Com sempre, els protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio.
I aquesta setmana hi ha una obra que no us la podeu perdre.
És Desclassificats, la podreu veure demà divendres
a dos quarts de 10 del vespre al Teatre Metropol de Tarragona.
A més a més, amb un trio de luxe dalt de l'escenari
amb Emma Viva Rassau, Abel Foc i Toni Sevilla.
Avui volem parlar d'aquesta obra de teatre amb el seu director
i també el responsable del guió, en Pere Riera,
que ho tenim a l'altra banda del fiol telefònic.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Demà arribeu a Tarragona amb Desclassificats,
una obra de teatre que podria estar de plena actualitat.
Doncs sí, sí, sí, la veritat és que és una obra
que fa ja uns anyets que està escrita
i que en el moment d'escriure-la mai no vaig poder imaginar
que la realitat acabaria superant una mica la ficció,
que ja sol ser el més habitual.
Això costuma passar, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
A més, quan parles de temes de política
i d'assumptes de corrupteles
en mans dels grans governants i dels grans responsables,
malauradament la història n'està plena.
Vas escriure aquesta obra pensant en aquests tres personatges?
En aquests tres actors i actrius que participen a l'obra o no?
Doncs en el cas de l'Emma he de confessar que sí.
Aquesta obra jo la vaig escriure com a final de carrera
a l'Institut del Teatre, sense cap tipus de pretensió.
Era el que havia de fer, d'escriure una obra
i vaig escriure aquesta obra a partir d'una gran inconsciència,
pensant que mai no seria escenificada, la veritat.
I sempre quan escrius teatre i penses en personatges
sempre, inevitablement, els poses cara
i les cares que els poses és dels actors que més admires.
I en el cas del personatge del Sílvia Ullés,
de la periodista, doncs la veritat és que sí,
sempre tenia l'Emma en ment,
perquè per mi crec que és una de les millors actrius
de la seva generació.
Per a aquells que no la coneguin,
què podrem veure?
Quina és la trama dels classificats?
Doncs mira, és una història que passa a temps real
i és l'hora, aproximadament hora i mitja abans
que es produeixi en directe l'emissió d'una entrevista
crucial entre la primera periodista del país
i el president del govern.
El president del govern sembla que ha estat fa temps
involucrat en un assumpte pseudo-delictiu,
la periodista sembla que pot tenir proves que li incriminin
i en directe, mentre es realitzi l'entrevista,
hem de saber si ella s'atrevirà o no a treure el cas
i a fer-li la pregunta en qüestió.
Aleshores, abans que s'emeti l'entrevista,
ella arriba al Parlament,
té una estona per parlar confidencialment amb el president
i aquí passen tot un seguit de coses
que posen en dubte la integritat professional i humana
de tots els personatges,
tant del president com de la periodista
i un tercer discòrdia,
que és el que fa l'Abel Folk,
que és el secretari de premsa,
que intentarà posar sempre entre les cordes la periodista.
Per tant, no veurem l'entrevista,
però veurem les hores prèvies a aquesta entrevista.
La veritat és que veureu l'entrevista també.
També, l'entrevista també, eh?
Perquè és una mica la prèvia
i, evidentment, clar, estàs tota l'estona
presentant-li als espectadors el caramel que és...
L'entrevista.
Exacte.
I finalment l'ensenyem.
No l'ensenyem íntegrament,
però l'ensenyem la part més important
i més clau de l'entrevista.
I és complicat escenificar una entrevista?
Perquè a vegades pot quedar potser sobreactuada.
És complicat fer aquesta part de l'espectacle,
de l'obra de teatre?
Bé, serà l'espectador el qui ho adjudicarà.
Nosaltres, de moment, estem convençuts
de com ho hem resolt.
És veritat que, clar,
parles de llenguatge televisiu a l'escenari
i són dos llenguatges, doncs, totalment oposats.
Però, bé, tenim un recurs tècnic,
que no desvetllarem,
perquè els espectadors el vegin demà en escena.
I el treball dels actors ha estat molt fi.
Pensa que són actors que han fet molt teatre
i molta televisió i molt cinema.
Per tant, ja tenim tot aquest llenguatge interioritzat, no?
Exacte.
Passar d'un llenguatge a l'altre
i passar del que és dirigir-se a la platea,
dirigir-se a un primer pla,
que és el que fan, un primer pla de càmera,
no és gens complicat
i afortunadament hem tingut recursos tècnics per resoldre-ho.
Ens ajuda a reflexionar també creus dels classificats, Pere?
Jo no ho sé.
No penso que sigui la persona dient per dir-ho,
perquè seria molt presumptuós per part meva com a autor del text.
Però és el que pretenies, potser, també?
Jo pretenia jugar
i jugar amb dos personatges representatius
i jugar a partir de posar en dubte una mica
aquesta gran consistència
que tots presumim que tenim
a l'hora de defensar els nostres valors, no?
Pensem sempre que els errors els cometen els altres
i que quan els cometem nosaltres no són errors,
sinó que són causes de força major.
La culpa mai un mateix se l'atribueix
de forma molt ràpida i molt fàcil, no?
Jo només pretenia posar una mica aquest debat,
que després, pel fet d'haver triat uns personatges, això,
representatius,
algú pugui extreure-me un altre tipus de reflexió,
doncs, per mi, endavant.
Però potser no era tant la meva pretensió.
I m'imagino que amb la situació
en què es representa aquestes hores prèvies a l'entrevista,
posteriorment a l'entrevista,
l'obra deu agafar un ritme, si més no els trepitós, no?
D'aquests moments previs a l'entrevista.
Sí, és el que pretenem.
Per això et deia que és gairebé temps real
per jugar una miqueta amb...
O sigui, que l'urgència que tenen els personatges
es traspassi, sigui l'urgència
amb què segueix la peripècia a l'espectador.
Vull dir que està pensada i dissenyada escènicament
perquè sigui trepidant, a veure si ho aconseguim.
Satisfit, de moment, amb la resposta del públic,
amb la gent de l'obra de teatre?
Doncs, la veritat és que sí.
Com sabeu, hem fet temporada a Barcelona,
a la Tala de Llarroel, durant dos mesos,
i ha estat una acollida esplèndida per part del públic i la crítica
i nosaltres estem molt contents.
Jo estic especialment content també per la feina dels actors,
que són, com tu deies, tres primeres espases
i que, a més a més, crec que s'han fet molt seus els personatges.
Ja veureu, és molt sorprenent veure l'Emma
fora d'un registre del que li és habitual, no?
Vull dir que veureu l'Emma Vilarassau
que toca una altra peça, per entendre'ns,
i el Toni Sevilla i la Belfolt, que estan magnífics també en el seu rol.
És un text i un espectacle que podria haver quedat caricaturesc
pel fet de parlar d'aquests personatges tan prototípics
i, a més a més, és un text que també té elements de comèdia
i jo crec que la feina que fan ells tres és tan, tan, tan acurada
que ho han convertit en una altra cosa molt...
penso que és molt més interessant per a l'espectador.
Què és el que més et satisfà?
O després de...
A més a més, ets l'autor del guió, com explicaves,
què és el que més t'ha satisfet?
Després d'haver vist l'obra d'alta l'escenari?
Doncs, mira, a risc de fer-me pesat el treball dels actors.
És el que comentàvem ara, eh?
Sí, sí, sí.
Pensa que jo quan vaig saber que disposava d'aquests tres actors,
primer és que no m'ho creia.
I no, no, no...
Pensava que era broma, perquè pensava que no pot ser.
Vull dir que jo tampoc tinc tanta experiència
i que posessin a les meves mans aquest material professional i humà
doncs va ser un regal.
veure com després el treball ha estat deliciós,
han treballat amb moltíssimes ganes, amb moltíssim rigor
i després com això es tradueix en un resultat escènic,
penso que òptim,
per mi ha estat una experiència formidable.
Doncs ja ho sabeu, aquest divendres al Teatre Metropol de Tarragona
a dos quarts de deu del vespre,
desclassificats, l'obra de Pere Riera,
que la podreu veure aquest divendres a Tarragona.
Pere, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé demà al Teatre Metropol.
Adéu-siau, bon dia.
A reveure, adéu-siau.