es presenta a Tarragona el llibre Allà Baix,
l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, 1967-2009.
És del doctor Javier Llué,
que avui ens acompanya en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Doctor Llué, bon dia.
Hola, bon dia.
Allà Baix. Per què aquest títol?
Perquè està allà Baix, l'hospital?
Perquè tothom ho diu, els tarragonins de Socarrel.
Diuen, sempre parlen de...
Paren pel carrer.
Escolta, en què treballes allà Baix?
Escolta, dic la mare que l'han ingressat allà Baix.
sense acabar de dir el nom del lloc,
perquè durant molts anys l'hospital que estava deslligat
de la trama urbana estava realment allà Baix.
Allà Baix. Realment sí que estava allà Baix, llavors.
Què hi trobarem en aquest llibre, doctor Llué?
Doncs un recull de...
No és històric, perquè jo no sóc un historiador,
però sí que és un recull de l'origen de l'hospital
i del seu funcionament posat de forma diacrònica.
És a dir, al llarg del temps, els passats 43-44 anys,
que fa que l'hospital està al servei dels ciutadans de Tarragona
i distribuït com si fos les 24 hores del dia.
Sovint les hores canòniques de l'ordre Sant Benet,
que sempre ha sigut de manera molt fàcil d'ordenar el dia.
I l'estructura de l'hospital,
bàsicament està dedicada a l'hospital com a institució
i com a estructura, el funcionament i detalls d'aquest funcionament
i com han anat evolucionant al llarg del temps.
Com ha canviat durant aquests anys?
Perquè vostè fa molts anys també que hi és,
gairebé des dels inicis.
No des dels inicis.
De fet, a mi em van oferir una feina
abans que s'obris l'hospital.
Jo era metge.
M'han oferit la feina de metge de guàrdia,
que jo en aquell moment,
que estava treballant en l'Hospital Clínic de Barcelona
i fet l'especialitat,
vaig declinar tot plegat.
Per dir, vuit anys després,
quan va sortir a convocatòria d'una plaça de cap de servei de pediatria,
doncs vaig assolir el càrrec
i de l'execar que hi treballo allà.
O sigui, ara fa 25 anys, més o menys.
Doncs ha canviat moltíssim, evidentment.
Un hospital que era gran ja d'entrada
i que a més un hospital que va ser el primer
de tots els hospitals del Seguro,
que és així com es diu,
els hospitals de la Seguretat Social Espanyola,
que es va crear tot ell
com un hospital jerarquitzat,
és a dir, que els serveis hi eren específicament
de metges i personals que estaven allà fixes.
Abans no era així.
Els metges anaven a treballar a l'hospital
el rato que tocava i després marxaven.
I que tot això va ser el gran canvi
de la reorganització dels hospitals.
Va ser el primer hospital d'Espanya
que va començar a funcionar d'aquesta manera
des del principi,
però, lògicament, amb uns serveis limitats
i també d'acord amb l'època.
270 escats treballadors
pels de vora 3.000 que hi ha.
Que hi ha ara.
Déu-n'hi-do.
L'evolució és enorme, no?
I de ser un edifici amb dos trossos,
doncs els vuites,
quasi són set, vuit edificis,
comptant els petits,
que composen ara el Parc Sanitari Joan XXIII.
I vostè cap on creu que ha de caminar
aquest nou hospital?
Aquest hospital, vaja, vull dir.
Aquest hospital té un camí traçat, no?
Que és el que fa temps
és l'hospital de referència
pel sud del Llobregat, bàsicament,
i que en aquests moments
necessita una ampliació dels espais físics,
no?
Dels espais físics,
perquè l'edifici és vell
i perquè han passat 47 anys
i hi ha moltes coses que han canviat, no?
I tant des del punt de vista d'estructura
com de comoditats,
com de reordenar els espais.
Penseu que l'estructura
és molt determinant de la funció.
Jo sempre,
en les èpoques que he estat
al món de la gestió,
sempre explicava a tots
els que estan ficats
al món de la construcció d'hospitals
que no sempre són,
en saben com funcionen els hospitals,
perquè poden ser molt bons arquitectes,
però no sempre saben com...
Que si tu poses una paret,
un envà,
estàs generant un lloc de treball
a cada banda.
I si no hi ha un envà,
doncs hi ha una persona
que poden estar...
Les sales dels hospitals
del segle XIX
i començaments del segle XX
era això,
una sala
que potser hi havia 40 persones
allà ingressades
amb llits
un al costat de l'altre,
no?
S'ho veiem,
les pel·lis i tal.
D'allò,
cap a tenir habitacions individuals,
m'imagina la diferència que hi ha.
Però és que,
a més a més,
amb una dependència
com pugui ser
la unitat de cures intensives
o si tens...
Si vas fent
les estructures,
et pots condicionar
la gent que ha de treballar allà.
Això és fonamental.
Hi ha moltes estructures
que són antigues
i que no són del tot funcionals.
i després hi ha comoditats
que l'hospital encara no té.
És un llibre
per a tothom?
És a dir,
a tothom
m'hi pot interessar
o potser més a la gent
que ha estat vinculada
a l'hospital?
Gent que hi treballa?
Jo espero que la gent
que hi treballa
i que ha viscut
el llegeixi
amb un cert interès
i fins i tot
de retrobar
algunes descripcions.
Però és un llibre
fet per la població en general.
És un llibre
que no és massa llarg,
té unes 160 pàgines
i explica
el funcionament dels hospitals.
De fet,
sobre aquest hospital,
el funcionament general
dels hospitals de la seguretat social
a tot l'estat.
I per tant,
qualsevol que ho llegeixi
trobarà allà
explicacions
de per què
algunes coses són com són
i unes altres
poden ser d'una altra manera.
I després,
el tipus de resposta
que dona una institució
com un hospital
de referència
a les necessitats
a les necessitats
de la població.
Hi ha vivències també?
A veure,
hi ha observacions.
Observacions.
Observacions.
Jo he dit
que no soc historiador
però sí que soc tecnògraf.
I aleshores
hi ha descripcions
de detalls
o de peculiaritats
que són pròpies
d'aquest centre
i que no es troben
en altre lloc
i que determinen
una mica
el seu funcionament.
Sí que hi ha
tota la part inicial
un descriptiu
de com es va generar
l'hospital
que és un condicionant
també de com
ha evolucionat
l'hospital.
Un hospital
que no ha esdevingut
l'hospital de Tarragona
fins bastant
després
que s'hagués construït
i posat en marxa.
Per què?
Potser perquè estava allà baix.
Potser per això, no?
I també perquè
no s'ha acabat
de lligar
amb la ciutat
tan física
com funcionalment
fins a temps
bastant recent.
Els darrers 20 anys.
i els darrers
quedava com a separat.
Això és una vivència
així és com ho hem viscut.
Així és com ho hem viscut
els que treballàvem allà.
Que potser
la vinculació
amb la ciutat
no era pas tan bona
i que es van
fer tot un seguit
d'esforços
perquè es reconeixés
la transcendència
que té una institució
d'aquest volum
i que a veure
és l'empresa
que té més treballadors
de tota la província
de Tarragona.
Sabes
desapareixer
la mat
de Valls
que tenia molta gent
treballant
no hi ha cap altra empresa
que tingui tanta gent.
L'Ajuntament de Tarragona
no arriba a tenir tants
i Port Aventura
encara li falta
per arribar a tenir tanta gent
com tenim nosaltres.
I si comptes
tot l'Institut Català
de la Salut
i també els ambulatoris
que estan lligats
etcètera
als centres de salut.
Per tant
és una empresa
absolutament capital
o capdalt
o digue'l com vulguis
però
i molt transcendent
i que a més
mou
una quantitat
molt important
de diners
finalistes
evidentment
perquè no som
una empresa
de producció
sinó una empresa
de serveis
però
i que a més a més
acull
molta gent.
Hi ha 80.000
tarragonis
que han nascut allà.
80.000?
Pràcticament
l'ambientat de la població
de Tarragona
ha nascut allà
o alguns
suposo que han marxat
i ja no estaran per aquí
i d'altres
que sí que s'han quedat
però són 80.000
naixements
que hi ha hagut
a l'hospital
en aquests anys.
Doncs clar
és el lloc
de naixença
de moltíssima gent.
Allí cada any
tenim
doncs
quasi
un quart de milió
de persones
bé sigui
a les consultes externes
o bé ingressats
o bé perquè
venen per anàlisis
o el que sigui
és un saber
que està a l'abast
de tothom.
és el bastió
de la sanitat pública
i aquesta sanitat
que sembla
que ara està entredit
i que si la podrem
mantenir o no mantenir
bueno
aquí la
la peça fonamental
de l'assistència pública
sanitària
a Cap de Tarragona
és l'hospital
2023
i amb una vocació
de continuar
i amb uns professionals
metges, infermeres, auxiliars
i professionals d'ofici
amb vocació
de servei públic
i no amb ànim de lucre
ni entre altre profit
que cobra la seva nòmina
per ser rebaixada
amb un 5%
aquest any passat
i continuar donant
el servei
amb un nivell
d'excel·lència
que és el que podem oferir.
Pot afectar
aquest servei
aquestes retallades
que s'han anunciat
des de la Generalitat?
Esperem que no.
A veure,
sempre es poden fer
les coses
d'una altra manera
i es poden
avui
ha sortit la notícia
que s'han retallat
uns càrrecs
de gestió.
Això no és la primera vegada
que es fa.
Jo he sigut director
d'aquest hospital
i en un temps
i en un moment determinat
vaig retallar
el meu estat
de la direcció
i vaig canviar
un buròcrata
per un cirurgià pediàtric.
El buròcrata
va passar
a fer una altra feina
i vam incorporar
un cirurgià pediàtric
que després va generar
un servei
de cirurgià pediàtrica
que ara és
de referència
per moltes coses
de tot l'estat
com és la cirurgià
toràcica infantil.
Això ja es fa
de tant en tant.
Posem més gent
a fer feina
i d'altres
posem a passar papers.
Pot haver canvis
des del punt de vista
que l'hospital
ara està totalment
informatitzat
i hi ha moltes tasques
administratives
que ja estan automatitzades
i que no cal fer-les
i que les assobeixen
els mateixos professionals.
I això pot conduir
a certs canvis
de l'autocició privada.
A mi tot això
jo crec que forma part
de...
No és aquest
un moment massa crític.
Per l'hospital
ha passat moments
bastant més crítics
l'any 84
i això està bastant relatat
al llibre.
Va passar un moment
de crisi absoluta,
l'hospital estava molt malament
i va haver tot un seguit
de reivindicacions
i protestes
per part dels treballadors
que són els que van tirar endavant
el que es fes
l'ampliació
i reforma
de l'hospital
perquè entrés a formar part
de la xarxa d'hospitals
més puntets del país.
I això
ho van fer els treballadors
perquè l'administració
d'aquell moment
no venia de cara
amb aquesta matèria.
Allò sí que va ser
una crisi existencial
profunda.
El d'ara
és una crisi de finançament
que suposo
que els senyors de diners
aclariran el que volen fer
perquè els diners
són de tots
i som tots
els que ens han de beneficiar.
I a veure
que no hi ha gaires alternatives
a veure si ens entenem
el que vull dir
que l'assistència privada
o l'assistència de mútues
que pot ser bastant eficaç
en certs aspectes
no ho cobreix tot.
Fan el que fan
i si ho hem de dir
fan més aviat
allò que és barat
o fàcil de fer
el que és complicat.
ha d'anar jo en 23
i em refereixo
a les mútues
d'accidents de trànsit
o de treball
exactament igual.
Té un accident de trànsit
i no pot anar
amb una cringa a la moto
ha d'anar a l'UCI
i ha jo en 23.
Jo en 23.
I si necessita
fer una resonància magnètica
haurà d'anar allà
i si està greu
doncs hi passarà
tots els dies
fins que estigui bé
i després potser sí
que l'entomarà
la moto
i el posarà
en un altre hospital
per recuperació.
El mateix passa
amb els accidents
de treball
i aquesta és una part
discutible
sobre com
s'han de distribuir
aquests diners
perquè
no tothom paga
exactament el mateix
les companyies
d'assegurances
tenen preus pactats
però els polítics
que no arriben
a ser preu de cost.
Per dir alguna cosa
i donar-li
algun suggeriment
al nostre conseller
de si vol estalviar diners
per on pot caminar.
Deies que
en aquest llibre
també hi ha curiositats
de funcionament
de l'hospital
i que potser
Joan XXIII
té trets característics
en podem avançar
algun o què?
D'aquests trets
que només tingui
l'hospital Joan XXIII.
Sí,
a veure,
tots els hospitals
s'acaben semblant
uns als altres,
no?
Al final
en tota la part
tecnològica
doncs és
molt pereguda
i fins i tot
les estructures
de l'hospital
de segure
s'han anat repetint
perquè
l'estructura
era una mica
la mateixa.
Potser
les
algunes peculiaritats
poden estar lligades
a com ha crescut
l'hospital
doncs que ha crescut
amb l'afegit
de diferents àrees
i això fa
doncs que
que hi ha
algunes disfuncionalitats
lligades amb això.
A camp de d'això
l'hospital
té algunes
qualitats
que no hi ha enlloc,
no?
Alguns dels serveis
de referència
doncs són únics
i repetibles,
no sé,
doncs la unitat
de trastorns alimentaris
és única i repetible,
la unitat
de cirurgia vascular
doncs
és també molt
original
i poc
trobada
en altres llocs
i després
hi ha algunes
les altres peculiaritats
que poden ser
detalls
més petits
doncs
per exemple
al llibre
hi ha
un capítol
dedicat
a les olors
de l'hospital
quines olors
fa aquest hospital
i si aquestes olors
i si aquestes olors
i perquè
això és una cosa
que per mi
és tornar
a repassar un tema
perquè jo hi havia
escrit altres coses
sobre les olors
de Tarragona
Tarragona
és una ciutat mediterrània
i que fa olor
té moltes olors
bones olorentes
és igual
però en té
i fa anys
que es va tancar
la tabacalera
però segons
com bufava el vent
aquí on estem ara
se sentia
les olors
del tabac
ara la gent
es pot queixar
que senten
els olors
de les químiques
però a veure
si vas al serrallo
fa olor de peix
i sempre de fet
ja és bo
que en faci
i les clavegueres
de la part alta
de Tarragona
doncs sempre
han tingut
la seva peculiaritat
però també
les olors
de les flors
i dels que tenim
que són bastant
aromàtiques
i que es recorden
que aquesta és una ciutat
molt
ara que estem
a punt de començar
molt primaveral
i la primera
està sempre plena
de fluvis
de fluvis
doncs l'hospital
també té
les seves olors
peculiars
i com té
també els seus sorolls
peculiars
allò de silenci
hospital
que posava
tot arreu
això no es guarda
enlloc
i els sorolls
tant de fora
com de dins
que n'hi ha alguns
que són
tan tan tan interns
com a veure
no sé
algú que em senti
dirà
jo no he sentit
gaire
però si et fas
una resonància nuclear
magnètica
et posen dins
d'un aparell
que fa unes sotracades
que si no
ja t'adverteixen abans
no t'espantis
que això fa soroll
batabum
batabum
i pots dir
bueno
jo vull marxar
d'aquí
vull dir que sorolls
com molt específics
dels hospitals
en general
i del nostre particular
molt bé
doncs ja ho sabeu
el llibre del doctor
Javier Llué
allà baix
l'Hospital Joan XXIII
de Tarragona
que es presenta
dilluns a les 8 del vespre
a l'Ajuntament
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
que vagi molt bé
i molta sort
amb el llibre
moltes gràcies
gràcies
l'Ajuntament de Tarragona