I encara abans d'arribar a la una, falten set minutets,
set minuts en què també us volem fer una altra proposta,
en aquest cas de teatre.
Avui divendres i demà dissabte, sempre a les 9 de la nit,
l'obra de la Sala Trono, en aquest cap de setmana,
és Els Macbeth, de la companyia Enurosfera.
La Núria Casado n'és una de les actrius i ja ens en parla.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Mira, tens set minutets per explicar-nos de què va l'obra,
aquest Macbeth, i una mica també transmetre's
les sensacions que podrem veure a la Sala Trono.
Molt bé.
Tot teu.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs aquest Macbeth, en realitat titulat Els Macbeth,
presenta una versió molt essencialitzada,
reduïda, de petit format,
de la tragèdia del clàssic d'Urius Shakespeare,
però només a través de la parella protagonista de Macbeth,
que és l'heroi tràgic,
i després de la seva muller, la famosa també Lady Macbeth.
D'alguna manera, els dos personatges reviuen,
o ens expliquen, o ens representen,
la tragèdia en la seva totalitat,
però molt a través del seu món mental,
del seu món interior,
que és, en el fons, on trobem la font de la tragèdia, no?
On trobem tant el seu afany d'ambició,
la passió que senten també l'un per l'altre,
com pot ser el que s'ha dit el matrimoni més avingut de l'obra de William Shakespeare,
i alhora també hi trobem tota la font destructiva dels seus propis remordiments
i, bé, de la perdició i la bogeria a la qual la seva pròpia ambició els acaba conduint.
És una proposta molt poètica,
també no només perquè està reduïda els dos personatges,
sinó per la proposta que es fa de l'espai escènic,
és molt simbòlic i convida molt a pensar
sobre els laberins de la ment que tots tenim en el fons,
sense arribar a la grandesa o a la monstruositat, si volem, d'aquesta parella,
però sí que ens hi podem veure reflectit.
Dos personatges, però, o sigui,
sembla pel que dius que totes les sensacions que tenen
són tortuoses, són denses, dures,
no els hi retrateu res de positiu.
Sí, bé, costa de vegades de trobar els tins positius
a una parella d'assassins, d'alguna manera,
però hi són, si no, no formarien part de la grandesa
que té l'obra de William Shakespeare.
I són, en la bona entesa que tenen entre ells,
tot i que arriba un punt que Lady Macbeth
ja no pot aturar la cadena de violència
en la que es posa el seu marit, d'alguna manera,
i a la que ella ha conduït,
però sí que hi tenim aquest amor i aquesta passió
que expressen entre ells
i també aquesta sensació de culpabilitat
davant del que acaben fent.
Hi ha algunes escenes on l'espectador
es pot trobar en l'estranya sensació
que s'està compadint d'un assassí
o d'una parella d'assassins,
perquè mostrem també molt aquest costat humà.
La proposta també, com que és de petit format,
i a més la Sala Trono és especial en aquest sentit,
perquè accentua molt aquesta proximitat
entre l'actor i l'espectador,
accelera o fa possible que aquesta humanitat
es vegi molt més a la curta distància,
que aquests personatges sí que són molt grans,
d'alguna manera, com a personatges expedients,
però també són molt propers,
estan fets de carn i d'ossos.
M'imagino també que hi ha el tempo
de l'obra, la donen també l'evolució dels dos personatges,
que hi ha moments en què els veiem més amb ira
o més apassionats,
i moments en què tenen més remordiments.
Totalment, l'avantatge de la nostra proposta,
sense voler mai, en qualsevol cas,
substituir l'original, és una proposta més,
possibilita, el fet que sigui reduïda a una hora,
fa possible que puguis veure l'evolució del personatge
molt més de prop,
tant de Macbeth com de Lady Macbeth.
En el cas de Lady Macbeth, per exemple,
és molt més clar, perquè en l'obra original
hi ha un punt on aquest personatge desapareix,
i no el tornem a veure fins al cap de moltes escenes,
on ja veiem que ha embogit.
D'alguna manera, el fet que els tinguem sempre en escena
i veiem la continuïtat de les accions,
l'una darrere de l'altra, sense que desapareguin,
ens ajuda a entendre també molt més l'evolució que tenen,
des d'un punt d'afany d'ambició,
a l'excitació per tot el que estan aconseguint
a la seva caïtuda com a herois tràgics.
L'heu fet vosaltres, l'obra?
Sí, sí, sí.
La nostra proposta, sí.
La dramaturgia és de Ferran Ferrer,
que és l'actor que interpreta Macbeth
i és un dels components de la companyia Nurosfera,
i després la traducció també l'hem fet nosaltres mateixos.
En aquest cas he estat jo l'autora.
O sigui que sí, sí, s'ha cuinat dins de Nurosfera.
Val, ho dic perquè això us ha obligat
a llegir i rellegir l'original de Shakespeare, suposo, no?
Sí, moltíssim, i anar, evidentment, a la font,
és a dir, els versos originals,
i adonar-nos, com sempre passa quan es llegeix Shakespeare en anglès,
que molt sovint el seu obert, les seves paraules,
són més senzilles i alhora més punyents
del que normalment pensem,
conduïts per algunes traduccions
que potser sonen una mica més rimbombants.
Què recomanaries, doncs, Núria?
Tot i que ara ja queda molt poquet temps,
perquè l'obra la feu avui, però què recomanes?
Primer llegir Shakespeare i després, o beure Shakespeare,
i després veure-vos-ho vosaltres, o al revés?
Si algú no ha llegit Macbeth,
jo recomano que primer vegin l'obra, la nostra proposta.
Crec que presenta d'una manera molt clara
i molt essencial el cor de la tragèdia.
Algun dels nostres espectadors,
que ja l'ha vist, ens va dir
que vosaltres heu fet un poema
del que és la tragèdia de Macbeth.
D'alguna manera, en aquest afany de reduir-ho,
de no trair la seva essència,
però alhora explicar-ho de manera més condensada,
sí que seria una mica això.
Per tant, es pot entendre perfectament
i un es pot deixar endur
per aquesta hora que dura l'espectacle
i entendre molt bé el que és el cor de l'obra d'Eixec.
A nivell d'actor i d'actriu,
què és el teu cas?
Què és el més difícil de l'obra?
Us deu demanar intensitat important, no?
Sí, és una hora i és molt intensa per l'espectador també,
perquè a part de la interpretació dels actors,
on hi ha el pes principal,
hi ha també més efectes bastant potents de so
i també d'un muntatge audiovisual que ens acompanya.
Però com a actors el més desafiador
penso que sempre és enfrentar-se a personatges
que són molt coneguts,
que tenen una llarga tradició,
no només literària, sinó ja actoral,
i els han fet actors amb molt de renom
i d'intentar oblidar això d'una banda,
tractar-ho amb molt de respecte,
però sempre començar de nou
i ser molt fidel a l'original
i a la nostra interpretació del que creiem que és l'original.
Evidentment, hi ha mil interpretacions possibles.
Doncs mireu, una proposta ben diferent per la Sala Trono,
aquest divendres, avui divendres,
i aquest dissabte, demà, a les 9 del vespre,
no comèdia, que és el que acostumem a veure,
sinó una obra intensa,
amb una càrrega tràgica
i mentalment inquietant.
Avui ens ho ha explicat la Núria Casado,
una de les intèrprets dels Macbeth,
de la companyia Neurosfera.
Núria, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Una abraçada igualment.
Adéu.