Ara volem dedicar uns minuts del programa a parlar d'una novetat en el món editorial
perquè Cossetània acaba de publicar el primer volum de l'obra completa
de l'escriptor i advocat tarragoní Josep Antón Baixeres.
Es tracta d'una iniciativa del col·lectiu La Gent del Llam
i un dels seus membres, un dels seus responsables o portaveus,
l'escriptor tarragoní Joan Caballé.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio perquè ens expliqui
precisament aquesta iniciativa que es pretén amb aquesta publicació
de l'obra completa de Josep Antón Baixeres.
Per cert, que el primer volum està dedicat a la narrativa curta.
Joan Caballé, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És retre un homenatge a Josep Antón Baixeres?
Sí, però més que retre un homenatge, que evidentment ho és,
és fer justícia a una situació.
L'obra completa de Baixeres, l'obra completa en el sentit conceptual,
és a dir, les diferents obres que han anat a escriure a la llar de la seva vida,
eren impossibles de localitzar per un lector normal.
Entre altres coses, perquè una part important de la seva obra és inèdita encara.
I les que estaven publicades, estaven publicades en edicions ja relativament velles.
Per tant, es tractava de poder oferir als lectors d'avui
la totalitat de l'obra de manera assequible, de manera fàcil.
L'objectiu prioritari és aquest,
és poder donar a conèixer l'obra que està en part inèdita
i en part en edicions ja relativament antigues.
Hi ha una altra finalitat i és poder reunir en un sol cos editorial,
en un sol material,
tot el que està produït de manera diversa i dispersa,
des de coses que han sortit en forma de llibre,
coses que han sortit en forma de conferència,
coses que han sortit en forma d'article periodístic o radiofònic,
coses que han sortit en forma de pròlegs, etcètera, etcètera.
Coses que només han pujat als escenaris però que no han estat editades.
És a dir, que tot això, que estan disperss,
poder-ho oferir d'una manera unificada.
I aquí és on sorgeix la iniciativa del col·lectiu,
de la gent del LLAM,
que m'imagino que després es posa en contacte
amb un editorial Cossetània a partir d'endavant el projecte.
Bé, la idea va néixer
poc abans que Josep Anton Baixeres complís els 80 anys.
Aleshores, ell mateix, en vida,
encara va posar-se a treballar il·lusionat en el projecte,
fent una mica d'itinerari
de com podria anar la publicació de les obres completes.
Nosaltres, pel nostre cantó,
vam buscar persones,
institucions que poguessin finançar el projecte
i editorial que ho pogués dur a terme.
L'editorial, tal com has dit,
és Cossetània.
Les institucions són l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona.
Doctor Noris Causa per la Universitat Rovira i Beresili,
fill predilecte de la ciutat,
escriptor, advocat, polític també,
va tenir una intensa activitat política,
una intensa activitat cultural.
Més enllà d'aquests apunts d'un currículum,
com els que acabo de citar,
com podríem definir la vida i l'obra,
ja que estem parlant bàsicament de l'obra
de Josep Anton Baixeres.
Josep Anton Baixeres,
és molt difícil en poques paraules
resumir la trajectòria d'una persona,
però Josep Anton Baixeres,
jo sempre l'he vist com un ciutadà,
com un ciutadà de Tarragona,
com un ciutadà de Catalunya,
i la seva obra és una conseqüència d'això.
és una obra molt cívica, molt ciutadana,
molt reflexiva del seu moment,
que dona molt una imatge de tot allò que ha anat vivint
i sobre el que ha anat opinant,
i ho fa a través de, sobretot,
una obra narrativa molt important,
que jo crec que encara se l'ha de fer
la justícia crítica que mereix,
i que en el nostre cas particular de Tarragonins,
crec que té l'afegit d'haver donat
una de les imatges de la ciutat
més ben construïdes literàriament.
Ell va inventar una ciutat que es diu Castellet,
però que és Tarragona,
i a partir d'aquesta invenció,
que li permetia un cert distanciament,
fa un retrat molt incisiu
i molt agut de la Tarragona del franquisme
i de la Tarragona de la transició cap a la democràcia.
A més, publica en diferents gèneres,
fa coses molt diverses.
No és un autor, per exemple, de novel·la,
no és un poeta estrictament,
no és un cronista,
fa moltíssimes coses.
Jo crec que, d'una banda,
respon bastant a l'escriptor
que se sent com una persona
al servei de la ciutat,
al servei del país,
al servei de la cultura,
al servei de la llengua.
I, per tant,
el fet que se senti al servei
l'obliga o l'empeny o l'estímula
a escriure en diferents àmbits.
De tota manera,
hi ha dos àmbits
que jo crec que els sent
d'una manera molt particular.
Ell és un narrador,
i, per tant,
escriu narrativa i escriu novel·la,
és un narrador de trem,
i, per altra banda,
a ell li agrada molt el teatre.
Per tant,
d'una banda,
hi ha la narrativa
que és per allò on comença,
per altra banda,
el teatre,
que és una cosa
que li agradaria desenvolupar,
que comença fent,
en un àmbit més familiari d'amics,
obres de teatre
per unes reunions
de companys,
d'amics,
que celebren
el mas dels casaments
a la selva del camp,
i que, a partir d'aquí,
es van consolidant
amb altres obres.
De tota manera,
el teatre
té una gran dificultat,
que és el que
no n'hi ha prou
amb escriure'l,
sinó que després
s'ha de posar en escena.
Per tant,
hi ha aquestes dues coses.
A aquestes dues coses
n'hi ha una tercera,
que és el fet que ell
és un amant
de la cultura alemanya,
de la figura
d'Aguete en particular,
i, aleshores,
a més a més,
tradueix.
I què tradueix?
Tradueix teatre,
tradueix obra d'Aguete,
sobretot,
i, per tant,
uneix
en aquestes traduccions
com a mínim
la seva afició
per a la cultura alemanya
amb la seva afició
pel teatre.
Totes les altres coses
que ha fet
són molt importants,
són molt representatives
del que han estat
l'última,
la segona meitat
del segle XX,
però són
coses que hem d'entendre
més en aquella funció
que jo deia al començament,
que és la funció
de servei.
Ell és,
sobretot,
sobretot,
crec,
un important
novel·lista,
és un novel·lista
o narrador,
és una persona
amb una obra
teatral
molt original
que està
al marge
de qualsevol tendència,
al marge
de qualsevol moda,
és una obra
que no té
cap tipus
d'equivalent
ni en el teatre català
ni en el teatre europeu
del moment
i,
per tant,
això també
explica
la seva dificultat
de posar-ho
en escena
i un traductor
molt genuí.
El primer volum
d'aquesta obra completa
està dedicat
a la narrativa breu.
Dins de tot això
que fa,
ho ha fet
Josep Anton Baixeres,
la narrativa breu,
la narrativa curta,
quin paper
ocupa
en el llegat
que ens ha deixat
Baixeres?
Bé,
la narrativa breu
és molt representativa
d'una banda
de tota la seva manera
d'escriure,
una manera d'escriure
que es basa
en la distància,
en el fet
de treballar molt
la frase,
és una frase
molt meditada,
molt culta,
que aquest distanciament
que deia
hi afegeix
la seva
profunda ironia,
es mira les coses
sempre amb aquesta ironia,
si el lector
coneix
el personatge,
sap que això
formava part també
del personatge
o de la persona
i que,
a més a més,
reflexiona
sobre
allò que l'envolta,
sobre el moment,
sobre
la Tarragona
i la cultura
i el país
de l'època
en què van ser
escrites les narracions.
D'aquestes narracions,
tres llibres
que integren
aquest volum,
tres llibres
són
de l'origen
dels inicis
de la seva obra,
de finals dels anys 50
i principis dels 60
i un altre
és del final
de la seva vida.
Aleshores,
amb aquests tres
i l'altre
es confegeix
una evolució
que abraça
tots aquests 50 anys.
Hi ha una evolució,
s'hi veu,
però
també hi ha una unitat,
és a dir,
que qui llegeix
el primer volum,
el primer llibre
i llegeix l'últim
veu que és el mateix autor.
Perquè
hi ha que parlar
de l'evolució
Joan Caballé,
de l'evolució
de l'obra
de Josep Anton Baixeres,
clar,
estem parlant
d'una obra
que arrenca
els anys 50,
no?
A 57
i acaba
fins a la seva mort
pràcticament,
no?
Sí,
perquè de fet
l'últim volum
que està inclòs
en aquest,
que és
Contes menestrals,
va aparèixer
ja post un moment,
és a dir,
el van portar
a impremta
que ell era viu,
però no el va poder
arribar a veure.
I és molt diferent
el Baixeres
de plena dictadura
de finals dels 50?
aquest Baixeres
tan compromès
amb el país,
amb la cultura
i amb la societat
del segle XXI?
No és molt diferent,
no,
perquè en realitat
com que
ell sempre
és una persona
que es mira
les coses,
com deia,
des d'una certa distància
i a la vegada
sempre busca
maneres
indirectes
de dir,
maneres
d'explicar
les coses
que no siguin
abruptes
això li permetia
dir el que
li semblava
que havia de dir
en ple franquisme
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir,
que en ple franquisme
podia ser
amb paraules
determinades
i amb circombloquis
determinats
dir el que
li semblava
que havia de dir.
De fet,
quan llegeixes
una cosa
que sortirà
en algun dels volums
sortirà
el seu periodisme
radiofònic,
ell cada setmana
a Ràdio Tarragona
feia una crònica
cultural,
cívica
de la setmana
o del moment
i això
era
els anys 60
en català,
era la primera vegada
que es parlava
en català
des de Tarragona
i dius,
això deia
Josep Anton Baixeres?
Doncs sí,
això deia
i era molt difícil
entendre
que quan
la resta
de mitjans
de comunicació
no es deia
absolutament res
que sortís
dels límits
que marcava
el règim,
ell deia
aquestes coses
i les podia dir
perquè les deia
d'una determinada manera
amb una determinada
ironia
amb un determinat
distanciament
que de vegades
era el to
el que feia
que es pogués
entendre
el que
alguns no
entenien,
alguns no entenien.
Fins i tot
doncs aquestes cròniques
radiofòniques
que van sortir
per l'antena
de l'antiga
de la Ràdio Tarragona
estan escrites
i es publicaran.
De fet,
d'aquestes cròniques
ja se'n van publicar
dues seleccions,
dues antologies,
una la va preparar
el Francesc Roig
i una altra
la va preparar
Montse Palau
i ara es publicarà
en l'obra completa
la totalitat.
Obra completa.
Tenim doncs
el primer volum
que ja està al carrer
i està a la venda
dedicat
com dèiem
a la narrativa curda
la narrativa breu
de Josep Anton Baixaràs.
Tot el projecte,
quants volums contempla
i quina divisió?
En principi
són set volums
amb la possibilitat
que siguin vuit
perquè hi ha part d'obra
que encara ens és desconeguda,
que l'hem d'anar
localitzant,
classificant
i comprovant
que no siguin versions
d'una mateixa cosa
sinó que siguin obres
realment diferents.
És a dir,
hi ha molta obra inèdita,
per tant,
aquí hi ha
un petit interrogant
que hem d'obrir.
Hi haurà
un segon volum
que serà dedicat
a la novel·la.
Va publicar dues novel·les,
l'Anell el dit,
que va ser finalista
al Premi Sant Jordi,
i les Mares.
Aquest serà
el segon volum
i després seguiran
el volum dedicat
al teatre.
El volum dedicat
al teatre
tindrà la curiositat
que la meitat
de les obres
són inèdites,
pràcticament.
Per tant,
serà un bon
acostament
al seu vessant teatral.
Un altre volum
estarà dedicat
a la traducció.
Aquí també hi ha
part d'obra inèdita,
concretament
l'Ecmond de Goethe
és una peça
que la va traduir
per portar-la a escena
i es va estrenar,
però que no s'ha publicat mai.
Per tant,
la inclourem
en aquest volum.
I després,
la resta,
la resta de volums
seran dedicats
al periodisme escrit,
al periodisme radiofònic,
i als treballs
de recerca,
d'investigació,
d'erudits,
pròlegs,
conferències,
etcètera, etcètera.
Ponències per congressos
i coses d'aquestes.
Quina varietat, realment.
Sí.
Deies que hi ha
molta obra inèdita
o bastanta obra inèdita.
Per què?
Com s'entén
que un autor,
un escriptor,
en fi,
tan polivalent,
acabi morint
amb tanta obra
sense conèixer
per part del públic?
Per moltes raons.
i cada cas
seria diferent, no?
Hi ha obra
que és inèdita
perquè el seu objecte
no era la publicació,
és a dir,
quan una conferència
en principi
no està prevista
que es publiqui.
El que passa
és que les conferències
de Josep
en tant Baixeres
val la pena
que siguin publicades.
Però
aquest podria ser
una explicació
d'una part de les obres.
Una altra qüestió
és que
de vegades
hi ha una dificultat
per poder publicar
el que tu has escrit
perquè no
lliga,
no combrega,
no
sintonitza
amb les línies
d'editorials
que en aquell moment
estan en voga.
I també,
probablement,
perquè el Josep
en Baixeres
no era
un d'aquests personatges
dins del món
de la literatura
n'hi ha de tota mena,
un d'aquests personatges
que va perseguint
l'editor,
que va perseguint
la publicació
o que va perseguint
què sé jo,
el premi,
per exemple.
És a dir,
és una persona
que el que feia
era escriure
i després
si publicava
o no publicava
ja eren altres circumstàncies.
Tot això
amb les successives
variants
de cada una
de les èpoques.
És a dir,
hi va haver
probablement
una època
que va ser
a finals dels anys 50,
a principis dels 60,
en què sí que es nota
que ell
escrivia
i intentava publicar
i la prova
és que va guanyar
un premi,
va quedar finalista
d'un altre,
per tant,
buscava aquestes vies,
però probablement
després
d'això
ens en cansem també
perquè hi ha moments
en què dius
bé,
jo escric
i si algú
ho vol publicar
ja ho publicarà,
doncs això també
li devia passar
en algun determinat moment.
Hi ha moments
en què
el món editorial
es fa molt esquerp
els autors
o que no confia
ja...
Hi ha hagut èpoques
en què
les editorials
només han apostat
per valors nous
i per tant,
mentre ets nou
ho tens relativament fàcil,
però quan ja no ets nou
tens més dificultats,
en fi,
hi ha una gran varietat
de causes
que podrien explicar això.
totes maneres,
ara amb la perspectiva
que dona el temps
i el fet
que es comenci
a publicar
la seva obra completa
i pel que ens comenta
Joan Caballé,
podem parlar
que Josep Anton Baixeres
és una peça clau
de la segona meitat
del segle XX
en el context
cultural
de Tarraona
i fins i tot
del país,
encara que potser
en el conjunt de Catalunya
no sigui una persona
tan coneguda.
En el conjunt
de la ciutat,
evidentíssim,
no només
per la seva obra literària,
és a dir,
Josep Anton Baixeres
confecciona
un corpus literari
molt important
que a més a més
retrata la ciutat
i que per tant
dona una imatge,
una perspectiva
del que ha estat
la vida de la ciutat
durant aquest mig segle.
Però a més a més,
més enllà d'això
és una persona
fonamental
en la vida cultural
de la ciutat.
Òmnium Cultural,
la llibreria de la Rambla,
l'Ajuntament,
la Diputació,
el Senat,
és a dir,
anant pujant,
trobaríem fins al final
doncs era membre
del col·lectiu
la gent del Llam també.
Per tant,
són moltes
i moltes altres
que em deixo segurament
relacionades
amb la seva activitat
com a jurista,
per tant,
en l'àmbit
de la defensa
dels drets,
en l'àmbit
de l'advocacia,
etcètera,
etcètera.
O membre
de la societat
Guete d'Espanya
i 50.000 altres coses
que segurament
jo ignoro.
A nivell de Catalunya,
jo crec que
ell
representa
representa
un corrent,
un moment
important
en la literatura
del franquisme
dels anys 50-60.
El que passa
és que
probablement
pel seu caràcter
una mica perifèric,
probablement
perquè
no va
continuar
la línia
que havia començat
en aquell moment
sinó que va anar
provant altres coses,
etcètera,
li va costar
ser reconegut
a un primer nivell
per entendre'ns.
Però això és una cosa
que la història
és molt llarga
i el temps
van ens situant
i ja veurem
què passarà.
I per què creus
que parlen de Tarragona
ell situant la seva obra
aquesta imatge
fictícia
del nom
de Castellet
que ens comentaves
al principi?
Jo
el meu diu
per què ho va fer
no el sé,
però m'imagino
que
no era tant
per
evitar la censura
que podria ser
un motiu
però no crec
que fos aquest
sinó
perquè
el fet
de buscar
un nom
et permet
no necessàriament
ser exacte
o fidel.
És a dir,
en el moment
en què tu
escrius
una novel·la
o una ficció
i en aquesta ficció
dius
això és
Tarragona,
això és
Salou
o això és
Barcelona,
de seguida
això que has dit
no és exacte
perquè aquí
no hi havia
aquesta botiga
sinó que hi havia
aquesta altra
i clar,
això és entrant
en un terreny
que és
infructuós
i que no té
res a veure
amb la literatura.
Dissimular
el nom
darrere
d'aquest
Castellet
et permet
parlar de Tarragona
però a la vegada
ser lliure
de dir el que vulguis.
Per exemple,
els establiments
que hi ha,
bars
o noms
de masos,
no n'hi ha cap
que sigui
real
el nom.
Segur que
al darrere
hi ha una realitat
però el fet
que no digui
el nom real
vol dir que pot
dir el que vulgui
d'allò
o pot fer
una síntesi
per exemple
si parla d'un bar
aquell bar
pot ser una mica
d'aquell,
una mica d'aquell altre
i una mica d'aquell altre
i no necessàriament
captar la...
no necessàriament ser exacte
però sí captar
al fons
de la qüestió.
És un recurs literari
molt útil
en aquest cas
per no haver de caure
amb allò de dir
això no és exacte.
En fi,
com dèiem,
al principi
s'acaba de publicar
el primer volum,
són set volums
com ens explicava
el Joan Cabeu,
és una repassada
tota l'obra
de Josep Anton Baixeres.
Amb quin timing,
amb quin calendari
preveieu
publicant
els set volums?
En principi
la nostra idea
era publicar
dos volums anuals,
la idea
de la gent del Llam
quan vam llançar
el projecte.
El que passa
és que
amb la crisi
sembla que
s'ha hagut
d'allargar
i serà
a raó
d'un volum anual.
Per tant,
si no hi ha cap canvi,
perquè
és a dir,
podria haver-hi
canvis positius
que tornessin
les bones
les bones èpoques
i poguessin fer
dos volums anuals.
Però de moment
és un volum anual.
En qualsevol cosa,
això tenim temps
per anar païnt
a poc a poc
i per anar descobrint
aquells que
que no sàpiguen...
Home,
pensem que el primer volum
són més de 500 pàgines
i més o menys
els diferents volums
seran així,
per tant,
també és qüestió
d'aprendre-se
amb una mica de calma.
Molt bé,
doncs aquí està,
el primer volum
molt recomanable,
la narrativa breu
dins d'aquesta obra completa
dedicada a Josep Anton Baixeres,
l'advocat,
escriptor
i política
terreny
que va morir
l'estiu del 2008
i que,
d'alguna manera,
a partir d'ara,
rep també
el seu homenatge
en forma de llibre.
Joan Cavaller,
com a membre del col·lectiu
La Gent del Llam,
és una de les persones
que ha promogut
aquesta iniciativa
i de la qual segur
que podrem parlar
en properes edicions
dels altres volums
que es vagin publicant.
Joan,
moltes gràcies
per haver-nos contextualitzat
la publicació
d'aquest primer volum
de l'obra completa
de Josep Anton Baixeres.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.