Les 10 del matí i 9 minuts en aquesta quarta hora del programa
estem per repassar l'actualitat política
i avui també molta actualitat econòmica
perquè la setmana ve carregada de qüestions econòmiques
i vinculades, evidentment, al poder polític.
En fi, tot això ho farem durant els propers minuts
amb el diputat per Tarragona del Partit dels Socialistes
al Congrés de Madrid
i coordinador de diputats i senadors catalans del PSC a Madrid,
el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim molta actualitat política i econòmica
perquè avui, sens dubte, la notícia de la jornada
és la reforma del sistema de pensions,
del sistema de jubilacions que passa pel Consell de Ministres
després de l'acord que s'ha tancat en les últimes hores
entre el govern central i els agents socials
amb la patronal i, especialment, amb els sindicats,
amb comissions obreres i UGT.
Una reforma que situa en els 67 anys l'edat de jubilació
però que permetrà, per exemple, jubilar-se als 65
després d'una cotització de 38 anys i mig.
Com definiria Gran Estrella o com qualificaria o com analitzaria
aquest pacte al que han arribat sindicats, patronal i govern central?
Bé, a mi m'agradaria valorar-lo positivament o molt positivament.
Estem en un moment molt complicat des del punt de vista econòmic
en què s'han de prendre decisions per tal d'enfortir la nostra economia.
a nivell nacional i, sobretot, també la imatge que tinguem a l'exterior,
la confiança dels mercats i la resta de països envers el nostre país.
I, per tant, és evident que s'hauria de treballar també
en relació al sistema públic de pensions.
Era una reforma obligada, si em permet l'expressió.
Això és tan senzill com dir, miri, l'esperança de vida dels ciutadans d'aquest país
ha augmentat, ha passat dels 75 anys als 82 en els darrers anys,
tenim menys fills, vivim més, i, per tant, això,
les pautes en què estava establertes eren insostenibles.
Per tant, això s'havia de fer.
Jo ja entenc que, efectivament, el debat es posa a la taula
en el pitjor dels moments, que és enmig d'una crisi econòmica,
en què s'han de fer molts ajustos,
però, com li deia, el debat aquest era inevitable.
A mi el que m'agradaria, en primer lloc,
és agrair aquesta voluntat d'esforç responsable
per part de tots els agents econòmics i socials,
especialment per part dels sindicats,
però també dels empresaris,
que no s'han aixecat de la taula en cap moment
i han estat treballant en defensa dels interessos de tots plegats
i un govern que, també amb una actitud de responsabilitat,
ha volgut tirar aquest projecte endavant.
Jo crec que és un bon acord
i fixi's en l'escenari en què estem.
Fa unes setmanes hem passat d'un escenari de prevaga general
a un escenari de pacte entre gairebé,
m'atreveixo a dir, tots els agents econòmics i socials, segur,
i gairebé m'atreveixo a dir,
entre totes les forces polítiques,
o gairebé totes, majoritàriament.
Jo crec que els ciutadans, en un moment de dificultat,
el que busquen, precisament, és unitat,
i això és el que ahir es va aconseguir,
i espero que en la tramitació parlamentària
encara s'acabi reforçant una mica més.
Parlen d'unitat i parlen de tramitació parlamentària,
tenint en compte que vostè és diputat,
creu que hi haurà finalment el suport també
del principal partit de l'oposició, del Partit Popular?
Jo espero que sí, escolta,
i si els agents econòmics i socials
han estat capaços de fer aquest exercici de responsabilitat
en un moment difícil,
és a dir, sindicats i patronal empresaris
s'han posat d'acord en això, no?
I a mi m'agradaria destacar, com li deia abans,
la posició dels dos sindicats majoritaris,
i alhora també de la patronal,
i per tant de la COE,
amb el seu nou president, el senyor Joan Rossell,
que suposo que també ha volgut desmarcar-se una mica
de la trajectòria del seu antecessor,
insinuar noves maneres de fer,
i per tant aquesta voluntat de diàleg
i d'arribar a un acord.
Jo crec que des del punt de vista polític
ho tindria molt malament,
o ho té molt malament el PP
per desmarcar-se d'aquest acord.
Espero que no ho faci,
crec que no pot fer-ho,
perquè, en fi,
escolti, quan els principals interessats
es posen d'acord,
desmarcar-se d'això és molt complex, no?
Tota l'opinió pública
i l'opinió publicada,
si em permet la diferència
o la distinció,
està en aquesta línia,
tothom alaba l'acord,
és un bon acord,
i per tant l'única falta
és refrendar-ho en seu parlamentari,
és a dir, el govern ho aprovarà avui
en Consell de Ministres,
és possible que alguns serrells d'aquest acord
s'hagin d'acabar decidint
i concretant en seu parlamentària
i és aquí on hauran d'entrar-hi els altres.
Em consta, certament,
que hi ha alguns partits polítics
de l'oposició,
principalment el Partit Popular,
que en algun moment
es poden haver sentit exclosos
d'aquesta negociació,
però els interlocutors
són els que són.
és a dir, la mesa social
era entre empresaris,
sindicats i govern,
que és allà on ha de ser,
i a partir d'aquí
s'hi hauran de sumar els altres.
Jo espero que s'hi sumin
en benefici a tots els ciutadans.
Aquest acord sobre la reforma
del sistema de pensions,
en fi, tanca una setmana,
diríem que de vertigen,
o com a mínim molt carregada,
sobretot per qüestions econòmiques,
perquè s'està parlant i molt
en general del sistema financer,
especialment de les caixes.
Avui una altra dels grans titulars del dia
és la creació per part de la caixa,
de la caixa de pensions d'un banc,
del caixa banc, amb l'amenaça també
que hi ha sobre la resta de caixes
del territori de canviar la seva manera
de fer i d'actuar a partir d'ara.
Des d'un punt de vista territorial,
i tenint en compte que ara fa un any
parlàvem tant, senyor Vallès,
de la desaparició de caixa a Tarragona
i de la seva integració
en una entitat més gran com ha estat
i és Catalunya Caixa,
vostè preveu també la desaparició
del model de caixes actual,
la seva conversió en bancs.
Quin és el futur que veu
al sistema de caixes del nostre país?
A veure, no em pertoca a mi
dir quines seran les decisions estratègiques
que duran a terme els màxims responsables
de les caixes de Catalunya.
Ara és evident que el que ha volgut fer el govern
és donar una estabilitat
i una seguretat en el sistema financer
i en definitiva també a tots els ciutadans
que tenen els seus dipòsits
en aquestes entitats bancàries.
Aquí el que es tracta és de donar confiança
i seguretat interna i externa
als mercats exteriors.
I això el que implica és uns processos
de fusió entre entitats bancàries,
una forma d'assegurar més els interessos
i els dipòsits que tots els ciutadans
tenen en aquestes entitats bancàries
i en definitiva ser alhora més competitius
en el nostre país i a l'exterior.
I aquí hi ha diferents fórmules.
El sistema de caixes pot continuar existint
però se'ls demana, a partir d'ara,
se'ls està començant a demanar
un esforç adicional
per tal de poder tenir més garanties
que efectivament tenen la solvència suficient
per continuar operant.
Si això requereix més fusions,
doncs seran més fusions.
I si no, l'altra opció és aquest terme nou
que haurà d'aparèixer al nou diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans,
que és això de la bancarització de les caixes.
En definitiva, no és altra cosa
que introduir capital privat
en aquestes entitats bancàries,
però jo crec que la caixa,
la caixa a caixa, diguem-ne,
d'una forma molt intel·ligent
i preservant un model
que jo crec que ha estat exitós
en el nostre país
i molt compromès amb els ciutadans,
especialment aquells més necessitats
des de la seva fundació l'any 1904,
intentarà preservar aquesta acció social
que ha fet a través de la seva fundació.
Això la caixa a caixa,
però les altres també?
Perquè ara molta gent des del territori
des d'aquí es pregunta
i les caixes o la caixa antiga,
caixa de Tarragona,
que havien tingut aquí?
És que originàriament,
en el seu model estatutari,
en la seva pròpia naturalesa,
les caixes tenen aquest esperit d'obra social.
Però això pot desaparèixer ara, no?
No, no, no.
Si continuen sent caixes,
hauran de continuar fent aquesta funció
i la caixa ens acaba de demostrar també
que és possible adoptar la forma de banc
i, per tant, també poder ser més competitius.
Evidentment, no només a Catalunya,
sinó a Espanya i a tot el món,
perquè això està, efectivament,
interconnectat
i alhora preservar aquesta obra social
a través de la fundació.
Jo crec que la jugada és bona.
Catalunya no havia tingut mai un banc
i si l'havia tingut,
havia fracassat en la història.
No hi ha exemples de bancs catalans
que hagin tirat...
A diferència dels bascos, per exemple,
aquí el model,
i l'idea també ha estat exitós,
el de caixes ha estat exitós.
Ara, un banc, efectivament,
amb capital privat
i que pugui combatir en el món,
que sigui capaç de treure també inversors
i, alhora, tot i no obviant
que, efectivament, estem interconectats
i, per tant, no depenen només
les decisions del que passa a Catalunya
o a Barcelona,
sinó a la resta del món,
jo crec que ens situa
en una posició de major competitivitat.
És a dir, crec que són entitats
que han de ser molt més sòlides del que són,
s'han de donar molt més garanties
del seu funcionament
i això és el que ha volgut preservar
el govern en la decisió.
I, a més a més, ha anat molt ràpid.
És a dir, escolti,
aquí ens està observant tothom,
tot el món ens està observant
i són decisions que afecten
les petites butxaques dels ciutadans
que tenen els seus dipòsits,
els seus diners
i els seus plans d'estalvi
a les entitats bancàries,
però alhora també
el missatge que estem donant a fora.
Per tant,
hem de ser més competitius,
hem de generar més confiança
i hem d'assegurar més
la solvència
de les nostres entitats bancàries.
Coincidim amb aquesta setmana,
com dèiem,
tan carregada pels temes econòmics,
amb les negociacions
sobre la reforma de les pensions
i les decisions que s'han pres
sobre les caixes
i el sistema finançant general.
Coincidim amb tot això.
Políticament,
també,
aquesta setmana,
s'ha parlat
i molt del futur polític
del president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero.
Algunes informacions periodístiques
asseguren clarament
que Zapatero no repetirà
en les eleccions
que s'han de fer d'aquí un any,
teòricament,
a principis del 2012,
que hi hauria fins i tot
un congrés socialista
a la tardor del PSOE
per decidir el relleu.
Li sembla una bona decisió
que Zapatero no repeteixi
com a candidat a la reelecció?
Bé,
ell encara no ho ha dit,
diguem-ne,
no?
El president del PSOE
ho donava a entendre
en unes declaracions radiofòniques.
Manuel Chaves.
Aquí l'únic que ho sap
i l'únic que prendrà la decisió
és ell, com sap...
I seria la millor decisió
que podia prendre?
No ho sé,
jo crec que la millor decisió...
Mira,
els partits polítics
s'adequen a les circumstàncies,
diguéssim,
i per tant,
en funció de quin sigui l'escenari,
decidirem què és el millor.
Jo el que veig
és que ara com ara,
miri,
hem passat en una setmana,
li deia abans,
i torno a recordar-ho,
i sent president
en Zapatero,
hem passat d'un clima
de prevaga general
a una situació
de pacte social i econòmic,
amb tot el tema
de les pensions,
que en definitiva
això l'únic que fa
és fer desaparèixer
dubtes sobre la solvència
i la fortalesa
de la nostra economia,
per tant,
de poder tirar endavant.
També és cert
que el president del govern
va dir,
aproximadament ara fa un any,
en seu parlamentària,
que ell diuria endavant
totes les reformes
que fessin falta
des del punt de vista econòmic
en el nostre país,
va dir literalment,
costi el que costi
i em costi el que em costi.
Jo crec que és una frase
molt compromesa també,
per tant,
jo crec que ell és conscient
del moment històric
i de les reformes
que s'han de fer,
malgrat que és possible
que moltes de les coses
que estiguem fent
puguin tenir una lectura
que potser no són decisions
que hauria d'adoptar
un partit d'esquerres,
però en definitiva,
fixi's que el que hem de fer
amb aquest pacte social,
ara com ara,
és garantir el sistema públic
de pensions.
Malgrat que algú es pensava
que no ho faríem,
malgrat que algú es pensava
que ens ho estàvem carregant,
el que hem fet amb aquest acord
és garantir el sistema públic
de pensions
des d'ara cap al futur.
Per tant,
jo crec que el Zapatero
continua estant en plena forma,
és capaç d'aconseguir
un gran pacte social
amb sindicats
i amb empresaris
i espero que sigui un pacte
unànim
amb totes les forces polítiques
i per tant
ha de continuar fent
la seva feina
fins al final.
Ell i només ell
és qui prendrà la decisió,
sigui quina sigui,
la resta són especulacions,
també és cert
que ell ha contribuït
que hi hagi especulacions,
obrim una mica aquest debat,
però en qualsevol cas
els partits
ens adaptarem sempre
i el nostre especialment
a quin sigui
el context de cada moment.
Per tant,
ja ho veurem.
Falta un any
per les eleccions,
per tant,
ara estarem centrats
en aquestes municipals
que és el que ens toca
el dia 22 de maig
i a partir d'aquí
ja veurem on som.
La setmana,
insisteixo,
ha estat tan intensa
informativament parlant,
la setmana que està a punt
d'acabar-se
que per exemple
ens deixa també
notícies importants
en matèria
en l'àmbit
de les infraestructures
i algunes que a més
ens afecten
directament al territori.
Ahir mateix
el ministre de Foment,
José Blanco,
anunciava que parlarà
i presentarà
un projecte
molt més detallat
del corredor del Mediterrani
a principis del mes de març
i recordem que
encara no fa una setmana
el propi ministeri de Foment
treia a licitació
alguns últims trams
que queden
precisament
d'obres del corredor
del Mediterrani
aquí a la demarcació
de Tarragona.
Ara sí,
senyor Vallès,
ja va de debò
el tema del corredor
del Mediterrani?
Jo crec que sempre
ha anat de debò
el corredor del Mediterrani.
El corredor del Mediterrani
té dues fases.
Una que és la que arriba
fins a Tarragona,
fins a casa nostra,
és la connexió
des de Castelló
fins a la línia de l'AVE
i això és com
molt bé recordar ara vostè,
aquest dilluns mateix,
si em permet el matís
no era una licitació,
jo sé que a vegades
pels oients
això pot distreure-ho.
Sí, va de pena aclarir-ho.
Però el que era,
exactament.
Era adjudicació.
Adjudicació vol dir
que l'Estat,
per tant,
el Ministeri de Foment
ha concedit
a una empresa,
ha otorgat
a una empresa
que ha guanyat
el concurs
amb noms i cognoms
un contracte
per 205 milions d'euros
que, miri,
si m'ho fa traduir
en pessetes
no ho sé traduir,
però són molts diners això,
205 milions d'euros
adjudicats a una empresa
amb noms i cognoms
des d'aquest dilluns passat
per la construcció
dels darrers trams
d'aquest corredor
del Mediterrani.
Per tant,
des de la Castelló,
al límit de la província
de Castelló,
fins a la connexió
amb l'alta velocitat.
Jo li he de dir dues coses.
Primer,
aquesta és una magnífica notícia
perquè fa l'impuls
d'una infraestructura
estratègica,
estratègica per Tarragona,
però estratègica també
pel conjunt del país,
de Catalunya,
d'Espanya,
per la competitivitat
dels nostres ports
i de la nostra economia.
Tothom ho reclama.
Fa un parell de setmanes,
com sap,
hi va haver
una reunió a Brussel·les
a Fermet
entre molts responsables
de Catalunya,
del País Valencià,
del Ministeri del Govern d'Espanya,
reclamant empresaris,
reclamant l'urgència
en la construcció
d'aquesta infraestructura
per tal que
el Govern d'Espanya
decidís incloure
el Corredor Mediterrani
com una de les infraestructures
estratègiques
dins de la xarxa europea
de transports.
Per tant,
si el Govern d'Espanyol
decideix
que aquest Corredor Mediterrani
és estratègic,
vol dir que rebrà
un impuls
a tots els nivells
perquè sigui una realitat
ben aviat.
Per tant,
és una magnífica notícia
i és una notícia
també
no només des del punt de vista
de concepció
del nostre territori,
d'estructurar,
de pensar,
de revestir-lo,
de lligar-lo,
sinó també és una magnífica notícia
des del punt de vista econòmic
perquè injectar
205 milions d'euros
en un moment de crisi,
jo li admeto una cosa,
certament,
als inicis
de l'estiu
d'aquest any passat,
quan vam haver de fer
un esforç
d'ajust
dels comptes públics
per tal de reduir
el dèficit
del nostre país,
obligats també
per la Unió Europea,
etcètera,
vam haver de,
en fi,
prioritzar
quines eren
les infraestructures
que efectivament es feien
i des d'aleshores
fins aquí,
hi ha hagut
algunes infraestructures
que s'han hagut de repensar
i algunes que s'han
alentit
en la seva construcció,
jo això li admeto
com sempre ho he fet
que ha vingut
en aquest programa.
Ara,
també és cert
que en la nostra demarcació
no hi ha hagut cap infraestructura
que el contracte
del qual s'hagi rescindit
i per tant
sempre he anat explicant
que efectivament
el corredor mediterrani
no ha deixat mai
de fer-se,
jo, miri,
vaig sovint,
com sap,
per anar a Madrid
agafo el tren
a l'AVE
a l'estació
de Perefort,
a la Secuida,
i just en el moment
de la carretera
de Montblanc
en què arribes
a la rotonda
per anar cap a l'estació
de l'AVE,
just allà
hi ha un pont
que travessa
aquesta carretera,
aquest pont,
si vostè va avui mateix allà
veurà com hi ha operaris
des de fa dos mesos
que l'estan posant,
que estan treballant
i això no ha parat
de fer-se mai.
Ara,
invertir 205 milions d'euros
ara vol dir
impuls definitiu
a una infraestructura
estratègica
des del punt de vista
de passatgers,
des del punt de vista
també de mercaderies
i una injecció vital,
jo no crec
ara mateix
cap,
no em ve al cap,
cap inversió
a nivell estatal
d'una embarcadura
com aquesta,
205 milions d'euros
adjudicats a una empresa,
són molts diners,
jo crec que
en el dia a dia,
en la contractació,
en la generació
d'activitats complementàries
a l'obra pública
que es farà aquí
anirà magnífic
per la indústria
i el comerç
i la contractació
del nostre territori.
En aquell ajust
que comentava ara
fa un moment,
el ajust pressupostari
que va haver de fer
el govern central
el passat estiu,
és evident que
algunes infraestructures
van quedar aparcades,
aturades,
momentàniament.
Ara que hem estrenat
el 2011,
li vull preguntar
per l'autovia A27,
què pot passar
en els propers mesos
pel que fa
a recuperar el ritme,
si és possible,
de les obres
d'aquest projecte
de l'autovia
Tarragona-Montblanc,
de l'A27.
En aquest cas
és exactament el mateix
que en el corredor mediterrani,
no?
No ha estat una infraestructura
que el Ministeri
ha decidit incloure
dins del que són
infraestructures
d'interès general
pel conjunt de l'Estat,
aquesta és a casa nostra,
no ha rescindit l'obra
perquè hi ha moltes províncies
a Espanya
que s'han quedat,
que les obres
s'han rescindit,
per tant,
han indemnitzat
a les empreses
per dir,
mira,
això que tenia previst
de fer,
que ja havia començat
a fer,
no es farà.
I per tant,
aquell que li havia adjudicat
una cosa,
ha hagut de rebre
una indemnització
però aquella carretera
no es farà mai
o aquella via del tren.
Això a Tarragona
no ha passat enlloc,
per tant,
l'A27 es continua fent
i no separat
de la seva construcció
tira endavant.
Certament,
vostè us recordava,
en el darrer tram
de l'A27
hi va haver un problema
de sobrecostos,
d'ajustos
en la infraestructura
i tal com ens vam comprometre,
durant aquest any 2011
el que havíem de fer
precisament
era rescindir aquesta obra,
ajustar-la
als costos reals,
estem en un moment
de crisi,
d'austeritat,
no ens podem permetre
el luxe de pagar
més de 7 milions d'euros
adicionals
per una obra pública,
per tant,
s'han d'ajudar els costos,
s'ha de refer
no el traçat
sinó el projecte,
especialment el tram
que travessa
el coll de l'illa
i s'ha de tornar a adjudicar
i això es farà
en el 2011,
aquest és el nostre compromís.
Hi ha retard,
sí,
escolti,
hi ha retard
com n'hi ha hagut
a tot arreu
i tothom,
en fi,
aquesta infraestructura
porta tants anys
de retard
que,
si em permet,
ja no ve d'aquí,
diguéssim,
però l'important
és que això s'acabi fent.
I el compromís aquest
del 2011
es manté,
el que es va anunciar?
Sí,
això està en els pressupostos
i el ministre
i el secretari d'Estat
ho han dit
en seu parlamentària,
per tant,
el comprimeix i és
i nosaltres vetllarem
perquè això sigui una realitat.
En el 2011
el projecte ha d'estar refet
i s'ha de tornar
a sortir a licitació
per adjudicar-se
a una altra empresa
que el tiri endavant.
L'important
és que això es faci,
mentrestant,
els primers trams
és de Tarragona
fins a Valls
han de continuar
tirant el ritme previst.
Jo crec que
haurà de ser necessàriament així.
Les últimes dades
que tenim
del dèficit
dels comptes públics
per part de l'Estat
crec que són bons,
són millors
dels previstos
inicialment pel govern.
Per tant,
espero que el govern
tingui aquesta capacitat
o aquest marge suficient
per acabar impulsant
determinades polítiques
des del punt de vista social,
especialment pensades
en les persones
que poden tenir dificultats
en un moment de crisi.
aquesta ajuda
dels 350 euros
que es donen
a treballadors.
Fixi's que fa poc
vam decidir
suprimir l'ajuda
dels 420 euros
que era aquest ajut
complementari
un cop s'acabava
la prestació
per desocupació
o l'atur.
Bé,
ara,
jo crec,
fruit també
d'aquest major marge
des del punt de vista
pressupostari
de control del dèficit
i ens hem estrenyut
el cinturó
i ara podem tornar
a donar un impuls
a determinades polítiques
socials
que per nosaltres
són una prioritat.
350 euros
que ja sé
que és molt poc,
que algú fins i tot
podria considerar
que és insignificat
o ridícul
però per molta gent
no ho és.
Aquells treballadors
que estan a l'atur
que tenen dificultats
de poder-se inserir
en el mercat de treball
però que a la mesura
que puguin
vincular-se
a una formació
que en el futur
els pugui donar feina
podran rebre
aquesta prestació.
per tant,
polítiques socials
i també infraestructures
amb un major marge
pressupostari
que afecten directament
a casa nostra.
Vull acabar
en aquesta entrevista
parlant d'alguns projectes
que afecten directament
la ciutat de Tarragona
que són competència
de l'Estat
i que en fi
vostè en qualitat
de diputat
a Madrid
potser en té
alguna notícia
perquè s'ha anunciat
per part de l'Ajuntament
de Tarragona
tantes vegades
l'inici
de les obres
de soterrament
de la plaça
del Pas Soterrani
de la plaça
dels Carros
que li vull preguntar
si en té
alguna notícia
d'això
del projecte
i de l'estudi
d'impacte
mediambiental
relacionat
amb la façana marítima
que està elaborant
el Ministeri de Foment
i que teòricament
s'ha d'acabar
en els propers mesos
i de pas també
de l'estació de tren
que recordem
amb aquell acord
amb aquella reunió
amb aquell pacte
de l'alcalde
amb Adif
perquè es poguessin
resoldre els problemes
de mobilitat
de la pròpia estació
de trens de Tarragona
d'alguna d'aquestes coses
en té alguna notícia
com a diputat
a Madrid?
Si no tinc
totes les concrecions
que pugui
sabent que sempre
li dic el mateix
la meva missió
normalment
està en intentar
aproximar
situacions
Però està ben informat
a costum està ben informat
Sí, però hi ha moments
quan entren els aspectes tècnics
des del punt de vista
segurament de mobilitat
o urbanístics de ciutat
que a mi ja se m'escapa
la competència
ja en aquest nivell
de micropolítica
ja no hi arribo
m'agrada estar-la informat
però no tinc la capacitat
d'incidir-hi
Plaça dels Carros
l'acord hi és
els diners hi són
i per tant s'han de posar
d'acord
en quina és la solució
per tant això
està en l'àmbit
de municipal
Estudi impacte ambiental
de façana marítima
és impacte ambiental
i de fet és estudi informatiu
per tant és repensar
tot el tramat
de
de vies de ferrocarril
de vies de tren
en el nostre territori
això
en
aquests primers mesos
d'aquest any
hauria d'estar enllestit
el projecte
també és veritat
que estem parlant
d'una obra
d'unes infraestructures
perdó
d'un cost
per unes infraestructures
monumental
per tant les coses
s'han de fer ben fetes
i
efectivament
hem de tenir present
dues coses
una fixi's
el corredor
el Mediterrani
del qual parlàvem abans
té un ramal
que és el que ve
des de l'estació
de la Secuita
fins a l'entrada
de la ciutat
de Tarragona
que permet
l'arribada
d'alta velocitat
a Tarragona
i alhora també
venint des de Castelló
entra cap a Tarragona
per tant
un cop
adjudicat això
i per tant
la construcció
d'aquest nou vial
ens permet
també repensar
el traçat
de Ferrocarril
aquí
i amb aquestes dades
jo espero
que en els propers mesos
aquest trimestre
en principi
hauria de ser
si no
les qüestions tècniques
van com van
però espero
que si aquí
estaríem
pràcticament
esgotat el termini
en el que
s'havia encarregat
l'adjudicació
d'aquest estudi
puguem tenir
definit
quin és
el pas
del Ferrocarril
per casa nostra
i un detall
l'estudi marca
pressupostos
també?
Fixa-hi a pressupostos
o només
els estudis informatius
el que fan
és establir
alternatives
i és possible
que aquí
hi hagin dues
o tres
o fins i tot quadre
tres com a mínim
i a partir d'aquí
s'estableixen
doncs miri
traçats diferents
costos diferents
i impactes ambientals
diferents
i en funció d'això
normalment s'acostuma
a agafar el més barat
però certament
haurà de ser-hi
i a partir d'aquí
s'hauran de decidir
però és el primer pas
de qualsevol obra pública
definir però no ha de passar
plantejar alternatives
i fer-ho
i això jo crec
que està
en la seva fase
final
i Estació de Tarragona
el que em consta
és que ja ha estat
adjudicat
el projecte
per tal d'aquest
tal com ens havíem
compromès
tinguem una
estació
que compleixi
els mínims
de
modernitat
i d'accessibilitat
no pot ser
que una
capital de província
com Tarragona
tingui
una estació
de tren
que és
entrada i sortida
de molts usuaris
habituals
que van i venen
a Barcelona
o a l'entorn
de la nostra
àrea metropolitana
cada dia
que tinguin
problemes d'accessos
de mobilitat
i fins i tot
de mobilitat
interna
a la pròpia estació
i d'accessibilitat
per arribar als llocs
a les andanes
i els accessos
al tren
i que alhora
és una estació
d'entrada i sortida
de molts turistes
durant l'any
especialment
als mesos d'estiu
però Ciutat Patrimoni
de la Humanitat
com és aquesta
es mereix
una porta d'entrada
millor que la que té
per tant
l'estudi ha estat adjudicat
com ens vam comprometre
té dues fases
com també vam dir
la primera
que es durà a terme
serà la més visible
la més percentible
serà una rentada
de cara
i una posada al dia
i després vindran
els temes d'accessibilitat
i també de mobilitat
en pàrquings
adjacents
etcètera
però això també està
en l'àmbit
de la negociació
l'alcalde de Tarragona
hi va haver un moment
que va dir
mira aquesta estació
amb aquestes condicions
no es pot mantenir
i per tant
hem d'actuar
la meva missió
va ser posar d'acord
el president de la DIF
i l'alcalde de Tarragona
i efectivament
vam aconseguir-ho
i no hi ha res millor
que dues persones
s'asseguin a la taula
tenint les coses clares
que és el que hem de fer
i arribar a compromisos
i malgrat la situació
econòmica era complexa
la DIF es va comprometre
a invertir diners
en una estació
que efectivament
els necessitava
i per tant
aquests diners hi són
i es gastaran
doncs parlant d'aquests
temes concrets
que afecten a la ciutat de Tarragona
que vam aquest repàs
a l'actualitat política
i econòmica
avui especialment
amb el diputat del PSC
per Tarragona a Madrid
el senyor Francesc Vallès
senyor Vallès
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera entrevista
gràcies com sempre
adeu-sia bon dia