This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Estem ocupant aquests dies, bastant de temps,
dins del matí de Tarragona Ràdio,
entrevistes relacionades amb les festes de Sant Magí,
i és que és el que toca.
Les festes oficialment comencen aquest cap de setmana.
Ja hi ha hagut actes previs.
Hem acobert la part més tradicional,
també la part més lúdico-festiva,
i ara en retrobem dins de Sant Magí
una de les parts justament més tradicionals i religioses.
Parlem sobre els goig a Sant Magí.
Ho fem amb el president dels goigistes tarragonins,
Carles Batxés. Carles, bon dia.
Bon dia.
Ja en parlem perquè, esteu d'enhorabona,
presenteu una exposició divendres al pati del rei Jaume I.
Sí, és una ocasió que se'ns va presentar
a través de l'associació d'amics de Sant Magí de Cervera,
que ells van començar a produir una exposició
sobre cotxes de Sant Magí,
i aleshores nosaltres, d'acord amb ells
i d'acord amb la confraria de Sant Magí de Tarragona,
vam treballar per poder adaptar,
adaptar aquesta exposició a Sant Magí de Tarragona.
És a dir, hi haurà una part que és dedicada a Sant Magí en general
i després una part dedicada pròpiament a Sant Magí de Tarragona,
que és la parcel·la que com a goigistes nosaltres
més fem servir i més treballem.
I una exposició únicament de goig.
Sí, hi haurà algun gravat i alguna altra cosa,
i uns quadres sobre les devocions de Sant Magí a Tarragona,
a Brufeganya, a Cervera, a les ermites,
i una mica d'introducció de tot el tema de Maginià,
diguéssim d'alguna manera.
Què és un goig?
Com ho explicaries?
A la gent que ens ve de nou, jo ho he hagut de buscar, eh?
Ho he hagut de documentar.
Sí, a veure, un goig és en principi un poema poètic
creat per pregar, és a dir, per pregar, bàsicament.
És a dir, és una publicació o un gènere literari de caire religiós,
especialment, perquè realment només es poden fer goig
a sants, a verges, però, per exemple,
no a coses profanes o folclòriques,
que ens aniríem llavors cap al terreny de les cobles, més o menys,
i que, bàsicament, és per cantar, per parlar, per resar i per cantar.
És a dir, els goig, en principi, cada vegada més,
tenen lletra i música.
Els goig, al principi, molts d'ells tenien només lletra
i tenien una música, diem-ne, estàndard.
Cantaven amb el mateix, tots els boigos, amb la mateixa melodia, més o menys.
I llavors, després, més endavant, es va començar a conrer el tema,
la part musical del goig, i avui dia, realment,
el que és preuat és un goig amb lletra i música pròpia,
que és la manera que estem treballant els goigistes
aquests últims, bueno, des de la nostra fundació, l'any 1981,
que estem treballant amb goig, amb lletra i música,
recopilacions, carpetes, estampes, també hem fet diversos llibres,
però, bueno, nosaltres estem treballant, sobretot,
de fer el goig com cal i amb la qualitat que pertoca.
Perquè ens fem una idea, estem parlant, també,
que provenen aquests goig, sembla que existeixen,
diuen, des del segle XVI, es conserven, però, des del segle XVII,
i això de dir es conserven, suposo que ja un cop es passa a paper, no?,
a escrit.
Sí, exacte, hi ha papers impresos, goigos impresos,
concretament, nosaltres en tenim referència d'un,
que aquest any, precisament, està reproduït el programa de la Cofredia de Sant Magí,
que també es veurà a l'exposició,
que és un goig impresa a Tarragona l'any 1778,
que realment és una advocació a Sant Magí,
de l'ermita del Portal del Carro,
sense fer menció a aquest goig,
cosa que en aquell moment desconeixem,
de si era encara copatró de la ciutat o no.
Ah, que no ho ha estat, sempre.
No, no, és a dir, a menys aquest...
Sí, sí, sí.
Això no es menciona directament en aquest goig,
així que, com després, hi ha altres goigos que ja es menciona
que es copra a tota la ciutat,
però són d'aquelles una mica llacunes que queden...
Per què s'imprimien?
Perquè us feu la idea física de com és un goig,
que, de fet, els veureu exposats, això físicament,
al Pati del Rei Jaume I,
és un paper on hi ha una imatge engravat del Sant en qüestió,
titulars, per entendre'ns,
a banda i banda d'aquesta imatge,
i a baix, en tres columnes, el que és el poema.
Després, cantat, això és la representació,
bé, pròpiament dita, però és que serien així.
Sí.
Perquè s'ha d'haver imprimir?
Eh?
Perquè s'imprimien?
Bueno, s'imprimien, exacte.
És a dir, els goigos, en principi,
neixen com a fulletons populars,
com a fulletons populars per pregar
pels patrons dels pobles,
pels festes majors,
i es feien advocacions determinades
a cada un dels sants.
És a dir, hi ha goigos a Jesucrist,
goigos a la Verge,
goigos a cada un dels sants,
i habitualment,
cada església, cada poble,
tenia l'advocació del seu sant patró,
i anaven fent els goigos cada ull,
i s'habituava a cantar per les festes grans,
per les festes majors,
i el que es feia era cantar aquests goigos.
Després, més endavant,
es van tornar una miqueta més elaborats aquests goigos,
llavors ja va començar a néixer les orles,
que és el que encercla el goig.
Sí, com unes línies decorades.
Una orla, com si fos una orla d'un quadre.
I llavors, també posar-hi els dibuixos a base de boixos,
xilografies,
que també és una cosa molt més treballada.
A part del valor de la paraula en si,
dels poemes,
també van esdevenir una mica peces d'art, no?
Peces d'art, sí,
perquè nosaltres tenim concretament
algun lliure deitat de xilografies,
que és una joia,
i a nivell de lo que és pròpiament la part artística del goig.
Llavors, la lletra i la música,
i després els goigos,
diguem-ne de fa uns anys cap aquí,
s'estan complementant amb la banda de darrere
amb una nota històrica,
que representa tota la història de per què es fa el goig
i quina és l'advocació i el per què del sant que es fa.
I llavors hi ha una justificació
de per què s'ha editat el goig,
és a dir, perquè hi ha goigos que per exemple tenen més d'una edició,
perquè per exemple es poden haver fet un goig que ja existia,
s'ha tornat a fer per exemple
perquè s'ha fet el centenari de no sé què,
o la comemoració d'un acte,
o d'una trobada, o del...
Avui en dia ja no se n'escriuen de goigos.
Sí, sí.
Però també amb aquest format?
Eh?
També amb aquest format?
Sí, sí, sí.
Nosaltres estem produint goigos cada any,
vull dir, però, i goigos nous,
vull dir que se'n fan de produir,
però se'n fan de nous,
i tants hi se'n fan.
I els concerts en què es canten?
Bé, a veure, no és que hi hagi gaires concerts de goig
pròpiament en si,
perquè seria...
Però sí que els goigs es canten
de manera puntual a molts llocs,
vull dir, aquí a Tarragona concretament
hi ha alguns que es canten cada any,
per exemple, els goigs del Sant Crist de la Sang
es canten cada any a l'Església de Nazaret,
per Setmana Santa, els goigs de Santa Tecla
es canten cada any, els goigs de Sant Fructuós
es canten cada any, vull dir,
i això, transpoat,
als altres llocs també es fa.
L'estràmbit d'actuació, en principi,
estatutàriament,
és l'Arcabisol de Tarragona,
però també hem fet alguna cosa fora
i hem treballat per Mallorca
i hem fet moltes coses.
A veure, cal dir que,
ja ho he dit altres vegades,
vull dir, els aficionats al tema ja ho saben,
però nosaltres estem en una línia de producció
de goigs que, des de l'any 1981,
que vam sortir com a associació,
estem prop de les mil publicacions pròpies.
Déu-n'hi-do, suposo que és molt, no?
Sí, a nivell de gojos, a nivell de llibres,
o sigui, de catàleg general,
estem prop dels mil,
i 900 i escaig.
I per cert, quanta gent sou a l'associació de gogistes?
Doncs actualment estem envoltant els 300,
300 socis d'arreu,
perquè n'hi ha de Tarragona, evidentment,
però n'hi ha de tot Catalunya, d'Aragó,
i fins i tot d'altres persones d'arreu de l'Estat
que són aficionades en aquest tema.
A veure, també existeixen els gojos en castellà,
alguns a Castella,
a Castella s'han produït gojos en castellà,
tot i que és una cosa que,
a mínimment, neix a Catalunya,
a nivell del tema dels gojos.
Sí, això ho sabem?
Sí, això ho sabem, segur.
Sí, sí, sí, és un tema bàsicament on està desenvolupat el gojos a Catalunya.
No coneixem que hi hagi cap associació de gojos que no sigui catalana,
i a catalana n'hi ha uns quants.
Vull dir, hi ha l'associació de gojos de Barcelona,
els de Sabadell, els de Cervera, els de Solsona,
vull dir que...
i els de Tarragona.
Quin és el perfil de la persona,
almenys per l'experiència teva mateixa,
i dels gojistes que coneixes?
Qui s'apunta a l'associació?
Per motius, o per què ho feu?
Per motius històrics, religiosos, musicals...
Jo suposo que és una mica per tot,
és a dir, el goig és un gènere literari
que ha tingut sempre molts adeptes,
i aquí a Tarragona sabem que hi havia moltes persones
que s'estaven preocupant per buscar goig aquí i allà,
i eren socis d'altres entitats de fora
per poder-los aconseguir,
i això és el que va provocar
que un grup de persones l'any 81
decidís crear els golistes tarragonins,
ajudar nosaltres a crear el nostre pròpia catàleg general
i a recollir goig d'arreu
per tenir una biblioteca
que tenim nosaltres a disposició
de tots els interessats que puguin veure,
perquè tenim molts goig, a part dels nostres,
comprats, trobats, cedits,
perquè ens han cedit persones que
o les han desmuntat o han traspassat,
ens han cedit les seves col·leccions de goig,
i tenim molt de material per poder estudiar.
O no ho teniu tot plegat,
no ho teniu en exposició...
No, no, no, nosaltres tenim un asseu social
i ho tenim arxivat.
Per tant, és qüestió de posar-los en contesta...
És qüestió de posar-se d'acord
amb algú de nosaltres i ja està.
Nosaltres estem treballant permanentment,
és a dir, que és una entitat
que, malgrat que sigui una cosa
que sigui molt minoritària,
cada any fem 8 o 10 publicacions,
un parell o 3 d'actes públics
en quant a presentacions i tal.
Ara estem treballant també
amb un llibre de goig sobre Santa Tecla.
És el que t'anava a preguntar,
Santa Tecla també deu tenir els seus goigos, no?
Santa Tecla també té els seus goigos,
també té moltes publicacions,
també hi hem dedicat,
i ara estem treballant
sobre un llibre de publicacions
de goig i Santa Tecla
com a portomàrtir,
titular de la Seu Metropolitana de Tarragona,
que es traurà
amb motiu del Congrés Internacional
de Santa Tecla,
que es farà aquí a Tarragona
el mes d'octubre,
en el qual estem també treballant-hi.
I això, el mes de setembre,
dintre dels actes de Santa Tecla,
hi haurà una exposició
sobre iconografia de Santa Tecla,
goig i gravats,
que es farà al claustre de Sant Pau
del seminari, recient acabat,
i que serà un acte
que estarà obert a tothom
i que aquesta exposició
es mantindrà fins
a les dates del Congrés,
perquè tothom la pugui visitar,
que són del 27 al 29 d'octubre.
Això vol dir, Carles,
que t'haurem de tornar a convidar.
Quan fem les entrevistes
de Santa Tecla,
ja tu pots apuntar a la gent
que tornes a passar per aquí.
Gràcies.
Perquè, en general,
o entre Sant Magí i Santa Tecla,
quants agoig tenim documentats
d'aquí de Tarragona?
Exactament,
no t'ho podria dir,
però de Sant Magí n'hi ha moltíssims,
i potser més que de Santa Tecla.
Sí.
Potser més que de Santa Tecla.
Bé, no ho hem dit,
però el goig, en principi,
aquest poema,
pensat per ser musicat i cantat,
en principi,
és per demanar alguna cosa al sant
o per donar gràcies, no?
Sí, exacte.
Sí, exacte.
Que no ho hem dit, mira.
És una pregària,
és una pregària,
normalment les pregàries
es posen això
per demanar alguna cosa
o per donar gràcies, evidentment.
vull dir que és l'esperit
amb el qual va néixer el goig.
I vols dir que aquí
demanem més a Sant Magí
que a Santa Tecla?
O almenys li cantem més.
No, jo penso que a Tarragona
estan igual de...
o de dividits o units,
parlem-ne,
dels dos copatrons.
Però quin número diries
de goig a Sant Magí?
Aproximadament.
Passem del 100?
Home, jo penso que
arrel del que és
tota l'advocació de Sant Magí,
perquè de Sant Magí
és un sant molt extès,
així com a Santa Tecla
aquí d'Arragona
és bastant peculiar,
a Sant Magí
hi ha molts sant magins
arrel d'això,
perquè aquesta devoció
la van estendre
els pares dominics
i llavors fent el tema
que d'això,
d'aquí que la figura
de Sant Magí
porti un rosari
a les mans,
que és aquesta
aquest detall
el van introduir
els dominics,
perquè a l'època
de Sant Magí
no existia el rosari.
Ah,
el xatxo.
Clar,
Sant Magí
és l'època
dels romans
i no existia
el rosari,
o sigui,
Sant Magí
porta un rosari
arreu dels dominics
van estendre
aquesta devoció.
I llavors jo penso
que parlem
de bastants,
bastant més de 100,
a nivell
de tot arreu.
Ah,
on més hi ha
associacions dedicades
als goig
de Sant Magí
concretament?
n'hi ha
a Barcelona.
A Cervera, no?
Perquè estic veient
que són els que col·laboren.
A Cervera,
a Igualada,
a Guisona,
a Santa Coloma
de Caral,
és a dir,
a Solsona,
és a dir,
hi ha molts llocs
que hi ha
capelletes
de Sant Magí.
Llavors,
i inclús hi ha
fins i tot
algunes lletres
diferents,
és a dir,
no totes les lletres
són iguales,
és a dir,
a vegades a cada advocació,
a cada lloc,
fa la seva lletra
del seu goig.
Lletra,
què vols dir amb lletra?
La lletra,
el que és la poesia,
el text,
el text,
no són tots iguals.
Ja hi comptava amb això?
El què?
Que fossin diferents.
Sí, sí,
no té per què ser igual,
ni pot haver
de diferents llocs.
Nosaltres,
per això comentava
que el fet aquest
que nosaltres
del que reproduïm
aquest any
és concret,
el de 1778,
perquè aquest és de Tarragona
i parla de Tarragona.
I aquest sí que manté
la mateixa tonada
que avui dia
s'està cantant
al Cordal del Carro
cada dia,
que acaba amb
Uiub i Vos Confia,
Sant Magí,
un volc l'obriós,
és el mateix,
aquests són exactament
igual que...
Són el canviat.
I aquí
parla de Tarragona
i tal.
És a dir,
no són exactament
els que es canten ara,
però aquests sí que són,
està clar,
que són dedicats
a l'ermita
del Cordal del Carro
d'aquí de Tarragona.
Tarragona.
És una filigrana,
és una peça d'art aquesta.
Sí, sí.
L'estem veient,
us recomanem.
Hi ha moltes coses
i a més,
tenim el tema
de...
envers el Sant
que també
hi ha temes
com per exemple
xilografies,
tenim una xilografia
del segle XVIII,
per exemple,
que també
s'ho reproduït
aquest any
al programa
i on s'hi viu
les escenes
de la vida del Sant.
I també tenim
en Sant Magí
un fet important
aquest any
que s'assembla
al Bicentenari
respecte al tema
que va passar
a l'ermita
del Cordal del Carro
on no va explotar
la bomba
que es va posar
quan els francesos
van marxar de Tarragona.
Ahà!
És a dir que...
O sigui,
hi ha coses encara
per explicar,
que Sant Magí
ho pot recordar en aquest cas.
Hi ha coses,
aquest any
ho fem referència
també aquí
amb el llibre
perquè concretament
respecte
el que és
la vida del Sant
hi ha un tema concret
que és que
una bomba
no va explotar
dintre
del que és
el recinte
de la...
Està documentat
que les metges
eren de cinc pams
només neva
en cremadors
i es va trobar
la metge
amb tres pams
apagada.
Apagada.
Apagada.
I en aquest sentit
hi ha també
una pintura mural
Sant Magí
pintada al freg,
pintada a la paret
que a més a més representa
molt l'època
perquè està pintada
només dos anys i mig
després de la guerra
després de marxar
els francesos
és a dir,
es va pintar
a principis d'any
del 1816
on es veu
una mica l'acció
que un raig d'aigua
que és la figura
de...
l'aigua
és l'essència
de la figura
de Sant Magí
un raig d'aigua
apaga la metge
i això és la legenda
diu
i a més a més
es veu tot
el tema
de l'època
com vestien
les persones
com vestien
perquè clar
està pintat
només dos anys
i mig
després
del que és
la celebració
diguéssim.
Tot això
ho podrem veure
a l'exposició
també?
No, això
és de la
això ho podeu veure
a Sant Magí
això no es pot
traslladar
Mira, jo convidaria
això, que anessin
a veure l'exposició
primer i després
fes una visita
a Sant Magí
Sí, exacte
jo penso que sí
que és l'oceeu
veure després
el parquet
de tot plegat
una exposició
dels gots
dedicats a Sant Magí
que recordeu
des de divendres
la trobareu
al Pati del Rei Jaume I
fins quan?
Fins al dia 22
fins al dia 22
o sigui
totes les festes
de Sant Magí
pràcticament
romandrà allà
i podeu veure
tot un seguit
de l'evolució
del got de Sant Magí
des dels més antics
fins als moderns
Bé, clar, això
t'ho volia preguntar
també, es veu que
a partir del segle XVIII
ja pot ser
que en aquest paper
que representa el got
hi aparegui també
la partituda de la música
abans no
aquest que m'has ensenyat
em sembla
era del segle XVIII també
i no hi apareix
la música
però en trobarem que sí
Sí, la majoria
dels d'ara
porten música
és a dir
tal com s'està fent ara
un got com Déu mana
d'alguna manera
ha de portar
la seva música
és a dir
el que passa és que hi ha
moltes músiques
que estan creades
especialment pel goig
i altres que no
és a dir
això és el que dèiem
en principi
les tonalitats del goig
totes res
eren les mateixes
perquè cantaven
amb una tonadeta popular
perquè clar
durant molt temps
es va escriure
lletra del goig
és a dir
poema
però no música
i llavors
la música
va començar
ja
quan
es va
començar
a haver més músic
gens que es dediqués
a això
perquè clar
se n'ha de saber
per ser músic de goig
perquè clar
ha de portar
una
el goig correcte
porta una simetria
literària
i llavors
clar
la música
no serveix
qualsevol música
s'ha de
una música
que lligui
a l'hora de cantar
i per cantar goig
que és molt difícil
no
és cantar normal
només
és aprendre la tonada
i ja està
no és en plan coral
no
es pot cantar en gran coral
però no
es pot fer com se vulgui
hi ha goigos
que estan
per exemple
posats dintre
de peces musicals
complertes
per exemple
l'oratori
de Pau i Fructuós
que es va
compondre
en motiu
de l'any jubilar
hi ha dins
unes estrofes
dels goigos de Sant Fructuós
i estan cantades
per corol
i orquestra
clar
és que ho pots adornar
tal com vulguis
o fer-ho molt planè
amb solistes
ho pots fer com vulguis
vull dir que
depèn de com ho vulguis
com ho vulguis fer
s'han fet concerts de goig
lo normal
lo normal
és una coral
perquè
és cantar
vull dir
si no
ja estem
ja ens compliquem molt
perquè llavors
s'ha d'adaptar
tota la música
per instruments
que és un altre tema
vosaltres
a l'associació de goigistes
canteu
també
sí
nosaltres
el que fem
més que cantar
és fomentar
que es cantin
és a dir
fer goig
de manera
que serveixin
per cantar
tot i que també
últimament
s'està
fent molt
el fet
de la recordància històrica
i el fet
que quedi
la figura
d'un goig
per
determinar
algun tipus
de conteixement
o algun tipus concret
encara que sigui
un goig
realitat
perquè
s'acostuma molt
a dir
doncs bueno
s'ha fet aquell goig
amb motiu de tal
i llavors
la nota històrica
ajuda
a deixar escrita la història
a part del goig
sí
clar
nosaltres
per exemple
quan vam fer
els 25 anys
les nostres
nostres gent
va ser una cosa
que jo em vaig
proposar fer-ho
i vaig aconseguir
és fer una carpeta
amb
totes les advocacions
dels 20 passos
de la setmana santa
de Tarragona
clar
amb la dificultat
que va comprendre
fer
fer 20 dibuixos
buscar les 20 lletres
amb advocacions
concretes
de cada
carpeta
de cada pas
tot
músiques diferents
perquè tot són
músiques diferents
però clar
darrere
hi ha l'explicació
de cada pas
en la qual
tu gires les fulles
i tens una història
que això també
ho vam fer nosaltres
sí
que també ho vam fer nosaltres
però que serveix molt més
cap al fet del goig
perquè un girant
totes les fulles
té totes les notes històriques
del que representen
els passos de la setmana santa
els seus autors
les seves històries
i llavors arribem a un públic
molt més gran
que el del goig en si
tot i que el goig
ja és molt maco
perquè busqueu
trobar tot un goig
de 7 o 8 estrofes
personals
per cada advocació
de cada pas
Déu-n'hi-do
la fenya
que representa
però bueno
ho vam fer
perquè la setmana santa
de Tarragona
és molt important
té molta significació
i vam creure
que una aportació important
era deixar
un ressò
dels goig
de la música
de la setmana santa
i part de la música
de la setmana santa
són els goig
ja veieu
quants valors afegits
a literaris
artístics
musicals
religiosos
espirituals
quants valors
que té afegit
el goig
com ho podem fer
per posar-nos en contacte
amb els goigistes
Tarragonins
Bé
nosaltres estem
al carrer de l'Unió
el número 24
tenim allà
la seu social
i bueno
habitualment
no és que tinguem
un horari fixo
però normalment
hi solem ser
i si no
és fàcil
localitzar-nos a nosaltres
vull dir
que tothom
aneu a l'exposició
i pregunteu
pregunteu
sí
perquè hi ha moltes persones
que s'interessen
per el tema
doncs us convidem
això
que aneu a partir
de divendres
que s'inaugura
aquesta exposició
de goig
dedicats a Sant Magí
al pati del rei
Jaume I
a l'Ajuntament
avui n'hem parlat
amb el president
dels goigistes
tarragonins
amb el Carles Batges
Carles gràcies
gràcies a vosaltres
Gràcies