral
com el Tarragona
i amb la perspectiva
que dóna 25 anys
com a mínim
a zona salata
i 35
com deies abans
dedicat a aquest món
Bé
jo penso que
en aquest sentit
bé
sumar
sempre és bo
és a dir
que hagi
a Tarragona
un altre teatre
em sembla magnífic
i
evidentment
és tenir un altre espai
escènic
i tenir possibilitat
de
de veure més coses
jo
en relació
amb tot això
jo l'altre dia
deia
i algú
es va quedar així
una mica estranyat
que canviarà
a Tarragona
en una altra
jo dic
que no canviarà res
és a dir
continuarà tot igual
perquè a mi
l'important
no són els espais
sinó que per mi
que també són
evidentment
i els equipaments
són un tema
i és una assignatura
pendent
en aquesta ciutat
en molts àmbits
és a dir
els equipaments
culturals
també
que hi ha
unes mancances
reals
i que s'ha de posar
fil a l'agulla
però per mi
el més important
són altres coses
i sobretot
per mi
el important
és el concepte
el projecte cultural
global
o el projecte
sobretot
personal
i el projecte
de les persones
i el projecte
social
envers l'àmbit cultural
més enllà
de si tenim
un nou teatre
però evidentment
magnífic
contentíssim
i si tinguéssim
a la ciutat
40 teatres
voldria dir
que tindríem
molta activitat teatral
si tinguéssim
200 companyies
funcionant
també voldria
que això
seria magnífic
per tant
sempre que s'assuma
és esplèndid
de moment
el que tenim
és el bo sagrat
com dèiem
aquesta obra
que serveix
per celebrar
els 25 anys
a zones àlata
i que se'n representarà
aquest divendres
18
i aquest dissabte
19
dues funcions
les dues
a dos quarts
de 10
de la nit
demà tornarem a parlar
durant uns minuts
de l'obra
perquè aprofitarem
els minuts de demà
dijous
per convidar els oients
a anar a veure
aquest espectacle
de zones àlata
perquè avui
se'ns acaba el temps
i ja hem d'anar
posant el punt final
al matí de Tarragona Ràdio
Joan Pasqual
director de zones àlata
felicitats
per l'aniversari
i que vagi molt bé
l'estrena
gràcies
i a passar aquests nervis
de les hores previs
el millor possible
aquests nervis
són fonamentals
jo sempre dic
que si no n'hi ha nervis
algú falla
Joan
molta sort
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres