5 minuts i seran 3 quarts d'un Nadal.
Al migdia, 7 col·lectius d'artistes realitzaran videocreacions
en torn dels cellers modernistes del Camp de Tarragona.
La iniciativa neix del projecte Patrimoni i Cultura Contemporània,
promogut per la Generalitat de Catalunya.
Avui en volem parlar amb el director
dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona,
en Jordi Agrà. Senyor Agrà, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la coordinadora del projecte, la Rosa Comas.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens va semblar curiós aquest tema
de barrejar creació, videocreacions amb els cellers
el projecte es diu Cellers que caden.
D'on neix aquesta idea, d'on neix aquest projecte?
Senyora, sí?
Sí, a veure.
Bàsicament estem parlant de 6 cellers
de les nostres comarques,
que són el de Nulles, el de Barbera de la Conca,
el de l'Espluga de Franculli, el de Rocafort de Caral,
el de Cornudella de Montsant i el de Falset,
que s'estan restaurant,
o s'han estat restaurant, alguns ells encara estan amb obres,
gràcies a una línia específica
que es va aconseguir del govern de la Generalitat
paral·lel al del romànic obert.
És a dir, com que és una problemàtica específica
que tenim a les nostres comarques,
perquè som les úniques que tenim aquestes meravelles arquitectòniques,
i que la majoria d'elles, o totes d'elles,
aquestes, es fan servir,
és a dir, són uns espais que s'han fet per fer-se servir
i se'n continuen fent-se servir,
doncs calia que hi hagués un cop de mà
per poder restaurar o per poder consolidar alguns elements,
i se'ns va acudir que aquest any el projecte de patrimoni
i creació contemporània podia anar adreçat amb aquests cellers,
no tan sols per donar a conèixer el programa aquest de restauració,
sinó també per donar a conèixer el patrimoni de les nostres comarques.
Tants cellers d'aquests, doncs, que fins i tot creats per arquitectes
tan coneguts com Domènec i Montaner,
que s'han fet servir al llarg dels anys,
que s'estan recuperant,
i ara hi afegim aquest afegit i val la redundància
amb aquests grups que hi treballaran, doncs.
Exacte, és a dir, aquí tenim cellers d'en César Martinell,
d'en Domènec i Montaner,
d'en Domènec i Roura, el fill d'en Domènec i Montaner,
i és clar, són elements que en el seu moment,
bé, sembla, això comentant-ho amb els propis cooperativistes,
els presidents, els alcaldes,
doncs fa goig pensar que fa 100-120 anys
els nostres, els seus rebesavis, els seus besavis,
van pensar que en comptes de fer un magatzem
sense cap tipus de gràcia, doncs, valia la pena
fer una obra criptònica d'aquesta mena,
i, per tant, doncs, bé, és el que hem de donar-li valor, no?
I se'ns va acudir aquest fet, no?
En tot cas, ara la Rosa en parlarà més,
de com posar-los en la ruta,
o com posar-los, o retornar-los a la consciència
de tots plegats, de saber que existeixen,
perquè moltes vegades sabem que existeixen,
però fa molts anys que no hi anem,
o fa molts anys que no els visitem,
per tant, és un bon element,
és una bona excusa per tornar-hi,
i lligar-ho, doncs, amb aquesta,
amb la dansa contemporània,
i lligar-ho també amb un projecte de videocreació,
també lligant una mica l'antic amb el nou, no?
És a dir, un patrimoni de fa 100 o 120 anys,
amb un patrimoni actual que, bé, doncs,
el tenim al nostre abast i que els nous creadors
poden tirar endavant.
I com ho lliguem, això, Rosa?
Com lliguem això de la dansa, la videocreació, els cellers?
Sí, a veure, o sigui, la idea, precisament,
el lligam ve del fet que Patrimoni i Creació Contemporània
és una convocatòria que ja es va iniciar l'any passat,
es va fer amb fotografia i música,
i en guany, doncs, és això, amb audiovisual, dansa i música, no?
Perquè es tracta d'una línia
que la marquem dintre de Territoris Creatius,
que és una plataforma en què donem difusió
dels creadors del Camp de Tarragona.
I la idea, un dels objectius de Territoris Creatius
és això, promoure que es creïn obres multidisciplinars,
és a dir, posar en contacte creadors.
I, clar, evidentment, el patrimoni,
el patrimoni, doncs això, en aquest cas dels cellers,
és un, diríem, és un context, un entorn,
que pels creadors és fantàstic,
perquè és una revisió, diríem, actual, no?,
una lectura del que és el passat.
I, evidentment, doncs, aquí el que vam fer
és una convocatòria per equips ja tancats,
és a dir, va haver gent que es va presentar, ja en equip,
o sigui, va presentar, doncs, un videocreador,
un músic i un ballerí,
i també podien presentar-se individualment.
És a dir, que aleshores el jurat,
en el moment de fer la selecció,
el que ha fet és unir aquestes persones, doncs,
que individualment es van presentar
d'acord, doncs, amb la seva proposta, doncs, artística,
no?, podríem dir, una mica lligant l'estil,
podríem dir, o la manera de fer, no?
I finalment són set col·lectius, eh?
Són sis.
Ai, sis col·lectius.
Un per cada celler, eh?
I llavors, doncs, ara la idea és que en aquest moment
ja ens hem trobat amb tots ells,
ja hem parlat, ja se'ls ha adjudicat, diríem,
el que és cada celler,
i ara ells, doncs, estan ja fent proves,
és a dir, ja han anat als cellers,
ja estan mirant, doncs, a veure,
han anat a visitar l'entorn,
i a partir d'aquí és tota la feina, diríem, creativa,
fins a finals d'agost, principis de setembre,
que ja hi haurà un primer esbós,
i a finals de setembre ja estarà tancat, diríem,
el projecte de cadascun.
Clar, de moment no hem vist res,
perquè, evidentment, ja estan treballant.
Ja estan treballant.
I no sabem cap on tirarà cadascú,
és a dir, cadascú té plena llibertat
per interpretar allò que vulgui?
Sí, sí, sí, de fet, és que, a veure,
hi ha alguns creadors que van presentar
una mica de projecte, no?,
dintre de la convocatòria, van allò...
Però, de fet, clar, aquí és la conjunció
de les tres disciplines, no?,
que s'han de posar d'acord en cada cas,
i a més a més tenen totalment llibertat,
fins i tot, per exemple, això pot passar
com l'any passat que vam fer
de monuments diversos, no?,
i va haver algun monument que ni es reconeixia com a tal,
és a dir, la interpretació pot arribar a tal punt
que el patrimoni sigui, però d'una manera
molt subjectiva i molt personal,
i, per tant, veurem què passa.
Com han rebut això els cellers, els propis cellers?
Bé, en principi, molt bé,
és a dir, com que amb ells estem en contacte
perquè, doncs, ara també estem tancant una mica
totes aquestes obres, clar, aquí també tenim
una reunió amb altres bandes, que són el celler,
la caixa, que és que financia el projecte
i el Departament de Cultura,
i realment els va agradar més que res,
a veure, a primera, per donar valor
al patrimoni que ells tenen.
Un dels grans problemes que ens comenten
en alguns dels cellers és que tothom sap on són,
tots sabem on són, tots sabem com trobar-los,
però sabem que hi són i prou, no hi anem, no?
Llavors, doncs, jo també des d'aquí animo ara
que comença l'estiu, bueno, que estem en ple estiu,
però alguns encara no estem de vacances,
però els que estan de vacances
facin turisme de proximitat,
perquè hi ha un conjunt de sensacions,
és a dir, no tan sols parlem d'arquitectura,
estem parlant de paisatge, estem parlant de via,
estem parlant de treball, estem parlant de tota una sèrie
de discursos que permeten, doncs, explicar als cellers cooperatius,
i realment ho han vist molt bé,
perquè realment el que és buscar,
no tan sols per part dels cellers,
sinó per tots els col·lectius,
o per tots els pobles, o per totes les entitats
que tenen actius culturals de les nostres comarques,
que en són moltes,
és aquesta visibilitat que moltes vegades no tenen, no?
És a dir, tant a nivell de monuments,
com a nivell de...
L'altre dia aquí va haver el concert a Poblet,
doncs realment estava molt satisfet,
i tot estava molt satisfet,
perquè estava a Poblet i fins i tot hi havia gent que se preu dret,
perquè, doncs, sense entrada,
el Senat, doncs, se va poder arreglar que poguessin entrar,
i és això, és a dir, que els actius els tenim,
i per tant el que hem de fer tots plegats
és explotar aquests actius,
i està molt bé que anem a 3.000, 4.000,
que agafem 3 lluny, que agafem 3 avions,
i que agafem no sé quants trens,
i anem a veure el que tenen en altres llocs,
però també el que tenim aquí al voltant,
doncs val la pena que ho coneguem,
i sembla que a tots plegats
que és una bona manera de donar-ho a conèixer.
Una bona manera de posar-ho a un vavor tot plegat, no?
Exacte, és a dir, de donar a conèixer,
no tan sols el patrimoni, sinó que, com també deia la Rosa,
donar a conèixer aquests nous valors,
que a través de territoris creatius és el que també tenim
com a objectiu des dels serveis territorials de Tarragona,
que es coneguis els nous valors de la nostra cultura,
perquè, en definitiva, clar, aquí estem parlant
de noms mítings, sobretot abans, Martínell o els Domènech,
però, clar, també d'aquí potser 100 anys,
i això esperem, doncs, aquests joves creadors
doncs també hauran de ser creditors
de tenir el seu nom dins aquesta mitologia cultural
de les nostres comarques.
Després, en tot aquest material, què en farem, Rosa?
Doncs, mira, en farem una exposició als serveis territorials
que s'inaugurarà el 27 d'octubre,
durarà fins al 9 de desembre,
i llavors aquesta exposició es podrà veure allà
i després voltarà, diríem, per diferents poblacions,
i, sobretot, també mirarem, doncs, això, els cellers,
i alguns ja s'han interessat, doncs, també tenir-la,
els altres serveis territorials, mirarem, sempre fem, no?,
això ho mirem de moure-les.
Però també voldria destacar que, clar, també serà una exposició virtual,
a l'hora que presencial, i, per tant,
també tindrà un espai a internet,
es podran veure també allà a les videodances,
perquè, clar, entenem que és un material expositiu
que, de fet, és molt adequat per veure la xarxa, no?,
i això també ens permet donar molta difusió
de l'obra que s'haurà fet, no?,
i, per tant, doncs, bé, en aquest sentit
pot tindre una projecció, no?, bastant important.
A veure, esperem que així sigui, no?, perquè...
Home, de moment que s'hi hagin presentat ja 44 creadors,
ja una mica d'interès ja és important, no?, m'imagino.
Sí, nosaltres hem vist que sí, que hi ha hagut molt d'interès.
És una bona xifra, vull dir, de gent,
veiem que hi ha gent interessada,
a més a més, veiem que hi ha aquesta voluntat, no?,
de crear aquests equips ja prèviament,
i fins i tot gent individualment que s'arrisca, doncs,
a fer aquest treball en...
Bueno, això, en un col·lectiu, no?,
per tant, aquest dubte de la interdisciplinarietat,
si és possible, si no, doncs veiem que no,
que, en principi, és possible, no?,
i, per tant, que hi ha molta bona predisposició dels creadors
i que d'aquí pot sortir, doncs, una cosa interessant, no?,
i nova, diríem.
I aquí, doncs, hi ha de tot,
hi ha creadors que ja sonen, diríem, no?,
sigui, d'escollits, no sé, el Pep Escoda, el Javier Pé...
Ja ho coneixem tots.
Són gent que...
Hi ha gent, doncs, més nova,
que no és tan coneguda,
però que està ja...
ja té una trajectòria, ja ha fet feina, no?,
i, per tant, doncs, bueno,
és la manera de posar-los, doncs,
en contacte, també, no?, entre ells.
Això s'emmarca en el projecte Territoris Creatius,
que ja fa un temps que dansa,
que està en marxa,
satisfets amb el resultat?
Perquè, com dèiem, ha sortit una mica de plataforma
per a nous valors, nous artistes,
nous creadors,
que gràcies a aquest projecte s'han pogut donar a conèixer.
Sí, clar,
Territoris Creatius,
quan va néixer, que va ser el 2009,
clar, hi ha hagut un temps, no?,
que el que ha anat fent és farcint-se, diríem,
dels perfils,
de la informació dels creadors del Camp de Tarragona.
I hi havia un moment en què ha sigut aquest any,
sobretot, l'any passat ja vam començar,
però sobretot aquest any,
en què ara ja fem una segona fase,
que és aquesta de promoure, diríem,
la producció de projectes al voltant de tota aquesta gent,
que no només sigui un aparador per veure'ls,
sinó també per fer moure la gent i fer bullir l'olla, no?, diríem.
I ara, doncs sí, hem començat, no?,
i ara ja tenim un cicle d'exposicions
que ja està en marxa ara als serveis territorials,
doncs, que ja ha partit d'una convocatòria
de Territoris Creatius.
L'any passat ja vam fer aquesta també
de Patrimoni i Creació Contemporània,
tenim aquesta...
És a dir, estem...
I ara ja és aquesta fase, no?,
d'incentivar la producció.
I sí, per ara estem contents,
les visites són bones,
cada cop hi ha més gent que s'apunta
i, per tant, cada cop tenim...
No per simplement que s'apuntin,
és a dir, pel fet que tenim cada cop
una radiografia més concreta del que és el territori,
perquè, clar,
hi ha uns creadors que tots els tenim al cap,
però n'hi ha molts que no els tenim al cap,
és a dir, que no els coneixem.
I aquí és una manera de fer sortir aquesta nova gent
o gent que ja fa temps que hi treballa
però que no és tan coneguda.
I això, doncs, penso que és una riquesa
que l'hem de tindre en compte.
Ens hem adonat, doncs,
del potencial artístic que tenim
a les nostres comarques, sí?
Molt de potencial?
És el que deia abans,
és a dir, hi ha molts actius,
molts actius a tots els nivells,
a nivell de patrimoni,
a nivell de creadors,
a nivell de monuments.
El que passa és que el que es tracta
és mirar de rendibilitzar-lo,
aquests actius,
mirar que es conegui,
mirar que la gent...
posar-los a l'aparador.
És a dir, la nostra feina també és aquesta, no?
És a dir, territoris creatius
és una de les eines que tenim,
però en tenim d'altres.
A més, estem, doncs,
també ara mirant de buscar
una complicitat amb el tema
d'arts escèniques, també.
O sigui, la idea és que des del servei territorial
siguem un gran aparador
perquè tot el talent
que tenim a les nostres comarques,
doncs, pugui mostrar-se
i els empresaris dels diversos sectors,
doncs, els puguin venir buscar,
els puguin conèixer.
Per tant, qualsevol d'aquestes activitats
que nosaltres fem,
d'entrada,
ja es pot accedir a la web.
És a dir, qualsevol persona
pot accedir a la web
i, per tant, pot tenir el coneixement
dels creïdors que tenim,
però la nostra obligació també
és fer aquestes accions específiques
per poder donar a conèixer
aquestes persones
i també veure el potencial
d'aquestes persones.
És a dir, sí que han sortit sis equips,
però dels 44 propostes,
també, evidentment,
els membres del jurat,
nosaltres mateixos en prenem nota,
per tant, sabem que aquesta gent existeix,
que hi ha inquietuds,
que estan fent coses
i que, per tant,
és una pedrera
que també tens en compte
potser per algun altre projecte
o per si ve algú a buscar
algun d'aquests creïdors,
doncs, el pots orientar d'una manera
o el pots orientar d'una altra.
Una altra de les feines
del Departament de Cultura,
més enllà d'això
i que anem per baix alguna vegada
també a Tarragona Ràdio,
referent al Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona,
no sé com tenim el tema,
senyor Agràs.
A veure...
Aprofitant que el tenim aquí.
Per tant, que el tenim aquí,
el tema estrella.
El tema estrella.
A veure,
dic el mateix de sempre,
ja estem treballant
i és cert que estem treballant.
És a dir,
des del Departament
ja es van posar en contacte
amb l'Ajuntament de Tarragona,
estem avançant
amb un pla,
gairebé un pla director,
que, o sigui,
no només és una declaració d'intencions,
sinó, doncs,
ja marcar un,
diguem-ne,
una línia de treball
pels propers 8-10 anys,
que són els que durarà
el projecte de Tabacalera
per poder instal·lar el museu.
Aquesta mateixa setmana
jo m'he vist amb la regidora,
amb la consellera de Cultura.
L'endemà ella es veia
el director general de Patrimoni
i el subdirector general de Patrimoni
a Barcelona
i el cap de servei de museus.
I dimecres que ve
venen al cap de servei de museus
el director del Museu Arqueològic de Catalunya
i tenim una reunió també de treball
a l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant,
estem avançant en aquest sentit,
no tan sols amb el projecte
del Gran Museu de Tabacalera,
sinó també estem avançant
en poder reobrir la necròpoli,
o sigui, amb el servei d'obres
hi vaig estar parlant fa 15 dies,
prèviament havíem parlat
amb la direcció general de Patrimoni,
però ja estem en planos amunt de la taula
per veure què hem de fer
per tornar a obrir el museu,
el templet que tenim al mes de la necròpoli,
com a mínim doncs a veure
quines fases hauríem de fer,
però per ja donar més,
o sigui, per anar obrint,
si convé,
amb dues o tres fases,
també n'hem parlat l'altre dia
el cap de servei de museus
en va parlar amb el director,
amb el Francesc Terrats,
i també estem
al Museu de Plaça del Rei,
perquè, per una banda,
s'han de fer unes obres de climatització
que també estan engegades,
però per una altra banda,
a mi em sembla,
i també vam parlar amb la regidora,
que aquí hauríem d'aprofitar
per poder donar-li
un altre caire,
és a dir,
al Museu de Plaça del Rei
d'una sèrie de mancances,
estem donant un discurs
museístic noucentista,
o gairebé del segle XIX,
i per tant,
no no són distes,
sinó vuitcentista,
fins i tot,
i per tant,
potser s'hauria d'aprofitar
a aquest moment
que hem de fer aquestes obres
de remodelació necessàries
per donar-li una empenta
pensant això,
és a dir,
pensant que el nou equipament
no el tindrem amb molta sort
fins d'aquí a 8-10 anys,
i per tant,
durem 8-10 anys
l'únic museu
que tindrem de referència
és la Plaça del Rei,
per tant,
a mi em sap greu
que el museu de Tàrraco
sigui el museu de Plaça del Rei
perquè potser fa uns quants anys
sí que el museu,
com s'ha fet en els museus
per avui en dia,
és un museu que em sembla
que no demostra
tot el potencial que té Tàrraco,
en si no el patrimoni de Tàrraco.
Per tant,
estem en aquest nivell,
és a dir...
Per tant,
treballar durant aquests anys
almenys fins que no marxi
a la taula cabera
que estiguin bones condicions
al de la Plaça del Rei,
exacte, exacte.
O sigui que, bé,
de moment el vaixell
va a velocitat de greu
i, per tant,
es tracta que no s'aturi
i que tota la gent
que estigui implicada,
perquè, clar,
aquí tenim des de museus
tot el dins de la Direcció General
de Patrimoni,
però també tenim obres,
el servei d'obres,
per tant,
estem lligant tot el plegat,
comptem amb la complicitat
de l'Ajuntament de Tarragona,
també avançar amb el que és
aquí,
quan el conseller va anar
a veure la ministra a Madrid,
ja vam parlar
de la Constitució del Regal Patronato,
i la Constitució del Regal Patronato,
per tant,
tots estem d'acord
en tirar endavant
amb aquest projecte
i, bé,
doncs,
i sembla que també,
pel que em va dir
la regidora,
la consellera de Cultura,
la Carme Crespo,
m'ha comentat,
doncs,
que a Madrid també hi ha,
bé,
es veu amb bons ulls
aquest projecte
i que, per tant,
doncs,
sembla que estem tots d'acord.
I llavors,
doncs,
a nivell tècnic
s'està avançant
i també haurem de fer el pas,
l'altre que vam comentar,
doncs,
buscar de fer el pas
a nivell polític
per, com més aviat,
tenir un full de ruta
per saber, doncs,
què ens hem de tenir
en els propers anys.
Molt bé,
un tema també important
de la cultura a Tarragona,
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
En tot cas,
el que avui ens ocupava
era aquest projecte
Cellers que dansen.
Anem parlant ja ampliament
amb aquests sis col·lectius
que treballaran
als cellers del camp de Tarragona.
Recordem les dates,
ho tindrem ja
fins a finals d'octubre,
Rosa, serà?
Sí,
el 27 d'octubre
inaugurarem l'exposició.
27 d'octubre, eh?
Sí, i durarà fins al 9 de desembre.
O sigui que...
I ara és això,
estan treballant-hi.
Per estrem a l'expectativa
de quin és el resultat.
Rosa Comas,
gràcies, senyor Jordi Gràs,
gràcies per haver-nos acompanyat
avui al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.