Aquesta tarda, a partir de les 6,
Tarragona Ràdio s'oferirà en directe
l'acte del pregó de les festes.
El pregó que enguany va càrrec
de la poetessa i traductora
tarragonina Montserrat Avelló,
una de les veus més prestigioses
de la literatura catalana.
Creu de Sant Jordi l'any 1998,
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
i Premi Nacional de Cultura 2008.
La seva trajectòria professional
ha estat marcada en bona part
per les traduccions de poetes anglosaxones.
Montserrat Avelló, resident des de Fanys, Barcelona.
Aquesta tarda estarà amb nosaltres aquí a Tarragona.
I ara mateix la podem saludar en directe
a través del telèfon a la cintúnia de Tarragona Ràdio.
Montserrat Avelló, molt bon dia.
Bon dia.
Com està?
Doncs força bé.
Està nerviosa pel pregó d'aquesta tarda o no?
Home, una mica, però no gaire, una miqueta.
S'ho ha preparat bé?
Home, el millor que he sabut.
No serà gaire llarg.
Què li ha semblat a vostè que l'Ajuntament
li hagi demanat ser la pregonera de les festes?
M'ho ha fet molta il·lusió.
La veritat.
El fet que sóc de Tarragona, encara que he viscut poc,
però em sento molt tarragonina.
És curiós això que sempre explica, no?
Montserrat de viure pocs anys a Tarragona,
però tot i així sentir-se molt tarragonina.
Com és possible, creu vostè, això?
Home, perquè ho porto el sang.
I sobretot perquè fins als 18 anys,
cada estiu anàvem a Tarragona,
a casa de la meva àvia,
i vaig festejar amb un noi de Tarragona.
Doncs aquesta edat te'n recordes molt.
Què recorda d'aquella Tarragona d'estiu quan era jove?
Home, molt bonica.
En realitat, el centre de Tarragona és això,
no ha canviat gaire.
Perquè les Rambles, el Passeig de la Terrania,
tot és igual, és molt bonic.
I Tarragona té aquesta llum que no hi és enlloc.
La llum, la llum de la ciutat,
que tanta gent de fora destaca quan visita Tarragona.
Sí, encara que sigui, Tarragona també ho destaco.
Com serà el pregó d'aquesta tarda, Montserrat?
Home, això és secret.
No ens avançarà ni una mica el tema?
Home, no.
No, perquè ni jo el sé.
Què vol dir, que ni vostè el sap?
Home, no sé quin tema és.
El tema és Tarragona.
D'alguna manera parlarà de la seva vinculació a la ciutat?
Això mateix.
Més o menys.
viure algun poema, perquè sempre poso algun poema.
En fi, ja ho veureu.
Molt bé, el veurem i l'escoltarem en directe a través de la ràdio.
És per vostè un honor, realment?
Home, i tant, això sí.
M'ha portat una mica davant de canç, però és un honor.
Com veu Tarragona des de Barcelona, des d'on viu?
Home, em sembla molt interessant.
Però, esclar, en Tarragona hi ha dues Tarragones.
Hi ha la Tarragona, que jo coneixia tota la vida,
i hi ha aquesta Tarragona més industrial, no?
Que ja va començar quan jo era més petita.
Són dos aspectes de Tarragona, els dos interessants.
Un perquè, diguéssim, el ser més industrial l'ha fet créixer,
i l'altre perquè conserva tot el sabor de la seva antiguitat i de la seva història.
I les dues, creu vostè que les coneix per igual, o no?
O potser coneix més la...?
Home, més o menys.
Més o menys, perquè teníem un març a la carretera de Reus,
que després hi ha l'altra Tarragona, que dic jo, s'hi ha anat ficant, diguéssim,
i en canvi, doncs, la Tarragona que vivia, la meva avi, era cèntrica.
Així que...
Vostè ja ens explicava, Montserrat, que de jove venia a passar alguns dies a l'estiu,
però vostè després ha pogut viure alguna vegada les festes, per exemple, de Santa Tecla,
de més jove o de més gran?
Sí, jo de joveneta, sí, que hi havia anat, ja et dic.
Fins als 18 anys ho vaig viure molt intensament.
Però, clar, jo, com vaig exilar, quan tot això del Franco i tot això,
em vaig haver d'exilar i vaig estar fora.
més de 20 anys.
Llavors, ja vaig perdre una mica el contacte.
Clar.
No l'amor, perquè l'amor sempre hi és.
I el record.
Quan no hi ets, encara recordes més.
I havia vingut de jovenet algun acte de les festes, del Santa Tecla?
Ui, tant, però era molt diferent.
Bé, no ho sé, una mica també igual, perquè ara s'omplien totes les carrers de Tarragona,
de Valls, per una cosa més arran de poble, em sembla que era.
Però, esclar, la mirada que tens quan ets jove és molt diferent.
Perquè ara, de gran, ja no hi ha vingut mai.
No hi ha estat mai.
Li han explicat, de totes maneres, gent d'aquí de Tarragona, amics i amigues que tinc aquí a Tarragona,
li han explicat una mica el que es pot trobar avui, quan vingui aquesta tarda a l'Ajuntament?
No, sí, sí, com que ja m'han explicat els actes, que hi haurà molt de soroll.
Ja l'han previngut una mica, no?
No, no, per a mi ja m'agrada això.
Home, de fet, després del pregó Montserrat, el pregoner o pregonera de cada any,
acompanya l'alcalde al balcó i es fa un toc de pregó a càrrec de dues trompetes
que realment anuncien que surt la senyera de la ciutat al balcó i després es farà una tronada.
Sí, ho sé, ja.
És a dir, que haurà de participar com una tarragonina més, evidentment, en aquestes festes.
No, això m'agradarà molt.
Li agradarà molt, no?
Sí.
A més, no sé si li han explicat que la plaça, la plaça de la Font, estarà plena de milers de persones que la veuran.
Això ja em fa. No veurà agradant coses.
Això m'hauria de ser... Tot m'ho fan ara, que ja sóc gran, però bé.
Montserrat, i a banda del pregó d'aquests dies, que suposo que li ha portat algun mal de cap, com comentava,
està treballant en alguna cosa, vostè?
Home, sempre estic treballant.
I què està fent?
Doncs tradueixo...
Bé, ara acabo de publicar un llibre, ja fa l'any passat, que el vaig presentar a Tarragona,
una antologia de poemes d'amor.
i ara, doncs, vaig traduït.
Sempre vaig traduït.
Què tradueix, preferentment? Què és el que li agrada més traduir?
Jo m'agrada traduir poesia.
I llavors em diu feminista,
perquè tradueixo poesies de dones.
però el que passa és que les dones les tradueixo perquè no les tradueixen ningú.
I són molt bones.
Fan millor poesia les dones que els homes, en general, creu vostè o no?
El què?
Si fan millor poesia, en general, les dones, hi ha millors dones poetes que homes?
Mira, jo trobo que ara, ara avui en dia, potser sí per una raó,
perquè les dones, durant molt temps, han estat supeditades una mica,
una mica per nosaltres mateixes,
a nosaltres els canons, perquè els homes, com que si no escrivies com un home no feien cas.
I ara, doncs, com que escrivim tal com sentim des dels ulls i un cos de dona
i escrivim sobre coses que són molt vitals i molt importants i que no s'havien escrit mai,
doncs, ara, la poesia escrita per dones és molt interessant
i molt re-femenina entre cometes.
Aquesta actitud seva, però, de vostè, creu que...
Vostè es considera feminista?
No, jo només dic que soc catalanista a la força
i separatista a la força i feminista a la força.
perquè, què dius, m'han donat el premi i l'honor als lletres catalanes
i en 40 anys només som 3 dones.
Doncs, a la força et tornes feminista.
A la força és feminista i a la força també és catalanista.
Clar, i llavors, et persegueixen la llengua, persegueixen això,
et fan la vida impossible, doncs, llavors, què ets?
I es considera més poeta que traductora o més traductora que poeta?
No, són dues coses paral·leles.
Que si faig una cosa bé és perquè soc l'altra.
I, a més a més, perquè jo tradueixo del català a l'anglès,
de l'anglès en català,
i són dues llengües que conec molt, que conec molt bé.
I, aleshores, per mi és fàcil.
Li demanaria, Montserrat, fins i tot,
que em recomanés una poeta anglosaxona,
que segurament desconeguda al nostre país,
que vostè hagi traduït i que ens convidi els oients a llegir algun llibre.
El més fàcil és que aconsegueixis un llibre,
que ara està realitat,
que es diu Carres a la finestra.
Són 20 dones de part l'anglès del segle XX.
que totes són boníssimes.
Hi ha la biografia,
hi ha cinc poemes de cada una traduïts,
i totes són boníssimes.
Vinc.
Doncs ens quedem amb aquesta recomanació.
Sí, no cal després ni...
Ara cal de traduir-me una de la dona,
que es diu Anne Sexton,
que és com ella,
i, en fi...
Porta una vida molt ordenada a l'hora de treballar en un serrat?
És a dir,
cada dia li destina unes hores en concret a la feina?
No.
Mira, jo quan estic a casa,
pràcticament,
treballo.
Treballo, vull dir,
estic davant de l'ordinador i fas una cosa o altra.
No cal que sigui ni hora de matí, ni hora de tarda, ni...
No, és quan digui així,
ja he descansat un rata després de dinar,
quan em poso a fer alguna cosa,
si no surto així,
doncs em poso davant de l'ordinador i ja està.
Entra a contestar les cartes i els correus,
i una cosa o una altra.
I si la cosa que tinc pendent,
em passa el dia.
Montserrat,
avui tindrà un dia una mica diferent,
perquè haurà de venir aquesta tarda a Tarragona.
I tant.
I, en fi,
vostè serà la protagonista del pregó de les festes,
un acte solemne que es fa al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Segurament m'hauria agradat fer-ho molt millor,
però...
Segur que estarà molt bé.
Montserrat,
l'escoltarem aquesta tarda en directe a través de la ràdio.
La podran escoltar també els terranins i terranines a fora,
a la plaça de la Font?
La part meva els envia moltes salutacions
i, a més,
els hi torno a donar gràcies d'una cosa
que jo no vaig poder fer,
que va ser quan em van fer
allò de...
la Marató
per Sant Jordi,
els meus poemes.
I van llegir tantíssima gent
i jo no hi vaig poder ser
perquè havia caigut
i m'havia trencat el peu o no sé què.
És veritat.
I ara aprofito per donar-los les gràcies
una altra vegada a tots.
Exacte, va ser un acte molt emotiu
amb moltíssima gent
llegint poesies de la Montserrat a Balló.
Doncs aquí queda aquest agraïment.
Sí, sí, jo sempre aprofito
per donar-los les gràcies.
Vinga.
A vostè també li hem de donar moltes gràcies
per la seva obra com a poeta
i com a traductora.
Montserrat a Balló, moltes gràcies,
pregonera de les festes
i que vagi molt bé aquesta tarda.
Gràcies per vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Bon dia.