Fem ara una mirada al passat i al present
a propòsit d'unes festes molt singulars
que tindran lloc ben aviat, del 28 de gener al 6 de febrer.
I és que arriben les decenals de la Mare de Déu de la Candela de Valls.
Unes festes que, en fi, arriben un cop cada 10 anys
i de les quals avui en volem parlar amb Jordi Bertran,
excol·laborador d'aquesta casa.
El recordareu molts per aquell espai de tradicions i de cultura popular
i d'avui, d'alguna manera, recuperarem aquell espai
perquè li volem preguntar per la història d'aquesta festa tan singular de Valls
i, a més a més, li volem parlar per les festes d'aquest 2011
perquè ell és el director artístic d'aquest Sant d'Escenals.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia.
I benvingut un altre cop als Estudis de Tarraona Ràdio.
Sí, perquè l'últim dia estàvem al Pla de la Seu fent la professora de Sant d'Escenals.
Recuperarem una mica aquell espai que vam fer amb tu durant molt de temps.
No sé si havíeu parlat alguna vegada de les Sant d'Escenals de Valls.
És difícil perquè, com que només passen un cop cada 10 anys,
però, en fi, és una oportunitat avui fantàstica
la que podem tenir per explicar, en fi,
a la gent que ens estigui escoltant,
terranins o terranines o d'altres punts del país
o de les nostres comarques,
explicar la història d'aquestes festes.
D'on ve això de les d'Escenals de la Candela de Valls?
Hi ha dos, podríem dir, dos orígens.
Per una banda, evidentment, l'advocació mariana, no?
És a dir, la Mare de Déu és una advocació molt estesa
arreu del món cristià
i, concretament, aquesta Mare de Déu és la Mare de la Candela,
que és una d'aquestes especificitats que hi ha, no?
És a dir, es diu Mare de Déu de la Candela
perquè porta una candela,
és a dir, un siri,
que il·lumina la Mare de Déu i el nen que porta els braços.
Les Candeles Candelàries són una de les Mare de Déu
molt populars arreu del món
i, de fet, a la demarcació de Tarragona
hi ha dues poblacions que la celebren amb intensitat,
que són la Metlla de Mar, que és cada any,
i la Mare de Déu de la Candela de Valls,
que també és cada any, però, evidentment, cada 10 anys,
adquireix, i aquesta és la segona raó d'aquestes festes,
aquest caràcter desanal, no?
O sigui, el que cada any és una celebració estrictament religiosa
cada 10 anys des del 1791 i tots els anys acabats en 1,
doncs cada 2 de febrer i al voltant d'això 10 dies
té lloc una festa d'una magnitud molt considerable
pràcticament des dels inicis,
perquè si bé al principi només va ser la processó religiosa,
que és l'acte central, no?,
que ja en la seva fundació queda instaurada
de mutu acord amb l'Ajuntament,
és a dir, és una processó d'aquestes com la de Santa Decla,
o la de la Misericòria de Reus,
o la de Sant Fèlix de Vilafranca,
és a dir, processors que sempre tenen aquesta dualitat més
entre el càrter civil i religiós, no?, de la celebració.
Aleshores, això és del 1791.
91. És molt paral·lel al desenvolupament del fet casteller.
De fet, a la segona edició del 1801
hi ha les primeres notícies castelleres de Valls
amb un pilar caminant i un pilar de cinc
que existeixen ja documentats l'any 1801.
I com han evolucionat aquestes festes al llarg d'aquests dos segles,
cada deu anys?
Home, ha evolucionat moltíssim, imagino.
Sí, perquè d'entrada hi ha una cosa que no ha evolucionat,
que és la periodicitat, és a dir, aquest caràcter extraordinari.
Aquí a la ràdio hi hem parlat a vegades d'altres festes
que tenen periodicitat extraordinària,
però normalment no són decenals,
és a dir, doncs, les seccenals de Morella,
per recordar una, o les quinquenals del Canà i d'Ull de Cona.
Són festes que no passen cada any.
Això és una característica molt especial.
Però és bastant extraordinari,
no passen gaires llocs al país, no?,
que hi hagi aquesta excepcionalitat.
No, no.
Perquè de decenals, quantes deu haver-hi?
No, de decenals hi ha...
A la Pòlma Fomet sé que la Mare de Déu
també té una vocació, la Mare de Déu de la Pobla,
que és també en temps d'hivern,
té una vocació extraordinària cada deu anys,
però és una celebració més religiosa.
És a dir, d'aquesta magnitud,
amb 500 activitats en 10 dies,
jo us dic jo que segur que no hi ha.
El que dèiem, això de l'evolució,
hi ha, suposo que una part molt tradicional,
que s'ha mantingut amb el temps.
Sí, bueno, s'ha mantingut com a tot arreu,
és a dir, amb els altibaixos pertinents.
Aquí es pot rastejar molt clarament
l'evolució del fet casteller.
De fet, un dels elements fonamentals
encara avui en dia és el fet casteller.
El dia 2 de febrer, en guany dimecres,
a l'hora que toca, i el dia que toca,
és a dir, a la una del migdia,
del dia 2, un dimecres,
hi haurà una exhibició castellera
en les dues colles de valls.
És a dir, com passa exactament
amb les poblacions,
allò que tenen una tradició
i un patrimoni en la festa.
És a dir, que no l'han mogut de data,
sinó que el fan el dia que toca.
Això per una banda.
Després, per altra banda,
podem destacar que és l'única població
que cada 10 anys, en aquestes festes,
concentra la totalitat de les colles castelleres.
Això serà el diumenge previ,
el dia 30 de gener,
durant tot el matí,
però especialment a la una,
hi haurà aquesta concentració
de 56-57 colles
amb pràcticament 7.000 castellers
que faran un castell simultani
i un pilar simultani.
En guany amb la novetat, diguéssim,
que no hi ha limitacions, diguéssim,
com fa 10 anys,
sinó que es pot fer,
diu l'organització,
el castell de 8 que vulguis,
en la qual cosa fos fer el castell màxim
que es pot fer actualment
i els pilar també sense límit.
A més a més, recuperant un entorn molt urbà
que és la cruïlla de carreteres
on hi ha el monument dels Ciques de Valls
on es creuen les carreteres,
podem dir, de Barcelona, Tarragona,
Montblanc, el Pla de Santa Maria,
la zona de la Font de la Manxa,
la qual cosa té una certa gràcia
en quant a entorn urbà.
Això seria una característica important,
aquesta evolució paral·lela
al fet castellet,
com a cosa notable.
I després, potser el més important
ha estat que,
no dic que l'hagin perdut,
perquè, evidentment,
la part religiosa té un notable pes
en aquesta festa,
és a dir, hi ha,
a l'Ecleta Central estem dient
que és la processó,
hi ha un ofici de festa gran,
com per tocar la celebració,
però hi ha hagut una ampliació notable
al llarg dels anys
dels temes dels espectacles
que hi haurà.
Per tant,
els espectacles també adquireixen
una dimensió molt gran,
i jo crec que és fonamental.
i com a cosa singular
que tenen aquestes festes
i tenen els ballencs,
és que els quatre dies,
que, si els cinc dies d'entre setmana
hi ha un dia que és el dia de la Candela,
per tant, ja és dia festiu,
la resta,
les escoles,
estan obertes,
però no fan classe,
és a dir,
fan activitats, doncs,
per públics familiars,
per públic escolar,
per tant,
una mica allò
que sempre està
una reivindicació
en aquestes festes,
és a dir,
que en les festes en general
que el Departament d'Ensenyament
no es posa les piles,
doncs,
aquí s'ha negociat bastant
i hi ha un quatre dies
en què
les activitats d'espectacles
i d'animació
i de participació
substituiran a les lectives.
Perquè tractats
d'una festa tan excepcional,
d'Escenals,
un cop cada deu anys,
molt singulars
en el panorama
del conjunt del país,
com viu la gent de Valls
a aquestes festes?
Bé,
hi ha gent que compta
per les nals,
és a dir,
és bastant curiós,
què vols dir amb això?
Que compten una mica
la seva vida
per Déu en Déu,
és a dir,
tothom se'n recorda
una mica,
i qui hem tingut
l'oportunitat
de participar,
ja sigui com a castellers,
en el meu cas,
o amb amics a Valls,
te'n dones compte
que realment
te'n recordes
de les coses
a vegades
per aquesta singularitat
espaial que passa,
és a dir,
no les has viscut igual
les de fa 30
que les de fa 20
que les de fa Déu
que les d'ara,
no?
I jo crec que això
és una cosa
bastant particular,
és a dir,
comptar per desanar-los,
això passa bastant.
I després,
que clar,
és un període,
un temps,
molt únic
i molt extraordinari,
és a dir,
pensem
que en quanta dimensió
aquestes festes
són,
podríem dir,
com el Sant Fermín
és de Pamplona,
amb una diferència,
és a dir,
Valls té 25.000 habitants,
no?
Pamplona és una ciutat,
doncs,
capital,
no d'una demarcació provincial,
és bastant diferent,
no?
I això és molt,
molt significatiu,
no?
És a dir,
posar una festa,
en aquest cas,
que estarà rondant
els 2.600.000 euros,
és a dir,
es facin una idea,
això és un Sant Fermín,
no?
i estar a prop d'una setmana grande
de Bilbao
per fer-nos una idea,
no?
De volums,
no?
No vull dir que els diners
siguin l'únic,
però és bastant singular,
no?
I es viu d'una manera especial
o, per exemple,
la participació,
sí,
hi ha molts espais tancats,
perquè estem a l'hivern
i es veu amb les recaptacions,
és a dir,
en aquest moment,
doncs,
aquesta festa
ja ha arribat
a 300.000 euros
de recaptació
amb entrades
i això són molts diners
que surten de les butxaques
de,
no només dels vellencs,
perquè això té una dimensió
superlocal,
però que hi ha una aportació
molt important,
igual que del teixit social,
és a dir,
d'aquestes festes,
gairebé 600.000 euros
els posa
l'empresariat ballenc,
és a dir...
Hi ha una implicació
de la societat civil...
Molt bèstia.
Només passa cada 10 anys,
és que només passa cada 10 anys.
És a dir,
situar-me això,
no?
I penso que s'aconsegueix
traslladar,
perquè, per exemple,
aquesta és una de la...
Bueno,
penso que serà
l'única festa d'enguany
de Catalunya
que mereix
el suport
de l'estat espanyol
quant a finançament,
molt important.
És a dir,
l'estat pagarà?
Sí,
l'estat paga 200.000 euros
en aquesta festa,
perquè és una festa
que té una consideració
de rang,
diguéssim,
molt singular
i amb una consideració
de festival,
pràcticament,
és a dir,
la suma de coses
doncs fa que...
O sigui,
aquest esperit local
fa la complicitat
del teixit empresarial
i que alhora
se li pugui donar
un rang de festival,
no?
I això,
clar,
segurament,
si fos cada any
és més difícil.
Clar,
té una dimensió
superlocal,
com dèiem,
ja ho hem parlat,
li hem preguntat
al Jordi Bertran,
en fi,
com ho viuen
els ballencs
i per la gent de fora,
que clar,
potser un cop
cada 10 anys,
en fi,
molta gent de Terra
no haurà vist
mai cap escenal,
què li recomanaria
Jordi Bertran,
ara que està molt més
ficat per dins
en l'organització,
què és realment
el recomanable?
On es veu
l'autèntica festa,
les escenals
de la Candela de Valls?
Home,
jo,
pots recomanar moltes coses
i sempre és molt difícil,
l'altre dia
amb un mitjà local
feia 10 recomanacions,
avui no m'allargaré tant,
jo crec que la Candela,
com el seu propi nom
indica,
és la festa de la llum,
llavors hi ha dues coses
que marquen molt
aquesta llum,
més enllà de les Candeles
que puguin haver religioses,
és a dir,
en els oficis religiosos,
hi ha dues coses
molt singulars,
una,
les luminàries,
les luminàries són unes
il·luminacions extraordinàries
que es munten
en els carrers,
en la zona centre de Valls,
tothom hem passat
per la plaça del Blat,
que és la zona
per excel·lència,
dels castells de Valls,
i després el carrer La Cor,
que és el carrer principal
que desemboca
en una gran plaça
que és el Pati,
doncs aquí hi haurà
unes luminàries,
unes il·luminacions extraordinàries
que es porten
des del sud d'Itàlia,
des de la província
de la Púclia,
on s'han mantingut
aquesta manera
de guarnir els carrers
que té poc a veure
amb els guarniments
nadalencs,
és a dir,
són unes formes
a diferència
de les que podem veure
per Nadal
que estan sosperes
en l'aire,
aquí estan sustentades
amb màstils,
és una herència
dels artics
arcs triomfals
que es feien
per grans celebracions
i que es vestien
amb el llum.
Això és una cosa
que s'obrirà cada dia
des de les 6 de la tarda
fins a mitjanit,
i jo us recomano
que passejar
en qualsevol
d'aquests 10 dies
per en aquest carrer,
els pot fer una idea
de com s'il·luminaven
els carrers
també a Tarragona,
és a dir,
hi ha documentació
a Tarragona,
a Mataró,
on això
al segle XIX
era molt notable,
després en el segle XX
pràcticament
només es va mantenir
a Catalunya a Valls
i les dues grans il·luminacions
que recorden
i les quals hi ha fotografies
són del XXI
i del XXI
1921-1931
que coincideix
amb la inauguració
d'una cooperativa elèctrica
que es fa a Valls.
Per tant,
jo crec que aquest retorn
a una forma patrimonial
de la llum
és molt interessant de veure,
fixin que no recomano
cap espectacle,
sinó
això és una cosa,
i l'altre
seria
l'espectacle
Piro Musical de Cluenda
que és el darrer diumenge
el 6 de febrer
en què hi ha un castell
acompanyat de música
de gran dimensió,
és a dir,
aquest castell
doncs
jo diré,
els diria que és
pràcticament
el més gran
que podrem veure
acompanyat de música
de tot l'estat espanyol
durant l'any 2011,
és per una empresa
ben coneguda a Tarragona
que és la pirotènia
Ricardo Caballero
que va guanyar
un concurs públic
amb 16 empreses
que van intentar
emportar-se
aquesta adjudicació
i que és
un espectacle
de gran nivell,
això es desenvolupa
a la zona esportiva
del Fornàs
que és just
a l'entrada
on estan
els Mossos d'Esquadra
per entendre'ns
i és
bastant
un espectacle
de llum
també
bastant singular
que
des d'una òptica
tarragonina
doncs
pot sobtar
perquè aquí
no estem habituats
a aquest tipus
d'espectacle
i aquí veurem
un espectacle
molt ben sincronitzat
amb la gent
que normalment
dispara
els parts
de la cadena Disney
de tot el món
perquè
els efectes
aquí
tenen molt més
valor
en el sentit
que van acompanyats
i sincronitzats
molt adequadament
amb aquesta música
jo crec que
per posar dos actes
hi ha multitud
d'espectacles
potser és mirar
el programa
sí, sí
hi ha
el Google
es busca
el Baix de Genals
2011
i surt de seguida
o el Facebook
el Jordi Bertran
com a director artístic
és el responsable
de tota aquesta
de tota aquesta
moguda
per primera vegada
això
ha estat contractat
per fer aquesta feina
això
normalment
només ho fas
una vegada
perquè clar
un cop cada 10 anys
no és muntar
no és muntar
les festes
de Sant de Tecla
com seria el cas
de Tarragona
sinó muntar
en fi
unes festes
tan extraordinàries
que passen
un cop cada 10 anys
hi hauria alguna altra
recomanació
dels espectacles
perquè aquesta sensació
que estic des de fora
que Balls
llença la casa
per la finestra
allò quan t'hi impliques
i estàs a dins
es rota
jo et diria
que hi ha una implicació
però
l'expressió llança
la casa de la finestra
encara que parlem
de molts diners
insisteixo
en guanya
destematitzada
perquè
des de l'alcaldia
de Balls
això
el primer que s'ha fet
és dotar
d'una fórmula
administrativa
que és una fundació
que és un sistema
de treball
molt àgil
que busca primar
tot el que és
el tema de burocràcia
i de papeleo
i donar agilitat
a la gestió
de tot això
jo et diria
que per tant
sí
doncs
s'allança
el que és la finestra
però amb el cap
també
és a dir
posem tots plegat
el cap
aquí hem ajudat
a posar una miqueta
de seny
llavors hi ha
una aportació
penso molt important
en com mirem
cap al cel
a Balls
es diu
que la gent
mira cap al cel
per mirar els castells
per menjar calçots
per veure el camp
anant més alt
de Catalunya
hi haurà alguna aportació
en aquest sentit
molt interessant
com per exemple
el primer divendres
que és el dia 28 de gener
a les 7 de la tarda
aquest espectacle aèri
de la companyia
Boalà Project
que és una companyia
que per exemple
l'hem passat
amb un altre espectacle
va inaugurar la fila de teatre
de Tàrrega
o va fer les festes
a la Mercè de Barcelona
també amb un altre muntatge
per tant
jo crec que aquesta és una idea
també curiosa
i interessant de veure
i després
per posar
dos concerts
que podrien posar molts
perquè
hi ha la Mala Rodríguez
hi ha
doncs el Paret
la Troba Kung Fu
tenim Fangoria
hi ha
doncs
el Christian Varela
que és un dels digits
més internacionalment reconeguts
la Inó Arteta
en versió sinfònica
tots aquests concerts
per cert
de pagament
gratis
tots els espectacles aquests
que els que esmento ara
són de pagament
perquè són espais tancats
i per tant
tots tenen
hi ha molts
que el d'Eri
que t'he dit
no és de pagament
aquest aèri
és una gran gurua
de 40 metres d'alçada
que és un gratuït
i hi ha molts altres
de gratuïts
s'han incrementat
notablement
els espectacles
gratuïts
el que passa
és que hi ha alguns actes
que són recintes tancats
s'han fet algunes
coses
molt especials
per exemple
la millor acordeonista
irlandesa
la Sharon Shannon
ve amb un gratuït
perquè en principi
la dimensió que preveiem
d'afluència
permet que aquest espai
però el que no podríem
fer un gratuït
de cap manera
és el Dani Martín
del cantó loco
clar
això és difícil
perquè podem tenir
un overbooking
o aquest concert
dels 10 de les desenals
en què des del Jaume Sisa
que és qui va començar
diguéssim a barallar-se
amb els canets rock
i on era prohibida
la música en català
doncs fins a
Amics de les Arts
Mishima
els Pets
el Gerard Quintana
el Roger Mas
el Mesclat
el Borín Pas
tots aquests 10 grups
estan anant
amb una nit
amb aquesta vela
que ve del Regne Unit
que avui ha començat
a muntar-se
i que és una vela
realment
de grans dimensions
és una vela
de festival
molt potent
i per tant
jo et diria
que també aquest és
un dels concerts
interessants
que
aquests més populars
diguéssim
el Dani Martín
o aquest dels 10
de les desenals
jo crec que són molt populars
sense voler menys tenir
cap dels moltíssims
que hi ha aquí
que jo serien capaç
de repetir ara
d'una tirada
però que sí
que tothom trobarà
el seu foradet
a nivell personal
una experiència
també singular
com les festes
sí
és a dir
treballar i muntar
això és un pollastre monumental
vull dir
que és un pollastre monumental
el que passa és que
bueno
per alguna vegada
te poses
amb la pell
de gent
de companys
com de ciutats
que tenen festes
d'aquest volum
molt gran
molt gran
i veus la dificultat real
que hi ha
amb una cosa d'aquest tipus
que per molt
que hagis fet coses grans
o que en facis habitualment
de coses grans
sempre és una cosa
complexa
i més tenint en compte
que aquí la maquinària
no és tan engraçada
sinó que no passa cada any
és a dir
aquesta singularitat
doncs també li dona
un inconvenient
entre cometes
però vaja
és un repte
que penso
que és interessant
i la majoria de la gent
perquè hi ha molta gent
implicada
doncs l'assumeix
amb gratitud
i penso que és
una dimensió
molt
molt maca
dels primers dies
parlàvem
amb el rector
de l'església
de Sant Joan
que és on resideix
la Maredeu de la Candela
tots els deu anys
i cada dia de l'any
excepte
aquest dos de febre
dels anys
acabats en un
i doncs també
compartíem
aquesta dificultat
perquè ell també té
tota la quantitat
de bisbes del país
bisbes, arquebisbes
cardenals
abadeses
doncs estaran aquí
a les desenals
i jo crec que és
un moment
realment singular
que el que més
impressiona
realment
jo no et diria
només el volum
sinó el fet
que amb una població
de 25.000 habitants
es pugui generar
aquest volum
això és el més suggerent
Jordi Bertran
director artístic
de les escenals de Balls
excol·laborador d'aquesta casa
moltes gràcies
per haver vingut
per haver-nos retrobat
en aquests estudis
de Tarragona Ràdio
i en fi
que vagi tot molt bé
que sigui tot un èxit
i les viurem també
des de Tarragona
aquestes festes
tan singulars
i tan extraordinàries
que només passen
un cop a l'any
Jordi moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera