Les 11 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta ja cinquena hora del programa.
Volem tractar durant els propers minuts
un dels temes de comentari de debat en les últimes setmanes
a la ciutat de Tarragona.
Un tema que, per cert, també aquests dies hem abordat
amb polítics, amb responsables polítics de la ciutat,
dilluns, li vam preguntar a l'alcalde Josep Feliç Ballesteros
i aquest matí, ara fa una hora, li hem preguntat
a la portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament,
Victoria Forns.
És la qüestió relacionada amb la baixada
de les aportacions econòmiques de l'Ajuntament de Tarragona
als clubs esportius d'elit de la ciutat.
Això ha portat, per exemple, a la desaparició
de l'equip professional del Bòli, Sant Pere i Sant Pau
o a la fusió dels dos principals equips de bàsquet
amb un únic equip que podrà militar a nivell professional
a la Lliga ADCOR, després d'un acord entre el Club Bàsquet
de Tarragona i l'ADT.
I ha portat, per exemple, també amb un descens considerable
de l'aportació de l'Ajuntament al gimnàstic de Tarragona,
que tot i així continuarà rebent 500.000 euros per temporada.
Avui volem analitzar aquest nou panorama esportiu de la ciutat
amb dos periodistes que segueixen especialment
el vòli i el bàsquet.
El vòli i el bàsquet, el Joan Martí, del diari El Nou Esportiu.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el bàsquet, que el segueix especialment Patxi Saratxo,
del diari de Tarragona.
Patxi, també bon dia.
Bon dia.
Podrem parlar de vòli, de bàsquet, del conjunt d'esports de la ciutat.
Primer que res, ara que ja ha passat pràcticament un mes
de l'anunci de l'Ajuntament,
com valoreu aquesta decisió anunciada per l'alcalde
a finals del mes de juliol?
La trobeu justificada, Joan?
A veure, una qüestió és que estigui justificada o no,
que probablement sí, en l'entorn de crisi i tot,
però l'altre també per mi és molt important,
és el moment en què es produeix.
Perquè, clar, en el mes de juliol, pràcticament a l'agost,
amb el bàsquet inscrit i no sé si el calendari estava sortejat,
com en el vòli, que ja feia dues o tres setmanes estava sortejat,
la lliga de vòli, per cert, que ha acabat amb deu equips,
perquè tothom està com està.
No és el moment, no és el moment.
L'equip de govern ja va guanyar les eleccions,
són els mateixos, o gran part dels mateixos ja sabien el que hi havia,
i jo trobo, el moment el trobo lamentable.
El fet, home, doncs suposo que s'havia d'acabar així
i potser és per no haver intervingut abans
o no haver-ho forçat abans.
Per exemple, el cas del bàsquet de la Unió,
era una unió cantada,
i es va intentar fer,
es va intentar suggerir que es reunissin,
portàvem diversos estius,
i al final jo crec que el bàsquet és una solució,
crec que bona,
perquè cap ciutat tenia dos equips a d'eco,
or i plata,
i el bòli, doncs, bueno,
és una autèntica llàstima.
Després de 15 anys,
sent l'equip català més important,
el referent,
doncs que no estigui,
que en un dia se'n vagi tot,
hi ha moltes causes,
però realment és una llàstima.
Patxi, com valores tu la decisió
que es va anunciar ara a Fomés?
Jo la veritat és que estic absolutament d'acord
amb el que diu el Joan Martí.
Poc puc aportar més.
El problema ha sigut,
precisament,
aquesta precipitació
i aquesta arribada en l'últim moment.
s'ha de tindre en compte,
per exemple,
que el FBT va celebrar
la seva assemblea ordinària
i de socis,
va aprovar el pressupost
per aquesta temporada
dues setmanes abans.
Jo suposo que l'Ajuntament
es va trobar
en una situació
provocada per la crisi,
però que realment
no han sabut gestionar-ho
de la millor manera.
Una de les grans coses
que es queixen els dos clubs,
i m'imagino que absolutament tothom,
és això,
la precipitació
i el moment
que no era el més idoni.
Això es tenia d'haver fet
bastant abans.
En el cas del boli concretament,
del Sant París-Sant-Pau,
Joan,
què suposa?
Clar,
fer desaparèixer l'equip professional,
com creus tu que queda
vist des a fora,
com queda el club?
A veure,
per una banda,
l'efecte positiu
que hi ha de tot això
és que,
com que tenien
un dèficit
bastant important,
molt important,
ara en les aportacions,
segons diuen,
les aportacions
dels dos pròxims anys
es podrà aixugar
aquest dèficit,
que era una pilota
que s'havia fet
molt grossa,
sobretot els últims
3-4 anys,
i que em consta
que en aquesta última temporada,
tot i haver tingut
un pla d'austeritat,
amb sous més baixos,
etcètera,
etcètera,
al final la competició
et porta a que,
per molt que estiris,
i han estirat molt
per intentar estalviar
hasta l'últim euro,
no han pogut
pràcticament
destinar diners
a fer front al deute.
Llavors,
clar,
ells ara han vist
que amb aquesta reducció,
si amb els diners
que quedaven
no podien fer
un equip competitiu
i en canvi
podien salvar
salvar el deute,
i clar,
jo també entenc,
és humà,
també,
perquè aquesta pilota
ja no tenia
manera humana,
excepte que vingués
un esponsor miraculós
que no s'ha trobat
en 20 anys,
d'això,
aixugar-ho.
Es podrà salvar el deute,
creus que es podrà salvar
el club
a mig i llarg termini?
Sense tenir un equip
jo competitiu
en una categoria
professional?
Home,
sí,
se salva el club,
jo crec que d'aquesta manera
se salva més el club,
però el que és
Tarragona,
bola i d'elit,
potser estem 20 anys,
o sigui,
és molt difícil
arribar a dalt,
des de primer,
em sembla que jugaran
a primera catalana,
pensem que és la
quarta categoria,
clar,
quarta categoria,
és que cap,
ja ho vèiem,
els anys que l'equip
baixava la segona categoria,
la diferència entre la primera
i la segona ja és avismal,
excepte dos o tres equips,
i això per aixecar-ho,
però és que passarà el mateix
amb el Barça,
que tot just
tres setmanes abans
la retallada
de seccions professionals,
bueno,
al final ha sigut més
no professionals,
tot i que el Barça,
el bòli del Barça
era la mig professional,
mig no,
però bueno,
és la que ha pagat més els plats,
i a més,
tot just en el moment
en què el Barça
va acabar tercer,
i l'any anterior
el Sampençamó
va acabar tercer,
i equips catalans
no n'hi haurà,
jo feia un article
a Blas Ortega,
seleccionador nacional català,
trigarem anys
a veure equips catalans
a dalt,
i per descomptat
Tarragona,
vull dir,
l'equip,
el club seguirà,
si Déu vol,
seguirà transitant
amb jugadors de base
i amb aquestes
setories baixes
en què els pressupostos
són infinitament inferiors,
i bueno,
es pot fer una tasca
també molt bonica
i molt destacable.
I en el cas del bàsquet,
com creus
que l'acord
que es produeix
entre Club Bàsquet
Tarragona i ADT,
segurament forçat
per les circumstàncies,
despatxi,
creus que és una
bona solució?
Home,
hi havia una incongruència
total i absoluta,
o sigui,
Tarragona,
el que comentava abans
el Joan,
Tarragona era
l'única ciutat
que tenia dos equips
a nivell d'elit
i a nivell professional,
això no ho tenia
absolutament ningú,
realment aquesta incongruència
s'ha tingut que tallar,
però jo penso que
s'ha de haver tallat
del començament,
no és lògic
que si l'aportació municipal
sigui la que sigui,
la divideixi en dos
per aconseguir,
jo penso que eren misèries,
jo crec que és bo
que s'ajuntin,
crec que la idea
de salvar l'equip
professional
és bona,
perquè el que comentava
no és el que està passant
amb el vòlei,
clar,
si no,
et perds moltíssims anys
per tornar a recuperar
aquesta activitat
i aquesta valoració
de jugar
amb una lliga professional.
És bo,
el que passa és que
per mi ara mateix
hi ha masses incògnites,
hi ha coses
que queden molt a l'aire.
Quines,
per exemple?
Home,
a mi és evident,
per l'única cosa
que s'han posat d'acord
és per fusionar-se,
per l'única cosa
que s'han posat d'acord
sembla,
és per el nom
i per poca cosa més.
Vull dir,
estem a
menys d'un mes
de la competició
i no se sap
ni qui formarà
la directiva
ni quin pressupost
tindrà
l'equip,
perquè
hi ha una cosa
que està molt clara,
l'Ajuntament
ha obligat
a unir-se
a aquests dos clubs,
però també
el pressupost
d'aquest primer equip,
d'aquest primer equip
professional,
l'aportació municipal
no sé si arribarà
al 40%,
el 60%
del resta
de pressupost
l'han de posar,
suposo que els clubs,
i això
és saber
com està la situació
dels clubs,
quin diner
comptaran,
qui seran els socis,
quan pagaran els socis,
els colors
de la samarreta,
coses
absolutament bàsiques
i que s'estan movent
per mi
amb massa secretisme.
Joan,
tu el tema del bàsquet
com l'analitzes?
Home,
ells han salvat
la pilota de partit
per dir-ho així,
perquè
i era evident
que era necessària
la fusió,
el que passa
és que clar,
també
tota aquesta precipitació
porta el que ara comentava
el Patxi
i també
que estem ja
a finals d'agost
i tots aquests punts
que comenta
s'haurien de saber.
Crec que les bases
dels dos equips
les preserven,
això em sembla positiu,
encara que costi més
és evident
que no li pots dir
uns nanos
que se'n vagin
cap a casa,
però
ostres,
van molt tard
també.
Perquè clar,
els dos clubs
com a tal
es mantenen
Patxi,
Club Bàsquet Tarragona
i ADT,
aleshores
es posen d'acord
en un projecte
d'equip professional,
però clar,
aquí les incògnites
comencen
qui forma part
de qui dirigirà
administrativament
l'equip,
sabem que esportivament
el dirigirà
Berni Álvarez,
que ja ha començat
els entrenaments,
però clar,
hi ha moltes més incògnites.
Home,
a veure,
hi ha una cosa
que està clara,
la Federació Espanyola
i amb tot criteri,
vull dir,
per tindre un equip
de professional
i d'aquestes alçades
ha d'estar respaldat
per un club,
per una entitat,
o sigui,
no són deu persones
que es posen a jugar
i juguen,
ha d'haver un club
al darrere
i aquí
és un projecte
que no existeix
ningun club
ara en aquests moments
al darrere
del CBT.
No estan fusionats
encara a la Federació?
No, no, no.
No, no estan fusionats.
La Federació consta
en dos clubs encara?
No, no,
a la Federació consta
únic i exclusivament
el CBT
i això és una
incongruència terrible.
L'ADT està retirat.
L'ADT està retirat,
però clar,
si volen fusionar
els dos clubs,
bueno,
els dos equips
en un sol,
ha d'haver un club
darrere
que respaldi
i ara en aquest moment...
I pels crius
ja depèn de la catalana,
no, això?
Si tots estan
en competició catalana.
Sí, bueno,
això està bé.
Jo crec que el que
se tenia que haver fet,
jo potser som molt agosarat,
però jo crec que el que
tenia que haver fet
és una fusió.
Dels dos clubs
i crear-ne
un únic club
i aquest club
que tingués
aquest equip
professional,
perquè si no,
ara queda,
insistim,
amb els dos clubs
que es mantenen
amb les seves estructures
però que després
es posen d'acord
amb aquest projecte
d'equip...
Sí, però sense
tindre a darrere
res,
ni directiva
ni administració.
Ara l'està portant
l'administració
del CBT,
cosa que també
és una incongruència
i lògica,
perquè m'imagino
que la gent de l'ADT
pot estar perfectament
en contra
o pot dir
que aquest no vol fitxar,
els fitxatges
els fan
el CBT.
Jo estic d'acord
amb això que diu ell
quan em referia a la base
em referia
a que cap col·lectiu
de nens
hagués de plegar,
es diguin fusionats
o no fusionats,
això em refereixo,
que trobar bé
que si hi ha
5 cadets i 5 cadets
ara hi hagi 10 cadets.
Ara, si es diuen tots
Tarragona-Bàsquet 2017
i estan en una estructura única
trobo que serà més àgil tot
perquè si no aquí
duplicarem funcions
i ja estarà liada.
Això és més complicat.
Les funcions d'empreses
ja són complicades
i es porten en molt temps
i això es fa en 3 setmanes.
Per dir-ho d'una manera planera
s'hauria fet una fusió
a mitges,
és a dir que
un acord
s'ha arribat a un acord
per tirar endavant
un equip professional
però no s'han fusionat
realment els dos clubs
i esportivament
quines possibilitats
li veieu a aquest equip?
Joan,
el Tarragona-Bàsquet 2017,
pel que saps,
per les informacions
que tenim fins ara,
creus que realment
el podem mantenir
a la D-Corp?
Suposo que mantenir-ho,
sí,
perquè amb la suma...
la suma de...
Abans...
Ets molt optimista, eh, Joan?
Home,
Berni Álvarez ja va fer el Miracle
l'any passat,
si també el pots tornar a fer.
Dos anys seguits de Miracle
és possible.
Me'n recordo que l'any passat
es parlava
que el Cvet tenia
el pressupost més baix,
que tenia un dels equips
més fluixos,
això se sentia dir
per la gent que hi entén
i després Berni,
a més a més,
un entrenador de novell
que no havia entrenat mai
i Berni va fer una gran feina
i jo, ostres,
jo recordo,
vaig veure contra el Lleida
que tenia un equip
que ja es veia
com el Prome
eren superiors
i aquí els hi van donar un bany
i vull dir,
van fer molt bona tasca.
Patxi,
tu no ets tan optimista?
A veure,
jo penso optimista ho soc,
el problema és que
s'ha de ser realista,
és el pressupost més baix
però amb grandíssima diferència
de la competició.
L'equip tampoc
està acabat de fer,
vull dir,
falta menys d'un mes
perquè comença la competició
i falta gent
per sumar esforços.
Hi ha moltes incògnites,
és molt difícil.
El que passa
és que, bueno,
s'ha de ser optimista,
s'ha d'intentar,
m'imagino,
intentar guanyar
el més possible
i intentar salvar
la categoria
però realment
ho tindrà molt complicat.
Perquè per fer-nos una idea,
perquè els oients
se'n facin una idea
de pressupostos,
quin serà el que tindrà
l'equip de Tarragona
i la diferència respecte,
deies,
hi haurà molta diferència
amb els altres?
Sí,
a veure,
jo per exemple,
jo sé que Càceres
s'havia queixat,
és un exemple,
s'havia queixat
perquè l'aportació
que li donava
a la Junta d'Extremadura,
bueno,
van canviar del PP
al PSOE i tot això,
m'assembla
que eren 800.000 euros,
no sé si són
tres vegades més
el pressupost
que té el CBT,
són l'ajuda
institucional,
la Junta d'Extremadura,
tres vegades més,
el pressupost del CBT
s'ha anat reduint
any rere d'any
i evidentment
és molt ajustat,
per això busquen gent
molt jove,
aposten per gent
de la cantera
i intenten trobar.
S'ha fitxat molt bé
com l'any passat.
I a tot això,
clar,
aquestes setmanes
bàsicament hem sentit
els polítics,
l'Ajuntament
i hem sentit
els directius dels clubs.
Quina resposta creieu
que tindrà l'afició
ara quan comencin
les competicions?
Clar,
en el cas del bòli
ja sense lliga professional,
però al voltant
de la gent del bòli
quina resposta creus
que tindran els aficionats
i al voltant del bàsquet
amb aquest nou projecte?
Jo els del bòli
crec que la resposta
ha sigut molt dèbil
i clar,
també hem d'entendre
el context.
A finals de juliol
uns estan a fora,
no s'entrena,
intentar fer,
crec que jo estava fora.
Jo és que curiosament
estava a Gijón,
que és just el lloc
on el maig del 96
el bòli
va pujar a Divisió d'Honor.
Carai.
I va ser una casualitat
d'aquelles...
Ho havies triat a posta.
No hi havia tornat
i vaig tornar
i mira,
15 anys després
se'n va tot.
Em sembla que van intentar
fer una mena
de plantada a l'Ajuntament
o van jugar,
però ho van fer
com moltes vegades
hem fet en aquest club,
molt desorganitzada,
sense comunicar-ho
a tots els mitjans
i amb això
aquest club
ha sigut
bastant desastre,
val a dir-ho,
amb el tema
de gestionar
mitjans de comunicació
i tot això
no han tingut mai
gràcia
per vendre's bé
i aquesta vada
ho van tornar a fer,
però també entenc
que a la meitat
de l'estiu
i ara la resposta
ja s'ha acabat.
El CBT
es va organitzar
força millor,
també és un club més gran,
va enviar,
va torpedejar
les redaccions
d'esports
de missatges
en els correus electrònics
d'indignats
i, bueno,
em va fer sentir
la seva veu,
a mi em va arribar...
Però què creus
que pot passar
en el bàsquet?
Quina creus
que serà
la resposta
de l'afició
a aquest nou projecte?
Bastant passiva,
jo crec.
La gent
s'assenta,
vol que guanyi
el seu equip
i ja està
i si guanya
s'acaba.
I tu,
Pachi,
com ho veus?
A veure,
jo amb el tema
del voleibol,
el problema
és el que comenta ell,
ha sigut el moment
de fer-ho
i de la manera
de fer-ho,
o sigui,
no ha hagut ni diàleg,
ha sigut,
això és així,
han tallat per aquí
i com respons
a una cosa d'aquestes?
Clar,
l'única cosa
que podries dir
és reclamar diners,
però sempre et poden dir,
bueno,
les qüestions
de com està la crisi
i tot això,
clar,
és una retallada
brutal
i una estisorada,
o sigui,
el voleibol
l'han decapitat
a nivell professional,
difícilment
se pot respondre
a una cosa així
i a nivell de bàsquet,
no sé,
jo crec que
serà divertit
perquè jo sempre
una de les coses
que m'he preguntat,
a veure,
al cap i a la fi
la gent respon
a impulsos,
o sigui,
jo no sé
com animarà
la gent de Tarragona
al Serrallo,
serà una de les coses
curioses que es tindrà que haver,
sí,
jo suposo que també dirà CBT,
perquè clar,
serà difícil que digui
Tarragona,
bàsquet 2017
i després no sé què.
I aleshores serà només un equip
per l'afició del CBT?
Perquè per això es preguntava,
quina reacció creieu que tindrà
l'afició
quan comenci la Lliga,
quan comenci els partits
que es faran al Serrallo,
que es faran en l'horari habitual
dels divendres al vespre
i per tant,
una mica en l'escenari habitual
del club bàsquet
a Tarragona.
La gent del CBT
s'ho prendrà com a propi
el nou equip professional?
Jo crec que sí.
Jo crec que també.
El que passa és que,
clar,
si
aquests partits
s'ajunta la gent de l'ADT,
la gent de l'ADT
què cridarà?
ADT?
Serà com un triangular això.
Sí,
un triangular.
Jo,
de fet,
hi havia alguna cosa curiosa
i havia suggerit així
en plans seriosos i d'allò
de dir,
ostres,
que el que podríem fer
és jugar a la samarreta del CBT
el primer i el tercer quart
i llavors a la samarreta de l'ADT
el segon i el...
Molt higiènic.
Sí,
com a mínim nets
i com a mínim diferenciats.
Sí, sí,
no, no.
E inclús la gent del CBT,
els socis del CBT
que s'aixequessin al segon quart
i que entressin als de l'ADT.
I que entressin als altres.
Això,
però m'han dit que no,
que no podies.
Estaríeu d'acord
al marge de bromes?
Estaríeu d'acord
que la resposta
de l'entorn de l'afició
serà bàsica
per,
en fi,
solimentar,
posar unes bases sòlides
de l'equip?
Sí, sí.
Perquè es pugui mantenir
més enlloc
que després hi hagi
més o menys pressupost
i que es pugui fer
millor o pitjor esportivament?
Sí, clar.
No, no.
Si no vagi a anar al pavelló
es veurà molt
i l'aixeta...
No, no,
jo inclús pel tema
del vòleybol.
O sigui,
a veure,
sí que hem baixat
quatre categories,
però si la resposta
de la gent
és tornar...
Jo no sé si omplir
el pavelló
o d'allò,
el que també
voldrà dir
és que
l'afició de Tarragona,
la petita afició
de Tarragona
de vòleybol,
també vol un equip
professional
o vol millorar
les categories
dels seus equips.
però això
és molt poc viable
perquè
quan estàs acostumat
a veure
un nivell...
El millor.
Ja, sí,
això també.
Jo recordo els dos anys
que han estat
a Superlligadors
que abans es deia
a Feb
que ostres,
hi ha un munt de partits
que són...
i hi havia un nivell
baixíssim.
Després hi havia
els equips de dalt,
d'acord.
Però quatre categories
aniran els implicats.
Ja, però ara
és per la supervivència
del propi club
i això també és important.
Abans era...
Bueno, hem baixat
de categoria,
no hem sigut capaços
i potser
una mica decebuts.
Ara és la supervivència
i és una supervivència
que te l'han tallat
amb una sisorada.
T'han dit
prou de diners,
no tens més diners,
te'n vas a aquesta categoria.
No és el club
que renuncia.
No, no,
i això no vol dir
que si a la primera jornada
que juguin,
per exemple,
fessin un acte
de queixa
o una iniciativa així,
potser ja n'és molta gent.
Això no ho dubto.
Però clar,
també,
ells continuen
depenent
exclusivament de l'Ajuntament.
Cuidado amb això, eh?
Això ens porta
a un altre tema
que volia portar
en aquesta taula rodona
amb el Joan Martí,
amb el Patxi Sarachó.
Amb les decisions
que s'han pres aquest estiu,
d'alguna manera
s'acaba un model esportiu
a la ciutat de Tarragona
que s'ha perllongat segurament
durant els últims 20 anys
on l'Ajuntament
ha anat aportant
molts i molts diners
al futbol,
al bàsquet d'elit
i al vòleybol.
S'acaba definitivament
un model
i hem de repensar-ho tot?
Jo crec que no s'acaba,
es matisa,
es fa d'una manera diferent,
potser és el principi
de la fi,
segurament,
però encara no s'ha acabat.
s'ha hagut de fer intervencionisme
salvatge
perquè abans no se n'ha fet,
abans s'ha intentat
fer les coses
va,
parlem-ne,
vinga,
va,
i això no funciona.
Home,
jo crec que,
jo no sé si és el model,
el millor model
que pot tindre l'esport,
dic l'esport de base,
l'esport d'elit
en una ciutat.
El que hem tingut fins ara,
vol dir.
No, no, exacte,
jo crec que s'ha de canviar,
és evident que
una de les queixes
que hi ha
per tothom
és que diuen,
clar,
és que els clubs
els subvencionen l'Ajuntament,
però també els clubs
tampoc no tenen la llibertat
per anar a negociar
amb empreses,
a negociar
possibles espònsors.
Això estava acutat
a tindre que trucar
a la porta de l'Ajuntament.
Jo crec que això és dolent
i és una cosa
que no és de fa
ni tres anys,
ni
vint i pico d'anys
sí que deu fer.
Però, clar,
amb la desaparició
de l'equip professional
de vòlei,
amb un equip de bàsquet
fluixet
en el sentit que,
en fi,
clar,
tindrà el pressupost
que tindrà
i ja veurem
quin és
el seu esperit
competitiu.
Crec que sembla
que la ciutat
aposti clarament
pel futbol,
pel nàstic,
tot i que també
hi ha un descens
clar dels diners.
Per tant,
per això
us plantejava
si considero
que sí que hi ha
un canvi evident
respecte
al que s'ha volgut
fer en els últims anys
en què era també
apostar per un bòlit
a la primera categoria,
per un bàsquet
al més amament possible.
Sí,
sí,
vist des d'aquest punt
de vista,
sí,
hi ha un cert canvi
de model,
un accentuat canvi
de model.
El que passa
és que,
bueno,
després,
el model oposat
totalment a Tarabana
Reus,
per exemple,
i bé,
no sé,
jo,
jo el model
tarragoní
ben gestionat,
jo en soc
més favorable
que el model
Reusen.
El model,
insistim que s'ha fet
fins ara
de donar diners
al futbol,
de donar diners
al bàsquet
i de donar diners
al voleibol.
altres qüestions
de la vida
i jo crec que
la millor manera
de treure esportistes
d'elit
és amb un efecte
mirall
d'un equip d'elit,
no portant un cap
de setmana
no sé què.
Aquesta és la meva teoria.
Tu,
Pachi?
Home,
jo crec que
la qüestió
és molt clara,
és saber exactament
per què aposta
Tarragona
a nivell
d'esport
professional.
Si Tarragona
aposta
a nivell
professional
per un futbol,
jo crec que
la segona divisió
és el mateix
que l'àrtico Madrid,
és un infern.
Vull dir,
s'ha d'apostar
per primera divisió,
s'ha d'anar al màxim,
però s'ha de tindre
molt clar
per allò que s'aposta.
El que no es pot fer
és anar donant diners
a tothom
i apostar
per misèries.
Jo crec que
si Tarragona
vol que
aposta pel futbol,
s'ha d'apujar
de totes les maneres
possibles del futbol
perquè estigui
el més alt possible.
El que passa
és que això pot anar
en detriment
dels altres esports,
no?
Segurament,
segurament,
però a veure,
jo crec que és una qüestió
de supervivència.
Al cap i a la fi,
la gent de Tarragona
apostarà
pel que sigui,
però jo penso
que s'ha d'apostar
pel màxim possible,
sigui el que sigui.
Us preguntava això
perquè l'alcalde
precisament dilluns
li van preguntar
i ell reconeixia
que amb la perspectiva
històrica d'aquests anys,
en fi,
ell reconeixia
que s'havia implantat
un model
amb l'anterior govern,
amb l'anterior alcalde
de Joan Miquel Nadal,
d'anar donant molts diners
als clubs d'elit
i que segurament
aquest model
doncs havia estat
un error
que ara s'apreceva segurament
per l'impacte
de la crisi.
Però clar,
també és veritat
que si,
seguint l'exemple
que ens deia
el Pachi de Càferes,
on hi ha altres administracions
públiques
que donen tants diners
a clubs esportius...
O vol i vol el Caiteró,
el campió
a les tres últimes temporades
un equip que juga a Champions
i que a la Champions
posa 3.000 persones.
Però clar,
a Tarol
no hi ha res més.
No hi ha res més.
No hi ha res més.
I tenen
la Diputació
a l'Ajuntament
i tenen la Samarreta
que no els hi cap res més.
Per cert,
que ara hi haurà
quatre jugadors catalans
al Tarol.
Déu-n'hi-do.
Perquè creieu
que el tema
de l'espònsor privat
del patrocini privat
és impossible.
És inviable,
per exemple,
pel nou equip de bàsquet?
A veure,
el CBT recordo
temporades
que ha tingut
espònsor privat
i ha funcionat molt bé.
El cas de la Down,
cas de Prica,
quan va ser
el patrocini institucional
de l'Ajuntament,
el CBT
va acabar tenint
una deuta
importantíssima,
d'un milió
600.000 euros,
que realment
és molt dur.
En aquests últims anys
la deuta
s'ha anat reduint.
Però, a veure,
si amb el model institucional
el que genera
és una deuta
d'un milió
600.000 euros,
és que el model
institucional
de subvenció
no funciona.
Jo crec que també
s'ha dit
que els clubs
s'han arrepenjat
en aquest model
d'una manera
claríssima
i que no és el model
que hagi fallat,
sinó que són els gestors
esportius dels clubs
els que han fallat,
perquè han dit
bé,
tenim un conveni
a 10 anys
i, bueno,
és com l'endeutament
dels ajuntaments
i aquestes coses.
Mira,
això és la tarjeta Visa,
o sigui,
tinc 10,
però d'aquí a 6 mesos
tindré 10 més.
Mira,
ja m'expuleixo.
Doncs ha passat això.
No estic dient
malversació de fons,
sinó en mala gestió.
S'hauríem de reconèixer errors
en la gestió esportiva
segurament dels clubs.
Jo crec que en el voleuol
va ser claríssim
i l'estiu passat
va estar a punt
de desaparèixer
perquè quan van
veure el que hi havia allí
i, ostres,
i tot va,
s'havia arrossegat
però es va centrar
bastant
en l'anterior
gestió
dels últims 4 anys.
Allí,
són coses
que fas per bé.
Fitxant el mercat d'hivern
quan l'equip
està amb l'aigua al coll
perquè la figura
s'ha t'ha lesionat.
Etc, etc,
hi ha mil coses.
Tot es fa per bé
però al final
el pollastre
és inviable.
És que el problema
és que els gestors
d'esportius
que hi ha a la ciutat,
bueno,
a Tarragona
i, evidentment,
amb quasi tots els
clubs d'Espanya
i jo crec que a la del món,
és que no són gestors
administratius,
no són gestors econòmics.
Són aficionats.
Són aficionats
que diuen
venga,
si posem més diners,
posem més diners.
I al cap i a la fi
el que estan movent
és un pressupost econòmic
i una quantitat de diners
que està marcada
i clara.
Ells intenten gestionar
per sentiments.
Clar que vols fitxar
els més bons
i el que vols
arribar al més alt,
però clar,
has de saber
què és el que tens.
Potser és el que falta.
En fi,
doncs veurem
com arrenca aquesta temporada
que segurament serà
com una mena
d'abans i després
del que ha passat
aquest estiu
amb l'equip de futbol
que per cert
està pendent encara
de la vaga
però aquest és un altre tema
l'equip del Nàstic
amb un boli
Sant Perí Sant Pau
sense jugar
a la principal categoria
a la Superliga Espanyola
i amb un club
de bàsquet nou
el Tarragona Bàsquet 2017
que veurem això
quin color
porta la samarreta
i quina és la resposta
del públic
a partir del 20 i tant
de setembre,
crec.
Comença el 25
de setembre
però aquest dissabte
hi ha el primer partit
de la Lliga Catalana.
De la Lliga Catalana,
clar.
Així que tenim compromisos
aquí a la cantonada
i la Lliga de Cor
que comença
just d'aquí un mes.
En fi,
avui hem analitzat
aquestes qüestions esportives
que han format part
i formen part
del debat ciutadà
amb Joan Martí
del Nou Esportiu
i amb Patxi Sarachó
del diari de Tarragona.
Moltes gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i que vagi bé.
Bona feina.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu.