A casa sempre m'han dit que per aconseguir el que vulgui, el que jo vulgui, no cal ser ni alt ni baix, ni prim ni gros, ni guapo ni lleig.
A mi sempre m'han dit que el que cal és tenir moltes ganes d'aconseguir-ho i trobar molts amics que també en tinguin de ganes.
I els he trobat.
Aquestes veus corresponen a Enxaneta, un documental en 3D produït per Televisió de Catalunya que aquest dijous s'estrena a diferents cinemes del país.
Una pel·lícula, un documental rodat durant el concurs de Castells de Tarragona de l'any passat.
Una pel·lícula que arriba tot just un any després de la declaració dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat.
Paulí Sobirà, bon dia.
Hola, bon dia.
Paulí Sobirà és el director de la pel·lícula i cap d'imatge de TV3, Televisió de Catalunya.
Paulí, com neix la idea de fer aquesta Enxaneta?
Enxaneta...
És cert que va ser rodat al concurs de Tarragona, però allà no va ser fer inici.
Sí. Estàvem fent el concurs de Tarragona, acabem voler donar-li la volta i anava més mitjans per fer la transmissió del concurs i també ho vam fer en 3D.
En 3D vam estar enregistrant-lo tot i després el fèiem, veiem les imatges dels castells en 3D, que no havíem fet alguna prova però no ho havíem fet d'aquesta manera.
En 3D vam fer la plaça de Tarragona abans i uns temps abans, vam dir que teníem unes imatges molt potents, que els castells ens anaven al sentit que no s'hi veiem amb l'ús del 3D i a partir d'aquí vam dir que hem d'explicar això, hem d'explicar els castells una vegada fora del nostre país, que la gent entengui què són els castells, què veiem el fa, quines emocions es viuen a plaça.
Tot això, entre nosaltres ja, a més a més d'això del concurs, que és el fet puntual del PS, que és el concurs, i que passa quan passa, i que, no sé, l'exemple més clar del que et van donar els castells, però és un dia clau,
doncs vam decidir anar a unes places, durant l'any passat, que són un any bastant estupent, però santes coses, i vam estar des de valls a les Fasanals, que vam ser, vam estar també a Alcafranca,
vam ser també a Terrassa, vam ser a Mataró, i vam anar gravant, vam anar gravant coses que van passar, i vam, bueno, tot això, intentant fer lligar, lligar per sortir de Tarragona i anar passant per altres llocs, doncs, bueno, hem fet un documental que fa això, o intenta fer això.
De veure, ahir, doncs, amb alguns vam conseguir que ja està bé.
I què explica el documental, o quin és el fil argumental de la pel·lícula?
El fil argumental és, entre cometes, fàcil, perquè volem buscar una cosa fàcil d'entendre, no tinguin ficcionada,
que es representa una família, no?, que són tots castellers, sense dir, no parlem mai de cap colla,
en el documental, mai es diu que el nom de colla expressament, menys els protagonistes que ho diuen a la plaça o els clubs que fan, no?,
però hi ha una família que són components de diferents colles, perquè és com si fos una família,
i fan un trajecte que surtis de casa seva, un lloc qualsevol de Catalunya, fins a arribar a la plaça de Tarragona.
Doncs en aquest trajecte venent també sortint i anem veient altres coses, no?, i expliquem,
sobretot parlem de valors, de les quatre valors, bàsics, que diguem, no?,
de força que hi haurà l'horisseny, però d'això intentem explicar, veus que els castells
parlem d'integració, parlem de com la dona va entrar en un dels castells i quina relació d'això més amb la societat,
parlem bastant de la por, que no es pot saber, parlem gaire encara de la por,
por, i això després de les mateixes castellers que s'entén, o no s'entén,
parlem d'aixecar-se, d'autosoperació, després de la caiguda, parlem d'això,
parlem, no sé, de moltes, de la migració, si els castells es veuen on es veuen a integrar-se,
parlem d'anar a la societat, parlem de moltes coses, potser massa, potser intentem reflectir
que carrega els castells hi ha tants valors com els que podem associar a la nostra societat,
i per tant són un reflex de la nostra societat a Catalunya, i intentem explicar-ho d'això
perquè la gent de fora del país entengui per què són castells, què hi ha a les castells,
i per què la gent vol pujar amunt, i potser les coses.
Per tant, el documental té una voluntat bàsicament divulgativa, no?
Perquè si fins i tot voleu explicar els castells a la gent de fora del país,
m'imagino que aquesta és una premissa fonamental, la divulgació, no?
Exacte, té un punt didàctic, hi ha un moment que expliquem...
No volem entrar molt en la qüestió tècnica, no volem entrar si interaguem per aquí,
si interaguem per allà, etcètera, o si és més difícil un 2 de 8 net que un 3 de 10,
no ho fem cap.
Tampoc entrem a donar a concurs i fer una narració de concurs,
no ens interessa això, perquè no creiem que això fos interessant.
Això ja ho vam fer, vam fer un resum d'una hora de concurs,
com la competició que hi ha, si la vam passar pel nostre canal,
en 3D i això ho hem fet.
I, si no, vam intentar-ho més enllà, és explicar per què.
I una miqueta també com són els castells, no?
Que hi ha maquinya, que hi ha un dronc, que hi ha de canalla,
que hi ha un punt de dalt, que hi ha uns tosos...
Això s'explica mínimament per la forma planera,
perquè quan això ho portem fora de les fronteres,
on ens ho han demanat,
que hi ha països que s'han interessat pel documental,
des de Canç, com hem ensenyat Canç,
i el que hi interessa fora, doncs que ho puguin entendre.
La pel·lícula arriba avui a diferents sales de cinema,
per tant, tindrà una exhibició, en fi, en sales comercials.
Sí, a veure, el fet de que hagi sales de cinema
és, entre cometes, casual o puntual.
Això és una producció que hem pensat per televisió,
per fer un documental per televisió,
o sigui, un tamany de pantalla,
com el que tenen alguns a casa,
que és gran, és petita, no?
I per exportar-ho,
i per passar-ho en 2D, en 3D i en 3D,
i fora del 3D, no?
El que passava, quan vam estar produint,
i després de que hem tingut una bona experiència
ja amb els actividors de cinema,
que han fet el 7Mustin,
com que sortirà ara,
o que han fet el 3D el seu dia,
o altres coses que han fet,
ens vam anar a veure,
i que s'havia d'interessat ja a passar-ho.
Vam fer un passi al 3D 3,
per als actividors de cinema,
i ens han dit que ho volíem passar,
i que ho volíem passar ja a aquestes dates.
i hem readaptat mirament el documental,
perquè no passava una pantalla molt, molt gran,
ja quan va ser pantalla batida,
ha estat molt gran,
és el que dic aigua,
i no, per la qualitat de les canals que fa servir,
que és la televisió,
i és el cine, etcètera.
I mira,
el tema de la pantalla.
Els CEMs ho programam molt poc,
depenent de si hi ha hagut gent.
Aquí hi ha un govern de la TN entre amb nosaltres,
i a Ravarres,
on avui també s'estanen.
Doncs ho programam com a ells,
al cine li sembla bé,
no tindrem-nos-ho tretes ni dintre.
Tants dies,
i serà com gent ho hagi d'heure,
si no ho hagi d'heure.
Molt bé.
Com tant més gent ho hagi d'heure,
més aclami no ho hagi d'heure,
doncs ho tindrem més.
Quant dura la pel·lícula?
És a dir,
té un format de pel·lícula comercial,
entre cometes,
i quants personatges,
si és que es pot parlar de personatges
que apareixen a la pel·lícula?
Si no, no hi ha protagonistes.
Espera, que començo pel metratge.
El metratge està en 80 minuts,
comptant que hi ha el clip del final
i un roli així,
però són uns 80 minuts,
que va més enllà del que seria
un documental normal,
i un producte de la tele,
es diu que fan 50 o així,
i de personatges n'hi ha...
Comptem protagonistes,
diem que jo crec que són 6-7,
com tant que hi ha nenes petites
que fan una...
com la Mariona,
la de Vilafranca,
la que et de Vilafranca,
o la Sara de Valls, etcètera.
La Sara té més protagonisme,
hi parla més,
perquè és una mica més gran
i hi parla molt bé,
que també ho l'estan bé allà i el divendres,
i les més petites,
doncs,
és difícil que parlin molt
i...
però hi ha uns prou dictes claus
que es van a la furgoneta,
que són 5,
pràcticament 5 més petites.
I per curiositat,
quin criteri vau seguir a l'hora de triar
els protagonistes de la pel·lícula?
Sí, vam buscar gent de diferents colles.
És a dir,
hi ha un criteri territorial.
Sí,
és territorial
i parlar de les colles,
perquè, òbviament,
vam,
a través dels contactes que tenim
i la gent que,
en la T3,
que també està en contacte amb la coordinada,
vam buscar gent que s'expressés bé
de les colles.
I després que tingués possibilitat de fer-ho,
perquè alguna persona
que vam entrevistar
o alguna persona
després no va poder seguir amb els rodatges
i no...
Això implicava uns dies de rodatge,
de venir aquí a regular també
amb la fumameta
que dóna
una mica de lligam,
de...
Bueno,
no ho sé,
saps?
M'hem exigit una mica,
tot i que són protagonistes,
no són actors ni són reals,
jo m'he exigit una miqueta
d'alguns dies de rodatge.
Això no podia ser de tothom.
Però dintre aquesta premissa
d'algú que s'expressi bé,
parli bé,
que ja ho veig que tots parlen molt bé,
d'aquesta premissa,
i d'aquesta premissa
que era
que volem buscar
com un perfil,
com si fes una família,
per tant,
hi ha una persona
que és del Miquel Botella,
un prou conegut
d'Ingremont Casteller,
dels donants assassins,
que estem els donants assassins,
i el Miquel feia
una mica el perfil
de l'avi de la família,
el David Miret
fa com de pare de la família,
la lena llagostera
fa de mare,
i teixia una mica
la part de ficció, eh?
Després hi ha el llatge
al Magrià,
i l'Argosé,
també,
de Mataró
i de Valls,
els dos,
que fan...
i els espiets,
ja la Sara,
que fa com de filla,
més la Parísa també,
no?
Llavors,
tot aquest grup
representa una família
que es troba
i,
diuen,
d'anar amb una formeta
que veiem el Carro Gros
i tot el que està,
això és...
la família castellera,
no?
Juguem una mica
que és una família
com que és impossible,
una família
de cinc colles diferents,
no?
una família que hi hagi
l'avi de Hans,
el pare dels nens,
la mare de Valls,
bueno,
tot és una mica
estrany,
no?
Escolta,
i després de les projeccions
en les sales comercials,
es podrà veure a la tele,
us agradaria portar-la
a l'estranger?
Sí,
no,
a la tele,
o sigui,
ho hem fet per passar-ho a la tele,
i ho hem fet tot
per aviar-ho fora,
a l'estranger.
Llavors,
després,
quan passi això
a les sales comercials,
que és puntual,
no sé que
ho vegi molta gent
i les sales vulguin estirar,
que ens va molt bé,
farem un passi
per TV3S1,
en 2D,
i pel nostre canal
l'ACD
els dissabtes de matí
que fem projectes en 3D,
doncs ho passarem
en 3D també.
Això,
no sé,
si serà el desembre
o així,
farem un passi en 2D.
òbviament.
I a l'estatger
el mateix
s'està movent
i hi ha peticions de fora
per veure-ho
i per poder-ho comprar,
etcètera,
llavors,
això s'obtirà
i ja té marxió feta,
feta,
en anglès i en francesa,
o sigui,
en francesa i la gràcia francesa
i l'anglès
estan fetes,
perquè com que és en 3D
el que hem fet
és doblar-la
i no subtitular-la,
perquè en 3D
hem subtitulat
tot una,
80 minuts,
és bastant dur,
i
perds una mica
amb la,
amb la visió del 3D,
i llavors hem decidit doblar,
no el que ha dit
el que es passa
això no es dobla,
òbviament,
i els clics de plaça
i els clics de plaça
i els clics de plaça
ja no es dobla,
però sí
les declaracions
dels protagonistes.
Molt bé,
doncs,
en fi,
els que tinguin més ganes
que la vagin a veure avui mateix
si volen
a la sala del cine
Les Gavarres.
Sí,
els que no tinguin
el cine
i els que ja també,
com us heu de fer,
també les convidin,
perquè,
bueno,
jo crec que ens hi agrada.
Paulí Sobirà,
director d'Enxaneta,
cap d'imatge de TV3,
Televisió de Catalunya,
gràcies per les teves explicacions
i felicitats per la feina
i que la pugui veure molta gent.
Aquesta enxaneta,
que a més va molt bé
per celebrar
el primer any
de la declaració dels castells
com a patrimoni immaterial
de la humanitat.
Gràcies, Paulí,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Una colla,
un sentiment
camina a mi.
Un sol cor
des de la crossa
fins al cim.
Va quedant,
m'empeny
amb força
com el vent.
I em deia
fins als nus.
N'ho quan sé
Raise your hand
Sees the world
With the light
And you feel the breeze
Raise your hand
Close the sky
Raise your hand
Leave me here with you