Poc més de 5 minuts i arribarem al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Aquí seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara amb una altra dona protagonista de l'actualitat
perquè és la nova presidenta de la Germandat de l'Ecceomo.
Des de fa poques setmanes és oficialment la màxima responsable
d'aquesta Germandat de la Setmana Santa.
És Elvira Ferrando i és a més la presidenta de la primera entitat,
de la que serà la primera entitat de la Setmana Santa
que presentarà el seu buscle.
Ho farà dilluns vinent, després que aquest vespre
es presenti al llibre revista de l'agrupació d'associacions
a la Setmana Santa de Tarragona.
Elvira Ferrando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Doncs gràcies, molt amable.
Tot i que Elvira Ferrando ja porta molts anys
amb tasques de responsabilitat de la Germandat, ara presidenta.
Què suposa per una dona més assumir la màxima responsabilitat
d'una Germandat de la Setmana Santa tarragonina?
Doncs la veritat és que assumir la responsabilitat de president
és una responsabilitat, com tu molt bé dius, però és un goig.
És un goig i un honor.
perquè representar allò que estimes,
en aquest cas la meva Germandat, la Germandat del Sant Exceum,
o al que he dedicat 30 anys,
doncs per mi és un honor
i a la vegada intentaré fer-ho el millor possible.
Tothom sap que dedicaré hores, il·lusions
i sobretot molta fe i molt de carinyo.
Això és.
El fet que porti molts anys a la Germandat i, a més a més, amb feines de responsabilitat,
l'ajudarà d'alguna manera a que aquest pas sigui el més normal possible
i que, per tant, es continuï la tasca que han desenvolupat en els darrers anys?
Doncs sí, la veritat és que és així.
Sí, vull dir, no trobaré pas cap diferència
sinó aquesta que et dic de la responsabilitat una mica
d'anar als llocs més com a cara visible, no?
Et comentava fa una estona que a mi el que m'agrada realment
és sortir divendresant, tapar la meva cucurulla
i en aquest moment d'introspecció i d'interiorització, no?
Però em dec a la Germandat, vaig assumir la responsabilitat,
tinc moltes il·lusions i, sobretot, tinc una junta directiva
molt cohesionada, treballem junts plegats.
De fet, ho fèiem amb l'Elis Torres,
que ha estat l'alma mater de la Germandat.
Ha sigut un traspàs molt bo, molt bonic, amb molt de sentiment,
amb el recolzament total de tota la Germandat,
amb el recolzament de tots els socis, que això és molt important,
amb aquest agermanó que caracteritza,
que crec que té que caracteritzar a les Germandats,
confradies, congregacions de Setmana Santa.
A la cap i a la fi som una entitat de caire religiós,
no som res més que això, som un grup de persones
que volem tirar endavant unes Germandats, unes associacions,
sense oblidar que som exemple de catequesis, també, en certa manera,
i que tot està que fem amb aquesta cura i amb aquesta sensibilitat
i amb aquestes ganes d'unió, no?
Jo, aquest és el meu missatge, no?
I crec que ho he aconseguit.
Estic molt orgullosa tant dels socis, dels portarans de la banda,
de la Junta Directiva, i sobretot de la gent jove.
M'agrada dir, Ricard, si em permets,
he incorporat a la Junta Directiva, o hem incorporat,
tres persones joves menors de 25 anys,
els que agraeixo des d'aquí i ho faré sempre públicament,
perquè és molt complicat que la gent jove surti,
o vulgui responsabilitzar realment de feina, no?
Hi ha molta gent jove a les bandes, als reglenadors, a les files,
però quan algú els dius, escolta, posa't a la Junta Directiva,
diuen, bueno, passa moltes vegades, és comprensible.
Jo no estic molt orgullosa que un 33% de la Junta Directiva
sigui menors de 25 anys.
M'agranteixo el futur de la Germandat i la Sàvia Nova.
Avui, com dèiem, aquest vespre a les 8 es presenta el llibre Opuscle
de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa,
i com és tradicional, a partir de la presentació del llibre
de la revista de l'Agrupació,
arriben els Opuscles de les diferents confraries i germandats.
En guany, la germandat del Sànec-Ceomo seran els primers el proper dilluns, no?
Efectivament, el dilluns estem en preparatius ja.
Qui farà la presentació? Com serà l'acte? Quan i on?
Doncs mira, en principi, l'acte serà, com ja venim fent habitualment,
a la sala de l'antigua audiència.
Normalment tenim la sort que gairebé l'omplim sempre,
per això triem aquest lloc.
La presentarà a les 8 de la nit, perdó, que no havia dit.
El presentarà l'il·lustríssim senyor Jordi Janer,
vicepresident quart del Congrés dels Diputats,
una persona amb una sensibilitat enorme cap a la Setmana Santa.
Ha fet alguna presentació, jo crec que molta gent la coneix.
Crec que serà un acte molt bonic.
I nosaltres el que intentem sempre és que sigui un acte familiar,
que la gent se senti còmode.
Repassem una mica les activitats de tot l'any,
en aquest cas serà el 2010, no?
I farem una cosa que crec que hi ha que remarcar,
que és que la primera decisió que vaig prendre quan vaig ser presidenta
va ser, en aquella mateixa assemblea,
fer el senyor Elias Torres i Gil president d'honor.
Crec que s'ho mereix, són 30 anys al front de la nostra germandat,
i l'estimem molt, evidentment.
I crec que se li farà un reconeixement públic,
crec que s'ho mereix i alli serà.
És a dir, que aprofitaran l'acte de dilluns per fer aquest reconeixement
al que ha estat president durant tants anys.
Correcte, i esteu invitats, evidentment.
Tu, Ricard, la ràdio i tots els que ens estan escoltant.
Això serà el proper dilluns.
A partir de la presentació de l'opuscle,
la germandat, com encara aquesta setmana santa?
Hi haurà més activitats, hi haurà més novetats
en aquesta setmana santa del 2011?
Doncs l'encarem molt il·lusionats.
Vull dir, nosaltres som una mica inagotables,
com que s'ha de totes les germandats,
però nosaltres ens posem molts de reptes.
Cada any en tenim un,
i jo particularment tinc moltíssimes il·lusions.
Hem fet fites molt importants fins ara.
No sé, sempre recordem o recordarem
les nostres peringressions a Montserrat,
quatre peringressions per poder tocar el virolai
sota els peus de l'altar del camarí de la verge de Montserrat.
Tocar el dia 11 de setembre el virolai
i els segadors és una cosa impressionant.
Però l'any passat vam tenir el goig i l'honor
d'anar a Roma,
i a aquesta ràdio concretament
vam fer una connexió en directe
que va ser realment emocionant.
A nosaltres a la cúpula del Vaticà,
amb 120 persones amb l'escut de l'XCOMO i de Tarragona,
i vam fer una connexió en directe
per poder el dia següent, el dia 30,
tocar davant del Sant Pare.
Sincerament no es pot explicar.
A mi se'm posen realment més burron,
perquè és una emoció única i irrepetible.
Vull dir, no puc explicar-ho amb paraules
el que vam sentir allí,
junt amb el senyor alcalde, el senyor arquebisba.
I una vegada fet això,
donava la sensació que havíem arribat
una miqueta allò...
Al màxim.
Al sumus, que es diu habitualment.
Doncs bé,
al gener, quan vaig fer l'assemblea,
la Junta Legislativa vam dir,
aquest any què farem?
Doncs mira, aquest any el que hem de fer
realment és restaurar la peana.
Era una cosa que estava pendent.
El que passa que era el gener,
la Setmana Santa és l'abril.
I com se diu, manos a l'obra.
Així va ser.
Ens vam posar, vam buscar un artista tarragoní,
a Maurici Montaner.
Ens han posat a restaurar la peana,
donar moltes gràcies a la padrina,
a la senyora Isabel Barrocal,
i a Mela,
que ella i la seva família ja fa molts anys
que estan lligades a l'exceomo.
Molt carinyosament ha dit que sí,
serà la padrina junt amb el senyor
Josep Félix Vallisteros,
l'alcalde de Tarragona.
I bé, la peana ja està restaurada.
Ens falta només donar...
estem a març,
imagina't,
hem anat coït i córrer,
no hem fet res més
tots els dissabtes i diumenges,
i jo crec que serà un acte molt bonic
i estem també convidats el dia 10 d'abril.
Aquest és el nostre projecte
i després, evidentment,
engegar la Setmana Santa,
que això ja porta moltíssimes altres coses.
És a dir,
que aquesta restauració
l'han fet en un temps rècord, no?
Han anat molt ràpid.
Doncs sí, vull dir,
és una miqueta...
Ha estat arribar i moldre.
Efectivament.
Bueno,
això s'ha de fer així, no?
Vull dir,
si se tenen ganes,
setè equip i empenta,
jo crec que es pot aconseguir.
L'acte es farà, doncs,
el dia 10 d'abril.
D'abril a les 5.30 de la tarda.
És diumenge, això?
És diumenge a la tarda,
a la plaça del Rei,
tocarà la nostra banda.
Jo crec que és un acte molt bonic.
Aquest any hi ha diverses peanes
que s'han restaurat
i jo crec que és bo,
perquè poquet a poquet
el patrimoni es va millorant,
o si més no conservant,
que això és una cosa important.
Què representa,
precisament,
per la germandat
haver fet aquesta restauració?
La necessitàvem, m'imagino?
Sí, la necessitàvem
perquè la peana que tenim
és que la veritat
és que hem passat
una sèrie de modificacions al pas.
L'any 90 es va decidir
portar el pas del padre Vera Espatlles
i, clar,
la peana era una peana
molt consistent.
Per allogiar una miqueta el pes
vam haver de buidar-la,
perquè ens entenguem,
i es va haver de retocar.
Després vam fer el pas nou,
l'any 94,
un pas de fira de vidre
per l'Emili Soler
i vam tornar a modificar el pas.
Clar, vulguis que no,
són 20 anys,
el temps passa,
som un pas molt ample,
ens costa molt passar
pel carrer del claustre,
quasi passem sense ganxos,
en la qual cosa
moltes vegades
els cantons ens toquen
com a molts passos,
però nosaltres especialment,
perquè fins i tot,
no sé si estic bé de temps,
però t'ho explico,
nosaltres som un dels passos
que passem,
girem més vegades
per la part alta.
Quasi tot el recorregut
de la part antiga
la fem girada,
és a dir,
girem al portal Sant Antoni,
girem al carrer del claustre,
tornem a girar el pas
al carrer Major,
llavors això fa
que els cantons
de la nostra pena,
del nostre pas,
moltes vegades
tingui algun copet i tal.
Li feia molta falta,
és de pador,
evidentment,
i això en seguida és de riure.
Jo crec que ha quedat maca,
han mantingut
la mateixa imatge,
han mantingut
la mateixa estructura,
però crec que val la pena,
i també han fet un...
per marcar una miqueta
la diferència,
també l'època,
he considerat
que havíem de posar
l'escut de la Germantat
amb esmal davant,
mantenint els que teníem,
perquè està bé
també marcar
una època nova.
Una gran novetat
per la Germantat
en un any com aquest
és en què canvia
la presidència.
Quanta gent sonarà
a la Germantat,
aproximadament?
Quants s'acostumen
a sortir
en la processó
de divendres Sant?
Doncs mira,
en aquest moment som...
Ara acabo de fer
precisament
el presentador
de l'últim soci,
447 socis.
Normalment a files
estem sortint
unes 90 persones
a files,
a més banda i tal.
Sortim uns 200 persones
el que és el divendres Sant,
que és el dia que realment...
El dia fort.
Correctament, no?
Jo crec que estem molt contents.
Jo recordo
quan sortíem 10
l'any 77.
No, perdó,
77 no eren ni 10.
Recordo aquests anys
en què les dones
no podíem sortir.
Jo tenia que sortir
de penitent
per molt que m'agradés
la Setmana Santa
i l'any 81
ens van donar autorització
des de llavors
estic a l'Exte Homo
sortint.
Jo no,
el meu home,
que és el que m'ha fet
estimar l'Exte Homo
perquè ell era
de la Germandat.
O sigui,
que un any fa 30 anys
que surto amb l'Exte Homo
ininterrompidament.
i recordo setmana santa
de files
de 15 persones.
Setmana Santa
on trobar-me
a la Banderat
era complicadíssim.
On fer un acte
era
de 10 persones
i les assemblees
vindran 4.
Ara estem,
jo crec,
en un moment
que ens podem donar
tots,
totes les germandats,
confradies i congregacions.
L'enhorabona
i tenim que mantenir-ho.
Elvira Ferrando
i ara ho citava,
va començar a sortir
l'any 81.
Què representa ser dona
i haver arribat
a la presidència
d'una germandat,
tenint en compte
que ara també fa poc
vam tenir el cas
de la Victòria Arbeloa
a la congregació
del Descendiment
de la Creu.
Què representa,
per exemple,
se sent vostè també
com a protagonista
d'un canvi progressiu
en les congregacions
de la Setmana Santa
Terranina
i la plena normalització
de la presència
de la dona
en aquestes entitats?
Mira,
jo,
la meva professió habitual
soc directiva
en la qual cosa
aquest petit
comentari que fas
és aplicable
a tot.
Aleshores,
ens ha costat,
i això no hauria de ser així,
evidentment,
arribar a la plena normalitat
com molt bé dius tu.
Jo,
ho tinc molt clar,
per mi és normal,
perquè dins la meva germandat
el 45%
som dones,
però sí,
no deixo de recordar
que jo per sortir
a Setmana Santa
l'any 75
vaig haver de sortir
obligatoriament de penitent.
a mi és que
m'impressionava
no poder sortir
amb la germandat
que sortia el meu marit
com a dona,
com a persona,
i com a dona
no em semblava lògic.
Que ja estiguem
les dones
a la presidència,
jo crec que no és
que siguem dones,
són persones
que en aquest moment
les germandats
han considerat
que se'm les posen
més vàlides
per estar allí
o les que han considerat.
Jo no faria diferenciació,
però sí,
realment,
malgrat que no m'agradi,
des del meu punt de vista
d'igualtat,
he de dir
que això denota
una certa normalitat.
I m'agrada,
evidentment,
ha d'estar sempre
la persona endavant
que té la confiança
de la gent.
A tot nivell,
a nivell Setmana Santa,
a nivell directiu,
permeten que faci
la meva puntada
d'igualtat,
no?
Crec que és normal,
ha de ser normal,
vaja.
Un signe de normalitat
que l'assumim
com a tal,
però que val la pena
també remarcar
aprofitant avui
aquesta primera entrevista
que fem a Elvira Ferrandó
com a presidenta
de la Germandat
d'Elecció Mo.
Acabem recordant això,
que l'opuscle
de la Germandat
es presentarà
el proper dilluns
a les 8 del vespre
a l'antiga audiència.
La presentació
anirà a càrrec
del vicepresident
quart del Congrés
entre els diputats,
el diputat per Tarragona,
Jordi Gené.
Serà, com dèiem,
el primer opuscle
d'una entitat
de la Setmana Santa
en aquesta edició d'enguany
després de la presentació
aquest vespre
de l'opuscle
de l'agrupació.
Elvira Ferrandó,
moltes gràcies.
Gràcies a Valtros.
Tornarem a parlar
les properes setmanes
sobretot de cara
a l'acte de presentació
de la nova peana
de l'Elecció Mo.
Moltes gràcies,
que vagi molt bé
i molta sort
amb aquest càrrec
de responsabilitat.
Gràcies a Valtros
i et convido aquesta nit
a veure la teva presentació
d'opuscle
del llibre de l'agrupació.
Que tingueu molt d'èxit.
Gràcies, Elvira.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.