Aprofitant aquesta data, avui dimarts,
l'Observatori per la Igualtat de la Universitat a Rovira i Virgili
arrenca precisament la quarta setmana per a la Igualtat.
Així que ara mateix tenim línia directa amb Imma Pastor,
ella és la directora de l'Observatori de la Igualtat
de la Universitat de Tarragona.
Imma Pastor, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què preteneu amb aquesta setmana per a la Igualtat?
Quin és l'objectiu?
L'objectiu de la setmana és commemorar un cop més,
el dia 8 de març,
el que passa que en un dia no n'hi ha prou
per discutir i debatre totes les idees
que té el moviment feminista i el moviment de les dones
sobre com aconseguir l'efectiva igualtat entre homes i dones,
i llavors necessitem més d'un dia.
I fem una setmana que de fet és més que una setmana.
Fem set dies amb diferents actes
repartits al llarg de dues setmanes
en els que intentem recordar
que les dones tenen moltes coses a dir
i que el seu projecte de vida
vol ser un projecte que es pugui exercir
amb total llibertat,
igual que el projecte de vida dels homes.
I a grans trets,
quines són les activitats que heu organitzat per aquests dies?
Mira, fonamentalment,
són activitats de caire acadèmic,
que són conferències,
són presentacions de llibres,
són tallers de debat i de reflexió,
són també, i de manera destacada,
exposicions seleccionades per la temàtica
perquè són exposicions que toquen els elements centrals
de la problemàtica que avui en dia poden trobar-se
algunes o moltes de les dones de la nostra societat
i que tenim repartides pels diferents campos
de la nostra universitat.
Això comença avui mateix,
a més a més amb un reconeixement,
amb una dona,
amb un guardó que porta el nom de Maria Antonia Ferrer
i que impulsa la pròpia universitat a Rovira i Vergili,
un guardó que enguany recau en la persona de Marta Selva,
la que ha estat durant set anys aproximadament
presidenta de l'Institut Català de les Dones.
Sí, sí, efectivament.
Dins del pla d'igualtat de la universitat
vam decidir que una bona manera
per recordar la feina que fan moltes dones
i també molts homes,
però sobretot moltes dones
en defensa dels seus drets
i en defensa d'una societat més justa
i més igualitària per tots,
doncs amb aquest objectiu vam decidir
que era una bona manera
crear una distinció
amb el nom d'una dona d'aquí de Tarragona
vinculada a l'àmbit universitari,
una historiadora
que ha fet una gran feina
dins del món acadèmic
i es va crear aquesta distinció
que ja va per la quarta edició
i que, com has dit molt bé,
aquest any el jurat va decidir
concedir-la a la senyora Marta Selva.
Per alguna raó en concret,
és a dir, el guardó i els premis,
aquest i els altres,
el que volen és reconèixer una trajectòria
en aquest àmbit en favor de la igualtat?
Efectivament.
Són dones les que han estat guardenades
en les quatre edicions,
que tenen una vinculació amb la universitat
o amb el camp de Tarragona,
amb el territori de la universitat
i que, a més a més,
al llarg de tota la seva vida,
han destacat per les seves contribucions,
per la seva feina
en defensar dels restos de les dones.
I, en el cas de la Marta Selva,
doncs confoleixen dos grans fets.
D'una banda,
el seu activisme,
la seva militància,
la seva feina molt abans
que arribés a l'Institut Català de les Dones,
en la creació d'un llenguatge audiovisual
que sigui més inclusiu
i que incorpori tota l'experiència
i vida de tantes i tantes dones.
I després, també, òbviament,
l'Observatori i la Universitat,
en el seu conjunt,
a través del jurat,
destaca el fet
que hagi tingut un compromís actiu
amb aquest govern,
però, bueno,
no és el color del govern el que importa,
sinó la feina feta
en l'àmbit d'impulsar
polítiques d'igualtat
que realment són molt necessàries.
I a la universitat,
ja que estem parlant, evidentment,
de l'Observatori i Igualtat de la URB,
a la universitat,
IMA,
tampoc s'ha assolit la plena igualtat?
La universitat no és més que un trosset de la societat
i, per tant,
tot el que li passa a la societat
també passa a la universitat.
Però jo aquí vull destacar
que la universitat resulta,
la nostra especialment,
però, en general,
tot l'àmbit universitari
està fent una feina important
que jo crec que podria servir d'exemple
a moltes institucions públiques i privades.
La universitat ha fet un esforç
de diagnòstic intern,
de revisió autocrítica,
i aquesta autocrítica
ha estat capaç
de canalitzar-la
en la creació
d'una petita estructura,
d'una institució
que encara no té
un gran impacte,
però que
és un camí
que anem fent,
que és precisament
l'Observatori de la Igualtat.
La Igualtat no s'ha assolit,
però jo crec que
el fet
que ens hi haguem posat
i que hi hagi un compromís
per part de la universitat,
en concret a l'equip rectoral,
però en conjunt
jo crec que
una part molt important
de la comunitat universitària
que hagi desenvolupat
i assumit aquest compromís
en revisar
quina és la situació
de les dones
per millorar-la,
jo crec que és un gran pas
i és un exemple
per moltes altres organitzacions.
I això és el que fa l'Observatori.
Efectivament.
Aquesta és la seva principal funció.
Efectivament.
Diagnostiquem
quina és la situació
de la desigualtat
i intentem desenvolupar
les mesures
més adients.
I aquest diagnòstic
és molt important
perquè,
de fet,
quasi totes les generacions
de dones
hem cregut
inicialment
que el problema
de les dones
ja l'havien deixat
resolt
les nostres mares.
Però és que això
no és així.
I cada generació
descobreix
que la desigualtat
pren una forma concreta
en el seu moment
històric
i temporal
que li toca viure
i el diagnòstic
més quantitatiu
en el nostre cas
amb indicadors
i amb xifres
però també
molt reflexiu
doncs ens ajuda
a descobrir
quina és
l'actualitat
de la desigualtat.
Fa 300 anys
i l'origen
del moviment
en defensa
dels drets
de les dones
reclamaven
el dret al vot.
Això,
evidentment,
no és
l'element
constitutiu
avui en dia
de la defensa
de les dones
però n'hi ha
moltes
i moltes coses
a revisar
per garantir
que la societat
sigui més justa
i més igualitària.
Recordem
que tots els actes
d'aquesta setmana
per la igualtat
de la URB
comencen d'aquí
poca estona,
a partir de dos quarts
d'una del migdia.
Sí, efectivament.
Avui tenim
la primera conferència
a càrrec
d'una professora
de Sociologia
que ve de la Universitat
de Corunya,
la doctora Rosa Cobo,
que farà una reflexió
sobre
l'aportació crítica
que permet
la teoria
feminista,
que permet
la mirada,
la revisió
de la societat
i de tot el que
anem decidint
com a individus
que ens conforma
aquesta reflexió crítica.
La doctora Cobo,
per cert,
acompanya
l'Aima Pastor
aquí al costat,
si no m'equivoco.
Podem parlar
amb ella un instant?
Sí, i tant.
Doncs podrem saludar
la doctora Rosa Cobo,
i és professora
de Sociologia
de la Universitat
de Corunya
i pronunciarà
a partir de dos quarts
d'una del migdia
aquesta xerrada inaugural
de la Setmana
per a la Igualtat.
Doctora Cobo,
bon dia,
buenos dias.
Buenos dias.
Què tal en Tarragona?
Acaba de llegar?
Llegué ayer,
fenomenal,
una ciudad preciosa.
Usted és una experta
en esta cuestión.
Permítame una primera pregunta.
En el ámbito universitario
todavía hay que conmemorar
y recordar esta fecha
del 8 de marzo
como el Día Internacional
de la Mujer?
¿Hasta en el ámbito
de la universidad
hay que recordarlo?
Bueno,
hay que recordarlo
en el ámbito
de la universidad
y en el ámbito
de la sociedad.
El día 8 de marzo
es una fecha simbólica
que pone de manifiesto
la desventaja social
de las mujeres
en todos los ámbitos
de la vida social,
de la vida política,
de la vida económica,
de la vida cultural.
En todos los espacios sociales
las mujeres tenemos
una posición de desventaja
y el día de hoy,
el día 8 de marzo,
es un recordatorio político
a la sociedad
de esta situación
de desigualdad.
¿Cuál será el mensaje central
de la conferencia
que pronunciará
dentro de unos minutos
aquí en la Universidad
de Tarragona?
Bueno,
pues trataré de explicar
cuál ha sido
y cuál sigue siendo
el sentido
de los estudios de género
y de la teoría feminista
en la universidad.
Y trataré de explicar
cómo la universidad
a partir de los años 70
en que acceden
los estudios de género
y los estudios feministas
va a experimentar
un cambio,
por lo menos
de una manera
muy significativa
en las ciencias sociales,
pero en términos generales
en la comunidad educativa
porque va a ser
la primera vez
en la historia en la que
las mujeres vamos a aparecer
como objetos y sujetos
de la investigación social.
Y esto ha significado
un cambio cualitativo
muy importante
en la comunidad académica
y también
y sobre todo
desde luego
en las ciencias sociales.
Y por supuesto
este cambio
que ha tenido lugar
en la comunidad académica
o que se ha sentido
ha ido acompañado
de un cambio
muy significativo
en la sociedad.
Le preguntaron
al gran historiador
Gabriel Jackson
qué opinaba
del siglo XX,
cuál le parecía
que había sido
el dato más significativo
que podía dar cuenta
del siglo pasado
y él explicaba
que si el siglo XX
se podía
recordar
por un elemento
importante
ese había sido
el de la revolución
de las mujeres.
El siglo XX
ha sido un siglo
en el que las mujeres
pues hemos adquirido
un protagonismo social
hemos accedido
de una forma masiva
al mercado laboral
hemos accedido
a pequeños espacios
de poder político
y desde luego
hemos entrado
en la universidad.
Y al siglo XXI
siguiendo esta argumentación
¿qué debería ser
desde el punto de vista
de la igualdad
de oportunidades
hombre-mujer?
Bueno,
el siglo XXI
yo creo que tiene
que tener
unas características
que en muy buena medida
deben de ensanchar
lo que ha ocurrido
en el siglo XX.
En el siglo XX
las mujeres
hemos tenido
hemos entrado
en muchos espacios
sociales,
económicos,
políticos,
culturales
pero no hemos alcanzado
ni la igualdad
de derechos
ni tampoco
la igualdad
de recursos.
En el siglo XXI
la pretensión
que tenemos
las mujeres
que estamos trabajando
en estudios de género
y en teoría feminista
la pretensión
que tiene
el movimiento feminista
es que las mujeres
alcancemos más derechos
y más recursos
hasta el punto
en que
tanto recursos
como derechos
sean paritarios
con respecto
a los varones.
Y una curiosidad
doctora,
como usted que procede
de la Universidad
de La Coruña
a veces
en zonas geográficas
por territorios
o por ámbitos sociales
hay muchas diferencias
entre la situación
de las mujeres.
Estoy pensando
por ejemplo
en Galicia
en la Galicia urbana
moderna
pero también
en la Galicia
rural
¿no?
¿cómo define usted
que supongo
que tiene
muy cerca
ese observatorio
desde la Universidad
de La Coruña?
¿Cómo observa
por ejemplo
lo que puede estar pasando
en estos momentos
en Galicia
y en comparación
con otras
zonas geográficas
como pueda pasar
aquí ahora
en Cataluña?
Bueno,
yo creo que tengo
un punto de vista
muy
razonablemente bueno
para saber
lo que ocurre
porque soy profesora
en muchísimos
bueno en muchos
bastantes másters
sobre género
y sobre políticas
de igualdad
en distintas universidades
y lo que sí puedo decir
es que
Cataluña
es
una de las
zonas
de nuestra geografía
en la que
más institucionalización
han alcanzado
los estudios de género
y los estudios feministas
más que
por ejemplo
en Galicia
esa sería
hay
hay máster
extraordinariamente
importantes
como por ejemplo
el máster
Erasmus Mundos
de la Universidad
de Granada
o como
otros más recientes
como el de la Universidad
de Almería
o otros como los
de la Universidad
de Salamanca
pero en el único lugar
en el que hay
un máster
interuniversitario
sobre mujeres
género
y ciudadanía
es en Cataluña
en el resto
de las comunidades
autónomas
no hay
máster
interuniversitarios
hay máster
de una
de una sola
universidad
y esto
tiene un significado
científico
un significado
dentro de la
comunidad académica
que indica
que
los estudios
de género
y la teoría
feminista
pues tienen
un asentamiento
y un arraigo
mejor
dentro de la
comunidad académica
muy bien
doctora
Rosa Cobo
le agradezco
estas reflexiones
en directo
a través de Tarragona
Radio
está en esta mañana
de martes
del 8 de marzo
a pocos minutos
de que pronuncie
esta conferencia
que ha de servir
para abrir la semana
por la igualdad
que se organiza
aquí en la Universidad
Rubira y Virgili
muchas gracias
por atendernos
a ustedes
muchas gracias
y que vaya muy bien
también su estancia
en Tarragona
gracias
adiós
adiós
adiós
adiós
adiós
Rosa Cobo
también protagonista
este matrimonio
de dimarts
gracias
a todos
los
bien
los
koos
camas
todos