.
Les 10 del matí, pràcticament 9 minuts,
en aquesta quarta hora del programa, com dèiem,
el nostre primer convidat és el director general
del complex industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol.
Ja sabeu que la companyia Repsol ha estat les darreres setmanes
en l'epicentre de l'actualitat.
La visita a Tarragona del seu president Antoni Brufau,
després de diversos vessaments a la costa,
ha tancat, sembla que momentàniament,
el debat sobre la seguretat de les instal·lacions
i del transport de combustible en el pantalà del port de Tarragona.
D'aquest tema i de moltes altres qüestions a l'actualitat,
avui en volem parlar, com dèiem, amb el senyor Joan Pedrerol,
en directe en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Pedrerol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara fa un parell de setmanes el president de la companyia,
Antoni Brufau, anunciava una inversió de 130 milions d'euros.
Anunciava que aquests diners ja previstos s'avançaven
per fer diferents inversions,
80 concretament a la zona de Tarragona,
al voltant del pantalà, de la Monoboya,
50 més al voltant de la plataforma Casablanca.
Anem per parts, perquè aquests 130 milions
anunciats per la companyia,
d'alguna manera com els podem concretar,
o com els podem explicar a la gent que ens està escoltant a través de la ràdio?
Què és el que farà Repsol en els propers anys?
Saps aquests diners?
A veure, aquest pla d'inversions de 130 milions d'euros
és un pla d'inversions que, dins del que són els plans de la companyia,
estaven previstos fer en un període de temps, en una sèrie d'anys.
Arrel de l'incident que vam tenir,
fonamentalment l'últim aquest del pantalà,
doncs vam veure que no obstant nosaltres
fer els plans d'inversions,
sempre buscant minimitzar el risc
que no hi hagi cap tipus d'incidència,
i sempre treballem amb l'objectiu d'incidents zero,
ens ha passat.
I bé, quan passa una cosa d'aquestes,
dius, bé, alguna cosa has de fer.
Hem vist el pla que teníem d'inversions,
que era controlant el risc que no es passi res,
i dient bé, doncs, el que hem de fer és avançar aquestes inversions.
D'alguna manera, l'incident que ens va passar
és com un incident que estava controlat,
no tenia per què haver-hi aquell vessament,
la canonada havia sigut provada un any abans
amb una pressió de 22 quilos de pressió,
sense cap falla,
i ha passat.
Doncs, bé, l'únic que pots fer és dir
el que són les revisions i les substitucions
i renovacions de les instal·lacions,
a davantar-ho.
I llavors, tot aquest pla,
el que hem fet ara ha sigut concentrat
en un període màxim de 4 anys.
I què es farà exactament?
El que es farà serà, per una banda,
no només actuar sobre el pantalà,
actuar també amb el que és el rac de canonades
que ens ve des de la refineria
fins al baix del pantalà.
aquesta actuació aquí
es suposarà a l'instal·lació
de 5 canonades noves
que, bàsicament, n'hi ha a substituir d'altres
que ja han vist que tenen un període de vida
de 5-6 anys,
doncs, bueno, avançarem els canvis
d'aquestes canonades.
i dels 80 milions que comentaves abans,
això venen a suposar aproximadament uns 50.
I els 30 restants estan centrats a la plataforma,
perdó, a la plataforma, al pantalà,
acabant de fer el que és tot,
les inspeccions que portem fent,
des de fa 4 o 5 anys,
allà al pantalà,
i modificant i implementant nous sistemes de càrrega,
pressos de càrrega, etcètera,
que estàvem pensant també,
que dèiem des del nostre pla.
Vostè ha parlat d'incident, en singular,
però les administracions li han adjudicat a Repsol,
li han atribuït a Repsol diversos incidents
al llarg dels últims mesos.
Sí, bueno, hi ha hagut els incidents de la plataforma,
hi ha hagut un incident del pantalà.
Concretament el que és el pantalà,
com a incidència aguda,
és la primera que hi ha hagut motivada
pels pròpies instal·lacions del pantalà.
Altres que hi ha hagut anys enrere,
de Mossanos, bueno,
fa els anys 90 va haver l'incident
d'aquell vaixell que va anar contra el pantalà
o que va haver-hi l'any 2007
d'allà a la monovella del buc aquell
que va tirar de la monovella
i també va provocar el basament.
Provocat per la pròpia instal·lació de Repsol
ha sigut aquesta,
la primera, el que és el pantalà.
Creu que la imatge ha quedat tocada,
la imatge de Repsol a Tarragona?
I se senten fins i tot en aquest sentit
una mica maltractats?
A veure,
òbviament quan passen coses a casa
la imatge queda malament,
això és obvi, no?
El que sí que et sap greu,
i a mi personalment,
és que qualsevol tipus d'incidència
que pugui haver-hi al port
sempre sembla que sigui tota de Repsol.
Incidents al port,
em consta, n'hi ha més que els de Repsol.
Nosaltres la forma d'actuar que tenim
quan tenim un incident,
i ho tenim molt clar,
és avisar i minimitzar el que hagi pogut passar.
Recollir de seguida i tal,
actuar amb l'administració,
i també tinc que dir una cosa,
ho vull aprofitar per dir-ho,
i és que en el cas aquest
de l'incident del 9 de gener,
l'actuació conjunta
amb l'administració,
la coordinació va ser perfecta,
i va ajudar molt
a minimitzar l'impacte,
i que en poques hores
que és tot recollit.
però ens consta,
i no es coneixen els orígens,
que també hi ha episodis al port.
Ara, en l'incident aquest que vam tenir,
una lanxa de vigilància,
que anava circulant per allà cada X hores,
la tenim des de llavors,
circulen les 24 hores,
per a veure simplement si passa alguna cosa,
actuar de seguida,
i el divendres passat vam veure
que vam veure una ataca que provenia del port
i passava davant al pantaló nostre.
vam avisar al port de Tarragona,
es va arrequidar l'ataca i ja està.
Però no sabem l'origen.
El que sí que puc dir és que no era nostra.
Quan va haver-hi la reunió,
o quan va haver-hi el president Brufau aquí,
ens van dir que hi havia una ataca,
allà mateix va sortir a la premsa.
I es relaciona aquella ataca
quan també hagués de Repsol.
Era una ataca que era amb un moll
fora del que és el pantaló de Repsol
i d'un vagil que hi havia allà
que no tenia res a veure amb nosaltres.
En fi, vull dir, episodis n'hi ha.
no només els que pugui donar Repsol.
La diferència, poder,
és que Repsol els comunica
per intervenir ràpidament
i minimitzar l'impacte.
I no puc dir res més.
L'única demana és que tothom actui igual.
En qualsevol cas,
jo li preguntava per la mala imatge,
segurament per contra,
ha estat una molt bona imatge per la companyia,
la presència del president
Antoni Brufau a Tarragona.
Ho considera així, vostè,
com a director del complex industrial de Tarragona?
Sí, perquè a fi de comptes
és la demostració de la implicació
de tota la companyia,
com a exemple, el president,
en què els incidents no han de passar,
que han de treballar en una política
de zero accidents.
No obstant, hem de reconèixer
que estem en una instal·lació industrial
i, per molt bé que vulguis fer les coses,
de vegades no poden sortir quan t'ho esperes.
I això es passa a tots,
en tots els àmbits de la vida.
I, simplement, quan et passa,
el que has de fer és aprendre el que t'ha passat
i millorar i corregir.
Simplement és això.
Però aquesta és la política de Repsol,
com està el va president.
El fet,
a més, vull dir una cosa molt clara,
que a més són reflexions que et fas
un cop passen aquest tipus de coses.
El fet de tenir aquesta política de transparència,
de ser clars,
de quan es passa alguna cosa,
dir-ho de seguida a les administracions,
perquè l'impacte sigui mínim,
i és una política que l'estem fent
i la continuarem fent,
fa que, per altra banda,
treballem contínuament
perquè no ens passi.
A ningú li agrada.
A ningú li agrada
el tenir que dir
escolti que m'ha passat això.
El que suposo que tothom pot entendre
és que no som tan tontos
o estúpids
de dir no ens preocupem de res,
però això sí,
com passi alguna cosa ho direm.
Això no porta enlloc.
El que passa és que vostè parlava
de l'objectiu ideal d'accident zero,
però també s'ha de reconèixer
que és pràcticament això impossible
en qualsevol activitat
de la vida humana
i, per tant, també en una activitat industrial
com la que fa Rapsol.
Per tant, està molt bé...
Sí, tenia aquest objectiu,
però s'ha de reconèixer
que és pràcticament impossible
i que alguna vegada
sempre hi haurà alguna incidència.
Incidències hi poden haver.
No es pot assegurar...
Si vols zero incidències,
para l'activitat.
No facis res.
Està.
Veig com deia el Cruyff,
parlant una mica de futbol,
diu, si tu tens la pelota,
al contrari no la té.
Doncs és el mateix.
Vull dir, no vols que hi hagi incidents?
No facis res.
A veure, jo aquest incident
el comparo
amb el que es va passar aquí al pantalà.
Dius, bé, jo puc agafar el cotxe,
comprovo la pressió dels pneumàtics
i al cap d'una setmana
tinc un rebenton.
Diu, bueno, doncs...
Van agafar la canonada,
van fer la prova de pressió
i ha quedat un temps.
Penseu que les proves de pressió
de les canonades
fan cada deu anys.
i un any després
tenim la fallada.
Bé, doncs...
Potser has d'inspeccionar
més vegades,
potser l'has de substituir sencera,
vull dir, s'ha de veure
què s'ha de fer,
vull dir, perquè, òbviament,
no ha sigut suficient.
Doncs, és el mateix.
El que no fas
és quedar-te igual.
Diu, bueno,
si ja anem fent igual,
no.
Ara, també,
que quedi molt clar
que no és que no hi haguéssim plans
per anar renovant les instal·lacions
com s'han de renovar,
igual que els plans
d'inspeccions dels cotxes, etcètera.
Vull dir, és el mateix.
Ara s'han anunciat aquestes inversions,
com dèiem,
a partir de la reunió
de la presència,
de la visita aquí a Terraona
del president de la companyia,
Antoni Profau.
Però, més enllà d'això,
senyor Pedrerola,
a mig termini,
la companyia no crec que seria millor
plantejar-se un canvi d'ubicació
del pantalà?
Bé, això poden ser
ja estudis, però a llarg plaç.
Però no s'han fet encara aquests estudis.
S'estan fent.
S'estan fent.
Vull dir, anàlisis d'aquestes
s'estan fent.
Però concret,
que es pugui concretar,
no hi ha res concret.
Això és per fer un paral·lel.
No estem parlant així
a un plaç de 4 anys,
com estem dient,
amb aquest pla d'inversions,
sinó poder estar parlant
ja 5, 10 anys o més.
Però no es descarta.
No es descarta
que s'hagi de fer.
Però això no treu
el que hem de fer ara
amb aquests propers anys.
Això està clar,
que ara hi ha un pla d'inversions
que s'han de fer.
Però si es tirés endavant
en aquest estudi
de canvi d'ubicació del Pantelà,
què aniria
en una altra zona
més interior del port
per evitar que si...
En fi,
que si hi ha alguna incidència
com les que parlem,
doncs no pugui afectar
tant altres sectors.
Els estudis estan fent
el que és el pla director del port
i contemplen,
vas dir,
en el Pantelà,
ara mateix està en un extrem del port
i per la banda de Solou
pràcticament no hi ha protecció,
no queda tancat llavors el port.
Llavors els estudis
el que estan contemplant
és el Pantelà,
no aniria allò que està,
aniria una mica més,
però es mouria poc,
es mouria cap a...
anant cap al moll
que està enfront del Pantelà,
no seria un Pantelà pròpiament,
seria càrrega
des del que seria el propi moll,
i el que és el contradic
que hi ha de la platja aquella dels Prats,
aquella s'ampliaria
anant cap al mar
i llavors de forma
que el que seria
tot el moviment
dels productes nostres
quedaria tancat
per un contradic nou
que s'hauria de fer allí.
Però això,
i això són estudis
que estan fent...
I s'ha de fer conjuntament
amb el port, m'imagino,
amb l'autoritat portuària.
Amb el port
i també d'acord
amb l'Ajuntament de Vilaseca.
En fi,
aquesta és la situació
i el plantejament de Rap Sol
pel que fa a aquestes incidències
que han ocupat
bona part de l'actualitat
de les últimes setmanes.
En qualsevol cas,
i més enllà d'aquests incidents,
l'aplicació d'aquests 130 milions,
la comissió de seguiment
que es va anunciar també,
com es farà
aquest seguiment
de les inversions?
Amb la participació també
de les diferents administracions?
Administracions?
Sí, sí,
així s'estan preparant
aquestes comissions.
Suposo que pocs dies
quedaran ja concretades
i hi haurà dues comissions,
una comissió de seguiment
de tipus director,
de veure cap on s'ha d'anar
estratègicament,
i una altra ja
preparant una comissió tècnica.
I amb participació
de les diferents administracions,
tècniques de les diferents administracions,
tant des de la subrelació del govern
com del govern de la Generalitat
i també dels municipis
i ajuntaments implicats.
I, obviamente,
també tècnics de Repsol.
Per fer-nos una idea,
quants milions de combustible
deuen passar
per aquestes instal·lacions
al pantalà de Repsol a l'any?
En números rodons?
En números rodons,
a veure...
O quants vaixells, eh?
No sé,
per fer-nos una idea,
els ciutadans.
Sí,
els vaixells que atraquen
i desatraquen
el pantalà de Repsol a l'any
van ser uns 400...
entre 40, 50, 500.
O sigui,
va ser un vaixell i mig
cada dia,
tots els dies de l'any.
I el moviment que hi ha
de producte
entre entres i sortides
van ser uns
18.000 milions de litres.
O 18 milions
de metres cúbics.
D'unió.
Però 18.000 milions de litres
entre entres i sortides.
Li preguntava aquesta xifra
perquè tenia en compte
el que es va vessar
en aquest incident.
Quan era?
Que no ho recordo.
En aquest incident,
bueno,
segons l'administració,
del Capità Marítim,
ho va estimar
entre 5.000
i un màxim
de 15.000 litres.
I estem parlant
de 18.000 milions
de litres.
De litres.
Sí.
A veure,
el vessament aquest
és un vessament
que,
per una banda,
no va tenir cap incidència
sobre unes persones
i el medi ambient,
l'afectació del medi ambient
va quedar recollit
al mateix dia.
El que es va vessar
és menys
del que vehicula
una cisterna,
un camión.
un camión porta 20.000 litres.
De vegades,
sentim a parlar
d'accides de trànsit,
de camions
que han volcat,
s'ha trencat,
no sé què,
hi ha hagut que traspassar
el producte.
Estem parlant
d'aquestes quantitats,
no de més.
Va ser bastant més,
per exemple,
i va ser confinat
dins del port,
el vessament que va haver
quan va fer
enfonsar la gavarra
aquella,
la Sabinosa.
En fi,
deixem de banda
aquesta qüestió
que, com dèiem,
ha ocupat l'actualitat
de les últimes setmanes
i que ha afectat
a Repsol
que s'ocupa bona part
de l'actualitat
i dels informatius
de Tarragona Ràdio.
Hi ha un estudi
de Catalunya Caixa
que indica que
aquest 2011
les comarques
tarragonines
poden créixer
a set dècimes.
Des del punt de vista
de Repsol,
tenint en compte
que fa mitjany
ja anunciaven
que a Repsol
estaven notant
una recuperació,
sobretot gràcies
a les exportacions,
tancat l'exercici
del 2010,
senyor Pedrol,
també s'ha confirmat
aquesta perspectiva
més positiva?
Sí,
l'exercici del 2010
l'hem tancat
bastant en línia
amb el que esperàvem
des del punt de vista
pressupostari
abans de començar l'any.
El que sí destacaria
ha sigut
tota l'àrea química
que ha tancat
en positiu
quan
les previsions
al principi d'any
és que tanquessin
en números negatius.
Ligerament positiu,
doncs,
això li dona
oxigen
a tota l'activitat aquesta
i, òbviament,
perquè,
bueno,
ajudats
per aquest increment
del que anem veient
a nivell global
de poder exportar més.
és a dir,
que la clau
són les exportacions.
Jo penso
que sigui
la meva opinió.
A veure,
a nivell d'Espanya
l'economia
va molt més
ralentida.
La sortida
de la crisi
aquesta
trigarà
amb més Espanya,
potser un o dos anys més
que no pugui ser
el resta del món.
El resta del món
hi ha molts països
que s'han tirat molt fort,
que s'han creixent molt fort.
Llavors,
doncs,
has de tenir
productes
vàlids
que siguin
competitius
i
apoyar-te
amb aquesta
activada
que hi ha
de l'economia
a nivell mundial
per poder anar sortint
i això
que ha d'anar
arrossegant.
Nosaltres,
com a economia
a nivell d'Espanya
estem una mica
endarrerits.
Doncs,
bé,
ens hem d'enganxar
el tren
i d'aquesta manera
és el que ens ajuda
a sortir.
Llavors,
si tens un producte
que és bo,
que és apreciat
i pots competir
a nivell mundial,
doncs,
les exportacions
és el que t'ajuden.
no avui en dia
a dins del que és
el país aquí.
El volum de negoci
o la producció
del complex industrial
de Tarragona
en xifres rodones,
quan ha augmentat,
doncs,
del 2010
respecte al 2009?
El 2010
respecte al 2009
hem augmentat
sobre una producció
sobre un 15-17% més
en tota la part química.
Això és una xifra important,
no?
Sí.
I aquest any,
l'any 2011,
tenim la previsió
de mantenir
aquestes xifres
i inclús
pujar-les
i poder ser
un 2-3% més.
És a dir,
pujar respecte també
al 2011,
entre un 15
i un 20%,
pujar el 2011
respecte al 2010.
Sí, sí.
O sigui,
el 2011
pujar
un 2-3% més
respecte al 2010.
O sigui,
es mantingui el 2010
i inclús millora una mica més.
Això vol dir
que sortim de la crisi?
Definitivament?
A veure,
estem a la part baixa.
Nosaltres,
tal com ho veiem,
està millor que el 2009,
i el 2010
ha sigut,
com deia abans,
alguna cosa millor
que el que esperàvem
i el 2011
pensem a mantenir-ho.
Sortir de la crisi
a nivell global,
no ho sé,
que estem una mica millor,
sí.
Que és un sector
que gràcies a les exportacions
pot ajudar
a sortir de la crisi
i després
el que són
els providors noces,
els enganxem
i això ens ajuda a tots,
és obvi.
Ara,
una sortida a nivell global
jo crec encara trigarà.
i el que sí,
això permet
almenys
tota l'activitat
d'aquí de Tarragona
i això s'hi dic molt
quan parlo internament
a Repsol,
que és gràcies
a l'esforç de tots,
vull dir,
a final són un motor econòmic
i aquest motor econòmic
doncs
qui el porta a terme
són totes les persones
que treballen
aquí a Tarragona
amb nosaltres.
En reivindica,
senyor Pedrerol,
ara més que més segurament
això que Repsol
i altres empreses
del polígon petroquímic
són el motor
del territori?
Jo crec que són
dels motors principals
junt amb el turisme.
Som els motors principals
i el nostre
doncs
és òbviament
que és un d'ells.
Pel que fa
a les instal·lacions
aquí de Tarragona
aquest 2011
preveuen
algunes novetats,
alguns canvis?
A veure,
el que són
les instal·lacions
si començo
per l'àrea
per l'àrea química
no seria
mantenir
aquests nivells
de producció,
inclús mirar
de pujar un 2-3% més
i anar
amb algunes instal·lacions
a productes
més diferenciats
per mantenir
aquesta competitivitat
que estava dient abans
i tenir aquests
productes
que siguin apreciats
al mercat
i sobretot
en fora.
Per estar enganjats
a el que és
exportar el producte.
Per el que és
la refineria,
la part de la refineria
la previsió
és anar
a plena capacitat
un cop
passem
l'aturada
general
de manteniment
que farem ara.
Comencem aquest cap de setmana
una aturada general
que serà uns 50 dies
a la refineria
que és una aturada
com aquell que va passar
el cotxe a la ITUV.
Toca fer-la,
s'han de revisar
un munt d'instal·lacions
i venen a ser uns 50 dies.
Això suposa
des del punt de vista nostre
un esforç
que treballaran
a les nostres instal·lacions
durant aquests 50 dies
una mitjana
adicional
a les persones que ja treballen
d'uns 800 persones més
d'empreses diferents
de manteniment,
de diferents àrees.
Hi haurà puntes
que superaran
les 1.000 persones
diàries.
aquesta aturada
a part de fer
unes revisions
de les instal·lacions
també les aprofitem
per fer millores
a la refineria.
Hem de pensar
que són instal·lacions
que no paren mai
i són 24
que continuen funcionant.
Has d'aprofitar
aquestes aturades
per aplicar-hi millores
també per anar guanyant
competitivitat.
Aquelles millores
van des del que són
renovacions
o reposicions
d'equips obsolets
informàtics, etcètera.
Vull dir que
això va molt de pressa
llavors
l'ordinador
o el PC
de fa 5 anys
avui ja no val res.
Has de posar
les noves tecnologies
a les últimes generacions
a inversions
també de millora
d'eficiència
a la refineria.
També
es posen
catalitzadors nous,
es fa algun tipus
d'equip nou
que ens permet
reduir
els nostres
consums d'energia
pel mateix
dels productes
que refinem.
En fi,
simplement són
inversions
de cara
a renovar-la,
a modernitzar-la,
a mantenir-la
nova,
atractiva.
Quin cost
o quin pressupost
té aquesta aturada,
doncs?
L'aturada
amb el que són
costos de manteniment,
amb el que és manteniment
són uns 24 milions d'euros
i amb el que és
la modernització
aquesta que estic parlant
venen a ser uns
10 milions i mig.
34 milions d'euros
en definitiva,
50 dies,
entre 800 i 1.000 treballadors
de més a més
dels que hi ha a la refineria.
Estem parlant
de l'aturada
programada
a la refineria
de Rap Sol,
més important?
Sí,
gairebé,
gairebé és la més important.
Aquesta aturada
junt amb una altra
que és la part del Cracker,
aquesta tocarà el 2013,
són les més importants,
però entre les dues
poder la que tingui
alguna més
d'embargadura
és aquesta.
Deia que després
de l'aturada,
és a dir,
quan es torni a la normalitat,
perdrà producció,
ha dit,
la refineria?
No, no, no.
Surtirà de l'aturada
llavors el que ha de anar
és a producció plena.
Però producció
igual que la que s'està
fent ara mateix.
Sí.
Incluso una mica millor,
una mica més,
perquè un cop has fet
totes les feines
de neteja,
de manteniment,
etcètera,
renovar catalitzadors,
aconsegueixes tenir
més eficiència
i la refineria
amb les mateixes
càrregues que vas
et dona una mica més.
És com aquest que fa
una posta a punt.
Clar que us vull posar
l'exemple del cotxe.
Fas la posta a punt del cotxe
i dins, mira,
ara ja va una mica millor
i amb menys consum
funciona més bé.
Intentaran anar
a un millor
i més
i produir més
que en l'actualitat.
No és el mateix.
Però hi ha una cosa
també que m'agradaria
aprofitar per dir-ho,
han parlat dels 130 milions,
parlarem dels 24,
dels 10.
A mi no m'agrada
parlar de diners,
a mi m'agrada parlar
d'abastos,
de què és el que hem de fer.
No t'acordes el que costa,
és la conseqüència.
Però l'important
és el que hem de fer.
I llavors,
si hem de fer el manteniment,
doncs hem de fer
l'anteniment que toca.
I sense fer aquestes inversions
hem de fer les mesures que toquen.
Que costen 24.
Com si costen 50.
Com si costen 10.
Això és la conseqüència.
És una cosa
que sí que de vegades
em sap greu,
que l'únic que queda
com a...
Les xifres,
els números.
Les xifres.
Mira, 130,
sí, bueno,
són aquests diners.
És el que parlàvem abans
del tema del pantalà,
el rack o la plataforma.
No són els 130 milions.
És el que hem de fer.
Si costa 100
o en costa 180,
això ho veurem al final,
però el nostre objectiu
és el que hem de fer.
Queda clar,
després de parlar
d'aquesta aturada
de la refineria programada,
a partir del proper cap de setmana,
no, ha dit?
A partir d'aquest proper cap de setmana
comencem
i fins al 22-23 de març.
De març,
gairebé dos mesos
amb aquesta situació tan especial.
Pel que fa a la resta
d'instal·lacions
o d'inversions previstes,
ara mateix,
la situació de Repsol,
del complex industrial de Repsol
a Tarragona
no preveu creixements
ni a curt ni a mig termini.
O sí,
on hi ha alguna previsió?
La previsió que hi ha
a mig termini,
estem parlant
un mínim de
dos anys,
em demana
aquesta inversió
que hem parlat
algunes vegades,
que és
de l'instal·lació
d'una unitat
a la refineria
que ens incrementi
la conversió
de la refineria.
és una unitat
que
la resta de refineries
de Repsol
les acabaran tenint,
s'estan acabant
de fer
a Cartagena
i a Bilbao,
a Petronor,
i llavors,
tocaria fer-la
a Tarragona,
posin-hi aquesta unitat
o una similar,
és el que s'estan
acabant de veure.
El que és
tota la part
d'estudis bàsics
d'ingeniure conceptual
ja s'han fet
i ara
simplement
el que estem fent
és anar preparant
el terreny.
No és urgent,
no és per fer-ho ja,
però és una inversió
que se'n sobte arribarà
i arribarà
quan es vegi més
que l'economia,
que la crisi
ha despagat més,
ha despagat.
Llavors,
serà el moment
que aquesta inversió caigui.
Si no hi ha sigut
per la crisi,
probablement
estaríem ja construint,
ja seríem posats
enfeinats
i estaríem construint.
A veure la crisi,
això ens ho ha aturat
una mica tot.
Jo us poso l'exemple
que el que hem de fer
mentrestant
és la refineria,
doncs aquestes inversions
que s'ha de dir
una mica saturada
el manteniment,
mantenir-la activa,
mantenir-la atractiva,
perquè quan
la refineria,
quan aquesta inversió arribi,
es trobi la refineria
preparada per rebre-la.
Ho estava fa 3 o 4 anys
i ho tindrà
que seguir estant
d'aquí 2 o 3 anys.
Acabó ja,
senyor Pedrerol,
al marge de l'activitat
industrial,
de l'activitat econòmica
que Repsol fa aquí a Tarragona,
en fi,
manté la seva activitat
cultural,
de suport a entitats,
l'activitat social,
l'activitat vinculada
a la docència,
a la universitat,
ahir precisament
en aquests estudis,
en aquesta cadira
on se ho ara,
hi havia el rector
de la Universitat
de Roviri Virgil
i ahir a la tarda
precisament
van fer l'acte
de concessió
de 15 beques,
és a dir,
continua
aquesta implicació clara
de Repsol
i de col·laboració
amb la universitat
que també reivindicava
ahir el rector
la importància
que la universitat
estigui lligada
amb les empreses
del territori.
En aquesta línia
va per exemple
a l'acte d'ahir,
de les 15 beques
d'ajuda
a aquests estudiants
de les nostres comarques.
Sí, sí,
en aquest sentit va
i a més
d'una forma
totalment clara.
Jo crec
que és una demostració
molt clara
de la nostra implicació
al territori.
Aquestes beques
van començar
fa 5 anys,
ara ja han quedat
consolidades,
les beques
ara les porta
la Fundació Repsol
i el que vull deixar
a classe
són unes beques
per estudiants
que no tenen
possibilitats
d'accedir
a estudiar
per motius familiars,
motius econòmics,
del que sigui,
que s'ho mereixen,
que tenen capacitat
per fer-ho
i que estudien
les carreres
que ells volen.
No són carreres
enfocades
perquè després
vinguin a treballar
a Repsol.
No busquen estudiants
perquè després
puguin ser treballadors
en la seva empresa,
en la seva companyia.
Ahir parlava
amb un d'ells,
és un estudiant
de geografia
i em va dir
que vol ser meteoròleg.
Perfecte.
Al final,
el nostre objectiu
és que siguin
nois
que tinguin
l'ajuda
que es mereixen
perquè al final
de tot,
quan aquests nois
treballin
i estiguin
integrats a la societat,
ens beneficiem tots.
Aquest és el benefici
final de tot això.
Ara està previst
també
a nivell europeu
un acte
a Finlàndia
d'explicació
de cooperacions
entre universitats
i empreses
i és a final
d'aquest mes de febrer.
Doncs,
parlant
amb el rector,
aquest acte
d'explicar
aquesta espècie
d'unió
de joint venture
entre empresa
i universitat,
anirem
a la universitat
i Repsol
a explicar-ho
a un nivell europeu.
Com a exemple
de col·laboració
entre universitat
i empresa
en un territori.
Doncs,
amb aquesta bona notícia
que lliga això
la universitat
i la companyia Repsol
ahir parlàvem
amb el rector
de la universitat
i avui parlem
amb el director
del complex industrial
de Repsol
a Tarragona.
Com dèiem
amb aquest exemple
de col·laboració
acabem aquest repàs,
aquesta entrevista
amb el senyor Joan Pedrol.
Senyor Pedrol,
moltes gràcies
per haver acceptat
la invitació
del matí
de Tarragona Ràdio
i en fi
que aquestes previsions
sobretot econòmiques
que apunten
a una millora
el 2011
es puguin concretar
i es puguin confirmar
durant els propers mesos.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies, bon dia.
Adéu-siau.