Doncs anem per feina perquè teniu un munt d'entrevistes
d'activitats de l'agenda per aquest cap de setmana
que us volem explicar.
La primera de totes arriba dins el marc del Teatre Màgic
i arriba de la mà d'un clàssic, diria jo,
més que res perquè fa molt de temps que porta el seu espectacle
per als sis continents, per tot arreu del món,
i també perquè ha passat bastantes vegades per Tarragona,
i espero que ara però ens ofereixi un espectacle una miqueta diferent,
segur que triomfarà.
Pep Bou, bon dia.
Bon dia.
Jo dic la cita que fem el protocol, eh?
Diumenge a dos quarts de set de la tarda
rebufa Planetes amb Pep Bou al Teatre Metropol.
Exactament.
Un teatre que ja te'l coneixes,
perquè últimament se t'ha vist bastant per Tarragona, no?
Últimament potser no, però...
Però recorda que vaig fer el festival de jazz amb la Vella Díxil
en què vam fer un espectacle junts,
i després havia vingut a fer segurament algun altre espectacle
amb Brucia, potser, però potser fa alguns anys ja, eh?
Però, bueno...
Vols dir, sí?
He passat dues vegades, però, sí, sí.
Has passat dues vegades.
El Pep Bou, ja perquè contextualitzem i tothom el tingui al cap,
és l'home que fa un espectacle amb bombolles.
Bombolles gegants de sabó.
Sí.
I quites també, de tot.
Sí, una faci fas molt més que això, eh?
Però escolta, és que des de l'any,
em consta que des del 1982 que va a dir l'espectacle.
Clar, jo recordo ser molt petitona i anar-te a veure,
però ha plogut molt, del 82.
D'on ha més de cinc, ara, això?
Perquè ara et reinventes, no?
Bé, això és com si els hi dius a un pintor o un arquitecte
que com és que encara fan el mateix ofici, no?
I és clar, les bombolles no són gens fàcils,
que són uns bitxos que els has de fer cada dia
i que els has de cuidar molt
i que mai el resultat és igual.
Vol dir que has de tenir la destresa i els recursos
per convertir-ho en un espectacle teatral,
que no seria el mateix fer-ho en el meu taller.
Jo, quan tinc davant el públic, tinc una exigència teatral afegida
i que, per tant, això vol dir que cada cop ho has de fer
és com si ho fos la primera vegada.
Les bombolles, de fet, hi eren, hi són i hi seran
després d'això tots, eh?
De fet, el nostre planeta ja és com una bombolla, no?,
dins de l'univers.
Llavors, és un element completament universal
i que serà repetitiu pel fet que no ho és, no ho pot ser.
Llavors, jo penso que en la meva vida no hauré fet prou
per acabar de mostrar els bombolles.
em faltarà temps encara per haver exprimit del tot el que es pot fer.
Què et fascina?
Què fa que després de tants anys encara estiguis treballant amb aquests elements?
Què és el que et fascina?
Suposo que la versatilitat, no?, això que dius,
que no s'acaba mai les comparacions.
Sí, bé, per si la bombolla ja té les belleses pura, no?
Llavors, això ens deixa tots bocabarà.
Ens emociona perquè mirem una bombolla i com si s'aturés el temps, no?
O sigui, aquesta petita sensació que tenim,
quan veiem una bombolla volant pels aires,
la portem a la teatre i a l'escenari passen coses
que no t'esperes, doncs hi ha una afegida d'espectacularitat
i que, per tant, doncs sempre és un goig tornar-ho a veure
i tornar-ho a fer i tornar-ho a mostrar a la gent, no?
I el Rebufa Planetes, que és el del més antic,
desviu Rebufa perquè l'hem refet i li hem donat una altra cara,
i com que ens l'estan demanant encara pertot arreu
i no l'hem pogut deixar, parlo en probable perquè som moltes bombolles.
I llavors, doncs això, el Rebufa Planetes té coses de bellesa també
i d'emoció i de comicitat, eh?
Perquè, de fet, la posta teatral és fer-ho divertit, no?
I el Rebufa Planetes també seran d'aquests espectacles
que són com l'ABC de les bombolles
i estic molt content de tornar a fer Tarragona.
Suposo que hi ha, per una part, la qüestió tècnica, no?
De fer com aconseguir bombolles gegants, amb la textura adequada i tal.
I després, la part de com tot això es teatralitza, no?
S'intenta, doncs, explicar alguna història.
Pel que fa a la història, el que hi ha al darrere,
és que fas aquest símil de que, com deies abans, no?
Que vivim tots el nostre petit món és, en realitat, una bombolla?
Seria això el que hi ha al darrere, la història que hi ha al darrere?
Exacte. De vegades, la bombolla diu
què ens està dient, no? Quin missatge?
Sí.
Potser hi ha un missatge més de sensibilitat i d'ell, no?
Però, o de quedar-nos a...
Com veiem, xocs artificials també ho fem, això, no?
La bombolla té una dimensió més poètica,
en aquest sentit que és una cosa tan fàgil,
que no t'acabes de creure que pugui existir
en aquesta dimensió que potser jo les porto, no?
I ens fa també, d'alguna manera, potser,
no tothom, però potser en alguns ja estaré content
que se'm vagin amb la sensació que som tot una mica bombolla.
Estem aquí de pas i que tenim un temps de vida,
que és fantàstic,
i la vida és abans de néixer, durant la vida,
i després de marxar d'aquí.
És així, la vida.
Llavors, la bombolla també fa aquest curs, no?,
que creix, es canvia de colors
i aperta el color perquè per gruix de pel·lícula
no descomposa més quan s'aprima molt i esclata.
Llavors, aquestes espornes es converteixen en vapor,
dissipa en l'aire, no?
És una forma d'entendre la vida, com ho dic,
nosaltres també som bombolla.
Déu-n'hi-do, tot això ho expliques fent bombolles,
però sense dir ni una paraula, no, Pep?
Exacte.
El plantejament teatral és un alquimista
i es crea situacions còmiques
dins d'aquests dos personatges, no?
L'alquimista és un alquimista,
vol fer bombolles i no li importa massa res més.
I, en canvi, el seu ajudant és una persona
que li utilitza les manies
i fa veure que tampoc n'hi ha per tant.
I aquest joc antagònic
doncs et crea uns somriures i uns somriures permanents.
i després això també,
que les bombolles tinguen aquesta dimensió
que també ens emociona.
Tot plegat fa un còctel bastant, per mi,
vigent i molt interessant que jo el pugui fer.
De fet, és un experiment en viu davant del públic,
que això no es fa mai així en el teatre,
tot està calculat, tot és sòlid,
i, en canvi, jo ho jugo completament etèria,
que no té gaire bé,
només una gota d'aire repartida en una esfera,
que és una miqueta de sabor.
Ai, Pep, no sé si creure,
et dius que és un experiment,
sembla que parles com si fos molta improvisació
i jo sé que al darrere d'això hi ha d'haver molt d'assatge,
molta provatura.
No, sí, sí,
sense l'experiència i els recursos
i la saviesa, entre cometes, que jo tinc,
em permet fer aquest experiment.
Si no, no podria fer-lo.
Si no, evidentment,
els embolles en tot el que es potser no sabria per què.
Per cert, una qüestió així més personal d'entre vestidors,
què és el pitjor que et pot passar, suposo,
és que no...
amb un espectacle que té aquest punt de directe,
doncs que et petin les bombolles, no?
Què és el pitjor que t'ha passat, tal de l'escenari,
amb tots aquests anys de trajectòria?
Sí, me n'han passat.
Sí, no?
Això ve molt determinat per l'humitat que hi ha en l'atmosfera a l'exterior,
és a dir, si bufa un vent humit,
com justament em penso que tindrem sort
i bufarà diumens un vent de suport,
ara no sé si és gravíssim...
Bé, jo sempre ho miro, això,
ho miraré dissabte per saber què passarà d'endemà
i sé que hi ha un grau d'humitat a l'atmosfera, no?
Però el que passi fora t'influix dins el que passi dins el teatre?
Més, encara. Més, perquè si a fora és cec,
que és un vent de tramuntana, un mestral,
que és un nord-oest,
si a fora és cec,
és més perquè hi ha més materials absorbents, no?
Sí.
I llavors, encara, d'alguna manera,
tens un humitat molt baixa
i que la bombolla esclatarà en 10, 20 segons com a molt, no?
Llavors has de fer l'espectacle en aquest temps,
o sigui, l'has de fragmentar
i fer-lo fet d'una altra manera, no?
Que no vol dir que no tingui el seu interès, igualment.
Si em fas triar, jo prefereixo un aire humit
i que sí que les bombollos em passen del minut de vida.
Puc ensenyar l'espectacle d'una altra manera
i per mi és més còmode, evidentment.
O sigui, amb aire humit funciona tot millor.
Sí, esclar,
la bombolla és un tel
que el 90%
contingut és aigua
i s'evapora.
és com ens aixuguem les mans
en aquestes màquines.
És que apretem un botó
i surt aire,
doncs l'aire s'aixuga les mans ràpid,
doncs l'aire aixuga, seca, no?
Llavors l'ambient sec
s'aixuga més ràpid tot plegat, no?
Has hagut de suspendre mai una actuació?
No.
Per qüestions de...
No.
Sempre t'ho fas d'una manera o d'una altra.
No, l'ha hagut d'aturar
perquè hi havia entrat
aires d'unes pintures
que estaven pintant a la sala
al costat del teatre
i vaig haver d'aturar-lo
i que ventileixin la sala.
Hi ha certes olors
que fan que l'aigua
no es pugui fer.
Olors d'extractor de cul,
olors de vernissos
i pintures,
olors de combustió de cotxes,
i etcètera.
La bombolla,
d'alguna manera,
és com un...
És com un...
que l'aire és net.
Quan la bombolla va bé
és que l'aire és prou net
i quan no,
doncs és que no ho és de ningú.
Quina fragilitat!
Jo em pensava que en tots aquests anys
dic com haurà trobat
un tipus de sabor
doncs ja és ideal
que ho resisteixi tot.
No,
això ho has pensat tu,
però no.
Suposo que has experimentat molt,
però perquè el tipus de sabor
deu ser important
o no?
O és sabor d'aquest cap?
Sí,
jo al final faig servir
segons convencionals.
No és cap...
Al final,
una bombolla
es pot ser més fàcilment
del que els que ens pensem.
Potser,
evidentment,
jo hi tinc,
potser,
d'alguna cosa,
que és per la paciència
i l'observació
i el grau de percentatge de sabor,
la qualitat de l'aigua.
creix que això...
Potser,
llavors,
què pots fer després?
Potser sí que hi ha una part
més artística,
pot dir que una manera
que jo,
i creativa,
he hagut de aprofundir,
no?
I això,
això potser sí que és
la diferència,
potser la part de l'aigua,
un treball meu és
un cop tens la bombolla
que em fas d'ella,
no?
Val,
val.
Necessites alguna...
Els has demanat
alguna especificitat tècnica
de condicionament
a la sala,
al metropol?
No,
bueno,
tampoc li puc dir
que hi hagi pluja,
no?
O que hi hagi vent humit.
Aquell dia toca el que toca.
No,
no.
És per cert que,
tècnicament,
m'han atès molt bé,
i a l'equip tot estarà
molt preparat
perquè puguem arribar
i puguem muntar bé
i tot.
El que passa
que el que no ha posat mai
són els corrents d'aire
i això
és un imprevist,
no?
Perquè la gent
fa calor,
els focuss aquí,
a vegades els espais
no són regulars
i els païs es desplaça
i aquestes coses
són normals
de trobar-t'hi,
però en general
tot està
tot molt bé.
Intueixo
que el que deu ser
molt, molt important
per crear tota l'atmosfera
del teu espectacle
és, per una banda,
el so,
però especialment
la llum, no?
Perquè, clar,
la transparència
de les bombolles
i el sabó
amb les llums
es pot jugar
perfectament.
Sí, sí,
de fet,
una bombolla
és un mirall,
és transparència pura
i el que sabem
és el que hi ha
a l'entorn il·luminat
i llavors
tot el que
nosaltres posem
a la llum
en aquesta bombolla
doncs més color
hi veurem, no?
Però també,
quan hi poso fum
també agafa
tot el que li arriba
llavors és tot un treball
entre jugar
i il·luminar
les bombolles
transparents
que hi ha dins
i les que hi ha fum
i llavors
això et creia
un joc molt màgic
i la llum
és molt important.
Molt bé.
Quina és,
per la gent que encara
no t'hagi vist mai,
que jo crec que hi ha
deu que de poc,
però els que descobreixin
Pep Bou
amb aquest espectacle
amb aquest rebufar
planetes
de diumenge
quin és el moment
diries més especial
o que a tu
més t'agrada
de l'espectacle?
No potser,
si vols tu
per espectacularitat
o perquè a tu
per fer aquella cosa
t'has hagut de matar molt.
potser n'hi ha
però n'hi ha un
potser és que
en un moment determinat
hi ha una bombó
molt gran
i a dins
una de fum
més petita
i jo la trec
amb la mà
fico la mà
dintre de la bombolla gran
casso la que hi ha
a dins
més petita
i la trec a fora
i cap de les dues
esclata
fins al final
tinc el fum
de la petita
sense que esclati
sinó que es va desinflant
aquest moment
i la gran
me la poso
aquest moment
quan surt
és fantàstic
és com un petit
part
com si t'hi haguessis
una bombolla
que està parint
no?
llavors creus
com la bombolla
de dintre
panxa de l'altre
sí, sí
bueno i és que això
és màgia
que no oblidem
que vens
dins del Festival Teatre Màgic
sí, sí
exacte
exacte
és màgia
i bueno
i treball al darrere
i ciència
molta ciència
com a curiositat
Pep
on assages?
jo sajo
visc a prop de
Cardedeu
al Vallès Oriental
en una casa
a les Camp
i tinc una mica
d'espai
i aquí
és la meva seu
i ahí tenim tot
l'oficina
el taller
el lloc d'assaig
i estem encantats
estem apartadets
i demà molt bé
perquè tenim aigua de pou
i per fer bombolles
és adequada
molt adequada
i és la que portaré
al Metropol
ah mira
portes l'aigua
de casa
sí
sempre
encara que vagi lluny
a l'altre continent
si puc
tinc els dos bidons
i trasllado
la meva aigua
cap allà
que tinc la garantia
que sé que
doncs
mira
m'has dit una cosa
molt curiosa
que no m'ho pensava
que potser
més important
dones més importància
a la qualitat
de l'aigua
i de l'aire
que no pas al sabó
doncs mira
no vas mal encaminada
dient això
més o menys
va per aquí
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Pep Bou
escolta
ha sigut un plaer
conversar amb tu
i encara més
veure el teu espectacle
que més
per on l'has mogut
el rebufar planetes
o per on ha d'anar
encara
jo sé que has viatjat
moltíssim
hem viatjat
per tot el món
i ara encara
tenim aviat
una gira a França
molt gran
i després
ens anem
a Mumbai
a la Índia
i bé
hi ha algunes coses més
que l'any que ve
sortiran per Catalunya
i també per França
Itàlia
Déu-n'hi-do
rebufar planetes
encara gira
sí
i queda corda
i que giri
durant molt de temps
la màgia de les bombolles
gràcies a Pep Bou
moltíssimes gràcies Pep
gràcies a tu
tot un plaer
una abraçada
adeu