Aquesta setmana arrenca la programació de primavera del Teatre Metropol.
Ja us deiem ahir que aquesta és una setmana farcida d'activitats.
Avui tenim teatre, dissabte tindrem música
i entremig, demà divendres, tindrem dansa.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dança,
demà al Teatre Metropol arriba un espectacle
de Claire Ducré i Toni Mira.
Un espectacle titulat en Atentant l'Inatendí, en francès, és el títol.
I ara ens explicarà moltes més coses un dels seus directors,
un dels seus responsables, que és el Toni Mira,
de la companyia Nats Nus Dansa.
Toni Mira, bon dia.
Bon dia.
Què hi ha darrere d'aquest títol que jo deia en francès
i que és el títol de l'espectacle de dansa
que podreu veure demà aquí a Tarragona?
Doncs darrere del títol hi ha un espectacle que té molt a veure amb el títol
perquè és un espectacle que no sabíem què passaria
perquè la Claire Ducré és una vellena francesa
que treballa molt en el teatre de carrer.
Jo soc director de la companyia que sempre treballa teatre de sala
i aia em va proposar de fer un espectacle junts.
Vam decidir aquest espectacle perquè no seríem
amb el procés de creació on aniríem a parar.
I realment això és el espectacle.
I que passa a algú inesperat,
que és que dos llenguatges molt propers amb el contingut
i en canvi molt llunyans amb la forma com és la dança al carrer
i la dança més conceptual que jo acostumo a practicar,
doncs què passa si les ajuntes donen una hora
i acaben influenciant-se l'una amb l'altra i acaben ballant junts.
I de fet una mica tracta d'això.
De fet és una mena d'història d'amor entre dos llenguatges.
Que curiós, no?
Perquè és difícil precisament combinar aquesta dansa de carrer
i aquesta dansa més conceptual que deies?
No, difícil no. Era un repte. No sabíem com acabaria.
Jo penso que la grandesa de la dança és que és combinable amb tot,
amb altres altres escèniques i entre elles
evidentment pots ballar molts tipus de ball
si tens ganes de fer-ho bé i d'ajuntar-ho.
Llavors aquí el que passa és això.
Hem sigut molt honestos, cadascú amb el seu treball,
molt respectuosos, cadascú amb l'altre,
i al final s'ha de ser un espectacle sense voler-ho.
Ha sortit, diguem, una història d'amor entre dos llenguatges
i que bé que el públic, per ara tots els bolos que hem fet,
doncs connecta molt perquè s'hi sent molt proper, no?
Pots fer moltes metàfores de totes les coses que hi ha
i les postres la dà la teva pròpia, els teus propis sentiments.
Escolta, Toni, com i quan neix aquesta trobada
entre el Toni Mira i la Claire Dicré?
Doncs, curiosament, neix d'una forma absolutament casual.
Si t'explicaria ràpid, ella anava a la Claire,
ens coneixíem des de fi de temps, però bé, ens havíem vist,
jo havia vist espectacles seus i hi havia vist espectacles més,
però mai sempre viu corregut un espectacle junts,
i vam coincidir veient un espectacle al Mercat de les Flors,
ens vam fer seure junts, l'atzar ens va seure junts,
i a l'encabar d'espetacle, com que ja tenia un projecte
de fer una espectacle, em va dir així,
escolta, em treure a fer una espectacle amb mi,
i jo no vaig dir que sí ni que no,
perquè no m'havia, diguem-ne, cap altre creador
m'havia proposat de fer una creació conjunta,
però vaig dir, per què no, és interessant
que dos creadors s'ajuntin per fer una peça conjunta,
i així va surgir, vam començar a assajar,
i vam estrenar, i diguem-ne que ha sigut una experiència interessant,
interessantíssima gent.
El Toni Mira és un dels directors de l'espectacle,
però a l'escenari, al damunt de l'escenari, qui surt, qui hi ha?
Bé, de fet, a l'espetacle l'hem creat la Clèdia i jo,
i l'interpretàvem, la Clèdia i jo,
el que passa és que, mira, justament ara m'enganxeu
que surto de recuperació,
perquè un ja té una edat,
i després de 30 anys de ballar tinc les espatlles fotudes,
hi havia un, quan m'havia d'operar,
i ho he decidit fer-ho ara,
i en comptes de ballar allò,
balla el Jordi Casanova,
que és un ballerier excel·lent,
que, a més, ens ha enganxat molt bé
el que volíem explicar,
i fins aquest estiu
ho està fent ell, no?
Molt bé, però quan va començar l'espectacle a girar
sorties tu a l'escenari.
De fet, va ser pensat entre els dos
amb la presència dels dos al damunt de l'escenari.
Sí, sí, aquest espectacle el vam perint tots dos,
el vam interpretar tots dos,
fins que era un punt que jo vaig haver de prendre la decisió
que si volia seguir fent aquest espectacle
m'havia d'operar perquè si em trencava del tot
ja no podia ballar mai més,
i diguem-ne que l'espectacle l'ha continuat el Jordi.
Insisteixo que en Magratiu és un estetacle molt improvisat
i és un estetacle molt personal.
No hi ha cap estetacle que segueix amb la seva essència,
amb una forma diferent, perquè és molt treballarí,
però justament el Jordi ha sabut
entendre molt bé què és el que volíem explicar.
Hi ha molt bon rotllo també amb la Claire,
vull dir que no...
És perfecte.
Toni, com podríem explicar de manera molt sintètica,
per a la gent que ens estigui escoltant,
la trajectòria de la Claire d'Icré,
per a aquella gent que evidentment
no estigui molt avasada al món de la dansa
i no la conegui.
Com la definiríem?
Bé, la Claire és una ballena francesa
que va ballar a França amb companyies molt bones,
i després va venir aquí a Espanya
i amb la seva relació amb un pallasso,
amb un clown, amb un nin,
que és el...
que és el...
ara no em sorto el nom.
Claire, amb el...
vaig a no, no em sortireu.
És igual.
Va començar a treballar
tota una història de clown i de circ,
que es va apropar molt al circ,
que va fer un espectacle molt interessant
que es deia fràgil.
Bueno, ha sigut una ballarina
que ve del Camp de la dansa
i que, per raons de la vida,
s'ha anat apropant molt al circ
i el clown,
no, el pallasso em surt en mans de Leandra,
que a més és Premi Nacional d'Assist
de fa 4 o 5 anys,
i diguem-ne que va començar a agafar
la trajectòria de dansa al carrer
i realment, quan jo,
quan ens vam conèixer,
ella estava fent molt de carrer,
de fet ho segueix fent, no?
I jo, doncs,
vinc d'un camp d'apropament control
i vaig sostenir a arquitectura,
vaig posar la dansa
més contemporània i més conceptual
i hem volgut juntar aquests dos mons.
I el Toni Mira,
que representa per la seva trajectòria
haver fet un espectacle
d'aquestes característiques,
com el que ens explicaves.
Per mi, de fet,
qualsevol cosa que facis nova
t'enriqueix.
Jo vaig començar a treballar
amb vídeo i em va enriquir,
vaig començar a treballar
amb dramaturps,
amb la Chiqui B. Rondo
i em va enriquir,
i ara he treballat
amb la Clèrdia i em va enriquir.
Jo crec, jo personalment,
com a creador,
soc molt esponja
i m'agrada una mica,
bé,
amb els meus criteris,
però també escoltant molt
la gent que té coses interessants a dir
i intentar deixar-se contaminar
per diferents maneres
de veure l'art,
de veure la vida, no?
I això és el que he fet
i això és el que espero seguir fent, no?
L'espectacle arriba demà divendres a la nit
al Teatre Metropol,
just coincidint amb el Dia Internacional de la Dança.
Aquí a Tarragona, com a mínim, Toni,
aquests dies s'han programat
molts i diversos espectacles
i activitats relacionades amb la dansa.
Des de la teva perspectiva,
amb tanta experiència,
com veus ara mateix aquest món
en general de l'art de la dansa?
Doncs mira,
just ara em dirigeixo a una roda de premsa
amb l'Associació de Professionals
per parlar-ne d'això.
Home, jo, una mica,
és el mateix discurs de sempre.
Crec que els ballarins,
tot el col·lectiu de la dansa,
que portem molts anys,
som molt tossuts,
crec que som una gent molt vàlida
i que té molta nens de fer moltes coses,
ho hem demostrat,
i hem anat creixent,
i diguem-ne que tot el que ens envolta,
que hauria d'haver anat creixent,
també ha crescut,
és, haurien que ha crescut,
però sempre l'hi portem una miqueta a la davantera.
Llavors, crec que ja és moment
que ja que hem demostrat
que el col·lectiu funciona,
que hi ha públic,
que la dansa és bona per a tothom,
és el moment una mica
de totes aquestes bones paraules
que s'han fet durant aquests molts anys,
de totes posar-les a treballar
i que puguem estar al lloc que ens correspon.
Sempre anem,
van com una miqueta enrere
totes les entitats i institucions
que ens tenen que recolzar.
No és que no ens recolzin,
però seria el moment
de pagar un cop a la taula
i dir,
vinga, va, que ja ho tenim, no?
Que s'han donat una mica de compte
tots plegats de que la dansa
és un patrimoni de la humanitat
que hem de conservar
i amb el nostre pedro hi ha molts bons dollarins,
molts bons collògrafs.
Hi ha molt de poli,
perquè la gent quan ve a la dansa
i no té poli agrada,
i el que hem de fer tots plegats
és ajudar-nos mutuament
i fer que la dansa estiu
sobretot a nivell educatiu,
a nivell social, etcètera.
Bé, és que seria molt llarg d'explicar.
Però bé, jo crec que artísticament estem bé
i políticament parlant
o, diguem-ne, a nivell d'institucions
és bé, tothom fa la seva feina,
però s'hi hauríem de posar una mica de més les piles.
Doncs amb aquest missatge ens quedem.
Toni, mira,
en la prèvia del Dia Internacional de la Dansa
i en la prèvia també que arribi
a aquest espectacle que dirigeix,
que arribi demà aquí a Terraon al Teatre Metropol.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Que vagi bé
i que vagi bé també, en el teu cas, la recuperació.
Moltes gràcies.
Gràcies. Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.